Zones verdes i blaves: compromisos aigualits

Girona. Fotos de les zones blaves i verdes de la ciutat. El govern ha demanat un informe per municipalitzar el servei, que ara té una empresa que es diu Setex. Probablement serà portadeta i preveure també foto per portadaEl desembre del 2015 vam aprovar la municipalització del servei públic local d’estacionament amb limitació horària de Girona, és a dir el que tothom coneix com a zones verdes i blaves. Va ser una decisió controvertida en què la CUP-Crida per Girona vam coincidir amb el govern en aquell moment monocolor de Convergència i Unió que per conflictes amb la concessionària d’aleshores es veia forçat a prendre aquesta opció. Ja en el seu moment vam explicar el cas i els nostres motius en aquest article. Ara, més d’un any després, us volem explicar quins han estat els beneficis i en què s’han invertit.

El vot favorable de la CUP estava condicionat a diversos compromisos que quedaven inclosos en l’acord de ple. En primer lloc, a més de subrogar el personal, calia garantir que les substitucions futures es farien amb persones que acreditessin el certificat de discapacitat ja que fins aleshores aquest servei havia tingut aquestes característiques al haver estat gestionat en anys anteriors per MIFAS. Em consta que s’ha substituït un vigilant per jubilació i que s’ha respectat aquest criteri, no ha passat el mateix amb un lloc de treball d’auxiliar administratiu.  Caldrà doncs, fer un toc d’atenció al govern i exigir que es compleixi l’acord.

En segon lloc, es destinaven els majors ingressos derivats pel canvi de gestió directe del servei a l’execució del pla de mobilitat i el pla d’accessibilitat i a subvencions destinades a projectes del tercer sector. Això es va concretar en tres partides en el pressupost aprovat poc després: Ajudes al tercer sector, 70.000€; Pla accessibilitat 70.000€ i pla de mobilitat i seguretat viària, 205.000€ (50.000€ més del previst inicialment). Així doncs, aquests majors ingressos derivats de la gestió directa han permès donar un impuls al pla de mobilitat amb actuacions com la instal·lació d’estacions de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics, noves estacions de Girocleta o ampliar voreres i suprimir barreres arquitectòniques a les parades d’autobús, per posar alguns exemples. En el marc del pla d’accessibilitat, la dotació de 70.000€ ha permès tirar endavant les obres de pavimentació de la vorera entre les rotondes de Taialà i de l’avinguda Tarradellas que comporta l’ampliació del pont de la riera, unes obres que s’iniciaran ben aviat. L’augment de les partides en el pressupost de 2016 s’han mantingut aquest 2017 de manera que hem pogut avançar una mica més en aquests dos plans que tot i tenir un ampli consens avancen lentament pel poc pressupost que s’hi destina. En aquest sentit he d’agrair la regidoria de mobilitat les facilitats per arribar a acords i fer el seguiment de les partides.

No ha estat tan fàcil amb la partida d’Ajudes al tercer sector on la gestió per part del govern ha estat decepcionant. Davant les demandes del govern per donar compliment a aquesta partida a través de subvencions amb unes característiques concretes, des de la CUP-Crida per Girona vam assumir la responsabilitat de fer propostes escaients. Per això vam reunir-nos amb diverses entitats del tercer sector valorant les diverses possibilitats i vam fer arribar una proposta concreta a la regidoria d’hisenda. La sorpresa va ser quan se’ns va fer saber que ja s’havia executat bona part d’aquesta partida amb actuacions diverses. La inconcreció sobre aquestes ens va portar a demanar del detall de les mateixes: pallassos, associacions de veïns, gent gran, projectes intergeneracionals… múltiples actuacions de les quals no dubtem gens del seu interès però que en qualsevol cas, no responen al compromís amb què es va crear la partida. L’excusa del govern: els canvis en el govern i concretament en la regidoria responsable de serveis socials. Excuses. Sigui com sigui, la responsabilitat de destinar les partides al fi previst era del govern. Des d’aleshores, ens hem dedicat a insistir en el compliment del compromís i em consta que també ho han fet les entitats del tercer sector, uns i altres, ens hem sentit a dir una mica de tot, des que les despeses que s’havien fet també eren socials fins que el govern considerava que ja havia donat suport al tercer sector a través del projecte de la Rosaleda. Per aquí no hi passem. Finalment hem pogut arribar a un nou compromís, dues partides del 2017 han de servir per donar compliment a l’acord adquirit ja fa més d’un any: programes discapacitat (30000€) i suport entitats iniciativa social (40000€). La primera ja s’ha executat a través del programa Bicivics acordat amb entitats del tercer sector, la segona està pendent.

De tot plegat, el cert és que ens queda una sensació de desconfiança amb el govern i la percepció de la necessitat tant de les entitats com de l’oposició d’haver d’estar permanentment vigilant per tal que es doni compliment a uns acords que va assumir el propi govern. Una manera de fer que a més de decepcionant és esgotadora per uns i altres i que obliga a perdre molt de temps a unes entitats que, de feina, ja en tenen molta.[foto: El Punt Avui]


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Ressaca de flors

Girona es desperta avui amb la ressaca de Temps de Flors. Ahir, dues persones, una de l’àmbit polític i l’altre del periodístic que coneixen prou la ciutat, en Quim Nadal i en Ramon Iglesias, amb qui altres cops he dissentit, reflexionaven a les xarxes socials sobre si avui els gironins respirarien alleujats després del desbordament d’aquests dies i si hi ha una part de ciutadans locals que  ha desconnectat d’aquest esdeveniment. El motiu? ja no és quelcom propi sinó un simple producte de mercat turístic que omple de gent la ciutat al mateix temps que la buida en molts altres sentits. El nou col·lectiu de “decebuts” s’hauria de sumar als que ja mai s’han sentit gaire lligats a Temps de Flors ja sigui per la proposta, per la ubicació centralitzada o per la excessiva massificació dia sí dia també. Si recupero l’opinió d’aquestes dues persones, que no són pas precisament crescuts a Can Cupaire, com bé sabeu, és perquè ahir al matí, mentre participava de la marxa de la festa major de Sant Narcís, reflexionava sobre els últims dies i ho feia exactament en aquests termes.

I és que durant la setmana de flors, mentre el debat mediàtic se centrava en si hi havia prou flors o un excés de miralls, les converses que tenia amb persones prou diverses era precisament sobre si la ciutat no havia quedat totalment absorbida per un esdeveniment que va perdent essència per esdevenir un producte turístic. Un producte que busca tan sols portar any rere any més i més gent a la ciutat i valora el seu èxit exclusivament a partir d’això. La proposta, el fons, el contingut, la col·laboració popular o la diversificació geogràfica queden una vegada rere l’altra fora del debat públic. Com els barris que, com bé explicava l’estimat Martí Carreras en un altre tuit, esdevenen simples punts d’aparcaments en mapes de la ciutat de les flors (i també d’alguns plors).

Hem tingut 10 dies de col·lapse on els establiments de restauració i hostaleria han fet el seu mes de maig, però les conseqüències són múltiples i la balança s’ha de posar al seu lloc. Sobretot si els que la fem anar som responsables polítics. Tenim l’obligació de pensar si el model ha quedat esgotat o si hem de mantenir la massificació per la massificació. L’escenari per l’escenari. Si cal seguir invertint en fer arribar la marca “Temps de Flors” arreu o si ens pertoca fer un petit replegament que permeti a veïns i veïnes combinar la vivència personal i col·lectiva, el barri i l’arribada de visitants per promoure econòmicament un sector productiu. Els esbufecs han sigut presents aquests dies, la convivència s’ha complicat i crec que n’hauríem d’aprendre per plantejar alternatives i noves solucions i propostes per evitar que tot plegat acabi d’enfangar-se. Així, per exemple, so són pocs els comerciants, associacions i veïns que expressen cada vegada més un aïllament i desplaçament pel que fa al projecte de “Temps de Flors”. Hi ha un procés de desconnexió.

Potser exagero però la sensació és que del Temps de Flors 2017 només n’han quedat contentes algunes caixes enregistradores. Ni la proposta d’exhibició, sempre sostinguda per la quantitat de racons i refugis de la ciutat, ni les aglomeracions desorbitades totes i cadascuna de les hores d’obertura, ni la incapacitat de fer viure la ciutat durant aquests dies amb el “Temps de Flors” malgrat el mig milió d’euros de pressupost, ni la convivència entre gironins i convidats, ni la mobilitat, ni l’alegria reclamada pel Govern sembla que hagin convençut a gaire ningú. I això si tenim en compte els assidus i defensors del projecte. S’acaba un “Temps de Flors”, doncs, amb un regust certament amarg. O això és el que es pot desprendre de columnes, converses i paraules. Però potser és que, com diu en Tapi Carreras, existeix gent a Girona que sempre ho veu tot més gris que res. El temps ens ho dirà però a jutjar pels vents que bufen sembla que la il·lusió floral no és la mateixa que uns anys enrere. Com a mínim pels que hi som els 10 dies i no només unes hores. Ves que no haguem inventat un nou tipus de ressaca: la que et fa somriure perquè tot torna a la normalitat.


lluc  @llucsalellas


Crònica 35. Quan el semen és el protagonista…

… és que poca cosa ha donat de sí aquest ple de maig de la Diputació de Girona. M’explico. De l’hora i deu minuts que va durar la sessió ordinària d’aquest dimarts, la part que més atenció i comentaris va aixecar va ser la consideració que el Vicepresident Albert Piñeira fa 40 anys era tan sols una mostra de semen del seu pare. Aquesta sentència, irònica, la va fer el propi Piñeira després que  CUP poséssim sobre la taula quin projecte de futur tenia el Govern per una institució com SEMEGA (Serveis de Millora i Expansió Ramadera i Genètica Aplicada), creada a la dècada dels 70 i que caldria saber cap on la volem projectar (SEMEGA treballa amb semen boví). En la interpel·lació que vaig fer els recordava que potser era lògic que aquells que fa quaranta anys que són a la Diputació no es plantegin gaire res, però que els que hem arribat més recentment volem proposar polítiques innovadores i de canvi. I més si són per enfortir el sector primari tant maltractat durant anys. Aquesta intervenció va donar pas a la resposta ja esmentada del semen, el senyor Piñeira i la seva ironia fina.

Si explico aquesta anècdota és perquè, com deia, serà el moment recordat d’un ple on a grans trets tan sols es van aprovar unes bases per fomentar les polítiques de participació ciutadana, i dues mocions, una proposada per la CUP sobre suport a les polítiques de prevenció i denúncia de les agressions masclistes en espais d’oci i una proposada per ERC de suport a les persones encausades per la seva implicació amb el Procés. A part d’això i del canvi de nom de CiU a PDECAT del grup de govern, poc més. Encara que, amb certa perspectiva històrica, és cert que la desaparició de la coalició que ha governat durant gairebé sempre la Diputació sorgida del règim del 78 pot semblar un gest gens menor. Símptoma que el canvi és de fons i ha vingut per quedar-se i que a les properes eleccions, esperem que en el marc d’unes altres institucions supramunicipals, serà també hora de desallotjar un partit que aplica a la Diputació la mateixa lògica que quan van començar el 1979, independentment del semen de cadascú.

Dit això, una vegada més la CUP vam ser els únics que ens vam mirar els decrets de presidència i vam aprofitar el torn de precs i preguntes per fiscalitzar el Govern i proposar idees de canvi com ara que les subvencions per a universitats d’estiu o publicacions en format revista no depenguin de l’humor del responsable de cultura de torn o que el nou gerent del Consorci Costa Brava, ens (mal)gestor de l’aigua, presenti el més aviat possible un pla d’accions per resoldre les mancances greus de la institució assenyalades per auditoria i oposició. La constància no ens la treu ningú. Així com la idea que hem vingut a canviar les regles del joc, a fer possible la República de la corrupció zero i a impugnar les praxis de mares superiores i gurtels. Malgrat la política d’anar fent del Govern sense portar cap debat polític a la Diputació, nosaltres seguim exigint, proposant i fiscalitzant i ens embardissarem en tots els temes que faci falta. Hem nascut per això. I sobretot hem crescut per no deixar-nos perdre en els laberints del Minotaure, del qual, per cert, ningú en va saber mai la qualitat de l’esperma.


lluc  @llucsalellas


Dia internacional contra l’homofòbia i la transfòbia

17 maig

Avui és el dia internacional contra l’homofòbia i la transfòbia i a Girona tenim molta feina per fer. Darrerament hem tingut casos d’agressions i d’assetjament escolar i les discriminacions són encara massa habituals aquí com arreu. A Girona, ja fa uns anys la pressió de les entitats LGTBI va permetre disposar d’un consell municipal LGTBI que camina a poc a poc però amb pas ferm i que enguany ha assolit una de les principals demandes de les entitats, disposar d’un local on atendre totes les qüestions relacionades amb LGTBI. Ara, la clau és omplir-lo de contingut i fer que esdevingui un espai de referència pel col·lectiu i de lluita contra la LGTBIfòbia.

Les entitats s’han de fer seu l’espai però també el consistori té una responsabilitat important perquè aquest esdevingui un pol de l’activitat en defensa dels drets de les persones LGTBI. En aquest sentit, cal donar un bon impuls al pla municipal LGTBI aprovat al consell i fer que es consolidi any rere any i esdevingui més ambiciós. Situar l’heteronormativitat i el binarisme sexual com a fonts principals de discriminació i incloure la perspectiva interseccional i la transversalitat en les polítiques d’alliberament LGTBI per abordar les múltiples desigualtats i situacions a les quals han de fer front les persones LGTBI són els objectius estratègics que ens marcàvem com a CUP-Crida per Girona en el programa electoral i és amb aquesta perspectiva que treballem en el marc del consell municipal. Entre les propostes, compartides amb les entitats, plantejàvem accions de sensibilització en diversos àmbits i sentits, formació a treballadors i treballadores municipals i també la creació d’un servei d’atenció a la víctima de l’LGTBIfòbia en col·laboració amb l’Observatori Contra l’Homòfobia i elaboració d’un protocol propi d’atenció davant agressions i discriminacions. El pla ha inclòs bona part d’aquestes propostes i algunes ja estan en marxa, però cal seguir treballant-hi per anar ampliant els àmbits de formació i sensibilització i per fer realitat aquest servei d’atenció a la víctima. La llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia aprovada al Parlament marca el camí a seguir però cal treballar perquè sigui una realitat també des de l’àmbit municipal i per això administracions i entitats han d’anar de la mà.

Precisament en aquesta línea les entitats LGTBI han presentat una moció per al proper ple que pretén reafirmar Girona com a municipi respectuós amb la diversitat sexual i la realitat LGTBI i en conseqüència proposa desenvolupar actuacions que promoguin l’eradicació de les actituds homòfobes com campanyes informatives i de sensibilització, però també impedir campanyes LGTBIfòbiques com les que darrerament s’han intentat estendre al nostre país, tot plegat en col·laboració amb les entitats. La moció serà sens dubte un bon colofó a les activitats que aquests dies han promogut les entitats gironines i que no us podeu perdre: avui, manifestació reivindicativa a les 19h al Pont de Pedra, després teatre a la Planeta i divendres xerrada a l’Espai LGTBI Girona. Bones propostes per reflexionar sobre el fet LGTBI rebutjant l’heteronormativitat i el binarisme sexual.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

La MAT no s’acaba

El tombant de mil•leni va començar amb un creixement de la lluita ecologista a les Comarques Gironines. De fet, aquests dies, per exemple, estem celebrant els 15 anys del naixement de Salvem Empordà. També fa anys de les grans manifestacions contra la MAT que van unir el Sud i el Nord de l’Albera. Durant aquest temps, les raons dels manifestants de llavors, ja sigui amb Salvem o contraris a la MAT, només han fet que prendre més sentit. La bombolla immobiliària i de la construcció va explotar i va ensenyar la hipocresia i la bogeria que representava, elements que l’ecologisme ja havia posat sobre la taula amb anterioritat. D’altra banda, el consens que el capitalisme ens ha dut a l’autodestrucció del propi planeta amb un creixement insostenible no ha parat de sumar adeptes.

 

És en aquest marc que cal situar el model energètic de les línies d’alta tensió com la MAT que esdevenen simples autopistes elèctriques per satisfer les necessitats de les grans centrals energètiques al sud i al nord del nostre país. Lluny de la lògica de la gestió propera, de la sobirania, de la voluntat de conviure d’acord amb l’entorn i el medi ambient, la sortida energètica proposada i aplicada són línies de Molta Alta Tensió que ni solucionen els problemes de fons del model energètic ni tampoc representen cap futur de canvi vers un model caduc que ens porta al suïcidi col•lectiu com a planeta. Per això, aquests dies celebrem l’aparició de la Plataforma Salvem la Llera que s’ha constituït a Celrà, Bordils, Juià i Cervià de Ter per lluitar contra una nova línia prevista i anunciem que presentarem una moció en suport a les seves demandes al ple del mes de juny de l’Ajuntament de Girona.

La lluita en defensa del territori i per la sobirania energètica és clau en el moment actual que vivim. Cal recordar que, malgrat els índexs de pobresa, desigualtat i d’atur es mantenen en la franja més alta, les veus que diuen que ja no hi ha crisi i volen tornar a la proposta d’expansió urbanística i de la construcció en paral•lel a un model centralitzat de generació d’energia no paren de tenir sortida als mitjans. Hem de presentar alternatives sòlides a la proposta de les elits i les multinacionals i, a més a més, cal que traiem la nostra cara més solidària davant la situació que tenim aquesta primavera de 2017.

I és que a casa nostra tenim diverses persones encausades per haver defensat el territori i un nou model energètic davant la maquinària de la Red Eléctrica Española ara fa tres anys a Fellines (Pla de l’Estany). Els demanem desenes de mesos de presó per un acte de resistència pacífica davant l’alçament de torres de la MAT (avui tothom ja han vist què signifiquen) i, per això, aquest diumenge hem organitzat una jornada solidària amb ells i contrària a la MAT, la que ja tenim i les que ens volen imposar. Els beneficis dels actes, que començaran a les 11:30h al Pavelló Torrentó de Bordils, seran per la campanya de solidaritat “T66” i a part del dinar popular hi haurà un acte polític on parlaran els diputats de la CUP-CC Benet Salellas i Mireia Boya així com el periodista David Fernàndez i representants de moviments socials ecologistes i contraris a la MAT de les Comarques Gironines.

“La MAT: ni aquí ni enlloc”, dèiem ara fa més de 10 anys. Mantenim aquell convenciment. També les ganes de continuar apostant per un nou model energètic, per una proposta política en equilibri amb el medi ambient i que no ho basi tot en la destrucció pel benefici a curt termini dels que avui som aquí. I sobretot, mantenim la flama de la solidaritat amb totes aquelles persones que pateixen la repressió política per haver dit NO a la MAT.


lluc  @llucsalellas


Les flors, la vida i els barris

Si les frases fetes s’adaptessin a la realitat local, segurament quan a Girona una persona, col·lectiu o empresa li anés especialment bé no es diria que “fa l’agost” sinó que “fa el maig”. Temps de Flors, que començarà aquest dissabte, és una explosió de visitants i consum. Al Barri Vell els petits comerços i el sector de l’hostaleria es freguen les mans. És la seva Mare de Déu d’Agost. El que va començar com un petit esdeveniment coordinat per les dones del règim de les camises blaves s’ha convertit en un autèntic esdeveniment de masses que recorren la part antiga de la ciutat. Girona, o millor dit una part de Girona, vibra mostrant-se bella, elegant i florida en la lògica de l’autocomplaença que diu que som la ciutat més bonica de les que es fan i es desfan. Són dies d’orgull. I de feina. I de caixa. El senyor Esteve somriu. I com a ciutat, o millor dit una part de la mateixa, toca estar contents.

El relat ja el sabem. I desitgem que tothom qui es deixa la pell aquests dies ja sigui guarnint patis, balcons, places i locals pugui assolir el reconeixement col·lectiu a la seva humil i imprescindible obra d’art floral. Perquè sou molts i moltes els que fa setmanes que imagineu, creeu i us concentreu en les flors. En fer una aportació a un projecte de ciutat. I aquesta és la part més bonica, comunitària i interessant de Temps de Flors. Com a mínim, des del meu punt de vista. Malgrat tot sigui encara massa segmentat i sense connexió entre si o que aquests dies no puguem mostrar també el compromís cívic amb alguns valors humans i realitats actuals sobre els quals Temps de Flors seria un bon escenari des del qual reflexionar. Perquè Temps de Flors, ara que ja ha mort d’èxit pel que fa al turisme, el que li cal és una nova bullida. Submergir-lo en un safareig i treure’l de nou i actualitzat per convertir-lo en una autèntica Festa de la Primavera gironina que ens impliqui a tots i que també ens situï a escala internacional com una capital del compromís cívic, artístic i humanitari.

Perquè si tenim en compte que durant deu dies els gironins i gironines que viuen o treballen al Barri Vell tenen dificultats considerables per fer-hi vida i que l’Ajuntament es gasta gairebé mig milió d’euros en aital esdeveniment (quasi igual que Fires), caldria també pensar com podem fer que Temps de Flors reverteixi en tota la ciutat i no només en una zona o en un segment empresarial. La diversificació i descentralització, per tant, és imprescindible. I la implicació i la vivència dels gironins i gironines en “la festa”, que avui és massa un simple passeig per gent de fora encara, també. Penso en barris i comunitats que ni viuen ni senten Temps de Flors com quelcom propi. I em preocupa, és clar. És una oportunitat única per fer entendre que Girona no només es mou de la Muralla a l’Onyar i que no som una postal. De fet, si pogués escollir, m’agradaria dir que no volem ser una postal encara que sé que en aquest tema segurament caldrà viure sempre en un equilibri que, de fa temps, el govern sociovergent no ha garantit com es pot veure amb la polèmica dels apartaments turístics.

Aquesta idea que Girona sí que es toca, que no som només patis estàtics i florits, seria important que circulés aquests dies de Temps de Flors. No som objectes ni ninots que omplen un pessebre. Som persones, amb inquietuds, pensaments i activitats. Som conflicte i som paraula. Som vida i som fressa. No som un aparador per on passejar sense que res ni ningú tingui vida pròpia. No som cartró pedra. Ni volem que ningú ens hi converteixi. Volem carrers plens però no simples espais de circulació. I saludar-nos. I fer un toc i ballar. I fer-ho a Germans Sàbat, Vila-roja o a la Plaça Sant Domènec. I a més ens agrada quan la ciutat juga un paper internacional. Un rol que ara mateix només Temps de Flors certifica. Us imagineu, doncs, que, a més d’impressionar per la bellesa, aquesta setmana ens ajudés a reflexionar sobre els drets humans, la discriminació de gènere, els drets dels infants o la pau? Si més no en alguns espais, moments i col·lectius? O que la cultura fos al carrer en aquells barris on no arriben els visitants i les flors són simbòliques? Seria una manera d’avançar Temps de Flors, de cosir-lo amb la ciutat, de fer-lo anar més enllà de l’atracció turística. Ho deixo aquí. Com a idea. I ho faig mentre recordo que la bellesa ens pot embadalir però que el més important és sempre el que hi ha més enllà de les façanes. A Girona hem crescut amb bellesa, ara ens falta revertir el que passa dins la façana. Amb aquest compromís volem florir alguns. Gaudiu d’aquests dies, de les flors i de la primavera.


lluc  @llucsalellas


Estratègies de pati d’escola al ple

Si fos per l’equip de govern, el ple d’ahir hagués durat poc més de mitja hora. El govern portava només 4 propostes d’acord, dues de tràmit (ampliacions dels contractes de neteja per adaptar-se a noves necessitats), l’aprovació definitiva de l’ordenança de serveis funeraris (que ja havíem debatut en la seva aprovació inicial) i el conveni amb la Generalitat per la gestió de l’estació d’autobusos. Per sort el ple és el màxim òrgan de decisió de l’Ajuntament i hi són representades les diferents sensibilitats ciutadanes a través dels partits polítics, governin o no, que poden portar propostes pròpies en format de moció. Això, és important perquè, mal els pesi a alguns, com a regidores i regidors a l’oposició també tenim capacitat de fer propostes i treballar per la ciutat que ens ha escollit. I això és el que fem ple rere ple i en algunes ocasions, com el d’ahir, donem contingut al ple que altrament amb prou feines tindria.

Fa dies parlava d’una estratègia del govern per tombar les mocions cupaires sigui quin sigui el seu contingut, avui puc afirmar que l’estratègia és real, però a més em dol dir que respon a una actitud infantil del govern que en boca d’un regidor ahir reconeixia que havien aprovat mocions d’altres grups “perquè ells a vegades voten que sí a les nostres propostes, mentre que vosaltres sempre voteu que no”. A més de fals, és un argument de pati d’escola. Així, ahir vam veure com no permetien que anés endavant la proposta d’elaborar un Pla de de zones d’esbarjo i salut de Girona amb l’objectiu de millorar-les i planificar-les a partir de criteris que tinguin en comptes les diferents edats i la diversitat funcional perquè estem convençuts de la importància del joc a totes les edats i del potencial cohesionador de l’espai públic. El govern va preferir mantenir la seva estratègia absurda a valorar el potencial d’una actuació senzilla com aquesta.

Per sort, no van fer el mateix amb altres grups i això va permetre que anessin endavant mocions com la de suport a l’aixecament del bloqueig polític, econòmic, comercial i financer a Cuba o la de la instal·lació de llambordins o plaques Stopersteine en record a les persones de Girona deportades als camps de concentració nazis, en un exercici de memòria històrica sempre necessari al nostre país.

Es mostra IMG_9894.JPG.Al torn de preguntes vam tornar a veure la pitjor cara del govern negant l’evidència davant les preguntes de pràcticament tots els grups municipals en relació a l’alerta per l’increment desmesurat d’habitatges d’ús turístic a la nostra ciutat i els efectes que ja està tenint sobre els barris més afectats. Una altra estratègia ben absurda la de mirar cap a una altra banda en comptes de fer front als problemes que apareixen a la nostra ciutat. Demanar una radiografia real de la situació, regular i posar límits no és turistofòbia si no afrontar de forma serena, proactiva i des de la prevenció els problemes per evitar haver-ho de fer de manera reactiva quan la situació ja estigui desbordada. I el cert, és que, tot i les paraules de la regidora Planas al ple, les prescripcions tècniques per a la contractació del pla estratègic de turisme no preveuen en la seva detallada concreció de la diagnosi cap element en relació a efectes del turisme sobre l’habitatge, ni exigeix un informe dels pisos d’ús turístic irregulars a la nostre ciutat.

Acostant-nos a les 11 de la nit va acabar un ple potser més llarg del compte veient l’ordre del dia. Fent una aplicació flexible però que en alguns moments semblava absurda dels acords dels diversos grups municipals per reduir la durada dels plens. Sens dubte caldrà revisar els acords i continuar treballant per compaginar la voluntat d’uns horaris més amables amb la de no perdre capacitat de debat i reflexió en el que, insisteixo, és el màxim òrgan de decisió municipal.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget