Marta, mai caminaràs sola

Marta, tu i jo no compartim el mateix model de ciutat. Sovint ens diguem amb raó que, de fet, defensem dues maneres de concebre el futur de Girona que defineixen què vol dir antagonisme en l’àmbit de la política. Ara no és el moment de concretar a tot el que em refereixo – només cal rellegir aquest blog -, però tu, jo i molta gent sabem que és així. El nostre és un debat lògic i sa en una societat democràtica. Necessari i imprescindible i és als gironins i gironines a qui toca decidir si el projecte liderat pel centre-dreta del PDECAT o el d’esquerres, popular i transformador cupaire és el millor pel futur de la ciutat.


I és precisament aquesta voluntat de mantenir el debat des d’una perspectiva democràtica i malgrat totes les divergències que tenim el que em farà dimecres ser al teu costat i acompanyar-te a declarar. Aquest motiu i la defensa dels drets i les llibertats col•lectives de tots els gironins i les gironines. Cal recordar que l’únic que has fet és signar un decret per posar a disposició tots els locals municipals per celebrar un referèndum l’1 d’octubre. T’has posat al costat de la gent, la democràcia i el que ha decidit el Parlament de Catalunya. I el règim del 78 ha decidit posar-te una creu de desafecte i volen que tinguis por i et facis enrere. Per això és tan important que dimecres a les 10h tothom qui pugui es planti a la Plaça del Vi per acompanyar a la nostra alcaldessa a declarar que sí, que seguint l’anhel popular a Girona hi haurà urnes amb normalitat.

Bé saps que, per nosaltres, hagués estat millor no presentar-se a declarar a aquest dimecres. Som del parer que no hem de reconèixer aquestes citacions com a vàlides. No ens interpel•len perquè són fruit de les clavegueres d’un règim que s’enfonsa i que vulnera, cada dia més, tots els drets i llibertats de catalans i catalanes. Fer camí malgrat el xivarri de l’Estat és l’única via per assolir la plena llibertat. Tanmateix, respectem la teva decisió i estarem al teu costat. Perquè tu ets l’alcaldessa de la ciutat, perquè has mostrat el compromís que se’ns exigeix a tota la gent que fem política institucional i que passa per complir allò amb què et vas comprometre. I no hi ha cap dubte al voltant d’això. Gràcies.

Marta, estem i estarem amb tu. Com estem i estarem amb totes les persones, col•lectius i empreses que estan patint la repressió de l’Estat. En alguns casos, pel simple fet d’imprimir o repartir un paper amb un contingut. Sí, sí. Aquest és el nivell. Política vintage, de l’escola de la Plaza de Oriente, de nom Francisco i de cognom Franco. Han decidit engegar la maquinària de l’Estat fins les últimes conseqüències i nosaltres, com a poble, només ens tenim a nosaltres i a la raó. No és pas poc. Ans el contrari. Som espurna, fermesa, perseverança i dignitat. I així ens expressarem aquests dies. Amb el somriure de la revolta i la confiança de qui ha decidit no retrocedir. Cap dubte, Marta. Hi som i hi serem. Amb tu, amb nosaltres, amb els més de 700 alcaldes investigats i amb la gent que, en definitiva, són qui decideixen.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

La Devesa, eterna maltractada.

Obro el diari i pam “Girona traslladarà un terç de les caravanes dels firaires al Pla de Baix de Domeny”. Com? Un terç? Recordo perfectament l’anunci del regidor Narcís Sastre de l’alternativa per a la totalitat dels firaires, recordo les explicacions sobre les gestions realitzades amb la Sareb, propietària de diverses parcel·les dels terrenys del Pla de Domeny i les previsions d’adequació. Aleshores ja comptaven que els costos eren elevats però consideraven que calia assumir-ho. De fet, una part ja l’estaven adequant cuita a corrents per tenir-la a punt pel Sea Otter Europe. Turisme, això sí que és important. Però renoi, sembla que aquest estiu tot ha canviat: anunciem que donarem 60.000 euros al Festival Internacional de Circ precisament perquè s’instal·li a la Devesa i al mateix temps resulta que no tenim aquests 50.000 o 60.000 euros per adequar els terrenys i treure de manera definitiva els firaires de la Devesa. Casualitat? Ves que no hi tingui alguna cosa a veure també que s’hagi iniciat l’operació especulativa Trueta, més que previsible després de l’anunci de l’aposta única per part del govern de la ciutat i diversos grups a l’oposició de Domeny com a emplaçament del nou Trueta.

Brutícia a la Devesa 4 dies després de les Fires

El problema és que és l’etern incompliment, l’etern maltractament a aquesta Devesa que tothom diu voler protegir però que sempre té un però. Sempre a la propera, sempre l’any que ve, sempre és només aquesta ocasió, sempre és un cas únic… l’Scape in the Park, el Circ, les Fires, el mercat, els cotxes… Però la realitat és que l’ocupació de la Devesa és permanent. Mireu, si no, el calendari per aquest 2017.  “Les activitats que sol·liciten disposar del Parc de la Devesa (bàsicament Camp de Mart) com a expansió natural del Palau de Fires o com a aparcament d’expositors són els següents:  març, Expocanina; abril, Trailwalker; maig , Sopar Oncolliga; juny, Assamblea General Suara Cooperativa; octubre, Firatast, Interquilt i Fira de mostres; novembre, Fòrum Gastronòmic; desembre, Tot Nuvis”. Com podeu veure, d’excepcional i puntual res de res. A més,  si heu passejat per la Devesa les darreres últimes setmanes haureu vist que el muntatge de la Fira de mostres fa una colla de dies que ha començat, pràcticament dos mesos abans de l’inici de l’activitat. Una Fira de Mostres que, per més inri, ocupa un espai molt superior al previst al Pla d’Usos de la Devesa vigent.

Ens prenen el pèl, ens enganyen, manifesta abatuda la gent de Salvem la Devesa. Sap greu reconèixer-ho, però és així. Sempre hi ha altres prioritats i el pla especial, allà el tenim, permanentment ultimant-se, com el conte de mai acabar. I encara els estranya que exigim que s’incloguin en el pla especial concrecions sobre els usos? Una vegada més, la Devesa, l’eterna maltractada, aquella a qui tothom diu defensar i protegir però de qui govern rere govern s’atreveix a abusar.

Les prioritats gironines: collita 2016

Al ple de dimarts de Girona es va debatre el Compte General de l’exercici 2016. Sí, es tracta del típic nom amb olor a burocràcia que ens avorreix només d’imaginar-nos-ho. Tanmateix, i malgrat la sociovergència pretén que passi any rere any desapercebut, es tracta d’un dels punts més importants que es debat al Ple de la ciutat. És ni més ni menys que l’anàlisi i valoració de com l’equip de Govern es va gastar els diners públics durant l’any anterior. És també el moment en què l’oposició pot visualitzar si el pressupost que va presentar l’alcaldessa s’ha complert o, si per contrari, les desviacions han sigut constants i sense explicacions. Bé, dimarts vam tenir tot aquest debat. I, per l’alcaldessa, l’oposició només ens mereixíem 3 minuts per poder explicar tot l’estudi que havíem fet dels números del Govern.

El Punt Avui / Quim Puig

180 segons per sintetitzar pàgines i pàgines d’execucions de despeses. Cap sentit, però només cal recordar que tot el que té a veure amb els pressupostos el trio Madrenas, Paneque i Planas fa temps que van decidir tornar-ho a la cova de l’opacitat: ni audiències públiques, ni explicacions a la ciutadania ni processos oberts de transparència. De fet, es vanten que cap ciutadà dels 98.000 que té Girona ha presentat al·legacions com si, per un moment, es creguessin de veritat que aquest fet no té a veure amb la nul·la publicitat del procés sinó que significa que no hi ha ningú en aquesta ciutat que sigui crític amb els seus comptes. Però bé, vam acatar les regles i vam explicar en aquest curt període de temps alguns fets gens menor dels números del 2016. Per exemple, vam posar de manifest que existeix una contractació constant de càterings i equips de so que és estructural i que podria passar per concursos públics o assumir-ne, en el cas de l’equip de so, una gestió directa. O vam denunciar que només els treballadors municipals de la Policia tenen una festa i un dinar pagat per a tots a diferència de la resta de treballadors públics municipals i que el dossier de premsa que rep cada dia el Govern i l’accés a l’Agència Catalana de Notícies, pagat per tots, està vetat a l’oposició. El palau es reclou en si mateix.

Fins aquí algú podria que parlem de partides anecdòtiques malgrat mostrin una cultura política arrelada a la Plaça del Vi. No patiu, podem parlar d’afers més estructurals com ara que malgrat eren als pressupostos aprovats, l’equip de Govern no va executar partides pel cinema Truffaut (10.000 euros), el Pla Integral del Sector Est (50.000 euros), la partida per fer la ciutat més sostenible en el marc de les Transition Towns o la de Dinamització d’Espais Públics i la Taula de Coordinació d’Habitatge. En canvi, en va crear de noves com ara una de vinculada a les relacions institucionals (122.000 euros), una altra relacionada amb convenis de Turisme (56.000 euros) o una sobre el Pla Especial de la Devesa que s’enfilava fins al 188.000 euros tot i que a setembre de 2017 encara ningú sap quan tindrem fet, redactat i aprovat aquest Pla Especial. És qüestió de prioritats. Si el turisme i les relacions institucionals i la comunicació ja eren partides sobre dimensionades quan es van aprovar els pressupostos, ara ens trobem que en l’aplicació aquestes xifres encara s’han incrementat més. Declaració d’intencions.

I seguim. La majoria de grans obres de la ciutat que s’havien pressupostat no es van executar i aquí no ha passat res. El regidor d’urbanisme manté la plaça i es permet donar lliçons al ple. Però és que si ens fixen en la xifra que vam destinar a publicitat, que és de centenars de milers d’euros, encara em sembla quelcom més preocupant en el context actual. No m’estranya que a la regidora Maria Àngels Planas se li escapés l’altre dia al ple que l’Oficina d’Informació i Atenció a la Ciutadania rep molts “clients” cada dia. Filosofia d’empresa i no de servei públic. Si els pressupostos del 2016 ja no ens van semblar els més indicats, després d’estudiar com s’havien executat, vam veure que tot plegat encara havia anat a pitjor. Per això, al ple de dimarts el nostre vot va ser negatiu i el discurs crític. Per fer entendre que l’anàlisi dels comptes ens determina que les prioritats de la sociovergència passen per la comunicació, les relacions institucionals i el turisme, tres àrees que, per nosaltres, ja sortien molt ben premiades quan es van votar els pressupostos ara fa un any i mig. Seguirem amatents.

Ple de setembre.

El mateix dia que la mainada afrontava la tornada a l’escola, els regidors i regidores de l’Ajuntament de Girona participàvem del primer ple després de les vacances estivals. Va ser un ple llarg, conseqüència lògica de la mitja hora de durada del ple d’agost (llegiu-ne aquí els motius). Un ple que començava amb la reafirmació per part de l’Alcaldessa del compromís del nostre consistori amb el referèndum de l’1 d’octubre. Conegut però important. Tot seguit, acumulació de punts de tràmit que tot i així mereixien intervencions pertinents dels principals grups a l’oposició. A les portaveus de Ciutadans i PP pràcticament no els vam sentir la veu fins a les mocions. No tenien res a dir sobre l’Adhesió a la iniciativa de la Declaració Basca sorgida de la VIII Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles, ni sobre el crèdit per la compra de 2 autobusos, ni sobre els pressupostos participats, ni sobre els possible augment de preus dels aparcaments soterranis amb concessió municipal. Ciutadans ni tan sols va obrir la boca per valorar els comptes generals. Ells que es preocupen pels problemes reals de la gent i que van tenir la seva intervenció principal per defensar la seva moció de rebuig els atacs violents i als efectes de la turismefòbia, una actitud que com tothom va reconèixer al ple d’ahir es considera inexistent a la nostra ciutat. Especialistes a crear problemes on no hi són els anomenava ahir en Lluc com a resposta. Tot i així, el govern sociovergent va votar-hi a favor, en una moció que exalta els aspectes positius del turisme promovent-ne el creixement il·limitat i que oblida que també té efectes negatius que cal gestionar.

De mocions, n’hi havia una colla. En primer lloc, una de ciutadana, de la incansable Marea Blanca reivindicant millores tant en l’atenció primària com al Trueta que garanteixin una sanitat pública digne per tothom. Suport majoritari que caldrà que es traslladi també en vots quan aquests temes arribin al Parlament. Una d’ERC-MES de condemna de l’operació Catalunya que va encendre la bancada espanyolista que encara és capaç de mantenir que no ha passat res. Una que tot i estar impulsada per la Confederació Sardanista de Catalunya presentava el govern i que va acabar reconvertint-se en declaració institucional pel suport unànime a la mateixa, tot i que una es pregunta perquè el govern no va ser capaç de proposar a l’entitat impulsora que fos ella mateixa qui vingués a presentar-la, tal i com fan moltes entitats. Una de rebuig als atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils promoguda per l’Associació Catalana de Municipis que també va entrar CIU en solitari tot i que a mig ple s’acordés la implicació d’altres grups, no del nostre, ja que vam voler fer un sí crític insistint en les mancances de la mateixa al no fer referència a aspectes clau com la relació de la monarquia i del govern Rajoy amb Aràbia Saudita, principal font de finançament d’Estat Islàmic. I finalment la nostra moció que demanava congelar la decisió de tirar endavant el Festival de Circ a la ciutat fins que no disposem dels plans d’anàlisi de la realitat cultural i de definició d’estratègies pel sector. Com era d’esperar, no es va aprovar, el que no era d’esperar és que el govern la rebutgés sense donar ni un sol argument coherent de la importància d’aquest festival per la cultura a la nostra ciutat i la impossibilitat d’endarrerir la decisió. Sobre el tema us recomano l’article que en va fer en Lluc fa unes setmanes.

Finalment, part de control, alguns vam fer una colla de precs i preguntes, moltes relacionades amb les més de 180 pàgines de decrets revisats i les juntes de govern acumulades des de juliol. No totes van agradar, massa sovint una té la sensació que molesta que es demanin explicacions i aclariments, n’hi ha que no han entès mai el paper de fiscalització que té l’oposició. Per això, hi ha preguntes que no es responen o regidories que responen coses que poc tenen a veure amb la pregunta fins i tot mentint o posant en boca nostra coses que no hem dit. També és cert que n’hi ha, i aquest és l’objectiu, que ajuden a aclarir aspectes de la gestió municipal, que permeten fixar posicionaments o concretar compromisos del govern en relació a terminis o accions a realitzar o que posen a la llum el desconeixement o desinterès del govern per determinats temes. D’això va també. Si no ho heu fet mai, us recomano que recupereu algun d’aquests trams finals de ple, de debò que és interessant de veure i clarificador del compromís de cadascú.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Transport sanitari, una qüestió de dignitat

El personal de les ambulàncies de les Comarques Gironines fa setmanes que van començar una vaga que té lloc unes hores a cada divendres i s’intensificarà en els propers dies. Es tracta d’una vaga d’un col·lectiu important, especialment per les tasques que desenvolupen al capdavant de les emergències i el transport sanitari en aquest racó de país. El govern català i el Conseller Comín l’han volgut menystenir i no l’estan afrontant com pertocaria. De fet, aquesta actitud és la mateixa que ha mostrat la Conselleria amb el poc control que ha efectuat al servei d’ambulàncies des que es va externalitzar. Una manera de fer que recorda com ha fet el Govern espanyol amb el cas d’AENA, per posar un exemple prou conegut d’aquest estiu.

FOTO: ACN

Però de què estem parlant? Parlem d’una concessió de la Generalitat, de les més suculentes que existeixen, de tot el bloc de transport sanitari de les Comarques Gironines que, al final d’etapa del Govern liderat únicament per CiU va guanyar l’empresa TSC vinculada a la família Bonomi. Un concurs que ja va ser denunciat en el seu moment per la pròpia CUP i que ha significat un canvi radical de les condicions de treball dels conductors i conductores d’ambulàncies. Parleu-hi i quedareu esparverats d’allò que expliquen i que afecta en un 100 per cent la seguretat de les persones que necessiten ser dutes a un centre de salut. El motiu és la voluntat de l’empresa de reduir els costos tant com sigui possible fet que ha arribat a significar, segons expliquen des dels organitzadors de la vaga, que jovent recent entrat a l’empresa ja estigui conduint ambulàncies d’emergències sense l’experiència i el suport necessari.

A més a més, hi ha hagut pressions laborals de l’empresa per obligar treballadors i treballadores a acceptar condicions laborals menors a les que històricament tenien a través d’amenaces. Una situació molt greu que l’últim responsable de la gestió, el Govern de la Generalitat, no està sabent enfocar. I sí, estem parlant de desenes de persones d’aquest col·lectiu laboral i famílies que veuen com allò que hauria de ser un servei públic i de qualitat es veu dia a dia mercantilitzat i precaritzat per uns concursos que s’enduen empreses que tan sols miren per la seva butxaca. Mentrestant qui s’endú la pitjor part no només són les persones treballadores sinó que som els mateixos usuaris que veiem com les nostres condicions de “viatge sanitari” empitjoren dia rere dia.

En aquest context i en el de la construcció de la República catalana, ens mereixem no deixar cap tema sobre la taula. Parlar dels nostres serveis públics, de garantir-los i de dotar-los la millor qualitat possible. I aquest és un tema que ens incumbeix a tots i totes. Ens toca ser al costat dels companys i companyes del transport sanitari en la seva lluita. Per la sanitat pública, pels drets de tots i totes.

Girona, transparència i cofoisme

Fa uns dies l’Ajuntament de Girona feia bandera que havia assolit la puntuació del 100% de transparència que atorga l’Organització Transparència Internacional d’Espanya. És innegable que l’Ajuntament ha fet passes endavant en l’exercici de la transparència els últims anys i per això ha millorat la seva posició en aquest índex. I en aquest sentit, l’oposició hem de fer un reconeixement a la tasca feta. Les lleis aprovades a nivell supramunicipal, algunes iniciatives de tots els grups municipals de la ciutat i la perseverança dels tècnics han afavorit el consistori en l’àmbit de la transparència. Ara bé, des del meu punt de vista, l’Ajuntament de Girona no pot prendre una actitud de cofoisme com la que hem pogut percebre aquests últims dies per part de la sociovergència. M’explico.

L’organisme que ha puntuat l’Ajuntament utilitza com a indicadors l’accés el dret a la informació, la participació ciutadana o la transparència econòmica i financera entre d’altres. I clar, no m’ha estat gaire difícil mirar el funcionament del consistori i trobar exemples que mostren una necessitat clara de millora. I ho dic sense desmerèixer la tasca de l’organisme, reconegut per la seva trajectòria, sinó precisament per marcar reptes que tenim, elements que la sociovergència podria haver desenvolupat per millorar la transparència de l’Ajuntament i ha preferit guardar al calaix. L’últim exemple és de fa pocs dies i té a veure amb l’accés a la informació de la ciutadania. Segons l’organisme de transparència de la Generalitat, la GAIP, l’Auditori de Girona, vinculat a l’Ajuntament, s’ha negat a donar les auditories financeres del 2015 i 2016 a una ciutadana tal i com marca la llei i, a més a més, no ha respost les peticions dels òrgans públics de transparència catalans. I el que és pitjor: tres setmanes després ningú ha donat encara cap explicació.

Però aquest no és l’únic element que podem posar sobre la taula. Així, si parlem sobre la transparència econòmica i financera, veurem que la regidora convergent Maria Àngels Planas ha passat considerablement de la moció que vam aprovar el 2015, amb el seu vot a favor, sobre els pressupostos i la transparència. Així, malgrat s’ha anat convocant la Comissió Mixta, les audiències públiques per explicar els comptes municipals s’han deixat de fer, els pressupostos no s’han penjat mai en format obert i editable i no s’ha convocat mai la jornada de treball per desenvolupar amb experiències d’altres indrets la transparència econòmica i la participació en l’economia comuna de la ciutat. I no s’acaba aquí.

Per exemple, podem comptar per desenes les vegades que veïns i veïnes ens han explicat que les seves preguntes i peticions a la bústia d’avisos electrònica del web de l’Ajuntament no havien estat respostes. O podem observar com les polítiques de participació ciutadana i, per tant, d’intercanvi d’informació institució i carrer, brillen per la seva absència. Algú recorda gaire res participatiu i col•lectiu que hagi fet la sociovergència a la ciutat des d’aquells pressupostos participats de fa 5 anys? Boleta del desert. És així. Només cal repassar hemeroteca i rodes de premsa i cau pel seu propi pes. El dit de Puigdemont, Ballesta i Madrenas ordena i tothom ha d’acatar. Quina gràcia, no? Bé, ja ho veieu, el camí és llarg i les necessitats múltiples. Com deia al principi, avui estem millor que el 2011 – greu seria no estar-hi – però pel camí anem perdent oportunitats. I el que és més greu és que no hi ha voluntat per no perdre-les. Tan sols cofoisme.


lluc  @llucsalellas


Els exàmens de recuperació del govern Madrenas

El Modern, el Parc Central, la Plaça Catalunya, la plaça Pallach, la proposta integral de l’entrada Sud de la ciutat, el futur Trueta, el càmping, l’actualització del model de pressupostos participats, el Pla Especial de la Devesa, el protocol municipal contra les agressions sexistes, el futur institut de la zona sud de la ciutat, la definició del projecte de la Casa Pastors, la promoció de la cultura en viu, el Pla Integral de Sant Narcís, el Pont del Dimoni, la regulació dels pisos turístics, l’increment de l’habitatge social, l’extensió del model porta a porta de recollida de residus, el canvi de model de gestió de l’aigua per acabar amb la corrupció i podríem seguir una bona estona més.

De fet, si tenim en compte que ja només ens queda un estiu abans que tornem a un cicle electoral municipal, sempre i quan la consecució de la República no ho acceleri tot, fa certa basarda mirar que la ciutat ho continua tenint quasi tot per fer. Em refereixo a allò que tenia per fer al maig del 2015, és clar. Així, la tornada de les vacances que la majoria de Govern sociovergent farà els propers dies anirà obligatòriament acompanyada de carpetes que ells mateixos no han sabut tancar fins ara. En alguns temes hem sentit campanes i fins i tot s’han presentat avantprojectes però el cert és que els exàmens de recuperació de setembre pel govern de Marta Madrenas es compten per desenes. O així es percep per part de molts gironins i gironines que veuen que més enllà del festival de torn de cada cap de setmana, la ciutat s’esmuny pel palmell de la mà de l’alcaldessa.

Al principi de l’article he anomenat una part dels projectes pendents que són més importants, però més enllà de la concreció i estirant el símil la sensació és que la sociovergència no estudia en general. Dit d’una altra manera, que no ho atrapa, ni planifica, ni es coordina ni sap com acabar de desenvolupar els reptes centrals que té la ciutat. Sí, Girona és al mapa i ens visita molta gent. Aquest fet és innegable i ha portat els seus elements positius. Segur. Com d’altres de menys eufòrics que sovint també assenyalem. Tot funciona per la inèrcia dels quatre anys de Puigdemont però no es pot viure per sempre de propaganda i de focs artificials. I aquest és, des del meu punt de vista, el principal problema del govern gironí actual: viure de rendes i de rodes de premsa. I així es fa difícil plantejar una Girona pel 2020, per exemple. Algú sap quines idees de fons, estratègiques, planteja avui l’alcaldessa Madrenas?

Pregunta retòrica. Ho sé. Però necessària. Les vacances es van acabant, el curs polític començarà accelerat i a Girona tenim recuperacions. Les perspectives, si m’ho permeteu, no són gaire esperançadores. El curs passat va acabar com va acabar, amb la incorporació d’un nou festival de circ a la Devesa per 60.000 euros de l’Ajuntament tot i que els agents culturals de la ciutat ni tan sols sabien que això passaria. Ara, doncs, queda per veure com començarem el curs a la ciutat. Des de l’oposició podem dir que estem convençuts incrementarem la nostra tasca crítica i propositiva que ha permès plantejar iniciatives i alternatives. És la nostra tasca. I estudiarem per arribar a l’excel•lent. No per nosaltres, sinó pel conjunt de gironins i gironines.

 


lluc  @llucsalellas