Fartes de la pressió estètica

Les imatges publicitàries de bona part de les botigues de roba amb cossos impossibles; un autobús que passa anunciant una clínica estètica que et proposa un augment de pit o una retallada de malucs; converses de Whatsapp amb un grup d’amigues, entre mares a la sortida de l’escola o mentre esmorzes a la feina; un fulletó de propaganda de tractaments estètics a la bústia; comentaris de la parella, el pare o l’àvia sobre si t’has engreixat o aprimat; una cabina telefònica que et recorda que pots fer dieta per estar més prima; un article que apareix al Facebook sense haver-lo demanat explicant-te una dieta miraculosa; o fins i tot una farmàcia que sota el lema “operació bikini” t’incita a comprar productes per facilitar la pèrdua de pes. Com una metralladora, dia rere dia, ens arriben de tot arreu missatges sobre el nostre cos, missatges que ens diuen com ha de ser aquest nostre cos per poder complir el paper que s’espera de nosaltres, com a dones, en aquesta societat masclista en què vivim. Violència en tota regla. Impossible fugir-ne, inútil mirar cap a una altra banda, només ens queda enfrontar-nos-hi. I això és el que fem des de la campanya Construïm Municipis Feministes.

pressióEstètica

Concretament, per denunciar aquesta pressió estètica a què ens veiem sotmeses sobretot les dones per l’aliança entre el capitalisme i el patriarcat, es va portar a terme la setmana passada una acció que va consistir en penjar cartells de dones nues amb el lema “l’operació bikini ens la passem per la xona” en espais ben significatius. L’acció és sens dubte provocativa i buscava denunciar però també generar reaccions per tal de sensibilitzar la ciutadania d’aquesta violència de gota xinesa que posa en risc fins i tot la nostra salut, física i psíquica. I és que aquest és un problema greu, molt greu, encara que alguns intentin ridiculitzar-lo i banalitzar-lo. Aquesta és precisament la “gràcia”de la gota xinesa, a la primera no passa res, a la segona, tampoc, però quan les gotes es multipliquen poden fer embogir qualsevol i arribar a ser letals, igual que la pressió estètica que pot generar malestar i incomoditat a moltes però també discriminació (no us perdeu l’article de Crític “Quiz de l’estiu: què saps sobre la gordofòbia?”), depressió i trastorns alimentaris que en ocasions poden tenir finals nefastos. Violència en tota regla, doncs, tot i que prou subtil perquè sovint passi desapercebuda, i de la qual moltes no som prou conscients. Per això reivindiquem aquesta acció i esperem que es multipliquin arreu, perquè fer-nos-en conscients és el primer pas per poder-hi fer front. Diem no a la pressió estètica: l’operació bikini ens la passem per la xona.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Ple d’agost: passin per caixa.

Dijous passat vam tenir comissions informatives, és a dir les comissions legalment imprescindibles on s’explica el que es portarà a ple per àrees de gestió del govern. Corresponien al ple d’agost i normalment s’haurien fet avui dilluns però com que per molts és pont (demà és festiu) van decidir traslladar-les al dijous anterior. Algunes ni tan sols portaven propostes d’aprovació a ple i d’altres eren majoritàriament temes de tràmit i poc substancials. L’únic punt amb certa rellevància era l’aprovació del Pla Social de les Pedreres que es va retirar segons la regidora Paneque per evitar aprovar-se sense tots els regidors, ja que al ple d’agost hi haurà algunes baixes. Tot i que a mi m’ha arribat una altra versió que diu que la regidora el volia portar a ple sense l’informe oportú del secretari i que va decidir retirar-lo quan se li va fer saber que calia  informar els regidors i regidores d’aquesta mancança.

caixa

Sigui com sigui ens ha quedat un ple buit, però no és d’estranyar ni tampoc un problema per la majoria de regidors i regidores que han entès que aquest és un ple de tràmit. De tràmit perquè? Doncs de tràmit per poder cobrar la indemnització corresponent per a la seva assistència, concretament 702€ per cadascun dels regidors i regidores (a excepció d’aquells que tenen una dedicació exclusiva amb el sou corresponent de 3.474,93 € mensuals). Entenc que és pel mateix motiu que ahir es van convocar comissions informatives (amb indemnitzacions en aquest cas de 377€) sense ni tan sols temes a debatre. La qüestió és que això mateix ja va passar l’any passat on per primera vegada es va considerar que si a l’agost no es feia ple, no es podia cobrar les indemnitzacions per assistència. Lògic. Aleshores es va convocar un ple a cuita corrents i una modificació de l’acord de ple de cartipàs  en què en comptes d’especificar que només es podria percebre un màxim d’indemnitzacions d’una comissió informativa , un ple, una junta de portaveus (si pertoca) i 4 coordinacions tècniques al mes, s’augmentava a 2 i 6 respectivament i alhora afegíem una temporalitat anual i així limitàvem la percepció de les indemnitzacions per ple, comissió informativa i junta de portaveus a 12 a l’any i les coordinacions tècniques a 48. Així, únicament amb el nostre vot en contra,  vam arreglar-ho tot per cobrar 12 plens l’any  (i la resta de percepcions) tot i no fer-ne a l’agost. Resulta, però, que algunes regidores, concretament del PP i de C’s, van demanar per escrit cobrar igualment un ple per mes per no desequilibrar els seus ingressos mensuals i ara ens tornem a trobar amb el mateix problema i tot i que ja s’havia dit que aquest agost no hi hauria ple, tornem a convocar un ple a cuitacorrents perquè tothom pugui cobrar. A tot plegat val la pena afegir, per contextualitzar, que la senyora Veray, per exemple, a més de les indemnitzacions com a regidora a l’Ajuntament de Girona, que ascendeixen a 1641€ mensuals (com les de les altres portaveus a l’oposició) cobra un sou públic com a assessora del PP a la Diputació de Barcelona de 3.540,68 euros bruts mensuals repartits en catorze pagues.

Sigui com sigui, a l’agost celebrarem un ple que comptarà amb les baixes d’aquells que ja tenien programades i reservades vacances. Un ple, que a més, ha de ser extraordinari per poder-lo celebrar l’1 d’agost en comptes del segon dilluns de mes tal i com està previst i al qual, per tant, no poden haver-hi ni mocions ni precs ni preguntes. Un ple que té un cost considerable, sobretot per la despesa en personal que assisteix el ple, però que serà buit en tots sentits. I sí, senyores i senyors, aquesta és també la manera de fer política encara avui  i és que tot plegat podria ser anecdòtic si no fos que darrere tot plegat hi ha una concepció de la política com a carrera professional que no puc compartir de cap manera i de la qual ja parlava ara fa un any en aquest article.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

El referèndum i els regidors gironins

El Govern de la Generalitat ha anunciat que organitzarà el referèndum d’autodeterminació de Catalunya el diumenge 1 d’octubre. L’anunci l’ha fet un exalcalde de Girona, Carles Puigdemont, i, des del primer moment ha comptat amb el suport d’una majoria àmplia dels grups municipals a l’Ajuntament. De fet, és lògic si tenim en compte a les eleccions municipals els partits que ens vam presentar donant suport explícitament a un referèndum vam obtenir més del 70 per cent dels vots a la ciutat. Una xifra que s’enfila a més del 80 per cent si hi sumem un PSC que a la ciutat afirma que no s’oposa a aquest mecanisme democràtic malgrat no sigui el seu preferit. És a dir: tan sols un 15 per cent de l’electorat gironí va rebutjar sense matisos el referèndum a les eleccions municipals del 2015. Les coses clares.

Girona viu amb normalitat aquest fet. Es coneix a si mateixa i tothom té acceptat que serem pal de paller, com a capital que som, del referèndum de l’1 d’octubre. Parlo del carrer, de la fermesa, la confiança i el convenciment. A la institució les coses van un pèl més lentes. L’alcaldessa, i això és bo, s’ha compromès del dret i del revés amb aquest referèndum. També ho hem fet sense fissures la CUP-Crida per Girona i ERC-MÉS. Ara bé, des del món cupaire trobem a faltar un lideratge més clar, una transmissió d’informació constant als treballadors públics, una empara de tots els actes que es fan i es desfan al voltant del referèndum no pas a través de subterfugis i un marcar pautes des del món local sobre com podem ajudar a garantir el referèndum. Quants actes ha fet per explicar el referèndum, per exemple? Lideratge també vol dir això, alcaldessa. I li hem vist fer ben poc en aquest àmbit.

Així doncs, no compartim la seva actitud passiva però entenem que això depèn de com cadascú concep el rol d’alcaldessa. Tanmateix sí que hi ha un element que a nosaltres ens sembla especialment greu en el moment en què som. I és que els gironins i les gironines vam votar i decidir que hi haguessin 18 regidors/es compromesos amb la independència (10 CiU, 4 ERC-MÉS, 4 CUP-Crida per Girona) però ara mateix només som 17 aquells que complim amb el compromís. Hi ha un regidor de CiU, Cristòbal Sanchez, que sempre que hem votat donar suport explícit i amb totes les conseqüències al “Procés” s’ha absentat de la votació. I ho ha fet sense donar mai cap explicació. Amb silenci i sense afrontar el debat polític ni posant la veritat per davant com ha fet cadascun dels vint-i-quatre regidors restants. De fet, els únics tres dies que no ha participat del ple totalment o parcial han sigut el 16 de novembre de 2015 (Suport a la Declaració del 9N del Parlament), el 14 de novembre de 2016 (Suport a engegar un Procés Constituent català) i 10 de juliol de 2017 (Desestimar moció del PP contra el referèndum). En cap dels tres casos el regidor ha donat cap explicació. Exigència mínima de qualsevol representant públic.

 

Per tant, a Girona no només tenim el PSC gestionant la policia local en moments com els que vivim sinó que un dels regidors que es va comprometre explícitament a defensar la independència del país no està complint amb allò acordat. És així. Ara fa uns dies el President Puigdemont feia canvis a l’executiu per garantir el referèndum. Un referèndum que tindrà un pes especial als municipis que, si el SÍ guanya, hauran de començar a aplicar-ne els resultats el mateix dia 2 d’octubre. I per fer-ho els calen persones que no dubtin i que posin tot el seu interès en construir la República Catalana. I no perquè ho digui la CUP sinó perquè aquest era i és el seu compromís amb els gironins i girorines. Tothom té dret a preferir el sofà de casa. I tant. Però llavors el que li pertoca fer, per coherència, és cedir pas a un regidor que, com els 17 restants, tingui un compromís inequívoc amb allò que ha determinat el poble català i el seu Parlament. I si això no passa, Marta Madrenas hauria de plantejar un relleu. Amb tota la normalitat del món i correcció. Amb la mateixa amb què tots plegats ens hem compromès a portar el nostre país a la llera de la llibertat.


lluc  @llucsalellas


Una policia de totes i tots

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un seminari sobre organismes de seguretat i oficines d’atenció a les víctimes promogut pel projecte Divercity, preventing and combating homo and transphobia in small and mèdium cities across Europe. Vam poder conèixer els principals resultats del projecte Divercity, un projecte de recerca però també d’intervenció i millora de la situació de les persones LGTBI. Les dades exposades sobre l’abast i com es concreta la LGTBIfòbia en ciutats com Girona són esfereïdores. L’exemple més evident és que el 100% de les persones LGTBI entrevistades manifestaven haver patit algun tipus de discriminació, però també alguns fragments de les entrevistes realitzades eren ben significatius. Sens dubte, uns i altres són arguments de pes per destinar recursos i esforços a frenar tot tipus de discriminacions i agressions que encara avui pateixen les persones LGTBI.

IMG_0669

Això ho tenen clar a Fuenlabrada i per això ja fa temps van fer una aposta clara en aquest sentit des del cos de Policia Local i a través de l’Oficina d’atenció a la Víctima, dos experiències admirables que vam poder conèixer en el seminari. L’Equip per a la gestió policial de la diversitat es va crear el 2008 i des de llavors ha fet una bona colla de campanyes i ha consolidat el seu paper en el si de la policia però també com a referent per a tota la ciutadania. Són diversos els premis i reconeixements que ha obtingut pel seu abordatge de la diversitat. Formació gratuïta per facilitar que dones i persones d’origen immigrant entressin al cos policial fent-lo més divers i representatiu de la realitat del municipi, la seva participació a la marxa per l’alliberament LGTBI del municipi, el contacte continuat amb entitats de diversitat funcional, col·lectius d’origen immigrat, entitats LGTBI…, missatges públics amb llengua de signes fets per un policia que la parla o la recent campanya contra el racisme amb accions com aquest vídeo, són alguns exemples d’aquesta aposta. Una aposta que no es redueix a aquest equip sinó que implica tot el cos d’agents i, per tant, no deixa de ser un intent de promoure un model policial molt diferent de la majoria que coneixem, centrat en la prevenció i la proximitat més que no pas en la repressió. Aquesta és també l’aposta que fèiem com a CUP-Crida per Girona en el nostre programa electoral, quan proposàvem convertir l’actual Policia Municipal en un cos municipal d’Assistència, Seguretat i Informació, un cos desmilitaritzat, descentralitzat i en coordinació amb totes les àrees del consistori i on predomini la funció preventiva i el treball per superar les problemàtiques que generen inseguretat.

El Servei d’atenció a la víctima de Fuenlabrada és una peça clau d’aquest model policial de proximitat, sobretot per la col·laboració estreta amb l’Equip per a la gestió policial de la diversitat. Aquest servei depèn, com la Policia Local, de l’àrea de seguretat però està gestionat per advocades i psicòlogues no policies, totes amb formació forense especialitzada. L’enfocament que li donen és realment interessant, crec que fins i tot similar al que es dona aquí des del SIAD a les víctimes de violència de gènere. El servei de Fuenlabrada, però, atén víctimes de qualsevol tipus de delictes, posant-les al centre de la seva actuació i amb l’objectiu de la desvictimització, és a dir de facilitar i acompanyar el procés de recuperació i reparació del dany, passi aquest o no per la denúncia. La mateixa representant del servei que ens n’explicava el funcionament, posava èmfasi en la importància que tot i coordinar-se i treballar colze a colze amb la policia, els membres del servei no fossin policies ni depenguessin d’aquests, aquest apareixia com un element clau de cara a les víctimes però també entenia que els donava una llibertat com a professionals que altrament no haurien tingut. També a Girona tenim una oficina d’atenció a la víctima, a la seu de la Policia Local i gestionada per policies que inclou entre d’altres el servei de mediació de conflictes. Alguns dels policies que en formen part també van assistir al seminari però la sensació amb què ens vam quedar molts és els costa acceptar fórmules com les de Fuenlabrada. Costi o no crec que valdria la pena conèixer de més a prop les experiències que vam conèixer i començar a replantejar també a Girona el model policial.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Trencar el silenci del Manga

Més de 19 milions d’euros. Aquesta és la xifra que, com a mínim, l’entramat societari investigat en el “Cas Manga” s’hauria endut de forma irregular de pressupostos de diverses institucions públiques. No podem dir que siguin precisament les molles. Una trama delictiva, descoberta gràcies a les investigacions d’una jutgessa de Lugo (Galícia), que implica aconseguidors polítics de diversos partits de l’època i, en especial, de Convergència i Unió. Aquest és el resum en quatre línies del que és considerat el cas de corrupció més important de les Comarques Gironines, el “Cas Manga”, que va esclatar ara fa més de quatre anys però que, com en el “Cas Palau”, el judici sembla que va per llarg.

Per això i per evitar especialment el silenci i l’oblit, la CUP ha engegat un bloc que porta per nom “La Teranyina del Cas Manga” on s’hi pot trobar la informació sobre qui, què, com i quan van crear un entramat corrupte i corruptor que tenia com a epicentre la comarca de la Selva i un dels seus focus principals el Consell Comarcal. El blog l’ha treballat una jove periodista, la Clara Vicenç, que s’ha llegit les prop de 7000 pàgines del sumari judicial del qual la CUP n’és acusació popular i n’ha fet una síntesi excel•lent. El bloc és una eina molt útil que ha rebut milers de lectures en la seva primera setmana de vida i que ajudarà a no permetre la desmemòria en un tema que ens afecta a tots i totes.

I aquest fet és important. No pas per dèria cupaire sinó per qualitat democràtica i transparència política. Durant anys a Comarques Gironines, com en molts d’altres indrets de l’Estat, hi ha hagut pràctiques polítiques i empresarials que se saltaven la llei. Tan sols cal escoltar algunes converses enregistrades pel “Cas Manga” per percebre que no aquí no parlem d’una “poma podrida” com sovint ho presenten alguns sinó de quelcom més estructural per poder finançar les estructures dels grans partits. És evident. I el Cas Manga no és res més que una de les aportacions gironines en aquest sistema. És així, s’ha de saber, posteriorment acceptar i fer tot el que estigui a les nostres mans per transformar d’arrel un model que viu enquistat a casa nostra. Amb la filosofia de llums i taquígrafs i fins on calgui.

En aquest sentit, i mentre no aconseguim fites majors imprescindibles perquè la corrupció sigui apartada de la vida pública sense miraments, el que caldria és que les persones processades i investigades per aquest cas no tinguessin responsabilitats polítiques públiques com encara passa avui en dia. És de lògica de segle XXI. De principi d’ètica política i esperem que aviat sigui compartit per tothom. Mentrestant, però, crec que podem anar difonent “La Teranyina del Cas Manga” perquè tothom conegui de què estem parlant quan ens referim a corrupció, com s’estructura, a qui implica i així posem les pedres perquè mai més es torni a repetir una situació semblant. No oblidem.


lluc  @llucsalellas


Tothom en contra de la Bústia Ètica de Denúncia de la Corrupció

Aquest dilluns la CUP-Crida per Girona vam presentar una moció per crear una Bústia Ètica de Denúncia de la Corrupció amb un objectiu: facilitar que aquelles persones que tenen coneixements de males praxis o indicis de corrupció poguessin fer arribar la informació de forma anònima a l’Ajuntament. Aquesta bústia la rebria una comissió liderada pel Defensor de la Ciutadania que valoraria la informació i, a partir d’aquí, decidiria si s’inicia un expedient, es demana més documentació, es contrasten opinions i, si cal, s’articula una denúncia als jutjats o si, pel contrari, tot queda allà registrat i punt. Una fórmula per incrementar els canals de control de l’acció del nostre ens municipal i també de les institucions supramunicipals amb qui l’Ajuntament es relaciona en el seu dia a dia, Consell Comarcal i Diputació de Girona.

Després de la bona intervenció de la regidora cupaire Ester Costa defensant la proposta, la resta de portaveus van acusar-nos de voler fomentar les pica-baralles, de posar la sospita sobre l’Ajuntament de Girona o de promoure l’assenyalament amb dianes a les parets de la ciutat amb noms i cognoms de persones. Ens tractaven com si volguéssim convertir Girona en el “Far West”. Ho feien mentre ens acusaven de saltar-nos drets fonamentals i alterar els principis democràtics de qualsevol societat. Del PP a ERC. Un argumentari que entenc que no deu ser consensuat dins la majoria d’aquests partits si tenim en compte que la mateixa proposta s’ha aprovat sense escarafalls en ciutats com Sant Cugat del Vallès o Barcelona. Les intervencions de tots els grups municipals van anar molt més enllà del contingut de la moció amb una voluntat clarament estigmatitzant que res tenia a veure amb la senzillesa de la proposta. Una iniciativa que buscava crear una vessant “digital” al treball cooperatiu de fiscalització de les institucions públiques. I, per tant, garantir que la informació corri més. Transparència.

Porto dos anys com a representant públic i us puc dir que he parlat amb més d’un, més de dos i més de cinc treballadors públics a Girona que m’han assegurat que han vist pràctiques incorrectes a la seva feina però que no s’atreveixen a explicar-ho per les conseqüències personals i laborals que podrien patir. Aquesta és una realitat existent. I no la podem negar rere el “Girona rai” farcit de cofoisme. I això no vol dir, en cap cas, que vulguem assenyalar a tothom, que la majoria de treballadors i polítics facin malament la seva feina o que acabem amb el dret a la presumpció d’innocència com alguns es van atrevir a dir. Ans el contrari, precisament el que volem és facilitar que identifiquem les incorreccions estructurals existents perquè no tothom acabi dins un mateix sac. I aquesta és una tasca que ens pertoca fer als responsables polítics: garantir que tothom troba el canal per fer arribar allò que veu que no funciona correctament. Què volem: viure permanentment en l’opacitat?

Els Papers de Panamà, gràcies a un col·lectiu de periodistes, i Wikileaks, a través de persones, moltes d’elles anònimes, entre d’altres, han permès conèixer el funcionament real d’institucions i corporacions a nivell mundial. I ho han fet a través de mecanismes similars als que proposem nosaltres. No, el nostre objectiu no és tan magnànim. És clar que no. Som humils i conscients del nostre entorn. Però sí que tenim com a objectiu polític facilitar la fiscalització i la transparència de les nostres institucions i pensem, com a Sant Cugat i a Barcelona, que la Bústia és una gran proposta a desenvolupar. Seguirem insistint. I treballarem com mai ningú abans per aprofundir en la democràcia, en la implicació ciutadana i en fer de Girona una ciutat capdavantera en aquest àmbit.

Som conscients que no som com Suècia on des de 1766 hi ha el dret a accedir a tota la documentació pública (aquí hem tingut batalla perquè el Govern pengés les auditories de l’aigua) o com Dinamarca que, des de fa temps, lidera l’índex de països menys corruptes del món amb un seguit de propostes de les quals estem lluny . Tanmateix, ens pertoca avançar a marxes forçades aprenent del que passa al món. Per exemple, l’organització “Transparency International” exposa de la importància de protegir els reveladors d’informació en la lluita contra la corrupció. Precisament allò que proposàvem nosaltres dilluns passat al ple. Vam rebre un no per resposta. Llavors suposo que és normal que quan es fan classificacions sobre aquest àmbit no puguem sortir a dir que som una ciutat de primera.


lluc  @llucsalellas


Ple hiperventilat

plejuliol“L’alcaldessa de Girona diu que CUP i ERC hiperventilen demanant la dimissió del conseller d’AGISSA” això deia un tuit d’un mitjà digital la nit de dilluns. I és que en el passat ple ens vam haver de sentir en més d’una ocasió que les nostres intervencions eren hiperventilades. Pensant-hi crec que en el fons hi ha un tema de concepció de la política. Per mi la política té una part racional però també té molt d’emocional, per això quan intervinc en un ple o discuteixo en una reunió puc indignar-me, emocionar-me, empatitzar, mostrar gratitud o complicitat o molestar-me.  Això no vol dir que m’ho agafi com un tema personal sinó que m’identifico amb allò que defenso, en la política institucional però també en els altres espais de lluita política. Si no fos així, per mi, no tindria sentit ser-hi.

Hi ha però qui entén la política com una mera gestió de la “cosa pública” buida d’ideologies i per això és capaç d’afirmar coses com que no és “ni de dretes ni d’esquerres”. Per això a vegades tenim la sensació que parlem llenguatges diferents. Tan és així que dilluns l’alcaldessa feia costat al posicionament autocomplaent del Sr Berloso en relació a les actuacions del govern davant del cas AGISSA i efectivament titllava d’hiperventilades les intervencions indignades d’ERC i la CUP en què posaven sobre la taula els tancaments en fals, les mirades cap a una altra banda, la lentitud i els incompliments que han estat el pa de cada dia durant els 6 anys que fa que governen a la ciutat en relació a tot el que envolta a AGISSA. És tan cert que van ser els primers a fer una auditoria que va posar de relleu per primera vegada diverses irregularitats com que al mateix temps van aprovar una pròrroga il·legal del contracte que ens vincula a AGISSA o com que després van preferir no aprofundir en les irregularitats i que ha estat la denúncia que des de la CUP-Crida per Girona vam interposar a fiscalia i la investigació que aquesta ha iniciat el que els ha obligat a emprendre mesures. Quantes vegades vam demanar les conclusions de la comissió de seguiment de l’auditoria? Quantes que es contractés l’adjunt a conseller delegat que ens havia de permetre seguir de prop el que passava a AGISSA? Llargues i més llargues, fins que el tema no ha esclatat no han agafat el toro per les banyes i ara es sorprèn que ens indignem davant les seves intervencions autocomplaents? Ens indignem, ens molestem i ens entristim perquè des del nostre grup així com des d’entitats com Aigua és Vida fa molt temps que treballem una bona colla de gent per aconseguir la informació, per treure l’entrellat de tot plegat i per denunciar-ho a la llum pública mentre vostès miraven cap a una altra banda. Perquè, vostè, senyora alcaldessa, confon la presumpció d’innocència amb la manca de valentia política i per això és capaç de presentar-se com a acusació en el procés però dir al mateix temps que només ho fa per estar al cas de com evoluciona. I és clar, això ens indigna, a nosaltres i a la ciutadania a qui vostè s’esforça per relativitzar la magnitud del problema.

I és també des d’aquesta mena de neutralitat buida amb què entenen la política, que la regidora Muradàs es sorprenia dilluns que en Lluc qüestionés la llarga llista de facilitats que des de l’Ajuntament havien posat a una entitat privada per organitzar un esdeveniment esportiu la participació al qual, per cert, no era oberta a qualsevol: una furgoneta, 3 equips de so, taules, cadires tanques, arcs inflables i un llarg etcètera. La senyora Muradàs, però, sembla que no sabia que aquesta furgoneta és la que gestiona l’àrea d’associacionisme perquè en facin ús les entitats que casualment la troben reservada sempre que la demanen. Tampoc devia saber que sovint quan les entitats volen organitzar activitats obertes i sense cap ànim de lucre es troben que no disposen dels equips de so o els escenaris necessaris. Tampoc, però, mai els ha dit ningú que estaven reservades per empreses que sí que obtenen benefici. La ignorància és molt atrevida i per això la regidora Muradàs, s’anima a qualificar la intervenció indignada del regidor d’hiperventilada. Doncs bé, hiperventilant o no, el que tenim clar des del grup municipal de la CUP-Crida per Girona és que ens comprometem amb allò que defensem i que per això durant un temps hem assumit aquest rol de regidors i regidores i per això ens entristirem, emocionarem o indignarem sempre que ens vingui de gust, al ple i on sigui.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget