Quatre anys d’oposició rigorosa i constructiva

23e94bb2-bf77-411c-920b-0e12133feaccAquest maig farà quatre anys que la CUP-Crida per Girona superava totes les expectatives i treia 4 regidors i més de 5500 vots a les eleccions municipals. Nosaltres, la Laia, en Lluc, l’Ester i en Toni entomàvem el repte de defensar els interessos de les classes populars, la independència i la justícia social i una ciutat democràtica i de barris al plenari de l’Ajuntament. Els resultats feien impossible una alternativa de govern a Convergència però això no ha fet, en cap moment, que tinguéssim una actitud passiva. Ans el contrari. Durant aquest temps hem treballat de valent des de l’oposició per fer avançar la ciutat a partir dels paràmetres de la igualtat, l’ecologisme, la radicalitat democràtica i el feminisme. I ho hem fet sempre a prop dels treballadors municipals a qui hem donat suport sempre que ha fet falta.

I, honestament, hem aconseguit que s’avancés en bona mesura malgrat les reticències del Govern convergent. Recordem, per exemple, la nostra proposta d’uns serveis funeraris de qualitat a preus dignes i que ha portat a l’oferiment d’un pack a un preu més o menys just per part de l’empresa, la municipalització de les zones blaves i verdes, la gestió del servei d’aigües, avui en mans de l’Ajuntament com a conseqüència de la denúncia per corrupció que vam interposar contra l’empresa concessionària o la suma de complicitats a la petició històricament cupaire de deixar de posar la catifa vermella al rei espanyol. Són només quatre exemples de les diverses polítiques públiques que hem liderat des de l’oposició, gràcies també a la pressió popular, fent que l’equip de govern les assumís parcialment o total.

Tanmateix, també ens han quedat propostes al tinter, moltes, massa. Ens referim, per exemple, a temes com és el dret a l’habitatge, en què no hem aconseguit que el govern millorés les seves polítiques, la recollida del porta a porta, que només compta amb un petit experiment a Sant Daniel, o les polítiques culturals, educatives i esportives que han continuat oblidant els barris i el conjunt de gironines i gironins. Queda, doncs, molta feina per fer. Tasca que estem convençuts que Guanyem Girona liderarà des del Govern a partir del 26 de maig. I en aquest mentrestant, confiem haver estat a l’alçada de tots vosaltres. Ja ho sentirem a dir. En tot cas, gràcies per tants suports. Han sigut quatre anys inoblidables.

I pel que fa al bloc gràcies a totes i tots per llegir-nos durant aquest període. Han sigut més de 500 articles que, humilment, creiem que serveixen i serviran per resseguir la història política local d’aquests darrers quatre anys. Esperem haver ajudat a reflexionar, explicar i contrastar allò que els vostres ulls ja percebien en el dia a dia de la ciutat. I sobretot gràcies per tots els comentaris que ens heu fet arribar a través del bloc o directament al carrer. Ha sigut preciós.

PS: A partir d’ara us recomanem que seguiu el web www.guanyemgirona.cat on també hi trobareu articles.

Toni Granados Aguilera, Ester Costa Fita, Lluc Salellas Vilar i Laia Pèlach Saget

Crònica final: La Diputació al millor postor

Avui, dimarts 7 de maig, serà el meu últim ple ordinari a la Diputació de Girona. En farem un de tràmit al juny perquè ho marca la llei, però el d’avui és l’últim amb contingut polític de fons. Per tant, ja puc dir que penjo les botes. Fins aquí he arribat. Quatre anys a la Diputació han estat suficients. Un període en què he estat com a únic diputat de la CUP a la Diputació de Girona que, a la pràctica, ha significat ser l’únic diputat que volia trencar amb les dinàmiques de grans pactes als despatxos i de poc debat públic, obert i transparent. Pot sonar dur però aquells que heu seguit allò que passava a la seu provincial sabreu que als plens la majoria de l’oposició continua fent ús del silenci i vota generalment a favor de tot el que presenta el Govern convergent independentment del tema. A diferència del que fan els partits als seus municipis on des de l’oposició plantegen alternatives, crítiques constructives o, fins i tot, exerceixen vots negatius per denunciar determinades dinàmiques, a la Diputació la majoria de grups polítics no ho fan. Miren a un altre costat i pacten inversions pels seus ajuntaments a presidència. C’est la Diputació.

Continua llegint

La Valoració de la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament i la defensa dels drets laborals

Avui, en un ple extraordinari, s’ha aprovat la Valoració de la Relació de llocs de treball i les modificacions de conveni que han de permetre dur-la a terme, en definitiva, s’ha aprovat una nova estructura salarial pel personal municipal.  Nosaltres, el grup municipal de la CUP-Crida per Girona, hi hem votat en contra. Som conscients i compartim la necessitat de posar ordre a la gran disparitat de sous i complements que s’han anat acumulant al llarg dels anys, donant lloc a diferències injustificables o poc justificades entre el personal (sovint amb feines equiparables) tant a nivell salarial com de jornada. Un fet que, a més, provoca que, cada vegada més, treballar a l’Ajuntament de Girona sigui poc atractiu en comparació amb altres administracions (sous baixos, càrrega de feina elevada, manca de reconeixement, manca de possibilitats de fer carrera professional…), generant pèrdua de talent i experiència. Precisament per això, entenem que la VRLT era un tema important, necessari i llargament reivindicat pels sindicats.

IMG_1615L’acord, però, que avui hem portat a aprovació ajuda poc a aquesta ordenació, no resol allò que calia resoldre, neix amb moltes mancances i fins i tot generant nous problemes. La importància de fer aquest pas exigia un molt bon acord i entenem que aquest no ho és. D’una banda, el punt de partida era dolent, el treball encarregat al 2010 tenia ja moltes mancances que no s’han resolt a posteriori i que han acabat derivant en pedaços diversos per fer quadrar el que no quadrava. De l’altra, la gestió feta pel Govern per arribar aquest acord ha estat nefasta. S’ha caracteritzat per una manca de lideratge, deixant tot el pes de la feina als sindicats, i per un desinterès, que ha fet que passéssim d’una despreocupació inicial (des de 2013 que aquesta feina està pendent i ens consta que els sindicats fa anys que posen el tema sobre la taula sense resposta) a les presses d’última hora provocant un gran desconcert i nerviosisme per part del personal de l’Ajuntament. A això cal afegir-hi una manca d’informació o fins i tot desinformació i el fet de no donar audiència pública ni resposta als treballadors i treballadores afectades per aquest acord. L’exemple més evident n’és el fet de convocar una sessió informativa per part de la regidoria de RRHH sense possibilitat de fer preguntes, però també que això es porti a aprovació sense que s’hagin respost els dubtes plantejats per una colla de treballadors i treballadores en relació a l’afectació de l’acord al seu lloc de treball i les condicions del contracte, a la representativitat de la mesa de negociació o a la lògica a què responen els càlculs, valoracions, modificacions o la creació o eliminació de complements, entre d’altres.

Tot plegat, ha donat com a resultat un acord que, com deia, no resol allò que havia de resoldre, que manté diferències en les jornades i disparitat en els complements. Un acord que ha necessitat d’una colla de pedaços (quantitat fixa que compensi desequilibris, complements ad hoc per satisfer determinats col·lectius, modificacions de fitxes in extremis per facilitar que quadrin els números, l’exclusió dels habilitats nacionals i del personal de programes, augments de jornada per compensar manca de personal…) i que encara avui genera dubtes generalitzats sobre l’aplicació i l’afectació en diversos sentits. Tenim una plataforma d’afectats decidida a portar el cas a instàncies judicials i amb propostes sobre la taula que s’han ignorat, tenim diversos sindicats que s’han mostrat contraris a l’acord i diversos comunicats de col·lectius de treballadors i treballadores que parlen d’arbitrarietat, opacitat i unilateralitat  i que es senten no només perjudicats, sinó també menystinguts per la gestió de tot plegat i que alerten que l’acord posa en perill el bon funcionament de programes i serveis municipals com els centres cívics o les biblioteques. Tenim tant l’informe de l’interventor com del secretari que plantegen dubtes sobre el procediment seguit i l’aplicabilitat de l’acord. Tenim gent que va a votar a favor d’un referèndum fet a cuita-corrents i que ara diu que votaria que no i que manifesten sentir-se estafades ja que han vist modificades les fitxes dels seus llocs de treball sense que s’hagi consultat ni informat les àrees o col·lectius corresponents. I tenim sobretot una gran desconfiança  en què, un cop aprovat això, hi hagi un canvi d’actitud o voluntat per part de l’actual grup que governa de resoldre tots els dubtes i perjudicis plantejats. És evident que aquesta no és la manera com cal gestionar un pas així i és evident que l’argument que això és només un punt de partida té límits i que per construir qualsevol cosa cal, per començar, posar uns bons fonaments.

És per això que avui la CUP-Crida per Girona hem votat que no, malgrat sabíem que seríem un blanc fàcil per l’actual govern i determinats actors interessats a desprestigiar-nos ara que vénen eleccions. I ho hem fet després de demanar al govern, com han fet d’altres, que deixés aquest tema sobre la taula, precisament perquè estem d’acord que cal continuar treballant una proposta que requereix temps per tal que tothom estigui ben informat, pugui opinar, ser escoltat i obtenir resposta a dubtes i peticions. I no companyes, això no ha de significar una pèrdua per ningú, perquè els diners que té previst destinar el govern a augmentar salaris en base a l’acord  els pot aplicar igualment a millorar les retribucions de tothom mentre es segueix treballant per una bona valoració econòmica de la RLT. De fet, si aquesta fos la preocupació del govern, podria haver-ho fet fa una colla d’anys. Hem pres, doncs, la decisió que considerem més encertada per a defensar els drets laborals del personal de l’Ajuntament. Com sempre, restem a la disposició de tots els treballadors i treballadores per a resoldre dubtes o recollir noves propostes, i ens reafirmem en el nostre compromís per aconseguir unes condicions laborals dignes per a tota plantilla municipal, a qui aprofitem per agrair la bona feina que fan dia a dia. Compteu amb nosaltres.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


L’educació, estratègies i prioritats.

escola

Fa uns dies es va fer públic un document que ha elaborat el conjunt de l’escola concertada de Girona i Salt. El document explicava els diferents posicionaments dels grups polítics a partir de la següent pregunta: Quin creieu que ha de ser el paper de l’escola concertada a Girona i a Salt i com des del vostre partit hi donareu suport?

El document forma part d’una estratègia que no compartim i així els ho hem traslladat des del primer moment, quan ens van proposar reunir-nos. No ens agrada i no compartim aquesta estratègia de lobby a través de la qual pretenen influenciar les famílies i el professorat de les seves escoles repartint-los un fulletó amb aquesta informació a les portes d’unes eleccions i encara menys quan aquestes eleccions són municipals i, per tant, poc tenen a veure amb el debat de fons: el finançament de l’escola concertada.

Al mateix temps, però, des de la CUP-Crida per Girona no hem volgut amagar-nos ni defugir un diàleg que entenem que és imprescindible en el context actual, en què la doble xarxa, pública i concertada, és una realitat a la nostra ciutat. Per això vam reunir-nos amb les i els representants de l’escola concertada i vam parlar llargament de la nostra aposta per una única xarxa educativa de titularitat i gestió pública, una escola catalana, crítica, gratuïta, laica, coeducadora, compensadora de les desigualtats, inclusiva, cohesionadora i participativa, una escola on cadascun d’aquests conceptes prenguin sentit i esdevinguin realitat.

Alhora, però, també vam compartir que el context actual a la nostra ciutat és el que és i que, malgrat les competències en educació a Catalunya recauen principalment en el Parlament de Catalunya, des dels municipis tenim marge per treballar (i l’obligació de fer-ho) tant en l’àmbit formal com, sobretot, en el no formal. És en aquest sentit que entenem que cal que l’educació sigui una prioritat de qualsevol govern a Girona i que per això cal comptar amb tots els recursos i agents a nivell educatiu a la nostra ciutat. Cal treballar colze a colze amb el Departament d’Ensenyament i amb tots els representants de la comunitat educativa i dinamitzar els espais de participació i decisió sobre educació a la ciutat per garantir que l’educació a Girona sigui una eina de transformació, d’equitat i cohesió social. Cal fer una estratègia conjunta de lluita contra la segregació escolar que inclogui necessàriament el compromís de l’escola concertada i alhora apostar per donar sentit a conceptes com el de ciutat educadora i educació a temps complet que entenen que l’educació es dóna arreu de la ciutat i en tots els temps de vida. Cal, doncs, incidir en tots els espais i temps, més enllà dels centres educatius, per generar més i millors oportunitats educatives i facilitar que tothom pugui construir el seu propi projecte de vida amb equitat i sense exclusions. Aquest és el repte i compromís cupaire que compartim i volem fer realitat amb Guanyem Girona.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


AGISSA al ple d’abril

Sé que tenim aquest bloc en estat una mica letàrgic. El ritme de precampanya amb Guanyem Girona sumat al ritme ja frenètic habitual que marquem els i les cupaires i a algunes paternitats sobreposades no ens han permès ocupar-nos-en tant com voldríem darrerament. Sigui com sigui, dilluns vam tenir ple i hi ha un tema que no voldríem deixar de comentar.  És el que fa referència a AGISSA, la modificació del contracte de l’Ajuntament amb aquesta empresa mixta que gestiona l’aigua a Girona.

safe_image

Dilluns vam ser els únics que ens vam abstenir en aquest punt i miro d’explicar perquè. L’abstenció era en certa manera un aval a la feina dels tècnics municipals que actualment estan dirigint l’empresa gràcies al mandat judicial existent per la denúncia cupaire al soci privat per malversació. Al mateix temps, però, aquest punt va anar a ple de forma urgent i els grups municipals no vam tenir tota la informació fins al mateix dia del ple, fet que ens va fer molt difícil poder analitzar a fons tota la documentació que justificava les modificacions proposades. A més a més, són molts els dubtes que teníem i que no se’ns van resoldre tampoc al ple. D’entrada, entenem que si modifiquem les condicions del contracte de la pròrroga de 2013, estem reconeixent que aleshores es va fer malament (tot i que l’autocrítica del govern brilli per la seva absència), però alhora no queda clar a la documentació que hi hagi hagut una mala gestió per part d’AGISSA, o concretament de la part privada d’aquesta (Girona SA), i això ens obliga a preguntar-nos: si ara millorem les condicions per l’empresa mixta, no estem acceptant que les d’aleshores no els permetien donar un bon servei? Si, sense dir que hi ha hagut una mala gestió, reconeixem que cal posar més recursos econòmics per mantenir un bon servei, no estem reconeixent implícitament que fins ara no es podia gestionar de forma adequada? I la mateix temps, quan davant de la necessitat que l’empresa mixta obtingui més recursos per fer un bon servei l’única solució és que la part pública (que només ostenta un 20%) hi posi més diners, no estem fent, una vegada més, allò d’externalitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues? Perquè no s’exigeix a la part privada (que està a judici per irregularitats) que posi també més recursos? I com recuperarà la part pública aquests recursos que posa de més si el que fem és una modificació del contracte? D’altra banda, al ple no va aparèixer, però en els informes que constaven a la documentació s’estima que la societat tindrà un endeutament de 2.446.839€ a la finalització de la concessió. Per tant, la pregunta lògica és: com afectarà això a la municipalització del servei?

Com deia, masses dubtes no resolts, que ens van portar a l’abstenció. Tot plegat sumat a una desconfiança evident cap a un govern que, malgrat encarregar les auditories que van servir per detectar les irregularitats d’AGISSA i iniciar la comissió d’investigació, va optar per no fer res quan era evident que calia seguir investigant. Un govern que es va incorporar a la causa iniciada per la denúncia de la CUP dient que “no tenim cap constància d’irregularitats” i “ens personem com a acusació particular perquè és l’única fórmula jurídica que ens permet tenir tota la informació mentre s’instrueix el cas”. Unes paraules que vaig voler fer constar al ple, davant la incapacitat del govern per reconèixer-ho i per recordar que si ara mateix estem gestionant públicament AGISSA disposant de tota la informació i començant a treballar per la municipalització és perquè la CUP se la va jugar i va denunciar les possibles irregularitats a fiscalia. Finalment, una vegada més, al ple i aquí, continuem exigint màxima transparència en aquest tema i que es convoqui la Taula per a la gestió de l’aigua on participa Aigua és Vida per informar de tot aquest procés i demanem que, d’ara en endavant, es faci prèviament i amb el temps suficient perquè tant les entitats referents com els grups municipals puguem estudiar la documentació, resoldre els dubtes i prendre decisions informades.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Vaga feminista!

Demà és 8 de març i hi ha vaga general. És una vaga feminista com  la de les obreres tèxtils americanes, en la seva gran majoria dones immigrants, que després d’una dura lluita per demanar millors condicions laborals van acabar morint en un incendi el 25 de març de 1911. Una vaga que pretén fer-nos present d’on venim recordant les lluites feministes com aquesta que ens han portat on som i alhora exigir canvis presents i futurs per acabar amb aquesta societat patriarcal que ens oprimeix, ens discrimina i ens violenta pel sol fet de ser dones. És una vaga de 24h, laboral, però també de consum, estudiantil i de cures per fer evident que si parem les dones es para el món. Per això, demà, no anirem a la feina, no comprarem, no consumirem i no anirem a classe ni ens farem càrrec de les feines de casa. L’any passat vam aconseguir una fita històrica en el nostre país amb les manifestacions feministes més nombroses que hi ha hagut arreu i aquest any hi tornarem per dir alt i clar que estem fartes de la violència masclista, de la feminització de la pobresa, de la precarietat laboral, de l’escletxa salarial, de les dobles i triples jornades laborals, de les retallades de serveis públics que ens dificulten la gestió dels nostres temps, de les múltiples discriminacions que patim pel fet de ser dones de classe baixa, migrades, lesbianes, trans, o tenir alguna discapacitat o malaltia mental.

Per tot això, perquè ens sobren els motius, demà jo faré vaga i participaré de les mobilitzacions del feminisme anticapitalista i decolonial perquè el feminisme no és una moda a la qual sumar-se sinó una lluita de classe davant totes les opressions i discriminacions, una lluita que planta cara al feixisme masclista que aixeca al cap mentre algunes miren cap a una altra banda. La de demà, doncs, ha de ser una jornada de lluita, per això a primera hora farem piquets, a les 11 pintarem un mural reivindicatiu perquè la lluita feminista sigui ben visible en els dies que venen, després pintarem pancartes que posin paraules i a les múltiples reivindicacions feministes que demà seran protagonistes, dinarem juntes i compartirem debats i converses que ens faran més fortes i ens prepararem per la manifestació unitària a les 6 de la tarda. Demà, tot el dia, ens trobarem als carrers.

WhatsApp Image 2019-03-06 at 22.07.08vagafeminista


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


El Bloom, apunts d’una gestió nefasta

Fa temps que el dia a dia ha demostrat que cal un nou govern a la ciutat que impulsi una nova gestió que s’ha anat empantanegant a mesura que els anys passaven. Girona viu amb una certa sensació que tot a l’Ajuntament va lent, surt tard i quan arriba no acaba de ser allò que deien des del Govern. Pregunteu-ho als barris, per exemple, que aquesta setmana sortien altre cop decebuts de la reunió dels pressupostos participats. La necessitat de canvi, de relleu, d’un nou equip que aporti vida, agilitat, empenta i ganes es fa més evident cada segon que passa. Però la història no ve d’ara sinó que ve de lluny, com hem pogut veure, per exemple, amb el cas Bloom.

El Bloom era un projecte per impulsar la comunicació 3D a la ciutat a través de fons europeus. Tot eren meravelles i declaracions que Girona esdevindria un centre referent en aquesta tècnica que havia de ser el paradigma de futur. Tot allò, però, a l’hora de la veritat va ser fum. Gairebé una dècada després, el projecte ha quedat en res. I la responsabilitat? Com massa sovint ha passat al Govern convergent ningú l’ha assumida. De fet, se l’han espolsada de sobre i han mirat cap a un altre costat. Titulars com que la Biblioteca de la Casa de Cultura s’estrenaria al 2015 o que hi hauria un Pacte Local d’Habitatge abans que s’acabés el mandat són altres exemples d’aquesta manera de fer de l’actual govern. Fins aquí, per tant, podríeu dir que no hi ha res de nou – malauradament – però és que en aquest cas hi ha alguns elements que són especialment preocupants. Detallem-los.

En primer lloc, part del material que es va comprar per engegar el projecte i que té un valor de desenes de milers d’euros no està clar on és. Així ho constata un informe del mateix Ajuntament que requeria als altres agents impulsors del projecte el detall del que quedava al Parc Científic i a la Universitat de tot aquell “Bloom”. El cert, doncs, és que no s’havia fet mai un inventari i ningú se n’havia preocupat. Perquè el problema no és que no hi hagi les factures, que seria el que faria que no es passés una auditoria (l’argument del govern municipal), sinó que ningú diu saber on ha anat a parar bona part del que es va comprar amb diners públics. I això és especialment preocupant perquè tampoc ningú ha presentat un protocol sobre com evitar possibles casos similars en noves subvencions europees com, per exemple, la que ha de servir per gestionar el futur Modern.

Així mateix, però, perquè si hom mira els diners que s’han gastat en el projecte del Bloom no només hi trobarà xifres de milers d’euros per pagar esmorzars i càterings sinó que veurà que una de les factures més repetides és la de d’una empresa auditora de nom ARCA CONSORTIUM que només cal buscar una mica per veure que és propietat d’un exdiputat del Partit Popular, Blas Camacho Zancada. Aquesta és, de fet, una de les empreses que l’Auditoria feta apunta com un possible problema ja que hauria dividit factures imputades al projecte per haver d’evitar la contractació pública.

És per això i per la resta de motius que el grup de la CUP-Crida per Girona, conjuntament amb el PSC, ha demanat un informe a Secretaria de l’Ajuntament perquè hi pugui haver un exercici de transparència sobre aquests centenars de milers d’euros públics que a hores d’ara queden ben poc clars. És precisament la voluntat d’aconseguir una gestió pública més transparent i democràtica el que ens mou i, per això, tenim molt clar que seguirem explicant la gestió nefasta del BLOOM i farem una proposta política clara que aprofundeixi en aquests elements a la ciutat en la propera dècada.