Crònica final: La Diputació al millor postor

Avui, dimarts 7 de maig, serà el meu últim ple ordinari a la Diputació de Girona. En farem un de tràmit al juny perquè ho marca la llei, però el d’avui és l’últim amb contingut polític de fons. Per tant, ja puc dir que penjo les botes. Fins aquí he arribat. Quatre anys a la Diputació han estat suficients. Un període en què he estat com a únic diputat de la CUP a la Diputació de Girona que, a la pràctica, ha significat ser l’únic diputat que volia trencar amb les dinàmiques de grans pactes als despatxos i de poc debat públic, obert i transparent. Pot sonar dur però aquells que heu seguit allò que passava a la seu provincial sabreu que als plens la majoria de l’oposició continua fent ús del silenci i vota generalment a favor de tot el que presenta el Govern convergent independentment del tema. A diferència del que fan els partits als seus municipis on des de l’oposició plantegen alternatives, crítiques constructives o, fins i tot, exerceixen vots negatius per denunciar determinades dinàmiques, a la Diputació la majoria de grups polítics no ho fan. Miren a un altre costat i pacten inversions pels seus ajuntaments a presidència. C’est la Diputació.

Tanmateix, amb la CUP allà, hem obligat el govern a debatre durant els plens, hem demostrat que no seguir la dinàmica del silenci era possible i, entre tots els grups, això sí, hem normalitzat el fet de presentar mocions. De totes aquelles que ha presentat la CUP en vull destacar quatre que han tingut conseqüències directes positives pel conjunt de municipis de les Comarques Gironines: en primer lloc, la de promoure recursos de la Diputació pels serveis funeraris en els municipis que s’ha concretat amb una subvenció de concurrència pública per millorar l’estat dels cementiris i que ens hagués agradat que es complementés amb una aposta per crear un servei públic de vetlla i enterrament que el Govern convergent no ha volgut explorar. En segon lloc, la partida de suport per a projectes amb Menors Estrangers arribats a la nostra demarcació els últims anys, la tercera l’assessorament per dotar de protocols contra les agressions sexistes en espais de festes majors i esdeveniments nocturns i, finalment, la subvenció per fer estudis de l’estat de qüestió dels pisos turístics. Ja veieu, doncs, que a part de fiscalitzar i exercir d’actor de la transparència també deixem pòsit de futur i de servei públic per als municipis de la Demarcació. Un fet al qual cal sumar-hi que, per exemple, vam ser els que vam descobrir, 37 anys més tard, que la Diputació encara tenia medalles d’or donades a alts càrrecs franquistes, ministres del règim inclosos. La nostra acció va ser la que va permetre, doncs, retirar-les i fer un exercici necessari de memòria històrica.

En aquest bloc hi quedaran les cròniques que durant molt de temps vaig anar fent de plens i esdeveniments relacionats amb la Diputació. Durant una època també vaig fer petits vídeos on procurava donar detalls de tot el que passa en aquest ens majestuós i opac que compta amb un pressupost de més de 120 milions d’euros. Tot plegat, un exercici de transparència perquè entenem que ens devem a les gironines i els gironins i és important que sàpiguen tot allò que fem i hem fet. I més, si ens paguen les hores a preu d’or com és el cas a la Diputació. S’acaba la Diputació per mi, però continua per totes i tots. I, per tant, caldrà que aquells que hi vinguin a partir del juny segueixin batallant per transformar un ens que, sens dubte, representa malauradament tot allò que fa que molts ens allunyem de la política institucional.

I malgrat tot, sí que vull agrair el tracte i la confiança de la immensa majoria de treballadores i treballadors de l’ens que sempre han ajudat a què puguéssim fer tot allò que ens havíem proposat. Gràcies a totes i a tots. I fins aviat!