Sé que tenim aquest bloc en estat una mica letàrgic. El ritme de precampanya amb Guanyem Girona sumat al ritme ja frenètic habitual que marquem els i les cupaires i a algunes paternitats sobreposades no ens han permès ocupar-nos-en tant com voldríem darrerament. Sigui com sigui, dilluns vam tenir ple i hi ha un tema que no voldríem deixar de comentar. És el que fa referència a AGISSA, la modificació del contracte de l’Ajuntament amb aquesta empresa mixta que gestiona l’aigua a Girona.
Dilluns vam ser els únics que ens vam abstenir en aquest punt i miro d’explicar perquè. L’abstenció era en certa manera un aval a la feina dels tècnics municipals que actualment estan dirigint l’empresa gràcies al mandat judicial existent per la denúncia cupaire al soci privat per malversació. Al mateix temps, però, aquest punt va anar a ple de forma urgent i els grups municipals no vam tenir tota la informació fins al mateix dia del ple, fet que ens va fer molt difícil poder analitzar a fons tota la documentació que justificava les modificacions proposades. A més a més, són molts els dubtes que teníem i que no se’ns van resoldre tampoc al ple. D’entrada, entenem que si modifiquem les condicions del contracte de la pròrroga de 2013, estem reconeixent que aleshores es va fer malament (tot i que l’autocrítica del govern brilli per la seva absència), però alhora no queda clar a la documentació que hi hagi hagut una mala gestió per part d’AGISSA, o concretament de la part privada d’aquesta (Girona SA), i això ens obliga a preguntar-nos: si ara millorem les condicions per l’empresa mixta, no estem acceptant que les d’aleshores no els permetien donar un bon servei? Si, sense dir que hi ha hagut una mala gestió, reconeixem que cal posar més recursos econòmics per mantenir un bon servei, no estem reconeixent implícitament que fins ara no es podia gestionar de forma adequada? I la mateix temps, quan davant de la necessitat que l’empresa mixta obtingui més recursos per fer un bon servei l’única solució és que la part pública (que només ostenta un 20%) hi posi més diners, no estem fent, una vegada més, allò d’externalitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues? Perquè no s’exigeix a la part privada (que està a judici per irregularitats) que posi també més recursos? I com recuperarà la part pública aquests recursos que posa de més si el que fem és una modificació del contracte? D’altra banda, al ple no va aparèixer, però en els informes que constaven a la documentació s’estima que la societat tindrà un endeutament de 2.446.839€ a la finalització de la concessió. Per tant, la pregunta lògica és: com afectarà això a la municipalització del servei?
Com deia, masses dubtes no resolts, que ens van portar a l’abstenció. Tot plegat sumat a una desconfiança evident cap a un govern que, malgrat encarregar les auditories que van servir per detectar les irregularitats d’AGISSA i iniciar la comissió d’investigació, va optar per no fer res quan era evident que calia seguir investigant. Un govern que es va incorporar a la causa iniciada per la denúncia de la CUP dient que “no tenim cap constància d’irregularitats” i “ens personem com a acusació particular perquè és l’única fórmula jurídica que ens permet tenir tota la informació mentre s’instrueix el cas”. Unes paraules que vaig voler fer constar al ple, davant la incapacitat del govern per reconèixer-ho i per recordar que si ara mateix estem gestionant públicament AGISSA disposant de tota la informació i començant a treballar per la municipalització és perquè la CUP se la va jugar i va denunciar les possibles irregularitats a fiscalia. Finalment, una vegada més, al ple i aquí, continuem exigint màxima transparència en aquest tema i que es convoqui la Taula per a la gestió de l’aigua on participa Aigua és Vida per informar de tot aquest procés i demanem que, d’ara en endavant, es faci prèviament i amb el temps suficient perquè tant les entitats referents com els grups municipals puguem estudiar la documentació, resoldre els dubtes i prendre decisions informades.
Laia Pèlach Saget
[es]Crits per Girona 
Una decisió encertada. Cal arribar a fons en el problema de les gestió dels serveis públics. S’ha de demostrar que una gestió basada en l’enriquiment dels gestors i accionistes perjudica a l’ eficiència del servei. Per aixà està molt bé arribar al fons del problema per demostrar la falsedat que la gestió privada és més eficient.
Tota la raó. Gràcies Reinald.