Zones verdes i blaves: compromisos aigualits

Girona. Fotos de les zones blaves i verdes de la ciutat. El govern ha demanat un informe per municipalitzar el servei, que ara té una empresa que es diu Setex. Probablement serà portadeta i preveure també foto per portadaEl desembre del 2015 vam aprovar la municipalització del servei públic local d’estacionament amb limitació horària de Girona, és a dir el que tothom coneix com a zones verdes i blaves. Va ser una decisió controvertida en què la CUP-Crida per Girona vam coincidir amb el govern en aquell moment monocolor de Convergència i Unió que per conflictes amb la concessionària d’aleshores es veia forçat a prendre aquesta opció. Ja en el seu moment vam explicar el cas i els nostres motius en aquest article. Ara, més d’un any després, us volem explicar quins han estat els beneficis i en què s’han invertit.

El vot favorable de la CUP estava condicionat a diversos compromisos que quedaven inclosos en l’acord de ple. En primer lloc, a més de subrogar el personal, calia garantir que les substitucions futures es farien amb persones que acreditessin el certificat de discapacitat ja que fins aleshores aquest servei havia tingut aquestes característiques al haver estat gestionat en anys anteriors per MIFAS. Em consta que s’ha substituït un vigilant per jubilació i que s’ha respectat aquest criteri, no ha passat el mateix amb un lloc de treball d’auxiliar administratiu.  Caldrà doncs, fer un toc d’atenció al govern i exigir que es compleixi l’acord.

En segon lloc, es destinaven els majors ingressos derivats pel canvi de gestió directe del servei a l’execució del pla de mobilitat i el pla d’accessibilitat i a subvencions destinades a projectes del tercer sector. Això es va concretar en tres partides en el pressupost aprovat poc després: Ajudes al tercer sector, 70.000€; Pla accessibilitat 70.000€ i pla de mobilitat i seguretat viària, 205.000€ (50.000€ més del previst inicialment). Així doncs, aquests majors ingressos derivats de la gestió directa han permès donar un impuls al pla de mobilitat amb actuacions com la instal·lació d’estacions de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics, noves estacions de Girocleta o ampliar voreres i suprimir barreres arquitectòniques a les parades d’autobús, per posar alguns exemples. En el marc del pla d’accessibilitat, la dotació de 70.000€ ha permès tirar endavant les obres de pavimentació de la vorera entre les rotondes de Taialà i de l’avinguda Tarradellas que comporta l’ampliació del pont de la riera, unes obres que s’iniciaran ben aviat. L’augment de les partides en el pressupost de 2016 s’han mantingut aquest 2017 de manera que hem pogut avançar una mica més en aquests dos plans que tot i tenir un ampli consens avancen lentament pel poc pressupost que s’hi destina. En aquest sentit he d’agrair la regidoria de mobilitat les facilitats per arribar a acords i fer el seguiment de les partides.

No ha estat tan fàcil amb la partida d’Ajudes al tercer sector on la gestió per part del govern ha estat decepcionant. Davant les demandes del govern per donar compliment a aquesta partida a través de subvencions amb unes característiques concretes, des de la CUP-Crida per Girona vam assumir la responsabilitat de fer propostes escaients. Per això vam reunir-nos amb diverses entitats del tercer sector valorant les diverses possibilitats i vam fer arribar una proposta concreta a la regidoria d’hisenda. La sorpresa va ser quan se’ns va fer saber que ja s’havia executat bona part d’aquesta partida amb actuacions diverses. La inconcreció sobre aquestes ens va portar a demanar del detall de les mateixes: pallassos, associacions de veïns, gent gran, projectes intergeneracionals… múltiples actuacions de les quals no dubtem gens del seu interès però que en qualsevol cas, no responen al compromís amb què es va crear la partida. L’excusa del govern: els canvis en el govern i concretament en la regidoria responsable de serveis socials. Excuses. Sigui com sigui, la responsabilitat de destinar les partides al fi previst era del govern. Des d’aleshores, ens hem dedicat a insistir en el compliment del compromís i em consta que també ho han fet les entitats del tercer sector, uns i altres, ens hem sentit a dir una mica de tot, des que les despeses que s’havien fet també eren socials fins que el govern considerava que ja havia donat suport al tercer sector a través del projecte de la Rosaleda. Per aquí no hi passem. Finalment hem pogut arribar a un nou compromís, dues partides del 2017 han de servir per donar compliment a l’acord adquirit ja fa més d’un any: programes discapacitat (30000€) i suport entitats iniciativa social (40000€). La primera ja s’ha executat a través del programa Bicivics acordat amb entitats del tercer sector, la segona està pendent.

De tot plegat, el cert és que ens queda una sensació de desconfiança amb el govern i la percepció de la necessitat tant de les entitats com de l’oposició d’haver d’estar permanentment vigilant per tal que es doni compliment a uns acords que va assumir el propi govern. Una manera de fer que a més de decepcionant és esgotadora per uns i altres i que obliga a perdre molt de temps a unes entitats que, de feina, ja en tenen molta.[foto: El Punt Avui]


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Dia internacional contra l’homofòbia i la transfòbia

17 maig

Avui és el dia internacional contra l’homofòbia i la transfòbia i a Girona tenim molta feina per fer. Darrerament hem tingut casos d’agressions i d’assetjament escolar i les discriminacions són encara massa habituals aquí com arreu. A Girona, ja fa uns anys la pressió de les entitats LGTBI va permetre disposar d’un consell municipal LGTBI que camina a poc a poc però amb pas ferm i que enguany ha assolit una de les principals demandes de les entitats, disposar d’un local on atendre totes les qüestions relacionades amb LGTBI. Ara, la clau és omplir-lo de contingut i fer que esdevingui un espai de referència pel col·lectiu i de lluita contra la LGTBIfòbia.

Les entitats s’han de fer seu l’espai però també el consistori té una responsabilitat important perquè aquest esdevingui un pol de l’activitat en defensa dels drets de les persones LGTBI. En aquest sentit, cal donar un bon impuls al pla municipal LGTBI aprovat al consell i fer que es consolidi any rere any i esdevingui més ambiciós. Situar l’heteronormativitat i el binarisme sexual com a fonts principals de discriminació i incloure la perspectiva interseccional i la transversalitat en les polítiques d’alliberament LGTBI per abordar les múltiples desigualtats i situacions a les quals han de fer front les persones LGTBI són els objectius estratègics que ens marcàvem com a CUP-Crida per Girona en el programa electoral i és amb aquesta perspectiva que treballem en el marc del consell municipal. Entre les propostes, compartides amb les entitats, plantejàvem accions de sensibilització en diversos àmbits i sentits, formació a treballadors i treballadores municipals i també la creació d’un servei d’atenció a la víctima de l’LGTBIfòbia en col·laboració amb l’Observatori Contra l’Homòfobia i elaboració d’un protocol propi d’atenció davant agressions i discriminacions. El pla ha inclòs bona part d’aquestes propostes i algunes ja estan en marxa, però cal seguir treballant-hi per anar ampliant els àmbits de formació i sensibilització i per fer realitat aquest servei d’atenció a la víctima. La llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia aprovada al Parlament marca el camí a seguir però cal treballar perquè sigui una realitat també des de l’àmbit municipal i per això administracions i entitats han d’anar de la mà.

Precisament en aquesta línea les entitats LGTBI han presentat una moció per al proper ple que pretén reafirmar Girona com a municipi respectuós amb la diversitat sexual i la realitat LGTBI i en conseqüència proposa desenvolupar actuacions que promoguin l’eradicació de les actituds homòfobes com campanyes informatives i de sensibilització, però també impedir campanyes LGTBIfòbiques com les que darrerament s’han intentat estendre al nostre país, tot plegat en col·laboració amb les entitats. La moció serà sens dubte un bon colofó a les activitats que aquests dies han promogut les entitats gironines i que no us podeu perdre: avui, manifestació reivindicativa a les 19h al Pont de Pedra, després teatre a la Planeta i divendres xerrada a l’Espai LGTBI Girona. Bones propostes per reflexionar sobre el fet LGTBI rebutjant l’heteronormativitat i el binarisme sexual.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Estratègies de pati d’escola al ple

Si fos per l’equip de govern, el ple d’ahir hagués durat poc més de mitja hora. El govern portava només 4 propostes d’acord, dues de tràmit (ampliacions dels contractes de neteja per adaptar-se a noves necessitats), l’aprovació definitiva de l’ordenança de serveis funeraris (que ja havíem debatut en la seva aprovació inicial) i el conveni amb la Generalitat per la gestió de l’estació d’autobusos. Per sort el ple és el màxim òrgan de decisió de l’Ajuntament i hi són representades les diferents sensibilitats ciutadanes a través dels partits polítics, governin o no, que poden portar propostes pròpies en format de moció. Això, és important perquè, mal els pesi a alguns, com a regidores i regidors a l’oposició també tenim capacitat de fer propostes i treballar per la ciutat que ens ha escollit. I això és el que fem ple rere ple i en algunes ocasions, com el d’ahir, donem contingut al ple que altrament amb prou feines tindria.

Fa dies parlava d’una estratègia del govern per tombar les mocions cupaires sigui quin sigui el seu contingut, avui puc afirmar que l’estratègia és real, però a més em dol dir que respon a una actitud infantil del govern que en boca d’un regidor ahir reconeixia que havien aprovat mocions d’altres grups “perquè ells a vegades voten que sí a les nostres propostes, mentre que vosaltres sempre voteu que no”. A més de fals, és un argument de pati d’escola. Així, ahir vam veure com no permetien que anés endavant la proposta d’elaborar un Pla de de zones d’esbarjo i salut de Girona amb l’objectiu de millorar-les i planificar-les a partir de criteris que tinguin en comptes les diferents edats i la diversitat funcional perquè estem convençuts de la importància del joc a totes les edats i del potencial cohesionador de l’espai públic. El govern va preferir mantenir la seva estratègia absurda a valorar el potencial d’una actuació senzilla com aquesta.

Per sort, no van fer el mateix amb altres grups i això va permetre que anessin endavant mocions com la de suport a l’aixecament del bloqueig polític, econòmic, comercial i financer a Cuba o la de la instal·lació de llambordins o plaques Stopersteine en record a les persones de Girona deportades als camps de concentració nazis, en un exercici de memòria històrica sempre necessari al nostre país.

Es mostra IMG_9894.JPG.Al torn de preguntes vam tornar a veure la pitjor cara del govern negant l’evidència davant les preguntes de pràcticament tots els grups municipals en relació a l’alerta per l’increment desmesurat d’habitatges d’ús turístic a la nostra ciutat i els efectes que ja està tenint sobre els barris més afectats. Una altra estratègia ben absurda la de mirar cap a una altra banda en comptes de fer front als problemes que apareixen a la nostra ciutat. Demanar una radiografia real de la situació, regular i posar límits no és turistofòbia si no afrontar de forma serena, proactiva i des de la prevenció els problemes per evitar haver-ho de fer de manera reactiva quan la situació ja estigui desbordada. I el cert, és que, tot i les paraules de la regidora Planas al ple, les prescripcions tècniques per a la contractació del pla estratègic de turisme no preveuen en la seva detallada concreció de la diagnosi cap element en relació a efectes del turisme sobre l’habitatge, ni exigeix un informe dels pisos d’ús turístic irregulars a la nostre ciutat.

Acostant-nos a les 11 de la nit va acabar un ple potser més llarg del compte veient l’ordre del dia. Fent una aplicació flexible però que en alguns moments semblava absurda dels acords dels diversos grups municipals per reduir la durada dels plens. Sens dubte caldrà revisar els acords i continuar treballant per compaginar la voluntat d’uns horaris més amables amb la de no perdre capacitat de debat i reflexió en el que, insisteixo, és el màxim òrgan de decisió municipal.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Pressupostos participats que desincentiven

Ahir un veí de Girona Est ens comentava entre indignat i resignat el fracàs dels pressupostos participats al seu barri. Mirant el mapa de l’estat d’execució dels projectes de les diferents edicions de pressupostos participats (cal reconèixer que en aquest sentit sí que hi ha com a mínim transparència), no puc fer més que donar la raó al veí de Girona Est on tenen projectes pendents d’executar des de la primera edició, el 2013. De projectes pendents n’hi ha arreu. Sobretot de 2015 i 2016 però cal reconèixer la concentració important de projectes “en redacció” i en “execució” a Girona Est.

culleradaQue el sistema de pressupostos participats actual no funciona és evident i bona part de les associacions veïnals ho tenen clar, com també ho tenen els veïns i veïnes que s’hi han volgut implicar. Ahir era a Girona Est però fa uns dies era una veïna del Mercadal que havia decidit anar per primera vegada a l’assemblea del barri on viu des de fa poc, un veí que preguntava com és que s’havia modificat un dels projectes votats sense informar-ne al veïnat, una altra que mostrava el seu cansament perquè es denegaven les propostes veïnals sense arguments sòlids o un que deia que no els havien permès una proposta que si que havien permès a un altre barri. Totes i tots tenien en comú que no entenien el perquè d’un determinat funcionament o manera de fer que consideraven poc clar i fins i tot discriminatori i manipulat.

No dic gaire res de nou, ja fa un any i mig que, conscients que calien millores en el sistema, vam presentar una moció que proposava un replantejament del model, la moció es va aprovar però mai s’ha portat a terme (massa habitual) i el cansament veïnal es va acumulant i enquistant. La fórmula actual és ideal per un govern que com ja hem denunciat en altres ocasions no ha cregut mai en la participació. Un model que destina molts recursos al material de difusió o al sistema de votació electrònica i pocs a incentivar la participació activa a les assemblees. Un model que està basat en un reglament amb moltes mancances que facilita que el que es permet a uns barris no es permeti a d’altres, que genera conflictes entre barris i entre associacions veïnals i veïns i veïnes que van per lliure, i que en principi fa un any que s’està actualitzant però encara sense resultats palpables. I una es pregunta si aquesta indefinició ja els va bé al govern actual per poder fer i desfer com els plagui. Sigui com sigui, els fets mostren l’enuig de moltes associacions veïnals fins al punt que algunes han optat per no assistir a les comissions mixtes i de molts veïns i veïnes que, com els que esmentava més amunt, tot i haver participat de forma activa en assemblees, votacions, propostes… es plantegen si han de continuar fent-ho. Un sistema participatiu que està desincentivant la participació: hi pot haver un error més gran? O potser no és un error.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Cooperatives d’habitatge, també a Girona.

Incansables en la nostra doble vessant, crítica i propositiva. Dimarts passat, vam proposar a la Taula de Coordinació Local pel Dret a l’Habitatge que es comencés a treballar per promoure les cooperatives d’habitatge sota model de cessió d’ús, una alternativa a l’especulació immobiliària amb llarga trajectòria a països com Dinamarca o també als Estats Units i que comença a fer-se present en el nostre entorn. Tal i com ho descriu Sostre Cívic, un dels principals impulsors d’aquesta fórmula al nostre país, aquest model es basa en “una cooperativa d’usuaris i habitatges on la propietat dels immobles resideix en mans de la cooperativa a la vegada que els seus membres es beneficien d’un ús indefinit i transferible de l’habitatge a canvi d’una entrada inicial retornable i una quota mensual assequible”.

Vam fer la proposta en aquest espai de participació i coordinació entenent que és l’espai de referència de les polítiques d’habitatge actual per part de l’Ajuntament de Girona i la taula va acceptar assumir la petició. De fet, a la mateixa reunió de la taula la responsable tècnica d’habitatge ens anunciava que s’estava concretant una ronda de reunions informatives als barris amb AICEC-ADICAE sobre les clàusules sól i altres abusos bancaris en relació a les hipoteques. Aquesta és també una proposta que la CUP-Crida per Girona va presentar en forma de moció i, tot i que el govern fent gala de la ja explicada estratègia “votar en contra de tot el que vingui de la CUP” va tombar-la al ple, ara assumeix amb boca petita en el marc de la taula d’habitatge (pur màrqueting per frenar a una oposició incòmode i per no posicionar-se massa contra les entitats bancàries de qui saben que depenen). En qualsevol cas, seguirem de prop les accions engegades mentre posem fil a l’agulla a la proposta de cooperatives d’habitatge.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La proposta de cooperatives d’habitatge parteix precisament de les trobades realitzades des del nostre grup amb representants de Sostre Cívic però també arran del fet que a la nostra ciutat ja hi ha un grup de persones amb voluntat de tirar endavant un projecte de cohabitatge sènior, una modalitat de les esmentades cooperatives pensada com a una alternativa a les formes habituals de viure la vellesa. Al mateix temps, són diversos els ajuntaments del nostre entorn que ja estan movent fitxa en aquest sentit. El cas més conegut és el de Barcelona que ja té projectes iniciats com el de la cooperativa d’habitatges La Borda i que en el seu  nou Pla pel Dret a l’Habitatge incorpora entre d’altres una mesura per promoure durant els propers deu anys uns 500 habitatges cooperatius en solars públics cedits durant 75 anys. Aquesta iniciativa que podeu consultar a la web d’habitatge del mateix ajuntament ja s’ha posat en marxa i preveu com a requisit el fet que els habitatges construïts obtinguin la qualificació d’habitatges de protecció oficial. També petits municipis estan plantejant-se aquesta alternativa, així, Viladamat anunciava fa uns mesos que la previsió de reservar unes parcel·les per a la creació d’una cooperativa d’habitatge en el seu POUM.

Els avantatges d’aquest model valorats per les administracions són el fet de generar habitatge assequible reduint la despesa pública en habitatge garantint que l’accés al mateix és socialment just. Sovint aquestes iniciatives, a més, permeten reactivar patrimoni en desús o que requereix rehabilitació sense perdre’n la propietat ni haver-hi de destinar recursos que no té. Així ho manifestava Vanesa Valiño en un article a la Directa, “aquest règim de tinença promou la vida comunitària, incentiva l’autoorganització de les persones que integren les cooperatives i entén l’habitatge com a bé d’ús. Així, la mateixa comunitat s’encarrega de garantir el bon ús de l’habitatge públic, d’impedir l’especulació, i de promoure la cooperació entre els socis i sòcies”.

A Girona tenim una parc d’habitatge públic extremadament reduït i fórmules com aquesta ens poden ajudar a fer-lo créixer alhora que frenem les ànsies especuladores. En un moment en què la pressió del turisme sobre l’habitatge comença a fer-se notar amb força a la nostra ciutat i en què els preus que havien baixat comencen a tornar a pujar, les cooperatives d’habitatge sota el model de cessió d’ús són un alternativa molt vàlida. Sens dubte, doncs, també a Girona el futur pla d’habitatge haurà d’incloure, entre d’altres, mesures en aquest sentit.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Santa Jordina

Ja fa temps que el feminisme aprofita la diada del 23 d’abril per fer constar les seves (nostres) reivindicacions: des de la necessitat de superar el sexisme del llibre per ell i la rosa per ella, fins al qüestionament de l’idea d’amor romàntic que impera a la nostra societat i tot el que se’n deriva, passant per la reclamació de l’“estima com vulguis”, la reivindicació de Santa Jordina i la superació de la invisibilització de les dones o la defensa de la lectura com a eina per aconseguir la llibertat. Enguany, són diverses les imatges que ja he pogut veure que pretenen capgirar aquests tòtems de la diada que per ser tradicionals no deixen de ser sexistes. A les llibreries, al carrer o a les xarxes socials m’he topat amb imatges que aconsegueixen arrencar-me un somriure i alhora em convencen que anem bé, que aquestes idees que havien estat minoritàries quan s’imposava que la tradició passa per sobre de tot això, són cada vegada més presents i esteses.

Segurament hi ajuda que Santa Jordina hagi mantingut un caràcter popular i sigui a més d’un dia comercial (no ho negarem), un dia de visibilització de reivindicacions i lluites. I és que aquests dies  les llibreries i les floristeries van de bòlit però també moltíssimes entitats que fan crides als seus membres perquè facin un nou esforç de voluntarietat per organitzar i gestionar la parada de llibres, roses i “merchandising” propi de cada entitat. Per moltes entitats, aquest és un dia clau per cobrir despeses de petits i grans projectes però també per donar-se a conèixer i sumar nous voluntaris i voluntàries. Nosaltres mateixos, com cada any, aprofitarem la diada per treure un nou número del Contracorrent, el butlletí amb què donem a conèixer la tasca que estem fent com a CUP-Crida per Girona a nivell municipal, a la institució i al carrer. Diumenge, doncs, tindrem temps per tot, per passejar soles o agafant una mà, per fullejar llibres i escollir-ne per nosaltres o per qui vulguem, per comprar i regalar roses,  però també per donar a conèixer les nostres lluites conjuntes des de l’economia social fins a la defensa dels drets tenint en compte la diversitat funcional, passant per l’antiracisme, el pacifisme i evidentment, el feminisme. I amb aquest he començat i vull acabar, per això us deixo algunes imatges manllevades d’arreu confiant que les compartireu per tal que entre totes i tots fem que diumenge sigui també Santa Jordina, la diada més feminista.

st-jordi-e1487877447896IMG_9080
IMG_9380IMG_93749788424658502_imatge_portada_llibre_detall_9788424658502IMG_9081

 


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Absentisme escolar. I la prevenció?

Fa unes setmanes es va fer públic que s’havien imposat dues multes a famílies per l’absentisme escolar dels seus fills i/o filles. La notícia va ser rebuda com un gran èxit i a mi això em va generar preocupació, perquè si bé comparteixo la idea que cal tenir utilitzar tots els recursos possibles per garantir la igualtat d’oportunitats de tota la mainada també és cert que interpreto una notícia com aquesta com un fracàs del sistema per aconseguir aquesta equitat.

En primer lloc, em va saber greu que ningú expliqués l’origen d’aquesta actuació. El 2009 el Consell Municipal d’Educació (CME) aprovava un document (del que ja he parlat en altres ocasions) impulsat des de la regidoria d’Educació amb la Núria Terés al capdavant. Sota el títol “Mesures educatives per a la millora de l’èxit escolar i la cohesió social a la ciutat” el document incloïa una llista d’accions molt diverses amb l’objectiu de millorar la cohesió social, mitigar els desequilibris educatius i assolir una educació de qualitat per a tota la ciutadania. Una d’elles era l’elaboració d’un pla d’absentisme que es va concretar en el Protocol d’actuació per a l’atenció i eradicació de l’absentisme escolar a la ciutat de Girona (http://www2.girona.cat/documents/11622/161509/Protocol-Absentisme-Escolar.pdf). El protocol tenia i té per objectiu “aconseguir la plena escolarització de tots els infants d’entre 6 i 16 anys de la ciutat” contemplant la necessitat de fer una tasca de prevenció des de P3. Per això preveia la creació d’una estructura d’organització a tres nivells que havien de ser la clau del desenvolupament del protocol: els centres educatius, la Comissió Tècnica d’Absentisme i la Comissió d’Absentisme de Ciutat. Les actuacions que s’han fet públiques darrerament parteixen d’aquesta tasca i crec que en primer lloc és de justícia reconèixer l’encert de l’aleshores regidora d’educació.

Girona. Ajuntament. Reunió  a la Sala de Junta de Govern Local, d?una reunió prèvia a la roda de premsa amb els diferents representants que participen a la Comissió d?Absentisme de Ciutat.Aquest punt de partida, em serveix per qüestionar el triomfalisme expressat per part de diversos grups municipals tant al govern com a l’oposició davant d’aquesta notícia perquè, com deia, per mi la notícia mostra un fracàs del sistema. En primer lloc, no puc evitar insistir en què el protocol contra l’absentisme era una més de tot un conjunt de mesures la majoria de les quals van ser desballestades o ignorades amb l’entrada al govern de CiU en el mandat passat i poques d’elles es mantenen avui en dia, fet que evidentment no facilita la tasca preventiva sobre l’absentisme.

En segon lloc, entrant en el protocol en concret, he pogut parlar amb persones implicades en aquesta tasca de  lluita contra l’absentisme i entenc que es valori positivament que la via de la sanció administrativa finalment s’hagi fet efectiva però em preocupa la inexistència de contrapunt en termes de prevenció i la nul·la autocrítica per part del govern. De fet, aquests mateixos professionals són crítics amb la lentitud del protocol i el poc lideratge i compromís del govern actual amb el mateix de qui esperarien que donés agilitat al seu funcionament. Va costar molt que aquest protocol fos assumit pels diferents organismes i administracions implicades i són molts els professionals que hi han dedicat molts esforços per veure com l’actual govern l’utilitza només com una eina de propaganda.

A més, el protocol també plantejava la importància de la prevenció per evitar situacions com aquesta, reconeixent la importància, d’una banda, de les circumstàncies personals i de l’entorn (condicionants socials, econòmics i culturals) i, de l’altra, de les pràctiques educatives. En aquesta vessant, però, fa temps que enlloc de fer passes endavant les fem enrere. La reducció de recursos al Projecte d’Acompanyament a l’Escolarització (PAE), contemplat en el marc del Programa de Desenvolupament Comunitari Integrant Accions de Girona Est, n’és un exemple. Aquest projecte ofereix suport individualitzat a alumnes en risc d’exclusió social que cursen Educació Secundària Obligatòria amb l’objectiu de garantir l’èxit en aquesta etapa formativa i, per això, treballa en coordinació amb la família del jove i el centre escolar on l’alumne es troba matriculat. El projecte s’impulsa des de l’àrea d’Igualtats, Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat de l’Ajuntament de Girona en col·laboració amb diverses entitats com Càritas, ADIS o ASS i el cas és que quan CiU va entrar el govern va reduir considerablement l’aportació que hi fa. Així es va passar, per exemple, de cobrir la dedicació de tres professionals “tutores PAES” a mitja o de 5 tutores del Servei d’Intervenció Educativa a 2. Aquesta és la informació que no apareixia a la notícia però que demostra com l’actual govern utilitza els anuncis de suposats èxits per amagar el que en realitat és una reducció de recursos en aquest cas en termes de prevenció de l’absentisme.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget