Pas ferm cap a la municipalització de l’aigua. 

Aquests dies a totes i tots ens costa concentrar-nos, mantenir les activitats ordinàries i tenir debats que no girin a l’entorn de la independència de Catalunya. Segurament és per això encara no hem fet cap article per explicar el que, de fet, ha estat una gran notícia per la ciutat de Girona: l’assumpció de la gestió d’AGISSA per part dels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià. Ho hem anunciat públicament i els mitjans n’han fet ressò, però tot i així la notícia ha quedat diluïda i no ha rebut la repercussió que mereix. Val la pena, doncs, explicar bé què ha passat i què suposa aquest nou pas en el cas AGISSA.

Convé recordar que tot parteix de la denúncia feta per la CUP el 2015, quan ens negàvem a deixar caure en via morta totes les irregularitats detectades en les auditories i la comissió d’investigació conseqüent i les posàvem en coneixement de la fiscalia per tal que s’obrís una investigació. Des d’aleshores intensificàvem una tasca pròpia d’investigació en què ens hem trobat acompanyats per entitats com Aigua és Vida però més aviat sols a l’Ajuntament, sobretot per la tebiesa de les respostes de CiU i ERC al capdavant dels consistoris de Girona, Salt i Sarrià. Per això crec que avui ens mereixem interpretar la decisió del jutge d’apartar Girona SA de la gestió de l’aigua als nostres municipis com una victòria cupaire. D’una banda, una victòria judicial, perquè és una mostra de la desconfiança del fiscal i el jutge amb la part privada d’AGISSA i per tant un reconeixement implícit de les irregularitats que hem estat posant sobre la taula tot aquest temps. Però, d’altra banda, també una victòria política, perquè el pas que ha fet el jutge ens posa en un escenari molt millor per treballar per la municipalització de l’aigua a la nostra ciutat de manera definitiva, un objectiu que sembla que compartim una bona part del consistori.

La intervenció judicial a AGISSA i l’assumpció del 100% de la gestió per part dels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià ens facilita enormement agilitzar els passos necessaris per encarar la municipalització que passen sobretot per fer una radiografia acurada de la situació actual tant a nivell de gestió com d’estat de les infraestructures i a partir d’això definir el format que ha de prendre aquesta municipalització. Aquesta gestió provisional per part dels ajuntaments, però, també cal que es traslladi en millores immediates en l’àmbit de la transparència i les inversions. Cal evitar caure en els mateixos errors d’opacitat i despreocupació per part dels governs responsables. Ara mateix la gestió en un òrgan públic de gestió compost per tres regidors dels ajuntaments implicats i és imprescindible que les decisions es traslladin i s’obrin molt més enllà d’aquest. En el camí per a la municipalització de l’aigua cal incloure l’entitat referent a la nostra ciutat en aquest àmbit, és a dir Aigua és Vida, amb experiència en processos de municipalització en altres ciutats catalanes i implicar-hi la ciutadania perquè se senti identificada amb aquest procés. Per això també des de la CUP-Crida per Girona continuem demanant que es convoqui la Taula per la municipalització de l’aigua i se la situï com a espai referent de participació en aquest procés de municipalització. Demostrem des d’un bon inici que volem fer les coses diferents de com s’han fet fins ara.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Anuncis

La Devesa, eterna maltractada.

Obro el diari i pam “Girona traslladarà un terç de les caravanes dels firaires al Pla de Baix de Domeny”. Com? Un terç? Recordo perfectament l’anunci del regidor Narcís Sastre de l’alternativa per a la totalitat dels firaires, recordo les explicacions sobre les gestions realitzades amb la Sareb, propietària de diverses parcel·les dels terrenys del Pla de Domeny i les previsions d’adequació. Aleshores ja comptaven que els costos eren elevats però consideraven que calia assumir-ho. De fet, una part ja l’estaven adequant cuita a corrents per tenir-la a punt pel Sea Otter Europe. Turisme, això sí que és important. Però renoi, sembla que aquest estiu tot ha canviat: anunciem que donarem 60.000 euros al Festival Internacional de Circ precisament perquè s’instal·li a la Devesa i al mateix temps resulta que no tenim aquests 50.000 o 60.000 euros per adequar els terrenys i treure de manera definitiva els firaires de la Devesa. Casualitat? Ves que no hi tingui alguna cosa a veure també que s’hagi iniciat l’operació especulativa Trueta, més que previsible després de l’anunci de l’aposta única per part del govern de la ciutat i diversos grups a l’oposició de Domeny com a emplaçament del nou Trueta.

Brutícia a la Devesa 4 dies després de les Fires

El problema és que és l’etern incompliment, l’etern maltractament a aquesta Devesa que tothom diu voler protegir però que sempre té un però. Sempre a la propera, sempre l’any que ve, sempre és només aquesta ocasió, sempre és un cas únic… l’Scape in the Park, el Circ, les Fires, el mercat, els cotxes… Però la realitat és que l’ocupació de la Devesa és permanent. Mireu, si no, el calendari per aquest 2017.  “Les activitats que sol·liciten disposar del Parc de la Devesa (bàsicament Camp de Mart) com a expansió natural del Palau de Fires o com a aparcament d’expositors són els següents:  març, Expocanina; abril, Trailwalker; maig , Sopar Oncolliga; juny, Assamblea General Suara Cooperativa; octubre, Firatast, Interquilt i Fira de mostres; novembre, Fòrum Gastronòmic; desembre, Tot Nuvis”. Com podeu veure, d’excepcional i puntual res de res. A més,  si heu passejat per la Devesa les darreres últimes setmanes haureu vist que el muntatge de la Fira de mostres fa una colla de dies que ha començat, pràcticament dos mesos abans de l’inici de l’activitat. Una Fira de Mostres que, per més inri, ocupa un espai molt superior al previst al Pla d’Usos de la Devesa vigent.

Ens prenen el pèl, ens enganyen, manifesta abatuda la gent de Salvem la Devesa. Sap greu reconèixer-ho, però és així. Sempre hi ha altres prioritats i el pla especial, allà el tenim, permanentment ultimant-se, com el conte de mai acabar. I encara els estranya que exigim que s’incloguin en el pla especial concrecions sobre els usos? Una vegada més, la Devesa, l’eterna maltractada, aquella a qui tothom diu defensar i protegir però de qui govern rere govern s’atreveix a abusar.

Ple de setembre.

El mateix dia que la mainada afrontava la tornada a l’escola, els regidors i regidores de l’Ajuntament de Girona participàvem del primer ple després de les vacances estivals. Va ser un ple llarg, conseqüència lògica de la mitja hora de durada del ple d’agost (llegiu-ne aquí els motius). Un ple que començava amb la reafirmació per part de l’Alcaldessa del compromís del nostre consistori amb el referèndum de l’1 d’octubre. Conegut però important. Tot seguit, acumulació de punts de tràmit que tot i així mereixien intervencions pertinents dels principals grups a l’oposició. A les portaveus de Ciutadans i PP pràcticament no els vam sentir la veu fins a les mocions. No tenien res a dir sobre l’Adhesió a la iniciativa de la Declaració Basca sorgida de la VIII Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles, ni sobre el crèdit per la compra de 2 autobusos, ni sobre els pressupostos participats, ni sobre els possible augment de preus dels aparcaments soterranis amb concessió municipal. Ciutadans ni tan sols va obrir la boca per valorar els comptes generals. Ells que es preocupen pels problemes reals de la gent i que van tenir la seva intervenció principal per defensar la seva moció de rebuig els atacs violents i als efectes de la turismefòbia, una actitud que com tothom va reconèixer al ple d’ahir es considera inexistent a la nostra ciutat. Especialistes a crear problemes on no hi són els anomenava ahir en Lluc com a resposta. Tot i així, el govern sociovergent va votar-hi a favor, en una moció que exalta els aspectes positius del turisme promovent-ne el creixement il·limitat i que oblida que també té efectes negatius que cal gestionar.

De mocions, n’hi havia una colla. En primer lloc, una de ciutadana, de la incansable Marea Blanca reivindicant millores tant en l’atenció primària com al Trueta que garanteixin una sanitat pública digne per tothom. Suport majoritari que caldrà que es traslladi també en vots quan aquests temes arribin al Parlament. Una d’ERC-MES de condemna de l’operació Catalunya que va encendre la bancada espanyolista que encara és capaç de mantenir que no ha passat res. Una que tot i estar impulsada per la Confederació Sardanista de Catalunya presentava el govern i que va acabar reconvertint-se en declaració institucional pel suport unànime a la mateixa, tot i que una es pregunta perquè el govern no va ser capaç de proposar a l’entitat impulsora que fos ella mateixa qui vingués a presentar-la, tal i com fan moltes entitats. Una de rebuig als atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils promoguda per l’Associació Catalana de Municipis que també va entrar CIU en solitari tot i que a mig ple s’acordés la implicació d’altres grups, no del nostre, ja que vam voler fer un sí crític insistint en les mancances de la mateixa al no fer referència a aspectes clau com la relació de la monarquia i del govern Rajoy amb Aràbia Saudita, principal font de finançament d’Estat Islàmic. I finalment la nostra moció que demanava congelar la decisió de tirar endavant el Festival de Circ a la ciutat fins que no disposem dels plans d’anàlisi de la realitat cultural i de definició d’estratègies pel sector. Com era d’esperar, no es va aprovar, el que no era d’esperar és que el govern la rebutgés sense donar ni un sol argument coherent de la importància d’aquest festival per la cultura a la nostra ciutat i la impossibilitat d’endarrerir la decisió. Sobre el tema us recomano l’article que en va fer en Lluc fa unes setmanes.

Finalment, part de control, alguns vam fer una colla de precs i preguntes, moltes relacionades amb les més de 180 pàgines de decrets revisats i les juntes de govern acumulades des de juliol. No totes van agradar, massa sovint una té la sensació que molesta que es demanin explicacions i aclariments, n’hi ha que no han entès mai el paper de fiscalització que té l’oposició. Per això, hi ha preguntes que no es responen o regidories que responen coses que poc tenen a veure amb la pregunta fins i tot mentint o posant en boca nostra coses que no hem dit. També és cert que n’hi ha, i aquest és l’objectiu, que ajuden a aclarir aspectes de la gestió municipal, que permeten fixar posicionaments o concretar compromisos del govern en relació a terminis o accions a realitzar o que posen a la llum el desconeixement o desinterès del govern per determinats temes. D’això va també. Si no ho heu fet mai, us recomano que recupereu algun d’aquests trams finals de ple, de debò que és interessant de veure i clarificador del compromís de cadascú.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

CiU ja va reconèixer l’abús de la figura dels càrrecs de confiança

29 de juny, ple extraordinari de cartipàs amb l’alcalde Carles Puigdemont, 8 càrrecs de confiança. 23 de març, ple extraordinari de cartipàs amb l’alcaldessa Marta Madrenas, 5 càrrecs de confiança. Pel mig la CUP-Crida per Girona havia denunciat públicament però també als jutjats aquests nomenaments. No ho fèiem partint del no res, ja en el mandat anterior avui denunciat aquesta pràctica i els diferents secretaris municipals havien informat que aquests nomenaments no estaven suficientment justificats. Tot plegat ho explicàvem en aquest article.

17956

I sí, la nostra denúncia havia fet efecte i el govern s’havia vist obligat a frenar l’increment de càrrecs de confiança en el nostre ajuntament, reconeixent l’abús que havia fet d’aquestes figures previstes només en supòsits molt concrets i que caliar justificar oportunament. Per això, malgrat els canvis produïts (en el transcurs del primer trimestre del 2016 es van cessar i tornar a nomenar aquests càrrecs fins a 5 vegades pel desgavell en l’alcaldia) vam decidir mantenir-nos ferms en la denúncia entenent que era una via per qüestionar no només uns nomenaments concrets sinó una concepció de la política caduca que parteix d’interessos partidistes i és capaç d’utilitzar les administracions com a agències de col·locació al seu servei.

Qüestions de formalitat judicial relacionats sobretot amb els cessaments i nous nomenaments d’aquests càrrecs van facilitar que el jutjat tombés el nostre recurs sense entrar a valorar en profunditat si els nomenaments s’ajustaven a llei i subratllant que ja no tenien vigència. El jutjat, a més, considerava clau el fet que no haguéssim impugnat una votació de ple d’actualització de la relació de llocs de treball en què apareixien aquests càrrecs, una estratègia més del govern per maquillar aquestes contractacions replantejant-les i justificant-les, com ja havia fet anteriorment amb el canvi de la denominació de cap d’àrea a coordinador o com la justificació entrada per Ballesta a cuita corrents en el seu ple de cartipàs davant l’informe negatiu del secretari als nomenaments.

Tot plegat, ens ha portat a prendre la decisió que no tenia sentit mantenir la via judicial pels costos que representa. Tot i així ens mantenim ferms en la denúncia d’aquesta manera de fer política que forma part de tot allò que volem canviar amb la nova república. La perspectiva de dos anys no ha fet més que reafirmar-nos allò que advertíem inicialment. Ara mateix tenim 5 càrrecs de confiança al servei del govern, un cap de gabinet d’alcaldia que cobra 50.262, 04€ anuals i 4 coordinadors que cobren cadascun 48.860,40 € anuals. Sous que la majoria de la ciutadania gironina no podem ni somiar, sense haver seguit cap procés selectiu, sense que hagin de passar cap mena de compte de la feina que fan, sense ni tan sols fitxar la seva presència com fa tota la resta de treballadors de la casa . Entre aquests, per exemple, una coordinadora de l’àrea d’educació i esports sense cap mena d’experiència ni en un ni en l’altre àmbit i que encara ningú té clar què fa a la casa o un coordinador de l’àrea d’igualtat, drets socials, treball, joventut i seguretat que té com a principal mèrit un llarg currículum a les files del PSC. Això no és el que nosaltres hem vingut a avalar en política, per això ara i sempre continuarem denunciant per tots el mitjans que considerem oportuns en cada moment l’ús i abús que determinats partits fan de les administracions públics pel seu propi interès. Som-hi.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

El fracàs de la neteja a Girona

Llegeixo al diari que ERC-MES denuncia l’estat de brutícia dels carrers de Girona. No és un tema nou però sí persistent, nosaltres mateixos fa ja un temps que hi tenim l’ull a sobre arran de les moltes queixes que ens han arribat per part de la ciutadania en aquest sentit i que a la darrera assemblea oberta vam acordar fixar com a prioritari pels propers anys. De fet, justament avui, m’ha arribat també una notificació de resposta a una sol·licitud d’informació que vaig fer fa ja 3 setmanes i que diu el següent “en referència a la petició formulada pel Grup Municipal CUP-Crida per Girona … en la que sol·liciten còpia de les actes de les reunions de seguiment de les tasques de neteja viària i recollida d’escombraries amb representants municipals i representants de l’empresa Girona + Neta, durant els anys 2016 i 2017, us comunico que es fan reunions setmanalment, les quals tenen un caràcter tècnic, és a dir, que forma part de la metodologia de treball, i per això no es confecciona una acta. Així mateix, es realitza una reunió mensual entre representants municipals i representants de l’empresa Girona més Neta, a la que hi assisteix el regidor de l’àrea de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació i Cooperació, senyor Eduard Berloso i Ferrer.” Punt final. Una empresa a qui paguem al voltant d’1 milió d’euros mensuals per fer la neteja viària i la recollida d’escombraries i resulta que no tenim cap acta de les reunions de seguiment que hi fem.

Aquesta informació la vaig sol·licitar després d’endinsar-me en el gran món de la neteja de la ciutat, consultant tot el que podem trobar a la web de l’Ajuntament sobre Girona Més Neta, (oficialment Serveis Municipals de Neteja de Girona SA -SERMUNEGISA-, l’empresa mixta amb el soci privat Fomento de Construcciones y Contrata SA contractada per aquests serveis) http://www2.girona.cat/ca/gironaneta. Maquinària, calendari, un mapa amb el seguiment dels serveis a temps reals o els informes mensuals és part de la informació que hi podeu consultar i que està elaborada principalment per Datambient assessors, que fa el “servei de control de qualitat, auditoria tècnica i assessorament en la millora contínua del servei de recollida de residus, neteja viària i deixalleries de la ciutat”. I si ho feu arribareu a la mateixa conclusió que vaig arribar jo i que exposava avui la notícia de El Punt Avui: que la neteja a Girona no compleix els mínims exigibles, té resultats clarament deficients i és molt desigual segons els barris i zones. I bé, si això és així, que ha fet l’Ajuntament de Girona per reconduir-ho? Doncs pel que sembla no ho podem saber perquè com acabeu de llegir no disposem de les actes de les reunions de seguiment amb Girona més neta. Bé, algunes coses sí que podem saber i és que tot i aquests informes negatius en relació a la qualitat del servei de neteja que demostren incompliments greus per part de l’empresa Girona més neta, l’Ajuntament de Girona ha iniciat un únic expedient sancionador, concretament per “prestació deficient de la neteja viària d’escombrada manual en un tram molt sensible del sector de neteja I2, pas soterrat de la Ctra. Sant Feliu” i ho va fer després que l’empresa desatengués peticions de neteja “en multitud d’ocasions” i ”avisos freqüents” per part del consistori davant les queixes continuades de l’escola que hi ha al davant.

neteja

Tot plegat és prou greu i demostra de nou la deixadesa per part de l’ajuntament d’alguns dels serveis que té externalitzats i la incapacitat de garantir-ne la qualitat. Tenim un soci privat (FCC) que, com ja hem advertit en diverses ocasions, ha estat denunciat tant a Barcelona com a Badalona per incompliments de contracte, i nosaltres som incapaços de controlar si també a Girona ens està donant gat per llebre? De fet, en la neteja d’edificis municipals cada mes es detecten incompliments i es passa compta amb l’empresa responsable, com és que això no ho fem amb la neteja viària i la recollida selectiva si tenim tots els mecanismes per controlar-ho? En comptes d’això, el regidor Berloso fa gala del nou sistema de “participació veïnal” a través de les taules de neteja de barri i els grups de whatsapp que traslladen la responsabilitat de control al veïnat deslliurant l’empresa dels seus compromisos contractuals i convertint-los en un sistema pervers de neteja a demanda. Una vegada més, s’utilitza la participació com a eina per tapar les pròpies incapacitats. Perquè el cert és que des que a finals de 2015 es van crear aquestes taules, la neteja de la ciutat no ha millorat i les deficiències i incompliments detectats no han generat cap actuació contundent amb l’empresa responsable. Aquest és el fracàs de la neteja a la nostra ciutat, un tema del qual, sens dubte, continuarem parlant.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Fartes de la pressió estètica

Les imatges publicitàries de bona part de les botigues de roba amb cossos impossibles; un autobús que passa anunciant una clínica estètica que et proposa un augment de pit o una retallada de malucs; converses de Whatsapp amb un grup d’amigues, entre mares a la sortida de l’escola o mentre esmorzes a la feina; un fulletó de propaganda de tractaments estètics a la bústia; comentaris de la parella, el pare o l’àvia sobre si t’has engreixat o aprimat; una cabina telefònica que et recorda que pots fer dieta per estar més prima; un article que apareix al Facebook sense haver-lo demanat explicant-te una dieta miraculosa; o fins i tot una farmàcia que sota el lema “operació bikini” t’incita a comprar productes per facilitar la pèrdua de pes. Com una metralladora, dia rere dia, ens arriben de tot arreu missatges sobre el nostre cos, missatges que ens diuen com ha de ser aquest nostre cos per poder complir el paper que s’espera de nosaltres, com a dones, en aquesta societat masclista en què vivim. Violència en tota regla. Impossible fugir-ne, inútil mirar cap a una altra banda, només ens queda enfrontar-nos-hi. I això és el que fem des de la campanya Construïm Municipis Feministes.

pressióEstètica

Concretament, per denunciar aquesta pressió estètica a què ens veiem sotmeses sobretot les dones per l’aliança entre el capitalisme i el patriarcat, es va portar a terme la setmana passada una acció que va consistir en penjar cartells de dones nues amb el lema “l’operació bikini ens la passem per la xona” en espais ben significatius. L’acció és sens dubte provocativa i buscava denunciar però també generar reaccions per tal de sensibilitzar la ciutadania d’aquesta violència de gota xinesa que posa en risc fins i tot la nostra salut, física i psíquica. I és que aquest és un problema greu, molt greu, encara que alguns intentin ridiculitzar-lo i banalitzar-lo. Aquesta és precisament la “gràcia”de la gota xinesa, a la primera no passa res, a la segona, tampoc, però quan les gotes es multipliquen poden fer embogir qualsevol i arribar a ser letals, igual que la pressió estètica que pot generar malestar i incomoditat a moltes però també discriminació (no us perdeu l’article de Crític “Quiz de l’estiu: què saps sobre la gordofòbia?”), depressió i trastorns alimentaris que en ocasions poden tenir finals nefastos. Violència en tota regla, doncs, tot i que prou subtil perquè sovint passi desapercebuda, i de la qual moltes no som prou conscients. Per això reivindiquem aquesta acció i esperem que es multipliquin arreu, perquè fer-nos-en conscients és el primer pas per poder-hi fer front. Diem no a la pressió estètica: l’operació bikini ens la passem per la xona.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Ple d’agost: passin per caixa.

Dijous passat vam tenir comissions informatives, és a dir les comissions legalment imprescindibles on s’explica el que es portarà a ple per àrees de gestió del govern. Corresponien al ple d’agost i normalment s’haurien fet avui dilluns però com que per molts és pont (demà és festiu) van decidir traslladar-les al dijous anterior. Algunes ni tan sols portaven propostes d’aprovació a ple i d’altres eren majoritàriament temes de tràmit i poc substancials. L’únic punt amb certa rellevància era l’aprovació del Pla Social de les Pedreres que es va retirar segons la regidora Paneque per evitar aprovar-se sense tots els regidors, ja que al ple d’agost hi haurà algunes baixes. Tot i que a mi m’ha arribat una altra versió que diu que la regidora el volia portar a ple sense l’informe oportú del secretari i que va decidir retirar-lo quan se li va fer saber que calia  informar els regidors i regidores d’aquesta mancança.

caixa

Sigui com sigui ens ha quedat un ple buit, però no és d’estranyar ni tampoc un problema per la majoria de regidors i regidores que han entès que aquest és un ple de tràmit. De tràmit perquè? Doncs de tràmit per poder cobrar la indemnització corresponent per a la seva assistència, concretament 702€ per cadascun dels regidors i regidores (a excepció d’aquells que tenen una dedicació exclusiva amb el sou corresponent de 3.474,93 € mensuals). Entenc que és pel mateix motiu que ahir es van convocar comissions informatives (amb indemnitzacions en aquest cas de 377€) sense ni tan sols temes a debatre. La qüestió és que això mateix ja va passar l’any passat on per primera vegada es va considerar que si a l’agost no es feia ple, no es podia cobrar les indemnitzacions per assistència. Lògic. Aleshores es va convocar un ple a cuita corrents i una modificació de l’acord de ple de cartipàs  en què en comptes d’especificar que només es podria percebre un màxim d’indemnitzacions d’una comissió informativa , un ple, una junta de portaveus (si pertoca) i 4 coordinacions tècniques al mes, s’augmentava a 2 i 6 respectivament i alhora afegíem una temporalitat anual i així limitàvem la percepció de les indemnitzacions per ple, comissió informativa i junta de portaveus a 12 a l’any i les coordinacions tècniques a 48. Així, únicament amb el nostre vot en contra,  vam arreglar-ho tot per cobrar 12 plens l’any  (i la resta de percepcions) tot i no fer-ne a l’agost. Resulta, però, que algunes regidores, concretament del PP i de C’s, van demanar per escrit cobrar igualment un ple per mes per no desequilibrar els seus ingressos mensuals i ara ens tornem a trobar amb el mateix problema i tot i que ja s’havia dit que aquest agost no hi hauria ple, tornem a convocar un ple a cuitacorrents perquè tothom pugui cobrar. A tot plegat val la pena afegir, per contextualitzar, que la senyora Veray, per exemple, a més de les indemnitzacions com a regidora a l’Ajuntament de Girona, que ascendeixen a 1641€ mensuals (com les de les altres portaveus a l’oposició) cobra un sou públic com a assessora del PP a la Diputació de Barcelona de 3.540,68 euros bruts mensuals repartits en catorze pagues.

Sigui com sigui, a l’agost celebrarem un ple que comptarà amb les baixes d’aquells que ja tenien programades i reservades vacances. Un ple, que a més, ha de ser extraordinari per poder-lo celebrar l’1 d’agost en comptes del segon dilluns de mes tal i com està previst i al qual, per tant, no poden haver-hi ni mocions ni precs ni preguntes. Un ple que té un cost considerable, sobretot per la despesa en personal que assisteix el ple, però que serà buit en tots sentits. I sí, senyores i senyors, aquesta és també la manera de fer política encara avui  i és que tot plegat podria ser anecdòtic si no fos que darrere tot plegat hi ha una concepció de la política com a carrera professional que no puc compartir de cap manera i de la qual ja parlava ara fa un any en aquest article.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget