Pressupostos. Avancem en transparència i participació?

Com cada any, la CUP-Crida per Girona hem presentat al·legacions als pressupostos. Ho hem fet en forma de propostes per millorar la proposta del govern aprovada pel ple amb el suport del PSC. Ho fem des del convenciment que Girona es mereix i que és possible disposar d’uns pressupostos més socials, sostenibles pel que fa al medi ambient, feministes i que posin l’educació i la cultura i la cohesió territorial i social com a prioritats indiscutibles. Per això hem proposat que es creïn o s’augmentin partides relacionades amb temes com l’habitatge, la cultura als barris, els projectes educatius o el canvi climàtic i en canvi se n’eliminin o se’n redueixin d’altres en temes com promoció turística, càmeres de vigilància, comunicació o relacions institucionals.

Resultat d'imatges de euros apilats

Avui, però, vull destacar unes altres propostes que sovint passen desapercebudes i que també fem any rere any, sovint amb poc èxit per la negativa del govern municipal (amb PSC o sense) d’avançar en termes de transparència i participació en la gestió econòmica municipal. En aquest sentit, hem proposat que es creï una comissió de seguiment que es reuneixi periòdicament per fer el seguiment de l’execució del pressupost, una comissió on haurien de participar els grups municipals, tècnics i membres de l’equip de govern, però també representants del teixit ciutadà. Seria una bona manera de donar comptes davant la ciutadania de com s’executa realment el previst en els pressupostos (partides que canvien, d’altres que no s’executen, d’altres que requereixen de més crèdit del previst…). També, una vegada més, hem demanat que es faci una audiència pública de pressupostos, audiència que només hem aconseguit que es faci en dues ocasions i sempre un cop ja aprovats definitivament els pressupostos quan, com sabeu, el marge de maniobra és nul. El govern convergent considera més que suficients les fórmules de “participació” previstes fa una colla d’anys: publicació als diaris oficials i període d’al·legacions. Lamentable a aquestes alçades. Finalment, també fa anys que demanem que es faci constar el compromís que en l’execució de partides que afectin els diversos barris es tindran en compte criteris d’equilibri territorial. Tampoc ho han volgut assumir mai, suposo que evidenciaria la descompensació existent de la despesa pública segons els barris, la descentralització, una d’aquelles idees que els convergents ja han incorporat en el seu argumentari comunicatiu però la pràctica real de les quals els queda encara tan lluny…

En definitiva, convençudes que no només unes modificacions de partides sinó també la transparència, la participació i l’equilibri territorial permetrien millorar molt aquests pressupostos, continuarem defensant que s’avanci en aquests sentits i us animem a tots i a totes a presentar al·legacions vosaltres també als pressupostos perquè així sigui. Podeu fer-ho fins el 16 de gener presentant una instància a l’Ajuntament. Sabeu tan bé com jo que els drets no es regalen, es guanyen.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Anuncis

Tornem-hi amb la cavalcada

Els reis ja estan de camí i a Girona torna a saltar la polèmica de cada any. Un any més tornarem a necessitar pintura negra per adequar en Baltasar. És decepcionant que encara haguem de tenir aquest debat. El punt de partida el sabem, des de fa molts anys l’entitat Manaies és la responsable de tirar endavant la cavalcada de reis, i ho fa amb el suport econòmic i logístic de l’Ajuntament que cobreix totes les despeses de la mateixa i facilita els tràmits, la mobilitat, la seguretat, els espais, la difusió… Aquesta col·laboració dóna molt bons resultats, ningú pot negar que a Girona tenim una cavalcada ben lluïda i que atrau famílies d’arreu, una cavalcada on pràcticament tothom participa de forma voluntària i on molta gent destina molt temps, esforços i maldecaps de forma desinteressada. Sens dubte, aquest és un valor a tenir en compte, però tal com venint denunciant ja fa anys hi ha alguns aspectes que cal superar. En primer lloc cal més transparència, en segon lloc facilitar la participació de tothom qui ho vulgui i en tercer lloc evitar continuar havent de pintar el rei Baltasar i tota la seva comitiva mentre tenim gironins i gironines que no ho necessitarien.Resultat d'imatges de cavalcada de reis girona 2017

En la Girona oberta, participativa i diversa actual no té sentit mantenir maneres de fer de fa 40 anys i entenem que l’Ajuntament de Girona, per tot el suport que dóna a la cavalcada, ha de ser capaç d’incidir-hi i resoldre-ho. En aquest sentit, celebrem el pas fet per obrir la participació a la cavalcada a tota la ciutadania informant a la web municipal de la via per fer-ho. Un petit gest del qual pràcticament no s’ha fet difusió i tot i així ha facilitat que Manaies hagi rebut 48 sol·licituds de persones interessades. És un dels aspectes que denunciàvem al ple ara fa un any i que ens va portar a reunir-nos tant amb el govern com amb Manaies per buscar-hi solució, ens alegrem, doncs, que s’avanci en aquest sentit. Lamentem, però, que no hàgim estat capaços d’incorporar gironins i gironines de pell negra a la cavalcada evitant el ridícul que suposa a aquestes alçades haver de pintar tota una comitiva. Sé que hi ha qui ho considera un tema menor, són persones que es disfressen com tota la resta, però jo ho trobo lamentable en molts sentits i sobretot penso que estem perdent una gran oportunitat per incorporar grups que encara sentim i es senten distants a la nostra cultura a una festa que ha desbordat els orígens religiosos i que ha esdevingut imprescindible a qualsevol municipi de Catalunya. Són molts els pobles i viles que ja han superat aquest tema, quan tardarem a fer-ho nosaltres? Sabem que no hi ha una oposició  en aquest sentit per part de Manaies sinó més aviat una despreocupació, per això pensem que pertoca al govern gironí fer pressió i donar el suport necessari a l’organització per aconseguir incorporar persones negres a la cavalcada fent-la així encara millor.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Darrera estocada a la cooperació a Girona

Dilluns vaig anar al Consell Municipal de Cooperació, potser serà la darrera ocasió. El consell és un espai de participació on coincideixen bàsicament govern, oposició i entitats de cooperació, a més dels tècnics responsables de la matèria. Ja fa uns mesos, les entitats, però, cansades dels incompliments del govern municipal amb els acords presos pel consell, es van plantar i van decidir no tornar a assistir al consell si no hi havia canvis en aquest sentit. Els motius principals eren dos: l’incompliment d’una moció aprovada al ple municipal que acordava destinar un mínim del 0’7% del pressupost municipal a cooperació i anar-lo incrementant fins a l’1%, i la presència de l’exèrcit espanyol a Fira de Girona tot i l’aprovació del codi ètic de la Fira pel qual les entitats havien treballat des de feia molt temps.17796244_1444729258911844_5798091242573391178_n

Aleshores, des de la CUP-Crida per Girona vam aplaudir la decisió presa per les entitats de cooperació, però vam apostar per continuar assistint al consell per mantenir-nos informades i garantir una veu crítica amb la deixadesa política del govern en matèria de cooperació. La situació, però, lluny de millorar, diria que ha empitjorat. En aquest sentit, darrerament, s’ha perdut ½ jornada de l’única tècnica de l’àrea de cooperació i no s’ha mostrat cap tipus d’interès polític  per part ni de la regidoria ni del govern de solucionar-ho. Com pensen que es farà la feina que ara es feina amb la meitat del temps? Cooperació és una àrea tremendament petita i amb un pressupost realment minso que fa anys que es manté sense cap increment i que ara mateix no suposa ni un 0’7% del pressupost. Tot i així, gràcies a la bona feina tècnica dels darrers anys i a la col·laboració històrica amb les entitats de cooperació, fan molta i molt bona feina. Una colla d’activitats educatives i de sensibilització en els valors de la cooperació, la solidaritat i els drets humans per tot tipus de públics, les subvencions i suport tècnic a projectes de cooperació internacional, els ajuts d’emergència o la participació al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, en són alguns exemples. Exemples que evidencien que la tasca que es fa des d’aquesta àrea té un component important de crossa per garantir l’èxit de molts altres projectes de cooperació fets arreu des de Girona, una crossa que trontolla quan es perd mig tècnic.

A més d’aquesta pèrdua de dedicació a  nivell de personal, segons vam saber al consell dilluns, el tema del pressupost sembla que tampoc es resoldrà per al 2018 i, tot i que el regidor Cristòbal ens manifestava la seva confiança en què es resolgui el tema de l’exèrcit a l’Expojove, permeteu-me que ho dubti. Tot plegat només fa que demostrar el poc interès de l’actual govern en la cooperació. De fet, no és casual que mantinguin aquesta àrea a mans de l’únic regidor a qui no han confiat cap més responsabilitat en el recent repartiment de matèries fruit del trencament del pacte de govern amb el PSC. Un regidor que ha perdut la confiança de les entitats, de bona part de l’oposició i pel que sembla fins i tot del seu propi grup municipal. En aquest context, doncs, quin sentit té continuar participant al consell?


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Precarietat laboral en l’economia reproductiva

Ja hem engegat el 3r Seminari Feminista, que enguany hem volgut dedicar a la precarietat laboral en l’economia reproductiva. Un seminari que parteix precisament de la demanda d’un grup de dones treballadores d’aquest sector que, cansades de patir aquesta precarietat, es plantegen unir-se per fer-hi front. El missatge és clar, la precarietat laboral en l’economia reproductiva no és casual, sinó conseqüència d’una societat capitalista i masclista que posa el poder i el diner al centre enlloc de  posar-hi la vida i el que la fa possible. Una societat que delega en les dones aquestes tasques reproductives que menysprea i que quan aposta per externalitzar-les ho fa amb la precarietat més absoluta. Una societat que juga amb la doble discriminació i reserva per les dones d’origen immigrat les feines més dures i més precaritzades. Una societat que legisla perquè això sigui possible i que genera un estat d’opinió que ho normalitza.

Dimecres passat, en la primera sessió, pensada per conèixer els drets laborals de les treballadores de la llar, de la mà de Carlos Rodríguez i Mireia Bazaga, vam veure com si la teoria ja és minsa, la pràctica és desesperant. Situacions de vulneracions de drets continuades, maltractaments i fins i tot pràcticament esclavatge són realitats massa habituals per a les dones a qui deleguem les tasques reproductives que no volem o no podem assumir. Demà dimecres, continuarem aprofundint-hi amb la Isabel Otxoa, membre de l’Asociación de Trabajadoras del Hogar de Bizkaia i professora de la EHU-UPV. Una sessió en què volem analitzar els elements de discriminació masclista inclosos en la legislació laboral i d’estrangeria que afecten aquestes dones i alhora conèixer un exemple de lluita en defensa dels drets d’aquestes treballadores i dibuixar alternatives feministes a la situació actual. En la darrera sessió, continuarem amb la línia mobilitzadora i comptarem amb representants de Las Kellys i de Sindillar perquè ens expliquin com, des de les seves organitzacions, estan lluitant per denunciar la precarietat laboral d’aquests sectors clarament feminitzats.

Un any més, doncs, hem volgut  dedicar aquest mes de novembre a denunciar les múltiples cares de la violència masclista. Aquest dissabte és 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere. Són diversos els actes que tenen lloc aquests dies arreu però cal que tinguem clar que aquesta és una lluita diària. La reflexió final de la primera sessió del seminari era clau, l’estat discrimina amb les seves lleis i les seves polítiques masclistes, però també ho fem tots i totes nosaltres quan deleguem les tasques de cura a altres dones i ho fem en condicions pèssimes. Comencem, d’una vegada, a posar la vida al centre, a reconèixer el valor de les tasques reproductives i a oferir dignitat i reconeixement a aquelles en qui dipositem la confiança de tenir cura de nosaltres i dels nostres. Fem-ho nosaltres mentre exigim als altres que ho facin també.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Ple de novembre

Del ple de dilluns en podria destacar i dedicar-me a parlar de les sortides de to i el menyspreu a autoritats com l’alcaldessa de Girona o el president de Catalunya mostrat per les regidores representants del PP i Cs al ple, però sincerament, crec que no val la pena, a hores d’ara qualsevol de les persones que llegiu aquest article coneixeu el baix nivell democràtic i polític que mostren sovint. En comptes d’això em dedicaré a relatar alguns dels temes importants que es van debatre ahir.

Un dels primers que va treure el cap dilluns va ser el nou cartipàs. El nostre to, que volia ser conciliador, tenint en compte que el cartipàs era la conseqüència del trencament de CiU amb PSC que tant havíem demanat, va resultar no ser-ho tant. Era certament difícil després de l’esforç de l’alcaldessa de vestir de manera exagerada tots i cadascun dels elements d’un cartipàs que tots sabem que ha sigut poc més que un repartiment d’urgència i amb poca reflexió o visió de ciutat i del seu atreviment d’acusar preventivament a l’oposició de demagoga si gosàvem abordar el tema dels sous dels regidors i càrrecs de confiança. En qualsevol cas, el debat (aquest i altres que vam tenir ahir) va servir per constatar que més enllà de les aparences de trencament, l’alcaldessa continua prioritzant els acords amb el PSC amb qui reconeix mantenir un diàleg que en canvi no es produeix amb els altres grups. Potser, aquesta suposada lleialtat aviat la veurem concretada en aspectes més palpables.

No vam tardar gaire a arribar al punt del Reglament Orgànic Municipal (ROM). Vam votar-hi en contra. Valdrà la pena destinar un article sencer a parlar-ne però és evident que el que podia haver estat un ROM no només de present sinó de futur que acollís l’avenç real i esperable en termes de transparència, democràcia participativa i ètica política, va quedar en una simple actualització legislativa i d’acord amb les noves tecnologies. No és només una qüestió de models, com deia ahir la regidora Planas, sinó d’avançar al ritme que exigeix la societat.

I ja amb el ple força avançat, va ser el torn del Pla Especial de la Devesa. Un pla especial que arriba tard i amb massa dubtes i inconcrecions. Era una aprovació inicial i, per això, vam voler fer un vot de confiança i estendre la mà al regidor Sastre per treballar junts i amb voluntat d’entesa les al·legacions necessàries al pla i amb el compromís clar de no derogar el pla d’usos mentre no se n’aprovi un de nou en el marc del nou pla especial i de recuperar el diàleg ara mateix enrocat amb el veïnat i la plataforma Salvem la Devesa. El pla especial, tot i algunes mancances i indefinicions, és un bon pla urbanístic i pot ser una bona eina per millorar la gestió de la Devesa però no pot ser una excusa ni per eludir el debat sobre els usos de la Devesa ni per aplaçar les actuacions necessàries per fer-la un espai més agradable i atractiu per a la ciutadania. Vam donar, doncs, l’aval a iniciar la tramitació però no el donarem a la seva aprovació si no es recupera el diàleg i s’afronta el debat dels usos de manera sincera.

Amb aquests debats de ciutat i algunes altres propostes ens vam plantar a les mocions on novament vam acollir una entitat, en aquest cas CCOO que demanava el suport del ple a les demandes de recursos per implementar correctament el decret sobre educació inclusiva i que va acabar essent, també, com pertocava una defensa al model d’escola catalana. En la resta, la dinàmica ja habitual: cap moció del PP, una per demanar la llibertat dels presos polítics de part dels grups independentistes, per part de C’s una de retirada per poc treballada (sí, això també ja és habitual) i una altra que mantenen sobre la “neutralitat institucional” (ells que es preocupen pels problemes importants de la gent, oi?) i una de nostra per destinar 50000 d’un projecte de la regidoria de joventut no materialitzat a activitats de promoció de la participació juvenil. També com a ja és costum, el govern va decidir tombar-la, no defensant el projecte inicial (que a hores d’ara ja es deu haver adonat que no existeix) ni negant la necessitat de treballar la participació juvenil, sinó al·legant la necessitat d’un temps d’adaptació per al nou regidor. Com a mínim, vam posar el tema sobre la taula i ens hem posat a disposició del nou regidor per treballar plegats un projecte de fons i d’interès pels joves de la ciutat.

Tot i un torn de preguntes ràpid, ens vam plantar a la mitjanit. De nou un ple llarg que acaba tard, tot i que, insistim, l’alternativa no pot ser mai, la pèrdua de debat polític.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Per unes fires lliures de masclisme i LGTBIfòbia

A3 (Medium)Avui comencen les Fires de Girona i ho faran enmig d’un clima excepcional (sí, dic excepcional perquè si començo a posar adjectius no acabo) però encara incert. Els gironins i gironines som molt nostres i tenim clar que ni amb 155 uns, ni amb dubtes els altres ens trauran aquests dies de festa. Hem assumit, però, que no seran unes Fires com les altres i per tant tenim la programació a una mà i el mòbil a l’altra esperant convocatòries de tot tipus i pensant com ho farem rodar tot.

Amb excepcionalitat o sense, però, som moltes les que tenim clar que les Fires de Girona com totes les festes són per gaudir-ne totes i per això des de l’esquerra independentista, així com des de les entitats feministes, hem engegat una campanya per contribuir que les Fires esdevinguin un espai lliure d’agressions masclistes i lgtbifòbia, sensibilitzant davant les actituds, conductes i agressions per raó de gènere i/o orientació sexual i visibilitzant les agressions que sovint passen inadvertides en contextos d’oci. Per això a les fires trobareu cartells i adhesius que recordaran que No és No. Perquè ells ho tinguin present, adoptin un comportament respectuós i sàpiguen que a les Fires ens hem conjurat per no permetre’ls cap tipus de masclisme ni lgtbifòbia. Però també perquè nosaltres ens sentim segures i acompanyades i no tinguem cap dubte a dir No o Prou quan ens vingui de gust. Precisament és en aquest sentit que també repartirem mocadors liles a totes les dones que ho vulguin, per fer-nos visibles i generar complicitat i confiança entre nosaltres, així sabrem on podem trobar un suport o demanar ajuda només fent una mirada, buscant la proximitat o amb unes paraules. Sabem que en una societat patriarcal on rebem inputs sexistes i de justificació de tota mena de violències masclistes per totes bandes, no sempre ens és fàcil identificar les agressions masclistes, per això a les barraques podreu trobar fulletons que pretenen ajudar-nos  a fer-ho i donar algunes pautes d’actuació. Esperem que us siguin útils, només entre totes i tots aconseguirem unes Fires lliures de masclisme i lgtbifòbia.

També a l’Ajuntament fa temps que vam posar aquest tema sobre la taula i ja fa més d’un any que es va aprovar una moció a proposta nostra que comprometia a tirar endavant un protocol contra les agressions sexistes en contextos d’oci. Ha costat més del que hauríem volgut i tampoc per aquestes fires podrà estar en ple funcionament, però s’ha fet feina i anem en la bona línia. Per això, enguany professionals i voluntaris i voluntàries del punt d’informació de Salutacció han rebut una formació sobre agressions masclistes en contextos d’oci, s’ha revisat algunes de les dinàmiques de la mateixa per superar micromasclismes, s’han incorporat voluntaris i voluntàries del col·lectiu lgtbi i s’han establert procediments entre els diferents agents implicats. També des de l’any passat, l’Ajuntament ha promogut la campanya “No és No, no facis el borinot” que s’ha inclòs en els principals mitjans de difusió de les Fires. Són només algunes passes, queda molta feina per fer i continuarem treballant perquè el protocol sigui una realitat ben aviat i s’assumeixi no només per les fires de Girona sinó en el màxim d’espais d’oci possibles. De moment, doncs, gaudiu de les fires i contribuïu a que totes puguem fer-ho. Bones Fires i bona República Catalana.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

L’últim cop de cua

Ple d’octubre. 6 hores, vam haver de fer veure que no sentíem les campanes que tocaven la mitjanit per permetre que l’Alcaldessa acabés de respondre les darreres preguntes. Un ple llarg. I tens? Diria que fins i tot menys del que ens esperàvem, a aquestes alçades ja tots hem sentit una colla de vegades els arguments “de l’altre”. Va costar, ho reconec, aguantar al voltant de 20 minuts de mentides, autoenganys i gesticulació de les portaveus de PP i C’s. Tot i la sensació d’estar presenciant l’últim cop de cua de la bèstia que mor, a mi personalment em costa sobretot d’aquests relats quan es posa èmfasi en una fractura social que en realitat té molt poc a veure amb el clima polític actual i que en tot cas és sobretot atiada per ells mateixos. IMG_20171024_180209 (1)

Em fa mal sentir la Veray construir una mentida tan allunyada de la realitat de la nostra ciutat. A ella, li diria que poc després de l’1 d’octubre els regidors cupaires vam estar visitant algunes escoles afectades per la violència policial i que totes ens explicaven que tot i que no havien detectat casos estaven en alerta per si es donava alguna situació que pogués fer sentir malament alumnes que no compartissin la voluntat d’independència de Catalunya. Uns atien el foc i es manifesten al costat de l’ultradeta violenta i els altres preparen galledes d’aigua per quan calguin, aquesta és la realitat. A ella li diria que a la Plaça del Vi fa dies que hi ha senyeres, estelades i banderes espanyoles que conviuen i que ningú les ha tret perquè són expressions particulars que respectem, cosa que sí que ha fet aquesta policia que tan defensa amb moltes estelades en diversos municipis. A ella li diria que si les famílies “es trenquen” no és per culpa del procés independentista sinó per la incapacitat de molts/es de posar-se en el lloc de l’altre o de diferenciar debats polítics, econòmics… de lligams que segueixen altres regles i que aquestes incapacitats sovint generen discussions i trencaments de relacions familiars per molts motius i que en la gran majoria de vegades tenen molt poc a veure amb el procés independentista. A ella li diria que recuperi les imatges de persones amb banderes espanyoles espatlla amb espatlla amb d’altres amb estelades a les manifestacions convocades per l’ANC i Òmnium Cultural a qui tant va castigar ahir amb les seves paraules. I sobretot, a ella li preguntaria que, sabent com sap que aquesta és la realitat a la nostra ciutat per qui o per què s’entossudeix a construir una mentida sobre un odi dels catalans vers els espanyols que no ha existit mai, i molt menys ara, quan el que ens genera aquesta versió de l’estat que ens està oferint el PP amb la complicitat de C’s i PSOE és sobretot llàstima pels que es queden, perquè nosaltres marxem però la resta de l’estat es queda a mans d’aquest govern demofòbic, violent i opressor.

Per sort, aquest matí m’ha alegrat el dia un vídeo sobre la manifestació a Euskadi en defensa del referèndum català i em quedo amb això i amb l’esperança que tanta intoxicació per part de l’aparell de l’estat no aconsegueixi tòrcer els lligams que tenim amb la bona gent d’arreu de l’estat espanyol , us sabem al nostre costat i ens tindreu al nostre costat, per molt que els pesi als qui viuen de la confrontació i preferirien veure’ns enfrontats.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget