Bona revetlla!

IMG_0465Sospito que no gaire lluny d’aquí avui algú ha escrit al seu mur: “última revetlla de Sant Joan autonomista” I en aquest cas és especialment emotiu, per la il·lusió que genera imaginar la revetlla de Sant Joan en una Catalunya independent, però també per la recança de pensar que any rere any haurem de continuar reivindicant la independència dels Països Catalans.

I és que la revetlla és foc, és festa compartida, és màgia de bruixes, música i danses, és rauxa i cultura popular però també és construcció dels Països Catalans. Per això com cada any són una colla els qui han pujat fins al Canigó a buscar la flama que ja s’escampa arreu i encendrà totes les fogueres. A Girona la rebrem a les 6 a la Plaça Sant Pere i l’acompanyarem amb cercavila fins a la Plaça del Vi des d’on es distribuirà a tots els barris.

Avui, de fet, és un dia per gaudir sobretot de la nit i a Girona teniu diversitat de propostes per fer-ho a la fresca i en companyia. Una bona colla de barris fan sopars i fogueres i també hi ha concerts i festes ja consolidades i per tots els gustos.

Sabem que la revetlla és també una nit de vetlla per aquells que arraconaran la festa per estar al servei de tot el que pugui passar. Els ho agraïm ja d’entrada però també aprofito per demanar-vos que prengueu les màximes precaucions perquè també aquells que estant de guàrdia als serveis d’emergències puguin menjar-se un bon tall de coca i gaudir de la nit.

Gaudim, doncs, de la nit i fem més reals que mai les paraules del poeta:

Ja les podeu fer ben altes,
les fogueres aquest any:
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d’aquest Sant Joan.

Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant ..
i en fareu també en la serra
perquè els vegin de més enllà.

Que la terra està revolta
sota els peu dels occitans,
i convé que se’n recordin,
de l’antiga germandat.

Des de que fou esquarterada
no s’havia vist pas mai
redreçar-se alhora els trossos
cadascú pel seu costat.

Miracle! gent d’Occitània
l’esprit d’Oc s’ha despertat !
Tots la passarem en vetlla,
eixa nit de Sant Joan.

Tots la passarem en vetlla
al voltant dels focs més alts,
perquè es parlin uns amb altres
com llengües de l’Esperit Sant.

Parlaran de serra en serra,
i de la més als plans ..
Pirineus, si resplandessis
tot encés de mar a mar,
remembrant als fils den vetlla
les memòries del passat,
les fiances del pervindre
i els misteris de l’atzar,
que fa que els fills d’una mare,
que els homes d’un sol parlar
tinguem els braços a l’aire
tots alhora bracejant;
i el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de llibertat.

Joan Maragall


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Pressupostos Participats. Autocrítica, autoquè?

Talment com qui no sap què vol dir fer autocrítica, ahir el govern es va dedicar a buscar culpables a fora per justificar la molt significativa baixada de la participació a les votacions dels pressupostos participats, que ha passat del 6,49% al 4,39% (només el 2013 i 2014 teníem xifres inferiors). La reunió de la comissió mixta va ser un continu de posar excuses i, a jutjar pel que recull la premsa, el mateix devia passar a la roda de premsa, prevista just després de la comissió i que, incomprensiblement, va  passar a fer-se a la tarda. De fet, potser no és tan casual, ja que amb això han aconseguit que no apareguin a cap diari versions crítiques dels veïns i  veïnes. Tot plegat indignant.

PressupostosParticipatsCap esment al comunicat d’una AAVV manifestant la manipulació de les propostes acordades en les assemblees veïnals, cap esment a les tensions creades entre veïns arran del funcionament d’aquest model, cap esment a la necessitat de fer una reflexió de fons del procés, cap esment al fet que tenim una àrea de participació amb poc personal i poc especialitzat (us imagineu una àrea d’urbanisme sense arquitectes?) i que canvia cada dos per tres, cap esment al fet que hi hagi una moció aprovada el 2015 i incomplerta que acorda fer una jornada per conèixer altres experiències i iniciar un procés de revisió dels pressupostos participats. En comptes d’això, la culpa és de les associacions de veïns que intenten assegurar que s’aprovin els projectes previstos i d’aquells que es dediquen a criticar que hi hagi massa projectes pendents de realitzar-se (mireu el mapa i jutgeu vosaltres mateixes). Autocrítica, autoquè?

Com si fos el dia de la marmota en la comissió mixta es comentava que els sobres enviats a les cases semblaven propaganda i la gent els llençava, que hi havia barris que presentaven un únic projecte o un conjunt que sumava la quantitat exacte de que es disposa, que cal fer pedagogia de la participació… Només cal revisar les actes de la comissió mixta des del 2013 per veure que aquestes crítiques ja es feien aleshores i de moment no ha canviat res i em sorprendria que ho fes un govern que no sap què vol dir fer autocrítica.

En qualsevol cas, al meu entendre el problema és de fons, és de no entendre què vol dir la participació. Així, per exemple, una de les propostes del govern citades ahir era obligar a que hi hagi competència. Escandalós. Així resulta que la clau de la participació és que es promogui la competència entre veïns i veïnes i així la gent anirà a votar per assegurar que s’arregla la vorera de sota casa enlloc de la de la del carrer de més avall. Aquest és el nivell i la idea del govern de com promoure la participació. Al mateix temps, avui al diari defensen l’exclusivitat d’un model que parteix de les propostes de la ciutadania però ningú reflexiona sobre el fet que la participació ciutadana en la primera fase, la de fer propostes i consensuar-les és mínima i ha disminuït any rere any. De la possibilitat de fer propostes pràcticament no se’n fa difusió, la presència a les assembles és baixíssima i l’experiència decepcionant per aquells i aquelles que hi assisteixen. Sobre això, però, que són els fonaments del procés, zero reflexions. Canviarem el sobre i alguns punts i comes del reglament, però els pressupostos participats continuaran essent un fracàs perquè la participació també requereix expertesa, reflexió continuada i sobretot voluntat política.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Ple de juny

Ple de juny, es respira estiu i tothom confia que el ple no s’allargarà gaire ja que no hi ha gaires punts que generin debat. Alguns dels previstos s’han posposat, de fet n’hi ha, com el pla especial de la Devesa, d’eternament posposats. Precisament el primer punt de debat va de posposar unes actuacions a la incineradora. Mentre organitzem un congrés internacional de residus on vam poder conèixer models de gestió que assoleixen taxes altíssimes de recollida selectiva, el govern continua apostant i posant una gran quantitat de calers per un model caduc i pervers que funciona millor com més residus cremis i que per tant no incentiva gens ni la reducció, ni la reutilització ni el reciclatge, les famoses 3R. Anem enrere, però no amb el nostre suport.

Diversos punts de tràmit ens situen ràpidament en 2 punts de modificacions: plantilla i ordenances. Sobre la plantilla hem de sentir de la boca de la regidora Planas com es justifica l’amortització de diversos llocs de treball per crear-ne d’altres de categoria inferiors. Es veu que consideren que la gent que arriba nova ha d’aprendre abans de pujar de categoria i pel que sembla els treballadors i treballadores actuals no mereixen una promoció. No recordo que fessin el mateix amb els “coordinadors d’àrea”, càrrecs de confiança que sense acreditar cap tipus de coneixement sobre la matèria van entrar directament a cobrar més de 50000€ anuals. Vares dobles de mesurar.

Les modificacions de les ordenances mereixen un punt a part. Tot i que habitualment les ordenances s’aproven cada final d’any per aplicar-se correctament l’any següent, es veu que hi ha canvis “no previstos” que cal introduir amb urgència. El primer la polèmica taxa d’aparcament tou, que no es pot esperar a desembre tot i que segons afirma el govern encara no té determinat on s’aplicarà. És una modalitat prevista en el pla de mobilitat que des de la CUP-Crida per Girona podríem valorar com a positiva si es complissin una sèrie de requisits. En primer lloc, diàleg amb el veïnat i altres sectors que es veuran clarament perjudicats per la taxa i en segon lloc l’execució de tot de millores de mobilitat complementàries també previstes en el pla de mobilitat i que donen coherència a la taxa: estacions de Girocleta, connexions amb autobusos, aparcaments dissuasoris gratuïts… Una vegada més, el govern comença la casa per la teulada. La segona modificació ha de servir per regularitzar un cert desgavell amb el cost dels comandaments per accionar tancaments de vies públiques (bàsicament pilones que permeten accés exclusivament al veïnat). La tercera pretén resoldre alguns conflictes apareguts arran de que es fes pagar a entitats com ampes o associacions veïnals les despeses del desplegament policial necessari en la realització d’una cursa. La regularització de les exempcions és lògica i necessària, però tal i com vam denunciar ahir, el redactat que s’ha escollit genera dubtes i facilita que fins i tot aquells qui pretenguin obtenir algun tipus de rendiment de la cursa puguin acollir-se a l’exempció.

Transferències entre partides, petits canvis urbanístics i una primera gestió per facilitar les modificacions previstes a l’estadi de Montilivi en què vam defensar el que ja dèiem en aquest article ens van portar a l’apartat de mocions. Des de la CUP-Crida per Girona, d’una banda, demanem que es rebutgin l’enèsima ofensiva del govern estatal contra l’autonomia municipal i per posar traves a les municipalitzacions i, de l’altra, proposem que l’Ajuntament de Girona solidaritzi amb els municipis afectats per la línia elèctrica d’alta tensió Juià – La Farga 3 mostrant-hi el seu rebuig. Les dues van endavant, el consens que el model a seguir ha de ser un altre és ampli i PP i C’s es queden sols defensant aquestes ingerències de l’estat. El PP fa veure que es preocupa pel transport públic tot i que oblida la taula de mobilitat a la qual, per cert, no ha assistit ningú del seu partit en les dues darreres convocatòries. Podríem d’una vegada intentar convertir aquestes taules i consells en vertaders espais de debat i presa de decisions? La moció d’ERC per avançar cap a una ciutat accessible i inclusiva ens dona peu a explicar que la poca inversió que s’ha anat fent el el pla d’accessibilitat ha estat en part gràcies al pacte aconseguit per la CUP-Crida per Girona amb la municipalització de zones verdes i blaves que va forçar el govern a incloure una partida d’inversions de 70000€ ple pla. Finalment, C’s, una vegada més (en van moltes, ja), ens va deixar amb la paraula a la boca al deixar sobre la taula la seva moció sobre pisos turístics, per cert, copiada literalment de la presentada pel seu grup a l’Ajuntament de Barcelona.

El torn de precs i preguntes, una vegada més, decepcionant: respostes incompletes o que no s’acorden a allò que hem preguntat. Potser a més de controlar el temps haurem d’exigir un control de qualitat.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

El joc del triler i el fracàs de l’Ermessenda

Som una bona colla les que ahir vam acabar el CEM indignades amb les conseqüències de la gestió del Departament del cas de la nova seu de l’Ermessenda, facilitades per la despreocupació i la inacció del govern sociovergent de l’Ajuntament de Girona. Els antecedents ja els hem explicat en diverses ocasions i el que és evident és que hi ha hagut una manca de planificació per part del Departament d’Educació que durant molts anys no ha afrontat com calia l’augment conegut (perquè ja s’havia donat a primària) de la demanda de places a secundària a la nostra ciutat. La manca d’una pressió real al departament per part de la regidoria d’educació va portar a la comunitat educativa agrupada en el MUCE a assumir el lideratge i proposar una moció per la creació d’un nou institut que va aprovar el ple de l’Ajuntament per unanimitat. Malgrat tot el departament va tirar pel dret i enlloc d’un nou institut va decidir fer una segona seu a l’Ermessenda, en barracons al costat de l’actual Bosc de la Pavordia. Tant des de l’oposició com des del MUCE ja vam vaticinar aleshores el fracàs de la proposta, feta a correcuita, comptant només amb el suport de la direcció de l’Ermessenda i d’esquenes a la comunitat educativa, sobretot de les principals escoles afectades.

Malauradament, els resultats ens han donat la raó, només 57 famílies han escollit en primera opció l’INS Ermessenda sense que es pugui omplir ni tan sols les línies de l’actual edifici. Els dubtes de les famílies són múltiples: com es coordinaran dos seus separades en més de 2 kilòmetres? Com es cohesionaran? Quines garanties tenim en relació a les noves instal·lacions? L’alumnat disposarà de gimnàs, laboratori o tot l’equipament informàtic necessari, per exemple? Com es resoldrà la distància amb la majoria de llars i la dificultat d’accés amb transport públic? Com s’ajustarà el projecte actual de l’Ermessenda a un nou equip de professorat i a la divisió en dues seus? Quines garanties tenim en relació a l’estabilitat i implicació del nou professorat? Podríem seguir llarga estona. El problema és, però, que tant si les preguntes són poques com moltes les respostes són 0. No s’ha donat cap resposta concreta, aclaridora o tranquil·litzadora a les famílies.

terrenysErmessenda

Podria ser una qüestió de mala planificació, però jo tendeixo a pensar que és un pas més en l’estudiada estratègia que els convergents van fer explícita des que van entrar el govern de la Generalitat d’afavorir la concertada a còpia de precaritzar i desprestigiar l’escola pública. Davant la precarització de la pública a còpia de retallades, la manca de respostes sobre la nova seu de l’Ermessenda i d’antecedents com el bony de la Salle que ja no s’haurien d’haver permès mai, algunes famílies fan opció concertada pensant que així asseguren el tret.  Ahir, no van tardar gens ahir els representants d’escoles concertades que a més discriminen per raó de sexe a esgrimir el dret a elecció de centre i a oferir-se a acollir aquest alumnat a còpia d’ampliar les seves ràtios (aquí és sens dubte on fan el negoci). Talment com el joc del triler. I és que la gestió del departament ens ha portat a aquest punt de difícil retorn en què unes famílies preocupades apostin per la defensa dels seus drets individuals oblidant els drets col·lectius que ens diuen que tothom té dret a una educació pública i de qualitat que faciliti la igualtat d’oportunitats. Fa temps que el departament d’educació ha oblidat que aquest és i ha de ser el seu principal objectiu i l’ha supeditat a tot d’altres interessos, per això tal com alertava un informe del síndic de greuges fem passos enrere en temes de segregació escolar i no aconseguim avançar en polítiques que frenin el fracàs escolar.

En definitiva, és absolutament comprensible la preocupació i l’ennuig de moltes famílies a qui se’ls assigna un centre envoltat de dubtes als quals no s’estan donant respostes. És hora, però, d’anar a la una exigint respostes i concrecions al departament i compromisos per dignificar aquesta nova seu de l’Ermessenda que ha començat amb mal peu. És hora d’exigir al departament que assumeixi la responsabilitat de fer una bona planificació que garanteixi la igualtat d’oportunitats i eviti crear dobles xarxes de centres que portin a augmentar la segregació ja existent a la nostra ciutat. I és hora que l’Ajuntament es posi al costat de la comunitat educativa amb aquestes exigències, o ho faci públicament i amb convenciment, no amb la boca petita ni cobrint-se les espatlles contínuament com fins ara. Si l’educació és una prioritat a la nostra ciutat, és hora que es noti.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

De fredes i de calentes en la Comissió del Nomenclàtor

Dimecres vam tenir la segona reunió de la Comissió de Nomenclàtor, va ser llarga i densa però profitosa. L’ordre del dia incloïa decisions i punts informatius importants, tot i que crec que moltes de les persones assistents no eren conscients del procediment i l’abast de les decisions a prendre. Un per un vam anar votant els 61 noms proposats per diverses persones i entitats per a ser inclosos en el catàleg, amb una dinàmica que portava a que pocs dels participants gosessin votar en contra de les propostes i que tingués la sensació que la decisió entre el vot favorable i l’abstenció sovint era aleatòria, o dit d’altra manera, crec que unes quantes de les persones participants no tenien treballades ni pensades les seves votacions. A això cal afegir que en una decisió que, com ja vaig fer constar, considero errònia, es va deixar fora de les votacions els representants d’associacions veïnals amb propostes en el seu àmbit geogràfic i que, tot i que el Consell d’Igualtat de Gènere hi té representació, el govern i concretament les regidories responsables del mateix  i de la UMAT no han fet res perquè es designés aquesta representant.

Tot plegat va fer que la majoria de propostes anessin endavant, algunes fins i tot amb un únic vot favorable. Aquest és el cas, per exemple, de Marrecs de Salt, Paulo Freire o Anna Frank que sorprenentment només van tenir el suport de la CUP-Crida per Girona, val la pena tenir-ho en compte. Realment em va sorprendre l’alt percentatge d’abstencions, honorar un munt de personatges, entitats o altres elements no és motiu suficient per posicionar-se? Noms com Pepa Bouis, Rosa Bonillo, Nelson Mandela, Teresa Borín, Simone de Beauvoir, Diables de l’Onyar, Fal·lera Gironina o Rosa Lavinya Carreras i fins a una trentena van merèixer una abstenció de més del 50% dels presents. En aquest sentit, realment sorprèn la indiferència fins i tot de grups com el PSC o CiU per la tasca de recerca històrica feta per diverses persones i entitats per recuperar personatges femenins amb vinculació a la història de Girona. En aquest context, només 2 noms no van ser aprovats, Jaume Teixidor amb diversos vots en contra i Angela Davis que només va tenir els dos vots que depenien de CiU en contra. Angela Davis,  activista feminista afroamericana, un referent mundial de la lluita pels drets de les dones. Estaria bé que CiU expliqués perquè no la considera digna d’optar a formar part del nomenclàtor de la nostra ciutat. Si voleu, podeu consultar la llista completa dels noms aprovats aquí.PlacaNTerés.png

Un cop aprovat el catàleg, vam passar a les propostes concretes de denominació de vials i espais públics, d’on sorprenentment havien desaparegut les propostes fetes per la CUP per excés de punts a l’ordre del dia. Tot i així, sí que es va aprovar posar el nom que ja tenen la majoria de ponts de la ciutat (tot i no constar oficialment al nomenclàtor) i dos propostes que provenien d’entitas veïnals: el Camp de bèlit i el Parc de Núria Terés. Sens dubte, dos molt bones notícies. Enhorabona a tots aquells i aquelles que heu treballat perquè anessin endavant.

Un altre tema que va resultar importantíssim va ser el punt informatiu introduït a petició nostra de les implicacions dels canvis de nomenclatures existents. Feia temps que tant al ple com en altres espais el govern havia alertat dels costos econòmics que podia tenir fer un canvi d’aquest tipus però sorprenentment dimecres els tècnics ens van fer saber que el canvi no té cap cost directe pels veïns i veïnes, comerços… El canvi d’adreça no exigeix canvis immediats en les escriptures, els documents d’identitat ni altres registres oficials i no suposa cap problema a nivell de correspondència o altres. Per tant el cost econòmic és només el que comporti el canvi de material publicitari que pugui tenir cadascú, des de targetes de visita personals fins als catàlegs comercials. Fins i tot se’ns va explicar que a nivell de l’Ajuntament davant el  canvi de nom hi ha l’obligació de notificar-lo a tots els afectats i afectades i d’emetre un certificat sempre que sigui necessari i de manera gratuïta a les persones o organitzacions afectades que ho requereixin. Molt aclaridor. A la CUP-Crida per Girona ja tenim una llista a punt, esperem poder dir adéu ben aviat a noms indignes de constar en un espai de la nostra ciutat com el Poeta Marquina, la Hispanitat o la Constitució (espanyola).

Finalment vam poder veure una mostra del que serà la nova web del Nomenclàtor, una molt bona feina dels tècnics i tècniques de la UMAT que ben aviat serà consultable per tothom i que esperem que ajudi a engrescar als veïns i veïnes de Girona a fer-se seu el Nomenclàtor i entendre’l com un instrument viu i dinàmic per honorar persones, entitats, fets o altres elements… representatius del que ha estat, el que és i el que volem que sigui la nostra ciutat.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Zones verdes i blaves: compromisos aigualits

Girona. Fotos de les zones blaves i verdes de la ciutat. El govern ha demanat un informe per municipalitzar el servei, que ara té una empresa que es diu Setex. Probablement serà portadeta i preveure també foto per portadaEl desembre del 2015 vam aprovar la municipalització del servei públic local d’estacionament amb limitació horària de Girona, és a dir el que tothom coneix com a zones verdes i blaves. Va ser una decisió controvertida en què la CUP-Crida per Girona vam coincidir amb el govern en aquell moment monocolor de Convergència i Unió que per conflictes amb la concessionària d’aleshores es veia forçat a prendre aquesta opció. Ja en el seu moment vam explicar el cas i els nostres motius en aquest article. Ara, més d’un any després, us volem explicar quins han estat els beneficis i en què s’han invertit.

El vot favorable de la CUP estava condicionat a diversos compromisos que quedaven inclosos en l’acord de ple. En primer lloc, a més de subrogar el personal, calia garantir que les substitucions futures es farien amb persones que acreditessin el certificat de discapacitat ja que fins aleshores aquest servei havia tingut aquestes característiques al haver estat gestionat en anys anteriors per MIFAS. Em consta que s’ha substituït un vigilant per jubilació i que s’ha respectat aquest criteri, no ha passat el mateix amb un lloc de treball d’auxiliar administratiu.  Caldrà doncs, fer un toc d’atenció al govern i exigir que es compleixi l’acord.

En segon lloc, es destinaven els majors ingressos derivats pel canvi de gestió directe del servei a l’execució del pla de mobilitat i el pla d’accessibilitat i a subvencions destinades a projectes del tercer sector. Això es va concretar en tres partides en el pressupost aprovat poc després: Ajudes al tercer sector, 70.000€; Pla accessibilitat 70.000€ i pla de mobilitat i seguretat viària, 205.000€ (50.000€ més del previst inicialment). Així doncs, aquests majors ingressos derivats de la gestió directa han permès donar un impuls al pla de mobilitat amb actuacions com la instal·lació d’estacions de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics, noves estacions de Girocleta o ampliar voreres i suprimir barreres arquitectòniques a les parades d’autobús, per posar alguns exemples. En el marc del pla d’accessibilitat, la dotació de 70.000€ ha permès tirar endavant les obres de pavimentació de la vorera entre les rotondes de Taialà i de l’avinguda Tarradellas que comporta l’ampliació del pont de la riera, unes obres que s’iniciaran ben aviat. L’augment de les partides en el pressupost de 2016 s’han mantingut aquest 2017 de manera que hem pogut avançar una mica més en aquests dos plans que tot i tenir un ampli consens avancen lentament pel poc pressupost que s’hi destina. En aquest sentit he d’agrair la regidoria de mobilitat les facilitats per arribar a acords i fer el seguiment de les partides.

No ha estat tan fàcil amb la partida d’Ajudes al tercer sector on la gestió per part del govern ha estat decepcionant. Davant les demandes del govern per donar compliment a aquesta partida a través de subvencions amb unes característiques concretes, des de la CUP-Crida per Girona vam assumir la responsabilitat de fer propostes escaients. Per això vam reunir-nos amb diverses entitats del tercer sector valorant les diverses possibilitats i vam fer arribar una proposta concreta a la regidoria d’hisenda. La sorpresa va ser quan se’ns va fer saber que ja s’havia executat bona part d’aquesta partida amb actuacions diverses. La inconcreció sobre aquestes ens va portar a demanar del detall de les mateixes: pallassos, associacions de veïns, gent gran, projectes intergeneracionals… múltiples actuacions de les quals no dubtem gens del seu interès però que en qualsevol cas, no responen al compromís amb què es va crear la partida. L’excusa del govern: els canvis en el govern i concretament en la regidoria responsable de serveis socials. Excuses. Sigui com sigui, la responsabilitat de destinar les partides al fi previst era del govern. Des d’aleshores, ens hem dedicat a insistir en el compliment del compromís i em consta que també ho han fet les entitats del tercer sector, uns i altres, ens hem sentit a dir una mica de tot, des que les despeses que s’havien fet també eren socials fins que el govern considerava que ja havia donat suport al tercer sector a través del projecte de la Rosaleda. Per aquí no hi passem. Finalment hem pogut arribar a un nou compromís, dues partides del 2017 han de servir per donar compliment a l’acord adquirit ja fa més d’un any: programes discapacitat (30000€) i suport entitats iniciativa social (40000€). La primera ja s’ha executat a través del programa Bicivics acordat amb entitats del tercer sector, la segona està pendent.

De tot plegat, el cert és que ens queda una sensació de desconfiança amb el govern i la percepció de la necessitat tant de les entitats com de l’oposició d’haver d’estar permanentment vigilant per tal que es doni compliment a uns acords que va assumir el propi govern. Una manera de fer que a més de decepcionant és esgotadora per uns i altres i que obliga a perdre molt de temps a unes entitats que, de feina, ja en tenen molta.[foto: El Punt Avui]


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Dia internacional contra l’homofòbia i la transfòbia

17 maig

Avui és el dia internacional contra l’homofòbia i la transfòbia i a Girona tenim molta feina per fer. Darrerament hem tingut casos d’agressions i d’assetjament escolar i les discriminacions són encara massa habituals aquí com arreu. A Girona, ja fa uns anys la pressió de les entitats LGTBI va permetre disposar d’un consell municipal LGTBI que camina a poc a poc però amb pas ferm i que enguany ha assolit una de les principals demandes de les entitats, disposar d’un local on atendre totes les qüestions relacionades amb LGTBI. Ara, la clau és omplir-lo de contingut i fer que esdevingui un espai de referència pel col·lectiu i de lluita contra la LGTBIfòbia.

Les entitats s’han de fer seu l’espai però també el consistori té una responsabilitat important perquè aquest esdevingui un pol de l’activitat en defensa dels drets de les persones LGTBI. En aquest sentit, cal donar un bon impuls al pla municipal LGTBI aprovat al consell i fer que es consolidi any rere any i esdevingui més ambiciós. Situar l’heteronormativitat i el binarisme sexual com a fonts principals de discriminació i incloure la perspectiva interseccional i la transversalitat en les polítiques d’alliberament LGTBI per abordar les múltiples desigualtats i situacions a les quals han de fer front les persones LGTBI són els objectius estratègics que ens marcàvem com a CUP-Crida per Girona en el programa electoral i és amb aquesta perspectiva que treballem en el marc del consell municipal. Entre les propostes, compartides amb les entitats, plantejàvem accions de sensibilització en diversos àmbits i sentits, formació a treballadors i treballadores municipals i també la creació d’un servei d’atenció a la víctima de l’LGTBIfòbia en col·laboració amb l’Observatori Contra l’Homòfobia i elaboració d’un protocol propi d’atenció davant agressions i discriminacions. El pla ha inclòs bona part d’aquestes propostes i algunes ja estan en marxa, però cal seguir treballant-hi per anar ampliant els àmbits de formació i sensibilització i per fer realitat aquest servei d’atenció a la víctima. La llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia aprovada al Parlament marca el camí a seguir però cal treballar perquè sigui una realitat també des de l’àmbit municipal i per això administracions i entitats han d’anar de la mà.

Precisament en aquesta línea les entitats LGTBI han presentat una moció per al proper ple que pretén reafirmar Girona com a municipi respectuós amb la diversitat sexual i la realitat LGTBI i en conseqüència proposa desenvolupar actuacions que promoguin l’eradicació de les actituds homòfobes com campanyes informatives i de sensibilització, però també impedir campanyes LGTBIfòbiques com les que darrerament s’han intentat estendre al nostre país, tot plegat en col·laboració amb les entitats. La moció serà sens dubte un bon colofó a les activitats que aquests dies han promogut les entitats gironines i que no us podeu perdre: avui, manifestació reivindicativa a les 19h al Pont de Pedra, després teatre a la Planeta i divendres xerrada a l’Espai LGTBI Girona. Bones propostes per reflexionar sobre el fet LGTBI rebutjant l’heteronormativitat i el binarisme sexual.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget