CiU ja va reconèixer l’abús de la figura dels càrrecs de confiança

29 de juny, ple extraordinari de cartipàs amb l’alcalde Carles Puigdemont, 8 càrrecs de confiança. 23 de març, ple extraordinari de cartipàs amb l’alcaldessa Marta Madrenas, 5 càrrecs de confiança. Pel mig la CUP-Crida per Girona havia denunciat públicament però també als jutjats aquests nomenaments. No ho fèiem partint del no res, ja en el mandat anterior avui denunciat aquesta pràctica i els diferents secretaris municipals havien informat que aquests nomenaments no estaven suficientment justificats. Tot plegat ho explicàvem en aquest article.

17956

I sí, la nostra denúncia havia fet efecte i el govern s’havia vist obligat a frenar l’increment de càrrecs de confiança en el nostre ajuntament, reconeixent l’abús que havia fet d’aquestes figures previstes només en supòsits molt concrets i que caliar justificar oportunament. Per això, malgrat els canvis produïts (en el transcurs del primer trimestre del 2016 es van cessar i tornar a nomenar aquests càrrecs fins a 5 vegades pel desgavell en l’alcaldia) vam decidir mantenir-nos ferms en la denúncia entenent que era una via per qüestionar no només uns nomenaments concrets sinó una concepció de la política caduca que parteix d’interessos partidistes i és capaç d’utilitzar les administracions com a agències de col·locació al seu servei.

Qüestions de formalitat judicial relacionats sobretot amb els cessaments i nous nomenaments d’aquests càrrecs van facilitar que el jutjat tombés el nostre recurs sense entrar a valorar en profunditat si els nomenaments s’ajustaven a llei i subratllant que ja no tenien vigència. El jutjat, a més, considerava clau el fet que no haguéssim impugnat una votació de ple d’actualització de la relació de llocs de treball en què apareixien aquests càrrecs, una estratègia més del govern per maquillar aquestes contractacions replantejant-les i justificant-les, com ja havia fet anteriorment amb el canvi de la denominació de cap d’àrea a coordinador o com la justificació entrada per Ballesta a cuita corrents en el seu ple de cartipàs davant l’informe negatiu del secretari als nomenaments.

Tot plegat, ens ha portat a prendre la decisió que no tenia sentit mantenir la via judicial pels costos que representa. Tot i així ens mantenim ferms en la denúncia d’aquesta manera de fer política que forma part de tot allò que volem canviar amb la nova república. La perspectiva de dos anys no ha fet més que reafirmar-nos allò que advertíem inicialment. Ara mateix tenim 5 càrrecs de confiança al servei del govern, un cap de gabinet d’alcaldia que cobra 50.262, 04€ anuals i 4 coordinadors que cobren cadascun 48.860,40 € anuals. Sous que la majoria de la ciutadania gironina no podem ni somiar, sense haver seguit cap procés selectiu, sense que hagin de passar cap mena de compte de la feina que fan, sense ni tan sols fitxar la seva presència com fa tota la resta de treballadors de la casa . Entre aquests, per exemple, una coordinadora de l’àrea d’educació i esports sense cap mena d’experiència ni en un ni en l’altre àmbit i que encara ningú té clar què fa a la casa o un coordinador de l’àrea d’igualtat, drets socials, treball, joventut i seguretat que té com a principal mèrit un llarg currículum a les files del PSC. Això no és el que nosaltres hem vingut a avalar en política, per això ara i sempre continuarem denunciant per tots el mitjans que considerem oportuns en cada moment l’ús i abús que determinats partits fan de les administracions públics pel seu propi interès. Som-hi.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

El fracàs de la neteja a Girona

Llegeixo al diari que ERC-MES denuncia l’estat de brutícia dels carrers de Girona. No és un tema nou però sí persistent, nosaltres mateixos fa ja un temps que hi tenim l’ull a sobre arran de les moltes queixes que ens han arribat per part de la ciutadania en aquest sentit i que a la darrera assemblea oberta vam acordar fixar com a prioritari pels propers anys. De fet, justament avui, m’ha arribat també una notificació de resposta a una sol·licitud d’informació que vaig fer fa ja 3 setmanes i que diu el següent “en referència a la petició formulada pel Grup Municipal CUP-Crida per Girona … en la que sol·liciten còpia de les actes de les reunions de seguiment de les tasques de neteja viària i recollida d’escombraries amb representants municipals i representants de l’empresa Girona + Neta, durant els anys 2016 i 2017, us comunico que es fan reunions setmanalment, les quals tenen un caràcter tècnic, és a dir, que forma part de la metodologia de treball, i per això no es confecciona una acta. Així mateix, es realitza una reunió mensual entre representants municipals i representants de l’empresa Girona més Neta, a la que hi assisteix el regidor de l’àrea de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació i Cooperació, senyor Eduard Berloso i Ferrer.” Punt final. Una empresa a qui paguem al voltant d’1 milió d’euros mensuals per fer la neteja viària i la recollida d’escombraries i resulta que no tenim cap acta de les reunions de seguiment que hi fem.

Aquesta informació la vaig sol·licitar després d’endinsar-me en el gran món de la neteja de la ciutat, consultant tot el que podem trobar a la web de l’Ajuntament sobre Girona Més Neta, (oficialment Serveis Municipals de Neteja de Girona SA -SERMUNEGISA-, l’empresa mixta amb el soci privat Fomento de Construcciones y Contrata SA contractada per aquests serveis) http://www2.girona.cat/ca/gironaneta. Maquinària, calendari, un mapa amb el seguiment dels serveis a temps reals o els informes mensuals és part de la informació que hi podeu consultar i que està elaborada principalment per Datambient assessors, que fa el “servei de control de qualitat, auditoria tècnica i assessorament en la millora contínua del servei de recollida de residus, neteja viària i deixalleries de la ciutat”. I si ho feu arribareu a la mateixa conclusió que vaig arribar jo i que exposava avui la notícia de El Punt Avui: que la neteja a Girona no compleix els mínims exigibles, té resultats clarament deficients i és molt desigual segons els barris i zones. I bé, si això és així, que ha fet l’Ajuntament de Girona per reconduir-ho? Doncs pel que sembla no ho podem saber perquè com acabeu de llegir no disposem de les actes de les reunions de seguiment amb Girona més neta. Bé, algunes coses sí que podem saber i és que tot i aquests informes negatius en relació a la qualitat del servei de neteja que demostren incompliments greus per part de l’empresa Girona més neta, l’Ajuntament de Girona ha iniciat un únic expedient sancionador, concretament per “prestació deficient de la neteja viària d’escombrada manual en un tram molt sensible del sector de neteja I2, pas soterrat de la Ctra. Sant Feliu” i ho va fer després que l’empresa desatengués peticions de neteja “en multitud d’ocasions” i ”avisos freqüents” per part del consistori davant les queixes continuades de l’escola que hi ha al davant.

neteja

Tot plegat és prou greu i demostra de nou la deixadesa per part de l’ajuntament d’alguns dels serveis que té externalitzats i la incapacitat de garantir-ne la qualitat. Tenim un soci privat (FCC) que, com ja hem advertit en diverses ocasions, ha estat denunciat tant a Barcelona com a Badalona per incompliments de contracte, i nosaltres som incapaços de controlar si també a Girona ens està donant gat per llebre? De fet, en la neteja d’edificis municipals cada mes es detecten incompliments i es passa compta amb l’empresa responsable, com és que això no ho fem amb la neteja viària i la recollida selectiva si tenim tots els mecanismes per controlar-ho? En comptes d’això, el regidor Berloso fa gala del nou sistema de “participació veïnal” a través de les taules de neteja de barri i els grups de whatsapp que traslladen la responsabilitat de control al veïnat deslliurant l’empresa dels seus compromisos contractuals i convertint-los en un sistema pervers de neteja a demanda. Una vegada més, s’utilitza la participació com a eina per tapar les pròpies incapacitats. Perquè el cert és que des que a finals de 2015 es van crear aquestes taules, la neteja de la ciutat no ha millorat i les deficiències i incompliments detectats no han generat cap actuació contundent amb l’empresa responsable. Aquest és el fracàs de la neteja a la nostra ciutat, un tema del qual, sens dubte, continuarem parlant.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Fartes de la pressió estètica

Les imatges publicitàries de bona part de les botigues de roba amb cossos impossibles; un autobús que passa anunciant una clínica estètica que et proposa un augment de pit o una retallada de malucs; converses de Whatsapp amb un grup d’amigues, entre mares a la sortida de l’escola o mentre esmorzes a la feina; un fulletó de propaganda de tractaments estètics a la bústia; comentaris de la parella, el pare o l’àvia sobre si t’has engreixat o aprimat; una cabina telefònica que et recorda que pots fer dieta per estar més prima; un article que apareix al Facebook sense haver-lo demanat explicant-te una dieta miraculosa; o fins i tot una farmàcia que sota el lema “operació bikini” t’incita a comprar productes per facilitar la pèrdua de pes. Com una metralladora, dia rere dia, ens arriben de tot arreu missatges sobre el nostre cos, missatges que ens diuen com ha de ser aquest nostre cos per poder complir el paper que s’espera de nosaltres, com a dones, en aquesta societat masclista en què vivim. Violència en tota regla. Impossible fugir-ne, inútil mirar cap a una altra banda, només ens queda enfrontar-nos-hi. I això és el que fem des de la campanya Construïm Municipis Feministes.

pressióEstètica

Concretament, per denunciar aquesta pressió estètica a què ens veiem sotmeses sobretot les dones per l’aliança entre el capitalisme i el patriarcat, es va portar a terme la setmana passada una acció que va consistir en penjar cartells de dones nues amb el lema “l’operació bikini ens la passem per la xona” en espais ben significatius. L’acció és sens dubte provocativa i buscava denunciar però també generar reaccions per tal de sensibilitzar la ciutadania d’aquesta violència de gota xinesa que posa en risc fins i tot la nostra salut, física i psíquica. I és que aquest és un problema greu, molt greu, encara que alguns intentin ridiculitzar-lo i banalitzar-lo. Aquesta és precisament la “gràcia”de la gota xinesa, a la primera no passa res, a la segona, tampoc, però quan les gotes es multipliquen poden fer embogir qualsevol i arribar a ser letals, igual que la pressió estètica que pot generar malestar i incomoditat a moltes però també discriminació (no us perdeu l’article de Crític “Quiz de l’estiu: què saps sobre la gordofòbia?”), depressió i trastorns alimentaris que en ocasions poden tenir finals nefastos. Violència en tota regla, doncs, tot i que prou subtil perquè sovint passi desapercebuda, i de la qual moltes no som prou conscients. Per això reivindiquem aquesta acció i esperem que es multipliquin arreu, perquè fer-nos-en conscients és el primer pas per poder-hi fer front. Diem no a la pressió estètica: l’operació bikini ens la passem per la xona.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Ple d’agost: passin per caixa.

Dijous passat vam tenir comissions informatives, és a dir les comissions legalment imprescindibles on s’explica el que es portarà a ple per àrees de gestió del govern. Corresponien al ple d’agost i normalment s’haurien fet avui dilluns però com que per molts és pont (demà és festiu) van decidir traslladar-les al dijous anterior. Algunes ni tan sols portaven propostes d’aprovació a ple i d’altres eren majoritàriament temes de tràmit i poc substancials. L’únic punt amb certa rellevància era l’aprovació del Pla Social de les Pedreres que es va retirar segons la regidora Paneque per evitar aprovar-se sense tots els regidors, ja que al ple d’agost hi haurà algunes baixes. Tot i que a mi m’ha arribat una altra versió que diu que la regidora el volia portar a ple sense l’informe oportú del secretari i que va decidir retirar-lo quan se li va fer saber que calia  informar els regidors i regidores d’aquesta mancança.

caixa

Sigui com sigui ens ha quedat un ple buit, però no és d’estranyar ni tampoc un problema per la majoria de regidors i regidores que han entès que aquest és un ple de tràmit. De tràmit perquè? Doncs de tràmit per poder cobrar la indemnització corresponent per a la seva assistència, concretament 702€ per cadascun dels regidors i regidores (a excepció d’aquells que tenen una dedicació exclusiva amb el sou corresponent de 3.474,93 € mensuals). Entenc que és pel mateix motiu que ahir es van convocar comissions informatives (amb indemnitzacions en aquest cas de 377€) sense ni tan sols temes a debatre. La qüestió és que això mateix ja va passar l’any passat on per primera vegada es va considerar que si a l’agost no es feia ple, no es podia cobrar les indemnitzacions per assistència. Lògic. Aleshores es va convocar un ple a cuita corrents i una modificació de l’acord de ple de cartipàs  en què en comptes d’especificar que només es podria percebre un màxim d’indemnitzacions d’una comissió informativa , un ple, una junta de portaveus (si pertoca) i 4 coordinacions tècniques al mes, s’augmentava a 2 i 6 respectivament i alhora afegíem una temporalitat anual i així limitàvem la percepció de les indemnitzacions per ple, comissió informativa i junta de portaveus a 12 a l’any i les coordinacions tècniques a 48. Així, únicament amb el nostre vot en contra,  vam arreglar-ho tot per cobrar 12 plens l’any  (i la resta de percepcions) tot i no fer-ne a l’agost. Resulta, però, que algunes regidores, concretament del PP i de C’s, van demanar per escrit cobrar igualment un ple per mes per no desequilibrar els seus ingressos mensuals i ara ens tornem a trobar amb el mateix problema i tot i que ja s’havia dit que aquest agost no hi hauria ple, tornem a convocar un ple a cuitacorrents perquè tothom pugui cobrar. A tot plegat val la pena afegir, per contextualitzar, que la senyora Veray, per exemple, a més de les indemnitzacions com a regidora a l’Ajuntament de Girona, que ascendeixen a 1641€ mensuals (com les de les altres portaveus a l’oposició) cobra un sou públic com a assessora del PP a la Diputació de Barcelona de 3.540,68 euros bruts mensuals repartits en catorze pagues.

Sigui com sigui, a l’agost celebrarem un ple que comptarà amb les baixes d’aquells que ja tenien programades i reservades vacances. Un ple, que a més, ha de ser extraordinari per poder-lo celebrar l’1 d’agost en comptes del segon dilluns de mes tal i com està previst i al qual, per tant, no poden haver-hi ni mocions ni precs ni preguntes. Un ple que té un cost considerable, sobretot per la despesa en personal que assisteix el ple, però que serà buit en tots sentits. I sí, senyores i senyors, aquesta és també la manera de fer política encara avui  i és que tot plegat podria ser anecdòtic si no fos que darrere tot plegat hi ha una concepció de la política com a carrera professional que no puc compartir de cap manera i de la qual ja parlava ara fa un any en aquest article.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Una policia de totes i tots

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un seminari sobre organismes de seguretat i oficines d’atenció a les víctimes promogut pel projecte Divercity, preventing and combating homo and transphobia in small and mèdium cities across Europe. Vam poder conèixer els principals resultats del projecte Divercity, un projecte de recerca però també d’intervenció i millora de la situació de les persones LGTBI. Les dades exposades sobre l’abast i com es concreta la LGTBIfòbia en ciutats com Girona són esfereïdores. L’exemple més evident és que el 100% de les persones LGTBI entrevistades manifestaven haver patit algun tipus de discriminació, però també alguns fragments de les entrevistes realitzades eren ben significatius. Sens dubte, uns i altres són arguments de pes per destinar recursos i esforços a frenar tot tipus de discriminacions i agressions que encara avui pateixen les persones LGTBI.

IMG_0669

Això ho tenen clar a Fuenlabrada i per això ja fa temps van fer una aposta clara en aquest sentit des del cos de Policia Local i a través de l’Oficina d’atenció a la Víctima, dos experiències admirables que vam poder conèixer en el seminari. L’Equip per a la gestió policial de la diversitat es va crear el 2008 i des de llavors ha fet una bona colla de campanyes i ha consolidat el seu paper en el si de la policia però també com a referent per a tota la ciutadania. Són diversos els premis i reconeixements que ha obtingut pel seu abordatge de la diversitat. Formació gratuïta per facilitar que dones i persones d’origen immigrant entressin al cos policial fent-lo més divers i representatiu de la realitat del municipi, la seva participació a la marxa per l’alliberament LGTBI del municipi, el contacte continuat amb entitats de diversitat funcional, col·lectius d’origen immigrat, entitats LGTBI…, missatges públics amb llengua de signes fets per un policia que la parla o la recent campanya contra el racisme amb accions com aquest vídeo, són alguns exemples d’aquesta aposta. Una aposta que no es redueix a aquest equip sinó que implica tot el cos d’agents i, per tant, no deixa de ser un intent de promoure un model policial molt diferent de la majoria que coneixem, centrat en la prevenció i la proximitat més que no pas en la repressió. Aquesta és també l’aposta que fèiem com a CUP-Crida per Girona en el nostre programa electoral, quan proposàvem convertir l’actual Policia Municipal en un cos municipal d’Assistència, Seguretat i Informació, un cos desmilitaritzat, descentralitzat i en coordinació amb totes les àrees del consistori i on predomini la funció preventiva i el treball per superar les problemàtiques que generen inseguretat.

El Servei d’atenció a la víctima de Fuenlabrada és una peça clau d’aquest model policial de proximitat, sobretot per la col·laboració estreta amb l’Equip per a la gestió policial de la diversitat. Aquest servei depèn, com la Policia Local, de l’àrea de seguretat però està gestionat per advocades i psicòlogues no policies, totes amb formació forense especialitzada. L’enfocament que li donen és realment interessant, crec que fins i tot similar al que es dona aquí des del SIAD a les víctimes de violència de gènere. El servei de Fuenlabrada, però, atén víctimes de qualsevol tipus de delictes, posant-les al centre de la seva actuació i amb l’objectiu de la desvictimització, és a dir de facilitar i acompanyar el procés de recuperació i reparació del dany, passi aquest o no per la denúncia. La mateixa representant del servei que ens n’explicava el funcionament, posava èmfasi en la importància que tot i coordinar-se i treballar colze a colze amb la policia, els membres del servei no fossin policies ni depenguessin d’aquests, aquest apareixia com un element clau de cara a les víctimes però també entenia que els donava una llibertat com a professionals que altrament no haurien tingut. També a Girona tenim una oficina d’atenció a la víctima, a la seu de la Policia Local i gestionada per policies que inclou entre d’altres el servei de mediació de conflictes. Alguns dels policies que en formen part també van assistir al seminari però la sensació amb què ens vam quedar molts és els costa acceptar fórmules com les de Fuenlabrada. Costi o no crec que valdria la pena conèixer de més a prop les experiències que vam conèixer i començar a replantejar també a Girona el model policial.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Ple hiperventilat

plejuliol“L’alcaldessa de Girona diu que CUP i ERC hiperventilen demanant la dimissió del conseller d’AGISSA” això deia un tuit d’un mitjà digital la nit de dilluns. I és que en el passat ple ens vam haver de sentir en més d’una ocasió que les nostres intervencions eren hiperventilades. Pensant-hi crec que en el fons hi ha un tema de concepció de la política. Per mi la política té una part racional però també té molt d’emocional, per això quan intervinc en un ple o discuteixo en una reunió puc indignar-me, emocionar-me, empatitzar, mostrar gratitud o complicitat o molestar-me.  Això no vol dir que m’ho agafi com un tema personal sinó que m’identifico amb allò que defenso, en la política institucional però també en els altres espais de lluita política. Si no fos així, per mi, no tindria sentit ser-hi.

Hi ha però qui entén la política com una mera gestió de la “cosa pública” buida d’ideologies i per això és capaç d’afirmar coses com que no és “ni de dretes ni d’esquerres”. Per això a vegades tenim la sensació que parlem llenguatges diferents. Tan és així que dilluns l’alcaldessa feia costat al posicionament autocomplaent del Sr Berloso en relació a les actuacions del govern davant del cas AGISSA i efectivament titllava d’hiperventilades les intervencions indignades d’ERC i la CUP en què posaven sobre la taula els tancaments en fals, les mirades cap a una altra banda, la lentitud i els incompliments que han estat el pa de cada dia durant els 6 anys que fa que governen a la ciutat en relació a tot el que envolta a AGISSA. És tan cert que van ser els primers a fer una auditoria que va posar de relleu per primera vegada diverses irregularitats com que al mateix temps van aprovar una pròrroga il·legal del contracte que ens vincula a AGISSA o com que després van preferir no aprofundir en les irregularitats i que ha estat la denúncia que des de la CUP-Crida per Girona vam interposar a fiscalia i la investigació que aquesta ha iniciat el que els ha obligat a emprendre mesures. Quantes vegades vam demanar les conclusions de la comissió de seguiment de l’auditoria? Quantes que es contractés l’adjunt a conseller delegat que ens havia de permetre seguir de prop el que passava a AGISSA? Llargues i més llargues, fins que el tema no ha esclatat no han agafat el toro per les banyes i ara es sorprèn que ens indignem davant les seves intervencions autocomplaents? Ens indignem, ens molestem i ens entristim perquè des del nostre grup així com des d’entitats com Aigua és Vida fa molt temps que treballem una bona colla de gent per aconseguir la informació, per treure l’entrellat de tot plegat i per denunciar-ho a la llum pública mentre vostès miraven cap a una altra banda. Perquè, vostè, senyora alcaldessa, confon la presumpció d’innocència amb la manca de valentia política i per això és capaç de presentar-se com a acusació en el procés però dir al mateix temps que només ho fa per estar al cas de com evoluciona. I és clar, això ens indigna, a nosaltres i a la ciutadania a qui vostè s’esforça per relativitzar la magnitud del problema.

I és també des d’aquesta mena de neutralitat buida amb què entenen la política, que la regidora Muradàs es sorprenia dilluns que en Lluc qüestionés la llarga llista de facilitats que des de l’Ajuntament havien posat a una entitat privada per organitzar un esdeveniment esportiu la participació al qual, per cert, no era oberta a qualsevol: una furgoneta, 3 equips de so, taules, cadires tanques, arcs inflables i un llarg etcètera. La senyora Muradàs, però, sembla que no sabia que aquesta furgoneta és la que gestiona l’àrea d’associacionisme perquè en facin ús les entitats que casualment la troben reservada sempre que la demanen. Tampoc devia saber que sovint quan les entitats volen organitzar activitats obertes i sense cap ànim de lucre es troben que no disposen dels equips de so o els escenaris necessaris. Tampoc, però, mai els ha dit ningú que estaven reservades per empreses que sí que obtenen benefici. La ignorància és molt atrevida i per això la regidora Muradàs, s’anima a qualificar la intervenció indignada del regidor d’hiperventilada. Doncs bé, hiperventilant o no, el que tenim clar des del grup municipal de la CUP-Crida per Girona és que ens comprometem amb allò que defensem i que per això durant un temps hem assumit aquest rol de regidors i regidores i per això ens entristirem, emocionarem o indignarem sempre que ens vingui de gust, al ple i on sigui.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Assemblea oberta. Seguim.

Dimecres vam fer, al parc del Migdia, l’assemblea oberta de valoració de la tasca de la CUP-Crida per Girona en el darrer any a la ciutat. Un exercici que entenem imprescindible per compartir reflexions sobre el que hem fet i el que ens proposem d’ara endavant. Debat obert al carrer. Hi havia cares conegudes però d’altres que no, gent d’aquella que hi és sovint i d’altra de la que espera aquestes trobades anuals per seguir la tasca que fem. Va ser doncs, moment per recuperar els temes tractats i la feina feta: jornades de debat i reflexió (educació a Girona Est, model cultural, prostitució…), campanyes de denúncia i  propositives (serveis funeraris, AGISSA i municipalització de l’aigua, entrada sud, futur Trueta, pisos turístics, publicitat i agressions sexistes), mobilitzacions com les de rebuig a l’exèrcit espanyol o suport a reivindicacions veïnals (pla especial de la Devesa, parc central i ADIF, Les Pedreres…) i feina de formiga contínua i permanent a tots els espais de participació i decisió on tenim veu tant a l’ajuntament com al carrer.  Un repàs interessant que ens va servir per valorar els resultats de la nostra feina a partir de la percepció del que ho veu des de certa distància, un bon punt de partida per encarar el futur.

assemblea

I és que aquestes trobades són també imprescindibles per fixar el nostre full de ruta, més enllà de donar continuïtat a temes no resolts, dimecres vam assenyalar temes candents i pendents Girona i vam assumir la responsabilitat d’encarar-los. El descontentament ciutadà en temes de neteja i gestió de residus ens obliga a posar el focus en com s’estan gestionant aquests serveis. Entomem també la necessitat de continuar pressionant i fent propostes en temes de mobilitat per solucionar les mancances de la nostra ciutat en aquest tema (transport públic, carrils bici, aparcaments dissuasius, pacificació del trànsit…). El debat sobre el turisme és ben present i ens toca assumir-lo de manera constructiva, fent propostes a partir d’un model propi de gestió del turisme. Les dades pèssimes sobre la segregació escolar a la nostra ciutat ens comprometen a posar el focus en la lluita contra aquesta vulneració del dret a l’educació i forçar el govern a moure fitxa. Alhora vam veure necessari treballar temes com el de la gent gran per donar la volta a l’enfocament assistencialista amb què massa sovint s’ha treballat. Són només alguns exemples dels reptes que tenim com a ciutat, reptes que assumim no només com a grup municipal sinó amb totes i tots aquells que entorn a l’assemblea local de la CUP-Crida per Girona treballem dia rere dia en diferents espais perquè vagin endavant.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget