Quatre anys d’oposició rigorosa i constructiva

23e94bb2-bf77-411c-920b-0e12133feaccAquest maig farà quatre anys que la CUP-Crida per Girona superava totes les expectatives i treia 4 regidors i més de 5500 vots a les eleccions municipals. Nosaltres, la Laia, en Lluc, l’Ester i en Toni entomàvem el repte de defensar els interessos de les classes populars, la independència i la justícia social i una ciutat democràtica i de barris al plenari de l’Ajuntament. Els resultats feien impossible una alternativa de govern a Convergència però això no ha fet, en cap moment, que tinguéssim una actitud passiva. Ans el contrari. Durant aquest temps hem treballat de valent des de l’oposició per fer avançar la ciutat a partir dels paràmetres de la igualtat, l’ecologisme, la radicalitat democràtica i el feminisme. I ho hem fet sempre a prop dels treballadors municipals a qui hem donat suport sempre que ha fet falta.

I, honestament, hem aconseguit que s’avancés en bona mesura malgrat les reticències del Govern convergent. Recordem, per exemple, la nostra proposta d’uns serveis funeraris de qualitat a preus dignes i que ha portat a l’oferiment d’un pack a un preu més o menys just per part de l’empresa, la municipalització de les zones blaves i verdes, la gestió del servei d’aigües, avui en mans de l’Ajuntament com a conseqüència de la denúncia per corrupció que vam interposar contra l’empresa concessionària o la suma de complicitats a la petició històricament cupaire de deixar de posar la catifa vermella al rei espanyol. Són només quatre exemples de les diverses polítiques públiques que hem liderat des de l’oposició, gràcies també a la pressió popular, fent que l’equip de govern les assumís parcialment o total.

Tanmateix, també ens han quedat propostes al tinter, moltes, massa. Ens referim, per exemple, a temes com és el dret a l’habitatge, en què no hem aconseguit que el govern millorés les seves polítiques, la recollida del porta a porta, que només compta amb un petit experiment a Sant Daniel, o les polítiques culturals, educatives i esportives que han continuat oblidant els barris i el conjunt de gironines i gironins. Queda, doncs, molta feina per fer. Tasca que estem convençuts que Guanyem Girona liderarà des del Govern a partir del 26 de maig. I en aquest mentrestant, confiem haver estat a l’alçada de tots vosaltres. Ja ho sentirem a dir. En tot cas, gràcies per tants suports. Han sigut quatre anys inoblidables.

I pel que fa al bloc gràcies a totes i tots per llegir-nos durant aquest període. Han sigut més de 500 articles que, humilment, creiem que serveixen i serviran per resseguir la història política local d’aquests darrers quatre anys. Esperem haver ajudat a reflexionar, explicar i contrastar allò que els vostres ulls ja percebien en el dia a dia de la ciutat. I sobretot gràcies per tots els comentaris que ens heu fet arribar a través del bloc o directament al carrer. Ha sigut preciós.

PS: A partir d’ara us recomanem que seguiu el web www.guanyemgirona.cat on també hi trobareu articles.

Toni Granados Aguilera, Ester Costa Fita, Lluc Salellas Vilar i Laia Pèlach Saget

La Valoració de la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament i la defensa dels drets laborals

Avui, en un ple extraordinari, s’ha aprovat la Valoració de la Relació de llocs de treball i les modificacions de conveni que han de permetre dur-la a terme, en definitiva, s’ha aprovat una nova estructura salarial pel personal municipal.  Nosaltres, el grup municipal de la CUP-Crida per Girona, hi hem votat en contra. Som conscients i compartim la necessitat de posar ordre a la gran disparitat de sous i complements que s’han anat acumulant al llarg dels anys, donant lloc a diferències injustificables o poc justificades entre el personal (sovint amb feines equiparables) tant a nivell salarial com de jornada. Un fet que, a més, provoca que, cada vegada més, treballar a l’Ajuntament de Girona sigui poc atractiu en comparació amb altres administracions (sous baixos, càrrega de feina elevada, manca de reconeixement, manca de possibilitats de fer carrera professional…), generant pèrdua de talent i experiència. Precisament per això, entenem que la VRLT era un tema important, necessari i llargament reivindicat pels sindicats.

IMG_1615L’acord, però, que avui hem portat a aprovació ajuda poc a aquesta ordenació, no resol allò que calia resoldre, neix amb moltes mancances i fins i tot generant nous problemes. La importància de fer aquest pas exigia un molt bon acord i entenem que aquest no ho és. D’una banda, el punt de partida era dolent, el treball encarregat al 2010 tenia ja moltes mancances que no s’han resolt a posteriori i que han acabat derivant en pedaços diversos per fer quadrar el que no quadrava. De l’altra, la gestió feta pel Govern per arribar aquest acord ha estat nefasta. S’ha caracteritzat per una manca de lideratge, deixant tot el pes de la feina als sindicats, i per un desinterès, que ha fet que passéssim d’una despreocupació inicial (des de 2013 que aquesta feina està pendent i ens consta que els sindicats fa anys que posen el tema sobre la taula sense resposta) a les presses d’última hora provocant un gran desconcert i nerviosisme per part del personal de l’Ajuntament. A això cal afegir-hi una manca d’informació o fins i tot desinformació i el fet de no donar audiència pública ni resposta als treballadors i treballadores afectades per aquest acord. L’exemple més evident n’és el fet de convocar una sessió informativa per part de la regidoria de RRHH sense possibilitat de fer preguntes, però també que això es porti a aprovació sense que s’hagin respost els dubtes plantejats per una colla de treballadors i treballadores en relació a l’afectació de l’acord al seu lloc de treball i les condicions del contracte, a la representativitat de la mesa de negociació o a la lògica a què responen els càlculs, valoracions, modificacions o la creació o eliminació de complements, entre d’altres.

Tot plegat, ha donat com a resultat un acord que, com deia, no resol allò que havia de resoldre, que manté diferències en les jornades i disparitat en els complements. Un acord que ha necessitat d’una colla de pedaços (quantitat fixa que compensi desequilibris, complements ad hoc per satisfer determinats col·lectius, modificacions de fitxes in extremis per facilitar que quadrin els números, l’exclusió dels habilitats nacionals i del personal de programes, augments de jornada per compensar manca de personal…) i que encara avui genera dubtes generalitzats sobre l’aplicació i l’afectació en diversos sentits. Tenim una plataforma d’afectats decidida a portar el cas a instàncies judicials i amb propostes sobre la taula que s’han ignorat, tenim diversos sindicats que s’han mostrat contraris a l’acord i diversos comunicats de col·lectius de treballadors i treballadores que parlen d’arbitrarietat, opacitat i unilateralitat  i que es senten no només perjudicats, sinó també menystinguts per la gestió de tot plegat i que alerten que l’acord posa en perill el bon funcionament de programes i serveis municipals com els centres cívics o les biblioteques. Tenim tant l’informe de l’interventor com del secretari que plantegen dubtes sobre el procediment seguit i l’aplicabilitat de l’acord. Tenim gent que va a votar a favor d’un referèndum fet a cuita-corrents i que ara diu que votaria que no i que manifesten sentir-se estafades ja que han vist modificades les fitxes dels seus llocs de treball sense que s’hagi consultat ni informat les àrees o col·lectius corresponents. I tenim sobretot una gran desconfiança  en què, un cop aprovat això, hi hagi un canvi d’actitud o voluntat per part de l’actual grup que governa de resoldre tots els dubtes i perjudicis plantejats. És evident que aquesta no és la manera com cal gestionar un pas així i és evident que l’argument que això és només un punt de partida té límits i que per construir qualsevol cosa cal, per començar, posar uns bons fonaments.

És per això que avui la CUP-Crida per Girona hem votat que no, malgrat sabíem que seríem un blanc fàcil per l’actual govern i determinats actors interessats a desprestigiar-nos ara que vénen eleccions. I ho hem fet després de demanar al govern, com han fet d’altres, que deixés aquest tema sobre la taula, precisament perquè estem d’acord que cal continuar treballant una proposta que requereix temps per tal que tothom estigui ben informat, pugui opinar, ser escoltat i obtenir resposta a dubtes i peticions. I no companyes, això no ha de significar una pèrdua per ningú, perquè els diners que té previst destinar el govern a augmentar salaris en base a l’acord  els pot aplicar igualment a millorar les retribucions de tothom mentre es segueix treballant per una bona valoració econòmica de la RLT. De fet, si aquesta fos la preocupació del govern, podria haver-ho fet fa una colla d’anys. Hem pres, doncs, la decisió que considerem més encertada per a defensar els drets laborals del personal de l’Ajuntament. Com sempre, restem a la disposició de tots els treballadors i treballadores per a resoldre dubtes o recollir noves propostes, i ens reafirmem en el nostre compromís per aconseguir unes condicions laborals dignes per a tota plantilla municipal, a qui aprofitem per agrair la bona feina que fan dia a dia. Compteu amb nosaltres.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


L’educació, estratègies i prioritats.

escola

Fa uns dies es va fer públic un document que ha elaborat el conjunt de l’escola concertada de Girona i Salt. El document explicava els diferents posicionaments dels grups polítics a partir de la següent pregunta: Quin creieu que ha de ser el paper de l’escola concertada a Girona i a Salt i com des del vostre partit hi donareu suport?

El document forma part d’una estratègia que no compartim i així els ho hem traslladat des del primer moment, quan ens van proposar reunir-nos. No ens agrada i no compartim aquesta estratègia de lobby a través de la qual pretenen influenciar les famílies i el professorat de les seves escoles repartint-los un fulletó amb aquesta informació a les portes d’unes eleccions i encara menys quan aquestes eleccions són municipals i, per tant, poc tenen a veure amb el debat de fons: el finançament de l’escola concertada.

Al mateix temps, però, des de la CUP-Crida per Girona no hem volgut amagar-nos ni defugir un diàleg que entenem que és imprescindible en el context actual, en què la doble xarxa, pública i concertada, és una realitat a la nostra ciutat. Per això vam reunir-nos amb les i els representants de l’escola concertada i vam parlar llargament de la nostra aposta per una única xarxa educativa de titularitat i gestió pública, una escola catalana, crítica, gratuïta, laica, coeducadora, compensadora de les desigualtats, inclusiva, cohesionadora i participativa, una escola on cadascun d’aquests conceptes prenguin sentit i esdevinguin realitat.

Alhora, però, també vam compartir que el context actual a la nostra ciutat és el que és i que, malgrat les competències en educació a Catalunya recauen principalment en el Parlament de Catalunya, des dels municipis tenim marge per treballar (i l’obligació de fer-ho) tant en l’àmbit formal com, sobretot, en el no formal. És en aquest sentit que entenem que cal que l’educació sigui una prioritat de qualsevol govern a Girona i que per això cal comptar amb tots els recursos i agents a nivell educatiu a la nostra ciutat. Cal treballar colze a colze amb el Departament d’Ensenyament i amb tots els representants de la comunitat educativa i dinamitzar els espais de participació i decisió sobre educació a la ciutat per garantir que l’educació a Girona sigui una eina de transformació, d’equitat i cohesió social. Cal fer una estratègia conjunta de lluita contra la segregació escolar que inclogui necessàriament el compromís de l’escola concertada i alhora apostar per donar sentit a conceptes com el de ciutat educadora i educació a temps complet que entenen que l’educació es dóna arreu de la ciutat i en tots els temps de vida. Cal, doncs, incidir en tots els espais i temps, més enllà dels centres educatius, per generar més i millors oportunitats educatives i facilitar que tothom pugui construir el seu propi projecte de vida amb equitat i sense exclusions. Aquest és el repte i compromís cupaire que compartim i volem fer realitat amb Guanyem Girona.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


AGISSA al ple d’abril

Sé que tenim aquest bloc en estat una mica letàrgic. El ritme de precampanya amb Guanyem Girona sumat al ritme ja frenètic habitual que marquem els i les cupaires i a algunes paternitats sobreposades no ens han permès ocupar-nos-en tant com voldríem darrerament. Sigui com sigui, dilluns vam tenir ple i hi ha un tema que no voldríem deixar de comentar.  És el que fa referència a AGISSA, la modificació del contracte de l’Ajuntament amb aquesta empresa mixta que gestiona l’aigua a Girona.

safe_image

Dilluns vam ser els únics que ens vam abstenir en aquest punt i miro d’explicar perquè. L’abstenció era en certa manera un aval a la feina dels tècnics municipals que actualment estan dirigint l’empresa gràcies al mandat judicial existent per la denúncia cupaire al soci privat per malversació. Al mateix temps, però, aquest punt va anar a ple de forma urgent i els grups municipals no vam tenir tota la informació fins al mateix dia del ple, fet que ens va fer molt difícil poder analitzar a fons tota la documentació que justificava les modificacions proposades. A més a més, són molts els dubtes que teníem i que no se’ns van resoldre tampoc al ple. D’entrada, entenem que si modifiquem les condicions del contracte de la pròrroga de 2013, estem reconeixent que aleshores es va fer malament (tot i que l’autocrítica del govern brilli per la seva absència), però alhora no queda clar a la documentació que hi hagi hagut una mala gestió per part d’AGISSA, o concretament de la part privada d’aquesta (Girona SA), i això ens obliga a preguntar-nos: si ara millorem les condicions per l’empresa mixta, no estem acceptant que les d’aleshores no els permetien donar un bon servei? Si, sense dir que hi ha hagut una mala gestió, reconeixem que cal posar més recursos econòmics per mantenir un bon servei, no estem reconeixent implícitament que fins ara no es podia gestionar de forma adequada? I la mateix temps, quan davant de la necessitat que l’empresa mixta obtingui més recursos per fer un bon servei l’única solució és que la part pública (que només ostenta un 20%) hi posi més diners, no estem fent, una vegada més, allò d’externalitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues? Perquè no s’exigeix a la part privada (que està a judici per irregularitats) que posi també més recursos? I com recuperarà la part pública aquests recursos que posa de més si el que fem és una modificació del contracte? D’altra banda, al ple no va aparèixer, però en els informes que constaven a la documentació s’estima que la societat tindrà un endeutament de 2.446.839€ a la finalització de la concessió. Per tant, la pregunta lògica és: com afectarà això a la municipalització del servei?

Com deia, masses dubtes no resolts, que ens van portar a l’abstenció. Tot plegat sumat a una desconfiança evident cap a un govern que, malgrat encarregar les auditories que van servir per detectar les irregularitats d’AGISSA i iniciar la comissió d’investigació, va optar per no fer res quan era evident que calia seguir investigant. Un govern que es va incorporar a la causa iniciada per la denúncia de la CUP dient que “no tenim cap constància d’irregularitats” i “ens personem com a acusació particular perquè és l’única fórmula jurídica que ens permet tenir tota la informació mentre s’instrueix el cas”. Unes paraules que vaig voler fer constar al ple, davant la incapacitat del govern per reconèixer-ho i per recordar que si ara mateix estem gestionant públicament AGISSA disposant de tota la informació i començant a treballar per la municipalització és perquè la CUP se la va jugar i va denunciar les possibles irregularitats a fiscalia. Finalment, una vegada més, al ple i aquí, continuem exigint màxima transparència en aquest tema i que es convoqui la Taula per a la gestió de l’aigua on participa Aigua és Vida per informar de tot aquest procés i demanem que, d’ara en endavant, es faci prèviament i amb el temps suficient perquè tant les entitats referents com els grups municipals puguem estudiar la documentació, resoldre els dubtes i prendre decisions informades.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Vaga feminista!

Demà és 8 de març i hi ha vaga general. És una vaga feminista com  la de les obreres tèxtils americanes, en la seva gran majoria dones immigrants, que després d’una dura lluita per demanar millors condicions laborals van acabar morint en un incendi el 25 de març de 1911. Una vaga que pretén fer-nos present d’on venim recordant les lluites feministes com aquesta que ens han portat on som i alhora exigir canvis presents i futurs per acabar amb aquesta societat patriarcal que ens oprimeix, ens discrimina i ens violenta pel sol fet de ser dones. És una vaga de 24h, laboral, però també de consum, estudiantil i de cures per fer evident que si parem les dones es para el món. Per això, demà, no anirem a la feina, no comprarem, no consumirem i no anirem a classe ni ens farem càrrec de les feines de casa. L’any passat vam aconseguir una fita històrica en el nostre país amb les manifestacions feministes més nombroses que hi ha hagut arreu i aquest any hi tornarem per dir alt i clar que estem fartes de la violència masclista, de la feminització de la pobresa, de la precarietat laboral, de l’escletxa salarial, de les dobles i triples jornades laborals, de les retallades de serveis públics que ens dificulten la gestió dels nostres temps, de les múltiples discriminacions que patim pel fet de ser dones de classe baixa, migrades, lesbianes, trans, o tenir alguna discapacitat o malaltia mental.

Per tot això, perquè ens sobren els motius, demà jo faré vaga i participaré de les mobilitzacions del feminisme anticapitalista i decolonial perquè el feminisme no és una moda a la qual sumar-se sinó una lluita de classe davant totes les opressions i discriminacions, una lluita que planta cara al feixisme masclista que aixeca al cap mentre algunes miren cap a una altra banda. La de demà, doncs, ha de ser una jornada de lluita, per això a primera hora farem piquets, a les 11 pintarem un mural reivindicatiu perquè la lluita feminista sigui ben visible en els dies que venen, després pintarem pancartes que posin paraules i a les múltiples reivindicacions feministes que demà seran protagonistes, dinarem juntes i compartirem debats i converses que ens faran més fortes i ens prepararem per la manifestació unitària a les 6 de la tarda. Demà, tot el dia, ens trobarem als carrers.

WhatsApp Image 2019-03-06 at 22.07.08vagafeminista


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Molt més que un torneig

futbolacull

Abans de començar el període de festes nadalenques, Girona Acull i el jovent de la Forja van organitzar un torneig de futbol al Crec de Sant Daniel. Malgrat el dia fred i humit que s’havia aixecat i la pluja que amenaçava de començar a caure en qualsevol moment, des de ben aviat una colla de joves i no tan joves ho organitzaven tot per la matinal esportiva i el dinar final. El futbol era l’excusa, l’objectiu era posar a jugar i a compartir una colla de joves arribats més o menys recentment a la nostra ciutat després d’un llarg procés migratori i joves que han crescut o han vingut a estudiar a Girona, i fer-ho també entre veïns i veïnes de Sant Daniel, un dels barris on aquests joves nouvinguts han anat a parar i on uns i altres aprenen a conviure.

Jo m’ho vaig perdre, però em consta que la jornada va ser un èxit rotund: molta gent del barri i d’arreu, joc net, futbol antiracista i antisexista amb equips mixtes i diversos que van compartir molt més que la pilota. La pluja va caure i les monges del monestir van acollir el dinar final fent de Sant Daniel un barri que acull.

Sovint sentim parlar de l’esport com a eina de cohesió social, però són pocs els que donen sentit de debò a aquesta idea i sense dubte aquest torneig en va ser un bon exemple. I va ser, sobretot, una lliçó a tots aquells i aquelles que reivindiquen Girona com a ciutat acollidora des de la distància que els donen les seves vides de classe alta, volgudament allunyades de la diversitat que aporta aquesta acollida. Una lliçó a qui s’omple la boca amb el “welcome refugees”, però voldria triar quins són benvinguts i quins no i per això la única resposta que dóna a aquests darrers és la pressió policial. Perquè més enllà d’alguns recursos assistencialistes precaris, aquesta és la única resposta que ofereix el govern gironí a aquesta colla de joves que arriben a la ciutat amb les pors i l’esperança del qui emigra buscant noves oportunitats per ell i els seus.

Per sort, tenim la gent de Girona Acull que, d’una banda, denuncia la inacció i la resposta repressiva de les administracions i pressiona perquè donin noves respostes i serveis, i de l’altra, estén la mà a totes aquestes persones nouvingudes que no encaixen dins els programes encorsetats que hem previst per acollir-les. La gent de Girona Acull que els mostra que creu en elles, que un dia els renta la roba i un altre els fa companyia als bancs de l’estació, remou cel i terra perquè disposin d’acompanyament legal, els busca un pis on els acullin o una feina per tirar endavant i que, sobretot, marca el camí a seguir amb accions com amb aquest torneig implicant el teixit associatiu i generant complicitats per fer de Girona una ciutat no només acollidora sinó també cohesionada. I per sort, també, tenim jovent implicat i combatiu, que veu en el jovent que arriba d’arreu inquietuds com les seves, ganes de buscar-se la vida i gaudir-ne tirant endavant un projecte propi però lligat a les realitats de cadascun. Uns i altres són referents, no en dubteu, i convindria que el govern gironí en prengués exemple.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


La Nico

NicoUs enredaria si us digués que la conec de fa temps, a la Nico la vaig conèixer, personalment, fa tot just un parell de setmanes. És cert, però, que fa molt més temps que en sento a parlar. De la Nico n’havia parlat fins i tot amb la Núria Terés quan a l’estiu del 2016 li vaig anar a explicar les jornades sobre educació que estàvem preparant per fer a Girona Est. I és que quan parles d’educació a Girona Est sempre hi vas a parar a la Nico, i tot i així no ens vam sortir que vingués a participar en aquelles jornades. Per això, m’ha fet il·lusió poder-ne parlar amb ella més tard. El lamentable fet que ens n’ha donat el motiu és els talls de llum que afecten Font de la Pòlvora (entre d’altres barris) dia rere dia i que provoquen malviure als veïns i veïnes que, a més, es senten desatesos pel govern gironí.

La referència de la Nico al barri és indiscutible especialment en la comunitat gitana i se l’ha guanyat a pols, treballant incansablement per la millora de les condicions de vida i les oportunitats dels seus veïns i veïnes. Això no només li reconeix la gent que viu i treballa a Girona Est, sinó també la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, la FAGIC, que ha decidit premiar-la en l’edició d’enguany dels premis que a dóna institucions, associacions, empreses i persones que s’esforcen per canviar el món. I ho fa destacant el seu compromís amb el barri de Font de la Pòlvora i la seva lluita en defensa del poble gitano, especialment com a promotora escolar i en associacions de dones.

La Nico ha fet moltes feines a la seva vida, havia treballat a la fleca del barri de Font de la Pòlvora i també ha tingut parada al mercat, però el seu reconeixement li ve sobretot de la tasca com a promotora escolar en el marc d’un programa per reduir l’absentisme escolar. Entrar en aquest programa va ser un repte per a ella, però els resultats l’avalen i la seva ha acabat esdevenint una figura clau d’enllaç no tan sols entre les famílies i l’escola sinó també entre aquestes i altres professionals i serveis del barri com els de la salut o socials.

Ahir una colla de gironins i gironines que viuen o coneixen de prop i estimen el barri de Font de la Pòlvora acompanyava la Nico a Barcelona a rebre aquest premi malgrat avui no té cap espai als mitjans de comunicació local. Gent com la Nico, però, són claus als nostres barris, gent que lluny dels focus mediàtics i sovint des d’un cert anonimat, dedica molt temps i esforç a transformar la societat des de les seves lluites veïnals i quotidianes, a vegades amb la complicitat i el suport de les administracions,  d’altres enfrontant-s’hi. Per això no només a la Nico sinó a tots els qui des dels vostres barris treballeu per fer una Girona millor us dedico aquest article, per donar-vos les gràcies i animar-vos a seguir treballant. Enhorabona Nico, us necessitem.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget