El referèndum i els regidors gironins

El Govern de la Generalitat ha anunciat que organitzarà el referèndum d’autodeterminació de Catalunya el diumenge 1 d’octubre. L’anunci l’ha fet un exalcalde de Girona, Carles Puigdemont, i, des del primer moment ha comptat amb el suport d’una majoria àmplia dels grups municipals a l’Ajuntament. De fet, és lògic si tenim en compte a les eleccions municipals els partits que ens vam presentar donant suport explícitament a un referèndum vam obtenir més del 70 per cent dels vots a la ciutat. Una xifra que s’enfila a més del 80 per cent si hi sumem un PSC que a la ciutat afirma que no s’oposa a aquest mecanisme democràtic malgrat no sigui el seu preferit. És a dir: tan sols un 15 per cent de l’electorat gironí va rebutjar sense matisos el referèndum a les eleccions municipals del 2015. Les coses clares.

Girona viu amb normalitat aquest fet. Es coneix a si mateixa i tothom té acceptat que serem pal de paller, com a capital que som, del referèndum de l’1 d’octubre. Parlo del carrer, de la fermesa, la confiança i el convenciment. A la institució les coses van un pèl més lentes. L’alcaldessa, i això és bo, s’ha compromès del dret i del revés amb aquest referèndum. També ho hem fet sense fissures la CUP-Crida per Girona i ERC-MÉS. Ara bé, des del món cupaire trobem a faltar un lideratge més clar, una transmissió d’informació constant als treballadors públics, una empara de tots els actes que es fan i es desfan al voltant del referèndum no pas a través de subterfugis i un marcar pautes des del món local sobre com podem ajudar a garantir el referèndum. Quants actes ha fet per explicar el referèndum, per exemple? Lideratge també vol dir això, alcaldessa. I li hem vist fer ben poc en aquest àmbit.

Així doncs, no compartim la seva actitud passiva però entenem que això depèn de com cadascú concep el rol d’alcaldessa. Tanmateix sí que hi ha un element que a nosaltres ens sembla especialment greu en el moment en què som. I és que els gironins i les gironines vam votar i decidir que hi haguessin 18 regidors/es compromesos amb la independència (10 CiU, 4 ERC-MÉS, 4 CUP-Crida per Girona) però ara mateix només som 17 aquells que complim amb el compromís. Hi ha un regidor de CiU, Cristòbal Sanchez, que sempre que hem votat donar suport explícit i amb totes les conseqüències al “Procés” s’ha absentat de la votació. I ho ha fet sense donar mai cap explicació. Amb silenci i sense afrontar el debat polític ni posant la veritat per davant com ha fet cadascun dels vint-i-quatre regidors restants. De fet, els únics tres dies que no ha participat del ple totalment o parcial han sigut el 16 de novembre de 2015 (Suport a la Declaració del 9N del Parlament), el 14 de novembre de 2016 (Suport a engegar un Procés Constituent català) i 10 de juliol de 2017 (Desestimar moció del PP contra el referèndum). En cap dels tres casos el regidor ha donat cap explicació. Exigència mínima de qualsevol representant públic.

 

Per tant, a Girona no només tenim el PSC gestionant la policia local en moments com els que vivim sinó que un dels regidors que es va comprometre explícitament a defensar la independència del país no està complint amb allò acordat. És així. Ara fa uns dies el President Puigdemont feia canvis a l’executiu per garantir el referèndum. Un referèndum que tindrà un pes especial als municipis que, si el SÍ guanya, hauran de començar a aplicar-ne els resultats el mateix dia 2 d’octubre. I per fer-ho els calen persones que no dubtin i que posin tot el seu interès en construir la República Catalana. I no perquè ho digui la CUP sinó perquè aquest era i és el seu compromís amb els gironins i girorines. Tothom té dret a preferir el sofà de casa. I tant. Però llavors el que li pertoca fer, per coherència, és cedir pas a un regidor que, com els 17 restants, tingui un compromís inequívoc amb allò que ha determinat el poble català i el seu Parlament. I si això no passa, Marta Madrenas hauria de plantejar un relleu. Amb tota la normalitat del món i correcció. Amb la mateixa amb què tots plegats ens hem compromès a portar el nostre país a la llera de la llibertat.


lluc  @llucsalellas


Una policia de totes i tots

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un seminari sobre organismes de seguretat i oficines d’atenció a les víctimes promogut pel projecte Divercity, preventing and combating homo and transphobia in small and mèdium cities across Europe. Vam poder conèixer els principals resultats del projecte Divercity, un projecte de recerca però també d’intervenció i millora de la situació de les persones LGTBI. Les dades exposades sobre l’abast i com es concreta la LGTBIfòbia en ciutats com Girona són esfereïdores. L’exemple més evident és que el 100% de les persones LGTBI entrevistades manifestaven haver patit algun tipus de discriminació, però també alguns fragments de les entrevistes realitzades eren ben significatius. Sens dubte, uns i altres són arguments de pes per destinar recursos i esforços a frenar tot tipus de discriminacions i agressions que encara avui pateixen les persones LGTBI.

IMG_0669

Això ho tenen clar a Fuenlabrada i per això ja fa temps van fer una aposta clara en aquest sentit des del cos de Policia Local i a través de l’Oficina d’atenció a la Víctima, dos experiències admirables que vam poder conèixer en el seminari. L’Equip per a la gestió policial de la diversitat es va crear el 2008 i des de llavors ha fet una bona colla de campanyes i ha consolidat el seu paper en el si de la policia però també com a referent per a tota la ciutadania. Són diversos els premis i reconeixements que ha obtingut pel seu abordatge de la diversitat. Formació gratuïta per facilitar que dones i persones d’origen immigrant entressin al cos policial fent-lo més divers i representatiu de la realitat del municipi, la seva participació a la marxa per l’alliberament LGTBI del municipi, el contacte continuat amb entitats de diversitat funcional, col·lectius d’origen immigrat, entitats LGTBI…, missatges públics amb llengua de signes fets per un policia que la parla o la recent campanya contra el racisme amb accions com aquest vídeo, són alguns exemples d’aquesta aposta. Una aposta que no es redueix a aquest equip sinó que implica tot el cos d’agents i, per tant, no deixa de ser un intent de promoure un model policial molt diferent de la majoria que coneixem, centrat en la prevenció i la proximitat més que no pas en la repressió. Aquesta és també l’aposta que fèiem com a CUP-Crida per Girona en el nostre programa electoral, quan proposàvem convertir l’actual Policia Municipal en un cos municipal d’Assistència, Seguretat i Informació, un cos desmilitaritzat, descentralitzat i en coordinació amb totes les àrees del consistori i on predomini la funció preventiva i el treball per superar les problemàtiques que generen inseguretat.

El Servei d’atenció a la víctima de Fuenlabrada és una peça clau d’aquest model policial de proximitat, sobretot per la col·laboració estreta amb l’Equip per a la gestió policial de la diversitat. Aquest servei depèn, com la Policia Local, de l’àrea de seguretat però està gestionat per advocades i psicòlogues no policies, totes amb formació forense especialitzada. L’enfocament que li donen és realment interessant, crec que fins i tot similar al que es dona aquí des del SIAD a les víctimes de violència de gènere. El servei de Fuenlabrada, però, atén víctimes de qualsevol tipus de delictes, posant-les al centre de la seva actuació i amb l’objectiu de la desvictimització, és a dir de facilitar i acompanyar el procés de recuperació i reparació del dany, passi aquest o no per la denúncia. La mateixa representant del servei que ens n’explicava el funcionament, posava èmfasi en la importància que tot i coordinar-se i treballar colze a colze amb la policia, els membres del servei no fossin policies ni depenguessin d’aquests, aquest apareixia com un element clau de cara a les víctimes però també entenia que els donava una llibertat com a professionals que altrament no haurien tingut. També a Girona tenim una oficina d’atenció a la víctima, a la seu de la Policia Local i gestionada per policies que inclou entre d’altres el servei de mediació de conflictes. Alguns dels policies que en formen part també van assistir al seminari però la sensació amb què ens vam quedar molts és els costa acceptar fórmules com les de Fuenlabrada. Costi o no crec que valdria la pena conèixer de més a prop les experiències que vam conèixer i començar a replantejar també a Girona el model policial.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Trencar el silenci del Manga

Més de 19 milions d’euros. Aquesta és la xifra que, com a mínim, l’entramat societari investigat en el “Cas Manga” s’hauria endut de forma irregular de pressupostos de diverses institucions públiques. No podem dir que siguin precisament les molles. Una trama delictiva, descoberta gràcies a les investigacions d’una jutgessa de Lugo (Galícia), que implica aconseguidors polítics de diversos partits de l’època i, en especial, de Convergència i Unió. Aquest és el resum en quatre línies del que és considerat el cas de corrupció més important de les Comarques Gironines, el “Cas Manga”, que va esclatar ara fa més de quatre anys però que, com en el “Cas Palau”, el judici sembla que va per llarg.

Per això i per evitar especialment el silenci i l’oblit, la CUP ha engegat un bloc que porta per nom “La Teranyina del Cas Manga” on s’hi pot trobar la informació sobre qui, què, com i quan van crear un entramat corrupte i corruptor que tenia com a epicentre la comarca de la Selva i un dels seus focus principals el Consell Comarcal. El blog l’ha treballat una jove periodista, la Clara Vicenç, que s’ha llegit les prop de 7000 pàgines del sumari judicial del qual la CUP n’és acusació popular i n’ha fet una síntesi excel•lent. El bloc és una eina molt útil que ha rebut milers de lectures en la seva primera setmana de vida i que ajudarà a no permetre la desmemòria en un tema que ens afecta a tots i totes.

I aquest fet és important. No pas per dèria cupaire sinó per qualitat democràtica i transparència política. Durant anys a Comarques Gironines, com en molts d’altres indrets de l’Estat, hi ha hagut pràctiques polítiques i empresarials que se saltaven la llei. Tan sols cal escoltar algunes converses enregistrades pel “Cas Manga” per percebre que no aquí no parlem d’una “poma podrida” com sovint ho presenten alguns sinó de quelcom més estructural per poder finançar les estructures dels grans partits. És evident. I el Cas Manga no és res més que una de les aportacions gironines en aquest sistema. És així, s’ha de saber, posteriorment acceptar i fer tot el que estigui a les nostres mans per transformar d’arrel un model que viu enquistat a casa nostra. Amb la filosofia de llums i taquígrafs i fins on calgui.

En aquest sentit, i mentre no aconseguim fites majors imprescindibles perquè la corrupció sigui apartada de la vida pública sense miraments, el que caldria és que les persones processades i investigades per aquest cas no tinguessin responsabilitats polítiques públiques com encara passa avui en dia. És de lògica de segle XXI. De principi d’ètica política i esperem que aviat sigui compartit per tothom. Mentrestant, però, crec que podem anar difonent “La Teranyina del Cas Manga” perquè tothom conegui de què estem parlant quan ens referim a corrupció, com s’estructura, a qui implica i així posem les pedres perquè mai més es torni a repetir una situació semblant. No oblidem.


lluc  @llucsalellas


Tothom en contra de la Bústia Ètica de Denúncia de la Corrupció

Aquest dilluns la CUP-Crida per Girona vam presentar una moció per crear una Bústia Ètica de Denúncia de la Corrupció amb un objectiu: facilitar que aquelles persones que tenen coneixements de males praxis o indicis de corrupció poguessin fer arribar la informació de forma anònima a l’Ajuntament. Aquesta bústia la rebria una comissió liderada pel Defensor de la Ciutadania que valoraria la informació i, a partir d’aquí, decidiria si s’inicia un expedient, es demana més documentació, es contrasten opinions i, si cal, s’articula una denúncia als jutjats o si, pel contrari, tot queda allà registrat i punt. Una fórmula per incrementar els canals de control de l’acció del nostre ens municipal i també de les institucions supramunicipals amb qui l’Ajuntament es relaciona en el seu dia a dia, Consell Comarcal i Diputació de Girona.

Després de la bona intervenció de la regidora cupaire Ester Costa defensant la proposta, la resta de portaveus van acusar-nos de voler fomentar les pica-baralles, de posar la sospita sobre l’Ajuntament de Girona o de promoure l’assenyalament amb dianes a les parets de la ciutat amb noms i cognoms de persones. Ens tractaven com si volguéssim convertir Girona en el “Far West”. Ho feien mentre ens acusaven de saltar-nos drets fonamentals i alterar els principis democràtics de qualsevol societat. Del PP a ERC. Un argumentari que entenc que no deu ser consensuat dins la majoria d’aquests partits si tenim en compte que la mateixa proposta s’ha aprovat sense escarafalls en ciutats com Sant Cugat del Vallès o Barcelona. Les intervencions de tots els grups municipals van anar molt més enllà del contingut de la moció amb una voluntat clarament estigmatitzant que res tenia a veure amb la senzillesa de la proposta. Una iniciativa que buscava crear una vessant “digital” al treball cooperatiu de fiscalització de les institucions públiques. I, per tant, garantir que la informació corri més. Transparència.

Porto dos anys com a representant públic i us puc dir que he parlat amb més d’un, més de dos i més de cinc treballadors públics a Girona que m’han assegurat que han vist pràctiques incorrectes a la seva feina però que no s’atreveixen a explicar-ho per les conseqüències personals i laborals que podrien patir. Aquesta és una realitat existent. I no la podem negar rere el “Girona rai” farcit de cofoisme. I això no vol dir, en cap cas, que vulguem assenyalar a tothom, que la majoria de treballadors i polítics facin malament la seva feina o que acabem amb el dret a la presumpció d’innocència com alguns es van atrevir a dir. Ans el contrari, precisament el que volem és facilitar que identifiquem les incorreccions estructurals existents perquè no tothom acabi dins un mateix sac. I aquesta és una tasca que ens pertoca fer als responsables polítics: garantir que tothom troba el canal per fer arribar allò que veu que no funciona correctament. Què volem: viure permanentment en l’opacitat?

Els Papers de Panamà, gràcies a un col·lectiu de periodistes, i Wikileaks, a través de persones, moltes d’elles anònimes, entre d’altres, han permès conèixer el funcionament real d’institucions i corporacions a nivell mundial. I ho han fet a través de mecanismes similars als que proposem nosaltres. No, el nostre objectiu no és tan magnànim. És clar que no. Som humils i conscients del nostre entorn. Però sí que tenim com a objectiu polític facilitar la fiscalització i la transparència de les nostres institucions i pensem, com a Sant Cugat i a Barcelona, que la Bústia és una gran proposta a desenvolupar. Seguirem insistint. I treballarem com mai ningú abans per aprofundir en la democràcia, en la implicació ciutadana i en fer de Girona una ciutat capdavantera en aquest àmbit.

Som conscients que no som com Suècia on des de 1766 hi ha el dret a accedir a tota la documentació pública (aquí hem tingut batalla perquè el Govern pengés les auditories de l’aigua) o com Dinamarca que, des de fa temps, lidera l’índex de països menys corruptes del món amb un seguit de propostes de les quals estem lluny . Tanmateix, ens pertoca avançar a marxes forçades aprenent del que passa al món. Per exemple, l’organització “Transparency International” exposa de la importància de protegir els reveladors d’informació en la lluita contra la corrupció. Precisament allò que proposàvem nosaltres dilluns passat al ple. Vam rebre un no per resposta. Llavors suposo que és normal que quan es fan classificacions sobre aquest àmbit no puguem sortir a dir que som una ciutat de primera.


lluc  @llucsalellas


Ple hiperventilat

plejuliol“L’alcaldessa de Girona diu que CUP i ERC hiperventilen demanant la dimissió del conseller d’AGISSA” això deia un tuit d’un mitjà digital la nit de dilluns. I és que en el passat ple ens vam haver de sentir en més d’una ocasió que les nostres intervencions eren hiperventilades. Pensant-hi crec que en el fons hi ha un tema de concepció de la política. Per mi la política té una part racional però també té molt d’emocional, per això quan intervinc en un ple o discuteixo en una reunió puc indignar-me, emocionar-me, empatitzar, mostrar gratitud o complicitat o molestar-me.  Això no vol dir que m’ho agafi com un tema personal sinó que m’identifico amb allò que defenso, en la política institucional però també en els altres espais de lluita política. Si no fos així, per mi, no tindria sentit ser-hi.

Hi ha però qui entén la política com una mera gestió de la “cosa pública” buida d’ideologies i per això és capaç d’afirmar coses com que no és “ni de dretes ni d’esquerres”. Per això a vegades tenim la sensació que parlem llenguatges diferents. Tan és així que dilluns l’alcaldessa feia costat al posicionament autocomplaent del Sr Berloso en relació a les actuacions del govern davant del cas AGISSA i efectivament titllava d’hiperventilades les intervencions indignades d’ERC i la CUP en què posaven sobre la taula els tancaments en fals, les mirades cap a una altra banda, la lentitud i els incompliments que han estat el pa de cada dia durant els 6 anys que fa que governen a la ciutat en relació a tot el que envolta a AGISSA. És tan cert que van ser els primers a fer una auditoria que va posar de relleu per primera vegada diverses irregularitats com que al mateix temps van aprovar una pròrroga il·legal del contracte que ens vincula a AGISSA o com que després van preferir no aprofundir en les irregularitats i que ha estat la denúncia que des de la CUP-Crida per Girona vam interposar a fiscalia i la investigació que aquesta ha iniciat el que els ha obligat a emprendre mesures. Quantes vegades vam demanar les conclusions de la comissió de seguiment de l’auditoria? Quantes que es contractés l’adjunt a conseller delegat que ens havia de permetre seguir de prop el que passava a AGISSA? Llargues i més llargues, fins que el tema no ha esclatat no han agafat el toro per les banyes i ara es sorprèn que ens indignem davant les seves intervencions autocomplaents? Ens indignem, ens molestem i ens entristim perquè des del nostre grup així com des d’entitats com Aigua és Vida fa molt temps que treballem una bona colla de gent per aconseguir la informació, per treure l’entrellat de tot plegat i per denunciar-ho a la llum pública mentre vostès miraven cap a una altra banda. Perquè, vostè, senyora alcaldessa, confon la presumpció d’innocència amb la manca de valentia política i per això és capaç de presentar-se com a acusació en el procés però dir al mateix temps que només ho fa per estar al cas de com evoluciona. I és clar, això ens indigna, a nosaltres i a la ciutadania a qui vostè s’esforça per relativitzar la magnitud del problema.

I és també des d’aquesta mena de neutralitat buida amb què entenen la política, que la regidora Muradàs es sorprenia dilluns que en Lluc qüestionés la llarga llista de facilitats que des de l’Ajuntament havien posat a una entitat privada per organitzar un esdeveniment esportiu la participació al qual, per cert, no era oberta a qualsevol: una furgoneta, 3 equips de so, taules, cadires tanques, arcs inflables i un llarg etcètera. La senyora Muradàs, però, sembla que no sabia que aquesta furgoneta és la que gestiona l’àrea d’associacionisme perquè en facin ús les entitats que casualment la troben reservada sempre que la demanen. Tampoc devia saber que sovint quan les entitats volen organitzar activitats obertes i sense cap ànim de lucre es troben que no disposen dels equips de so o els escenaris necessaris. Tampoc, però, mai els ha dit ningú que estaven reservades per empreses que sí que obtenen benefici. La ignorància és molt atrevida i per això la regidora Muradàs, s’anima a qualificar la intervenció indignada del regidor d’hiperventilada. Doncs bé, hiperventilant o no, el que tenim clar des del grup municipal de la CUP-Crida per Girona és que ens comprometem amb allò que defensem i que per això durant un temps hem assumit aquest rol de regidors i regidores i per això ens entristirem, emocionarem o indignarem sempre que ens vingui de gust, al ple i on sigui.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

El futur del Trueta a mans del lobby privatitzador

L’Ajuntament de Girona ha contractat l’empresa que justificarà perquè el futur Trueta ha d’anar a Domeny tant sí com no. Com sabeu, aquí tot s’ha fet al revés. Primer s’ha dit que el nou Trueta havia d’anar a Domeny i ara hem contractat, per 17.500 euros (18.000 hauria forçat a un concurs públic), una empresa perquè ens argumenti allò que l’alcaldessa vol sentir: no hi ha cap lloc més bo pel futur hospital que la zona de Domeny, terreny privat propietat de bancs i un parell de propietaris individuals. Una manera de fer que no compartim com a CUP-Crida per Girona. La lògica ens portaria a fer-ho al revés. És a dir: primer definir quin model d’hospital volem, tot seguit fer l’estudi conjuntament amb el Pla Estratègic que està fent la Conselleria amb participació d’actors i agents locals i finalment decidir quina és la millor ubicació del futur hospital.

Conferència d’Antares Consulting amb l’exConseller Boi Ruiz

Ara bé, si els nostres dubtes ja existien per com s’ha fet tot, ara s’han incrementat després de saber que l’única empresa que s’ha presentat i, per tant ha guanyat la contractació, és Antares Consulting SA. Aquesta destacada consultoria amb seu a Barcelona és un dels principals agents del sector que defensen que el debat sobre si el model és públic o privat no és un element essencial en el futur de la sanitat. Pim-pam. Una manera d’amagar el seu posicionament favorable a la concertació i privatització de la sanitat com bé demostren alguns dels seus textos. Així, l’any 2013 Antares Consulting SA deia “Sin ninguna duda conseguiríamos un masivo consenso entre expertos en que el marco de administración pública no es el mejor para gestionar la complejidad actual de nuestra sanidad, ni la profundad de los retos que afronta”. Sort que el debat públic i privat no importava, no? El posicionament a favor del negoci sembla evident.

Però Antares Consulting no només ha desenvolupat un discurs ambigu que a l’hora de la veritat és una tàctica per defensar el model privatitzador de la sanitat pública. Així, en el seu equip directiu hi trobem  també Elena de Mingo, Directora General de Salut de la Conselleria del PP de la Comunitat Madrilenya entre 2004 i 2011 quan, de fet, la Conselleria va encarregar a la consultoria en qüestió l’elaboració dels Plans Funcionals dels Nous Hospitals de la Comunitat de Madrid. Les conegudes portes giratòries. Les polítiques d’aquells anys de govern del PP van portar a les manifestacions més grans en defensa de la sanitat pública que ha viscut la regió. Res passa perquè sí. El govern madrileny prioritzava el model privat-concertat  i retallava considerablement el públic. I res es va acabar aquí. L’any 2015, encara amb el PP al govern de la Comunitat, un hospital públic de la regió va tornar a contractar Antares Consulting per diversos serveis.

Tot plegat ens ha posat en alerta. És clar. Que una empresa que aposti per la privatització, que ha defensat també fermament el copagament, amb ex alts càrrecs del PP a Madrid, amb els resultats del seu model sanitari prou clars, sigui qui hagi de defensar que el futur hospital públic de referència es faci a Domeny no ens convenç. Les trajectòries parlen per si soles i, en un moment en què cal, més enllà de la ubicació, defensar un model de sanitat públic, de qualitat i transparent que ens porti l’hospital de referència a la demarcació, aquests fets no poden ser declarats innocus. Antares és una gran consultoria. Cert, però no és l’única ni, de fet, té un discurs neutral, com hem pogut veure. El procés que ha gestionat Marta Madrenas pel que fa al nou Trueta té ombres i moltes preguntes que ningú és capaç de respondre. Tan sols ella, però mentrestant, en comptes d’obrir un debat públic, posar arguments sanitaris, de mobilitat i de servei sobre la taula, el que veiem és que es tanca el cercle amb els de sempre. Preocupant.

Més informació al web de catacctsiac


lluc  @llsalellasvilar


Assemblea oberta. Seguim.

Dimecres vam fer, al parc del Migdia, l’assemblea oberta de valoració de la tasca de la CUP-Crida per Girona en el darrer any a la ciutat. Un exercici que entenem imprescindible per compartir reflexions sobre el que hem fet i el que ens proposem d’ara endavant. Debat obert al carrer. Hi havia cares conegudes però d’altres que no, gent d’aquella que hi és sovint i d’altra de la que espera aquestes trobades anuals per seguir la tasca que fem. Va ser doncs, moment per recuperar els temes tractats i la feina feta: jornades de debat i reflexió (educació a Girona Est, model cultural, prostitució…), campanyes de denúncia i  propositives (serveis funeraris, AGISSA i municipalització de l’aigua, entrada sud, futur Trueta, pisos turístics, publicitat i agressions sexistes), mobilitzacions com les de rebuig a l’exèrcit espanyol o suport a reivindicacions veïnals (pla especial de la Devesa, parc central i ADIF, Les Pedreres…) i feina de formiga contínua i permanent a tots els espais de participació i decisió on tenim veu tant a l’ajuntament com al carrer.  Un repàs interessant que ens va servir per valorar els resultats de la nostra feina a partir de la percepció del que ho veu des de certa distància, un bon punt de partida per encarar el futur.

assemblea

I és que aquestes trobades són també imprescindibles per fixar el nostre full de ruta, més enllà de donar continuïtat a temes no resolts, dimecres vam assenyalar temes candents i pendents Girona i vam assumir la responsabilitat d’encarar-los. El descontentament ciutadà en temes de neteja i gestió de residus ens obliga a posar el focus en com s’estan gestionant aquests serveis. Entomem també la necessitat de continuar pressionant i fent propostes en temes de mobilitat per solucionar les mancances de la nostra ciutat en aquest tema (transport públic, carrils bici, aparcaments dissuasius, pacificació del trànsit…). El debat sobre el turisme és ben present i ens toca assumir-lo de manera constructiva, fent propostes a partir d’un model propi de gestió del turisme. Les dades pèssimes sobre la segregació escolar a la nostra ciutat ens comprometen a posar el focus en la lluita contra aquesta vulneració del dret a l’educació i forçar el govern a moure fitxa. Alhora vam veure necessari treballar temes com el de la gent gran per donar la volta a l’enfocament assistencialista amb què massa sovint s’ha treballat. Són només alguns exemples dels reptes que tenim com a ciutat, reptes que assumim no només com a grup municipal sinó amb totes i tots aquells que entorn a l’assemblea local de la CUP-Crida per Girona treballem dia rere dia en diferents espais perquè vagin endavant.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget