Al ple de de dilluns vam debatre una bona estona si l’Ajuntament de Girona havia d’assumir sol el quasi mig milió d’euros que acumula de pèrdues la Fundació de l’Auditori de Girona formada no només per l’ens municipal sinó també per entitats privades com ara la Cambra de Comerç, Hipercor, Damm, La Caixa o La Vanguardia. Ho vam debatre amb ganes perquè el tema no és gens menor. Resulta que com a conseqüència d’un canvi en el criteri del cobrament de l’IVA amb les fundacions com les de l’Auditori, les previsions fetes no es van complir el 2016 i 2017 i el pressupost no va quadrar. Aquesta era l’explicació del Govern. Res més. Una simple operació matemàtica. En conseqüència, la proposta de Madrenas és que únicament l’Ajuntament, malgrat no estem sols en el Patronat, assumeixi el dèficit. Així mateix, la proposta incorpora mesures tècniques d’intervenció per tenir un control més sever de tot el que passa a l’Auditori. Malgrat això, el Govern convergent no ha fet cap gest d’autocrítica. Si dilluns escoltaves el regidor Ribas semblava com si tot hagués sigut un imponderable de la vida.
A mi tot plegat em va sorprendre i, de seguida, em va venir una pregunta al cap: si el dèficit acumulat és una simple qüestió d’un IVA que no s’ha retornat com estava previst, per què intervenció de l’Ajuntament planteja que cal actuar urgentment a la Fundació per què no es torni a repetir el forat negre? Deu ser que el problema és de fons i de gestió (política) de l’equipament, no? En això, de fet, vam coincidir-hi tota l’oposició. Durant anys, el Govern de Convergència, tant amb Madrenas com amb Puigdemont, ha decidit que no calia tenir un projecte per a l’Auditori. Tampoc una direcció. La seva fórmula, avui comprovada com a fallida, és que l’Auditori sigui utilitzat la majoria de dies per a empreses promotores de festivals que no n’assumeixen el lloguer i, a més a més, es queden la recaptació de les entrades. Fins i tot, en algun cas, alguna promotora ha fet extres rellogant l’espai a artistes per actuar-hi sense que l’Ajuntament ni la Fundació en veiessin ni un cèntim. Amb aquest model és impossible que l’equipament pugui quadrar un pressupost amb sentit en algun moment. Si nosaltres sempre assumim les despeses i ens entren ben pocs ingressos, no perquè no hi siguin si no perquè acordem no rebre’ls, ja em direu com fem funcionar l’equipament a mitjà termini. I tot, si, a més a més, el pressupost de programació cultural feta directament des de l’Ajuntament no és una prioritat pels convergents. Només cal resseguir el pressupost.
Madrenas i el seu govern han volgut que l’Auditori funcionés a través del lliure mercat i, evidentment, no ha rutllat. Friedman i Hayek poc en sabien de gestió cultural. Això és el que nosaltres vam exposar dilluns al ple. Que calia girar el rumb del vaixell i recuperar la sobirania d’allò que passa a l’Auditori. Preocupar-nos-en. Amb una direcció, és clar, que va ser incorporada minuts abans del ple, però també amb un projecte de fons que impliqui no només posar fi a una Fundació que és fictícia, ja que els costos sempre els assumim l’Ajuntament i mai una part privada que, ni tan sols té tots els convenis al dia, sinó també plantejar un projecte que superi l’anar fent que han proposat des del govern convergent. L’Auditori és i ha de ser un equipament públic i cultural de l’Ajuntament, municipal. Que es pugui llogar quan promotores hi vulguin fer esdeveniments, evidentment, però que tingui un projecte públic molt més potent que enforteixi la música a la ciutat i que obri encara més les portes de l’Auditori a tots aquells que fan música des de mil i un racons diferents de la vida gironina. L’Auditori té recorregut perquè sigui percebut molt més com un espai de tots i totes.
De tot aquest dèficit de mig milió d’euros, de moment n’hem tret que l’Ajuntament serà l’únic que posarà diners per eixugar-lo, que intervenció obliga a fer canvis i que el Govern s’ha adonat que cal una direcció. Més enllà d’això, només hi ha paraules i intencions que, com ha passat massa vegades, hi ha possibilitats que se les endugui el vent. Per això, dilluns vam ser crítics i clars. Perquè parlem d’un equipament cultural de totes i tots, que es mereix ser tractat de la millor manera. Per últim, ens hagués agradat un gest clar d’autocrítica per part del Govern dilluns al ple. No hi va ser. Que no hi fos no ens sorprèn, però que no sigui sorprenent no vol dir que no sigui exigible.
[es]Crits per Girona 
Si no ho entenc malament, del teu escrit se’n dedueix que, per exemple, Ibercàmera no paga absolutament res per fer a l’Auditori el seu cicle de concerts?
Xavier, el cas d’Ibercamera l’hauria de mirar de nou per confirmar-ho, però et puc assegurar que Strenes, Temporada Alta o Festivalot és així (i no són els únics)
Em sorprèn molt negativament que el Festivalot, Strenes no paguin absolutament res per utilitzar l’auditori, quan els concerts que es fan a l’Auditor dins d’aquests festivals són de pagament. I el Temporada Alta? Aquest encara em sorprèn més perquè precisament les entrades d’econòmiques no en tenen res. A veure, entenc que hi ha d’haver un incentiu a fer festivals, descomptes, promocions d’activitats gratuïtes, gratuïtat per qui vol començar un nou festival (incentivar la cultura, vaja)… però no pot ser que alguns festivals amb un bagatge important i fent pagar entrades a preus poc populars, no pagui.
A Girona no hi ha una sala de concerts com “déu mana”, no tenim un espai estil “Mirona”, una sala on anar a escoltar concerts dins del casc urbà. L’Auditori no és el Razzmatazz, la Mirona o semblants, però també s’hi fan concerts de grups de pop, rock, etc. i penso que potser s’hauria d’incentivar més aquesta vessant d’aprofitar l’Auditori per omplir-lo de concerts molt diversos a preus assequibles pel públic però que aportessin diners pel manteniment de l’equipament. A l’Auditori crec que molts hi hem anat per concerts o activitats molt diverses, des de concerts familiars, a escoltar música clàssica com un concert d’algun grup de moda, però a preus que no són per anar pagant-los setmanalment, la majoria hem de ser selectius
Per què no fer uns cicles de concerts per anar omplint els moments que l’Auditori no té programació amb grups i activitats culturals per a actors i grups que s’estan iniciant o es volen promocionar? Espectacles a un preu “popular” (de 3 a 7 euros per persona, no més) variats: una línia de teatre infantil, una línia de concerts de grups que s’estan fent un lloc (pop, rock, jazz…), una línia de concerts i espectacles més clàssics (ballet, dansa, música de cambra…). La gent no gosa molts cops pagar grans xifres si no va sobre segur quan desconeix a qui va a veure o escoltar, però poca gent (sobretot joves estudiants) es pot resistir a “provar” quan el preu és incentivador. Preus populars però que sempre una part d’aquesta entrada anés pel manteniment de l’Auditori. Fer activitats a preus populars, provoca o incentivaria que molts nens i joves s’anessin acostumant a ser espectadors assidus de grans i aproparia la cultura als qui independentment de la seva edat, veuen els espectacles com quelcom inabastable per la seva economia.
Pensem que no tot s’acaba amb el deute de l’Auditori. Recordem que molts equipaments que són de l’Ajuntament o gestiona l’Ajuntament funcionen gràcies a treballadors subcontractats a sous força baixos i amb condicions laborals que no són les que tenen els funcionaris municipals. Escoles, teatres, pavellons, etc es netegen amb persones que no són funcionàries. No es tracta només d’eixugar deute, es tracta que i hagi beneficis i que repercuteixin en un bon manteniment de les instal.lacions i en una contractació del personal, que sigui el màxim de bona. S’han d’evitar pèrdues en tots els sentits.
Com sempre fas, reflexions interessants i pertinents que cal tenir en compte. Gràcies!
[…] mancances del pla de reequilibri de l’auditori (en Lluc n’explicava els detalls en aquest article) o els discursos contradictoris del tipus “jo també defenso el petit comerç però no vull posar […]