Fa uns dies no vaig poder assistir al ple de la Diputació per motius personals. Tanmateix, no vol dir que la CUP no treballéssim el contingut del que s’hi debatia ni que no expresséssim la nostra opinió al respecte ja que sí que vam poder participar de les comissions informatives prèvies al ple. I allà vam explicar que, una vegada més, el Govern del PDECAT insisteix en modificar el pressupost prioritzant unes línies d’inversió que no compartim i que és important que es coneguin. De fet, per això hi vam votar en contra. I per això ara en faig la crònica.
Protocol: Després que el pressupost de la Diputació aprovat per enguany ja contemplés més de 70.000 euros per accions de protocol, el PDECAT ha decidit aprofitar 80.000 euros del fons de contingència per dedicar-los a “Despeses per atencions protocolàries” (50.000), “Altres despeses diverses Protocol i premsa” (20.000) i “Comunicació i publicitat institucional” (10.000). I ho feia en el mateix ple que s’explicava que l’execució del pressupost, és a dir allò que s’ha gastat de la partida de 70.000 euros prevista al gener, no arribava a la meitat a finals de juny. De fet, si preguntes quina motivació porta a fer aquest increment de gairebé un 100 per cent el pressupost de protocol, el Vicepresident Miquel Noguer sempre respon amb evasives dient que és per si de cas. Literal. Que cadascú ho valori però sincerament crec que tots els ajuntaments i ciutadans coneixen prou àmbits amb necessitats de polítiques públiques per haver de tenir un racó de 70.000 euros de “per si de cas” en l’àmbit de protocol.
Presidència: La partida discrecional que el President pot gestionar com cregui es va incrementar en 1 milió d’euros en aquest ple d’agost. Talment com sentiu. No vam incrementar línies obertes de subvenció pels municipis que s’atorguen a partir de criteris públics, avaluables i equitatius, sinó el calaix discrecional de presidència. Si se’m permet una derivada de la filosofia “aquí el bacallà el tallo jo i només jo”. Ja ho veieu: si hi ha cert consens que la vella política en què un home, des de la seva cadira, i després de rebre alcalde per alcalde – la imatge em recorda els quadres de l’edat premorderna – decideix com s’inverteixen els diners públics sense cap altre criteri que el seu personal ja no té sentit, no patiu que a la Diputació doblen l’aposta per seguir encallats en el passat.
Turisme: El turisme és l’àmbit econòmic i de promoció que més suport rep cada any de la Diputació. El Patronat de Turisme té un 90 per cent de finançament públic. La xifra s’enfila fins als 6 milions d’euros públics que destinem a promoure el turisme a les Comarques Gironines. I podríem dir que els diners han aconseguit que vinguin turistes, amb un model agressiu i que beneficia més a uns que a d’altres. Això és innegable. Com ho és que no podem abocar més el país i el territori a un monocultiu econòmic del turisme, a ser la simple gòndola del nord d’Europa. Aquest no és el futur que majoritàriament volem. I és així, i més tenint en compte les necessitats que tenen la majoria de gironins i gironines, que no es pot entendre que si hi ha diners per polítiques públiques s’aposti per donar-ne 300.000 més al Turisme i en canvi no més de 20.000 a esport o cultura o serveis socials. Per cert, podria ser una simple casualitat que coincideix en el temps i l’espai, però va bé saber que sempre s’ha dit que 300.000 euros és la xifra que Genís Matabosch ha demanat al Patronat de Turisme per instal·lar el Museu del Circ a la ciutat de Girona. Ja ho sentirem a dir.
Girona Futbol Club: L’ascens a primera divisió de l’equip blanc i vermell ha significat que la Diputació decideixi incrementar els diners que aporta a l’empresa esportiva fins a 120.000 euros cada any. Aquest augment també es fa difícil de compartir. I és que el club gironí rep ara per canals privats desenes de milions d’euros pel sol fet de participar en una lliga de futbol. Té, per tant, les necessitats cobertes i la capacitat per autogestionar-se amb independència econòmica de les institucions públiques. La prioritat, després que tinguem l’elit futbolística a la ciutat, hauria de ser situar els diners públics en la promoció de l’esport base, el femení i aquell que pateix més invisibilitat i no pas en donar més a aquells que ja més tenen i que, a més a més, és una societat anònima. Però en això sembla que tampoc coincidim amb el govern del PDECAT encapçalat per Pere Vila.
Ja ho veieu. Fins i tot quan l’estiu ens impregna de calma hom no pot deixar de mirar com es gestionen els recursos públics. Perquè les decisions es prenen cada dia i a la Diputació els beneficiaris no canvien. I cal explicar-ho, difondre-ho i plantejar que el naixement d’una nova República ha de servir també per deslegitimar aquesta manera de fer política. I, quan vulgueu, parlem de les entrades regalades.
[es]Crits per Girona 