Girona, quin circ

A finals de juliol, l’Ajuntament de Girona anunciava que el Festival Internacional de Circ que s’havia estat fent a Figueres es faria a partir d’ara a la ciutat i més concretament a la Devesa. L’anunci va comportar que l’empresa del festival comencés a vendre entrades via electrònica malgrat en aquell moment ni tan sols hi havia cap conveni signat. És gaire normal això? Sincerament, a mi em crea dubtes. Però bé, més enllà d’això i deixant de banda que quan els projectes culturals arrelats  demanen més pressupost, la resposta és no i ara s’invertiran un mínim de 60.000 públics en aquesta iniciativa o que es faci a la Devesa sense ni tan sols esperar el famós Pla Especial de la Devesa, és interessant mirar d’on ve aquest idil·li de la ciutat amb el Circ o millor dit amb Genís Matabosch, l’impulsor del Festival Internacional del Circ i del Circ de Nadal. Ho dic així perquè cal recordar que de política cultural relacionada amb el “circ” a la ciutat no n’hi ha, a excepció dels festivals que s’hi fan. Un fet gens menor. Llum i rodes de premsa, sempre. Impulsar la base, mai.

L’any 2014 el Gran Circ de Nadal aterrava a la ciutat. Primera constatació: ho feia de la mà de la regidora de promoció econòmica del moment, Marta Madrenas, i no pas del regidor de cultura. Simptomàtic de l’enfocament i del (no) projecte cultural convergent, si més no. Aquell primer any, de fet, l’empresa del circ va pagar 4.000 euros a l’Ajuntament per uns serveis que anys posteriors el propi ajuntament ha valorat en més de 12.000 euros (tota la neteja, el muntatge i desmuntatge de parquet, els serveis sanitaris, tres vigilants, el manteniment, personal municipal treballant per l’esdeveniment de les àrees de policia municipal, promoció municipal, esports i comunicació). Era l’acord, rebaixar preus i taxes respecte al que paguen la resta d’entitats i/o empreses i a més a més s’iniciava un pla de comunicació que any rere any s’ha incrementat i que assumia íntegrament l’Ajuntament de la ciutat: faroles, publicitat llibret de Fires, webs, diaris, digitals,… un desplegament comunicatiu que no ha estat mai quantificat però que qualsevol professional del sector sap que s’enfilaria a milers d’euros més. D’aquell 2014 també en podem destacar algunes dades més: d’una banda que l’empresa no va presentar cap memòria econòmica detallada, de l’altra que el públic era majoritàriament de la ciutat i rodalia (poc impacte turístic) o, finalment que exposen que han fet 309.000 euros amb entrades, begudes i marxandatge amb 17354 assistents. Si fas la mitjana et surt a 17 euros per espectador quan la majoria d’entrades ja valien 20 o més euros. Estrany.

El consistori i l’empresa del Festival van cloure que havia sigut un èxit i l’any següent l’acord entre les parts va anar a més. Així, en el conveni, l’Ajuntament es comprometia a fer una aportació de 25.000 euros a l’empresa, la meitat dels quals aproximadament anaven destinats a pagar les taxes i serveis públics i la resta a donar suport a  l’activitat. A més a més, es mantenia la col·laboració de comunicació que si es quantifiqués faria que el global superés fàcilment els 40.000 euros. Aquell any la memòria econòmica sí que era completa. De tota la documentació, molt ben presentada i elaborada, sobta que es parli de 200.000 euros d’ingressos, en comparació a l’any anterior, o que l’empresa digui que regala 350 entrades per finalitats socials a l’Ajuntament per un valor de 100 euros cadascuna quan l’entrada VIP per un espectacle no superava els 50 euros. De l’edició de 2015 també hi ha un fet que va aixecar rebombori i va ser el tractament dels residus del Festival que va deixar-los totalment barrejats i desatesos a fora del pavelló de Fontajau tal i com vam denunciar des de la CUP-Crida per Girona. Però bé, aquesta és segurament una conseqüència menor.

Finalment, la tercera i última edició es va fer amb unes condicions similars a les del 2015 pel que fa a pressupost i aportacions públiques. De l’any passat en destacaria que el nombre d’assistents no va superar els 17.000. És a dir que es tracta d’una proposta estancada pel que fa al públic. Això no és ni de bo ni dolent però en la dinàmica quantificadora en què han caigut els propis festivals és una dada a tenir en compte. El model es manté i es confia en un festival subvencionat com un model de promoció econòmica. Per cert, una de les curiositats de mirar la documentació és veure que la factura dels veterinaris que garantien que els animals domèstics del circ estaven en bones condicions no van passar la factura del servei fins el dia 29 de desembre, dos dies després que la CUP denunciés l’estat dels animals, mostrant així que no hi havia cap informe tècnic previ com van assenyalar des del Festival del Circ.

Tota aquesta explicació pot semblar sobrera. Però si volem entendre perquè la sociovergència i Marta Madrenas ha posat la catifa vermella al Festival Internacional de Circ (i al possible museu) amb els milers d’euros públics que això implica hem de saber d’on venim i quin és l’origen de tot plegat. Aquesta és una aposta que ve de lluny. A Comarques Gironines de l’època que Santi Vila era alcalde de Figueres i Puigdemont de Girona i això s’ha de conèixer. Sinó, la informació que arriba és sempre la dels dossiers de premsa que promouen les mateixes empreses. I clar, ja sabem que en aquests documents sempre hi surt només una part de la història.

Anuncis

Un pensament sobre “Girona, quin circ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s