El Parc Central: obres i vergonya aliena

Demà farà 9 anys que van començar les obres al Parc Central. Sí, les que s’havien d’iniciar a principis del mil•lenni. Sí, les que havien de durar tres anys. Sí, les que havien de portar l’alta velocitat amb celeritat i seguretat, soterrar la línea de tren convencional i eliminar el viaducte. Sí, les que havien de donar un impuls a la zona i modernitzar el parc. La veritat i la història, però és ben diferent. Com bé explicava la periodista Maria Garcia en aquesta trilogia d’articles ara fa dos mesos, el que hem viscut amb les obres del Parc Central és un món paral•lel al projectat, un autèntic calvari, un despropòsit gegantí, un escàndol.

Si les obres havien de durar poc més de 1000 dies, més tard 2500, a hores d’ara ja n’han durat 3265 i ningú posa ara mateix la mà al foc que no en durin 3500. Per entendre’ns, ADIF va un 200 per cent tard pel que fa als terminis en el compromís d’actuacions. Un altre exemple, si les obres i la reposició del Parc les havia d’assumir íntegrament ADIF, avui els gironins i gironines ja han posat 4 milions d’euros de la seva butxaca per evitar que a hores d’ara encara tinguéssim un Parc Central més precari. Si el conjunt del tram de la demarcació havia de costar uns 1000 milions d’euros, el conjunt de l’obra ha acabat tenint un sobrecost d’un 192 per cent. Si la seguretat és un dels elements claus en el transport i equipaments públics, quatre anys després d’inaugurar el servei, no pas el Parc, encara no tenim un Pla d’Autoprotecció definitiu i aprovat. I l’etcètera és llarg i pertorbador.

D’aquell Parc Central on alguns havíem anat a la “Half”, havíem passejat i ens hi havíem fet grans jugant a pilota, bevent de les granotes o assistint algun concert juvenil que s’hi havia fet, avui en queda un record difús. Nou anys són molts i el trajecte fins aquest 18 d’agost de 2017 ha sigut un autèntic desastre. Feu un viatge pel que hem viscut però també per l’hemeroteca, allà on queda tot escrit. Reviseu els compromisos incomplerts per part d’ADIF però també pels governs socialistes i convergents de la nostra ciutat. Feu-ho. Veureu no només que la situació actual és aberrant sinó també que hi ha noms i cognoms i, especialment una companyia, ADIF, que té una responsabilitat en tot això. A mi, per exemple, i tenint en compte la lluita que han fet els veïns i veïnes de Sant Narcís, l’últim episodi són les 13 cresponades, m’agrada recuperar el que explicava en Martí Carreras, expresident de l’Associació de Veïns, l’any 2012. I cal recordar que llavors “només” portàvem quatre anys d’obres.

Avui tot es viu amb un paradigma més de resignació. El desgast per veïns i veïnes ha estat titànic. Ningú ho pot posar en dubte. Si Rajoy hagués viscut un 0’1 per cent del que han viscut la gent dels barris d’a prop del Parc Central, ja ho haguéssim sentit a dir. Només cal recordar la seva lumbàlgia. Però ja sabem que ni els importa ni els interessa el nostre parc. I per això avui el Parc Central i les obres del TAV són encara un front obert que no podem desatendre ni fer silenci. No ens val la resignació. Per això avui cal ser exigents amb ADIF i no confiar en un sol cronograma acordat al mes de febrer. Per això avui no es pot entendre que l’Ajuntament encara no hagi iniciat accions judicials contra ADIF o que, per altra banda, i això és responsabilitat del govern municipal, no tinguem cap notícia de com es planteja el futur de la Plaça Espanya, avui un trist solar tancat on hi havia hagut l’estació d’autobusos.

El Parc Central i les seves obres mostren la cara més obscura d’un model de fer política basat en declaracions falses, compromisos incomplerts i sobrecostos pressupostaris que acaben assumint els ciutadans i les ciutadans. Un model que, a més a més, sempre té el mateix final: ningú assumeix cap responsabilitat. O és que heu vist cap polític local o estatal assumint de forma pública els seus errors, plantejant la seva dimissió o explicant els motius de fons de perquè som on som? No. Ni una gota. Sequera absoluta i dimissions que mai ocorren. Per tot plegat, alguns, i crec que no som pocs, no només esperem que abans que s’acabi l’any tinguem un Parc Central com cal, amb arbrat, verd, i no només ciment i edificis, tinguem una Plaça Espanya projectada i una demanda judicial presentada contra ADIF sinó que també confiem la República que hem de constituir serveixi per acabar amb un modus operandi polític que és, ras i curt, de vergonya aliena.

 


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s