Crònica 27. Invitacions i silencis

No diré res de nou si explico que aquells que normalment ens movem som apartats de la foto. És una constant històrica i ben apresa. Ara bé, hi ha constatacions que són suficientment paradigmàtiques com per ser explicades. Ara fa un any vaig ser convidat per la Federació d’Hostaleria a la celebració del Dia Mundial del Turisme, un castell xaró situat a la plana empordanesa i regentat per l’empresari Escudero. La festa és una mena de trobada de fi de temporada de la part alta del sector turístic, empresaris, gestors i polítics, que es donen copets a l’esquena i passen un jorn agradable, amb menjar suculent, activitats d’altres èpoques i subvenció pública de més de 10.000 euros per un acte eminentment privat.

Masarac Castell de Biart (cal Escudero) Dia Mundial del Turisme amb el conseller Felip Puig.
Masarac Castell de Biart (cal Escudero) Dia Mundial del Turisme amb el conseller Felip Puig.

La meva curiositat periodística i una acció reivindicativa em van portar ara fa un any a descobrir aquesta festa privada, el Castell de Biart i les sortides de to que hi ocorren. Ho vaig explicar amb pèls i senyals en una crònica que duia per nom: «El turisme i la festa privada al Castell de Biart» que sé, per diverses fonts i també pels comentaris anònims al mateix blog, que no va ser llegida amb bons ulls per cap dels protagonistes «silenciosos» de l’esdeveniment. Ells són més de fer i que ningú sàpiga que ho fan. La vella política. Però nosaltres, en nom dels compromisos presos com a Diputat cupaire, som més d’explicar què, com i quan actuem. I per això vaig explicar què era el Dia Mundial del Turisme. Ara, un any després de fer aquest exercici de transparència, un any després que aquell dia em miressin el pandero per fer posteriorment articles ridículs, ja no he rebut la invitació per ser a l’acte. Ara que opino i explico què és el Dia Mundial del Turisme i malgrat ser representant electe a la Diputació i al Patronat de Turisme de la Costa Brava, ara ja no sóc convidat als esdeveniments. Sí, m’he mogut i he explicat perquè som crítics amb un esdeveniment on es destinen diners públics, es fan esforços perquè hi siguin tots els mitjans i es destaca com un acte clau de l’inici de la tardor polític però viu ancorat 40 anys enrere. I tant és així que, pel fet de ser crític deixes de ser convidat i, amb aquest gest, es desplaça els milers de persones que van votar CUP-Poble Actiu a les municipals del 2015.

És cert que  poden dir que és un descuit i que podeu pensar que aquest és un fet puntual. I ho és perquè es tracta d’un esdeveniment molt concret, de dimensions considerables i on al principi se’ns convidava i ara ja no ho fan. Talment com els va passar als anteriors regidors cupaires a l’Ajuntament de Girona amb la Fundació Princesa de Girona. Però ho és també perquè la desinformació sobre els actes institucionals cap el grup de la CUP a la Diputació és quelcom estructural. Des que vam arribar a la Diputació ens ha costat 16 mesos que ens arribessin les targetes electròniques sobre els actes programats per la mateixa Diputació de presentació de llibres o conferències i, encara és hora, que rebem cap invitació formal a actes institucionals o una agenda dels mateixos, excepte els de l’11 de setembre i el 8 de març dels quals sí que hem tingut constància.

Algú haurà d’esclarir algun dia com és que els electes que no som de quedar quiets tenim aquest tractament malgrat representar vots igual que la resta. Sabem que durant molts anys s’ha pogut actuar amb silenci i sense haver de donar explicacions sobre què passava i què no dins una institució com la Diputació. De fet, nosaltres sempre hem dit que el nostre projecte passa per abolir aquesta institució antiga i encallada i buscar noves formes de cooperació local i municipal. Mentrestant, però, procurarem anar normalitzant la crítica constructiva en la praxis política d’aquest espai. És el nostre compromís i la nostra manera d’entendre l’acció política. I ho farem malgrat decideixin que no som benvinguts a les seves festes privades que, recordem, són pagades per tots.


lluc  @llucsalellas


Advertisements

2 pensaments sobre “Crònica 27. Invitacions i silencis

  1. Lluc,pots estar content de que t’hagin convidat ,haguessis compartit estovalles amb un membre del Front Nationale d’en Lepain,sensa contar molts altres d’aquí amb el meteix pensament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s