Setmana de la què?

La “setmanes de…” i els “dies de…” són eines que poden ser realment interessants per donar a conèixer i buscar solucions a determinades problemàtiques o situacions. La força mediàtica que sovint acompanya aquests dies i setmanes pel fet de celebrar-se a nivell europeu o mundial facilita arribar a públics als quals no sempre és fàcil arribar. Ara bé, com tota eina, la materialització d’aquestes potencialitats dependrà de les mans de qui la fa anar. Aquesta setmana hem comprovat, per exemple, que la setmana de la mobilitat i el dia sense cotxes a mans de l’Ajuntament de Girona serveix de ben poc.

Ja fa un temps que Girona va decidir sumar-se a aquestes iniciatives europees per promoure una mobilitat segura, però, tristament, sembla que ha decidit fer-ho sense cap mena d’ambició. Mireu sinó la programació i el que ha estat aquesta setmana. Primerament trobem dues caminades, una per conèixer la pedra de Girona i l’altra remuntant el riu Onyar que, tot i ser aparentment interessantíssimes, poc aporten al foment d’una mobilitat sostenible i segura. Caminades que, d’altra banda, formen part de l’oferta habitual de la no sempre prou valorada Caseta – Serveis Educatius. En segon lloc tenim les accions promogudes de fa temps per part de Mou-te en Bici (bàsicament amb recursos propis) premiant aquelles i aquells que van en bicicleta a la feina o a classe, revisant les bicicletes de qui hi estigui interessat i la clàssica cursa de transports, enguany oblidada en el material de difusió municipal.

El més escandalós és probablement el Dia Sense Cotxes i l’Ajuntament Sense Vergonya diria jo que té la barra d’utilitzar aquest concepte sense pràcticament tallar cap carrer. Com podeu imaginar la iniciativa del Dia Sense Cotxes preveu que, per un dia, els cotxes deixin de ser protagonistes als municipis desapareixent de bona part dels carrers i places per donar espais a caminants, ciclistes i transport públic i així ho fan algunes grans ciutats arreu del món. Girona, però organitza activitats al carrer amb les escoles, tallant si és necessari algun tram de carrer durant un parell d’hores. Descafeïnat, molt descafeïnat, el Dia Sense Cotxes a Girona. Tot i estar convençuda de la gran feina que es pot fer des de les escoles i amb la mainada per millorar la mobilitat del futur, crec que faríem de fixar-nos també en el present i fer accions per millorar la mobilitat actual i aquesta la determinen sobretot els adults actuals. Força més interessant trobo la sessió per teoricopràctica per a gent gran per aprendre a circular a peu i en bus, llàstima que és per a un únic grup tancat i suposo que no gaire nombrós. També em sembla interessant mesurar el soroll del trànsit tot i que fer-ho un dissabte (és a dir quan el trànsit es redueix considerablement a Girona) fa que perdi bona part de la gràcia. Una exposició de vehicles elèctrics, obsequis pels que usen la targeta integrada (o sigui els que ja saben de què va això de la mobilitat sostenible) i un concurs d’instagram en la línia de buscar pokemons acaben d’arrodonir aquest cúmul de despropòsits en què s’ha convertit la setmana de la mobilitat a Girona.

Sap greu aquesta manca de valentia del govern actual per apostar per una mobilitat sostenible i segura forçant canvis substancials en els hàbits dels gironins i gironines. Una vegada més s’ha buscat la notícia sense un fons darrera. Un any més s’ha perdut l’oportunitat de fer un dia sense cotxes de debò, que ens permeti adonar-nos de l’espai que donem als vehicles i que, per tant, perdem les persones. I el més trist és que a lligada a la taula de la mobilitat, l’1 de juny es va reunir una subtaula per definir de forma participada el que havia de ser la setmana. Van venir unes quantes entitats, totes amb propostes interessants de les quals no s’ha fet cap retorn, cap nova reunió, menyspreu absolut. Després ens queixem de la baixa participació però ho entendria perfectament si, al tornar ser convocades, aquestes entitats decidissin no assistir: per què?diptic_setmana_mobilitat_2016_


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Advertisements

7 pensaments sobre “Setmana de la què?

  1. Qui cregui que a les ciutats el vehícle no ha d’existir, realment no sap del que parla. La creació de les ciutats va comportar l’agrupació dels distints gremis i mercaders. I tots ells utilitzaven medis de transport per a la seva activitat.. Actualment, una ciutat sense botigues, tallers o llocs on sigui posible la creació/distribució de bens i productes és un parc temàtic tipus port olímpic de Barcelona, on només hi ha bars i llocs d’esbargo estupefaent. I fins i tot aquestes activitats depenen d’un mitjà de transport de mercaderies (furgonetes, camións o cotxes, tots ells més o menys “particulars”).

    No és assumible una ciutat “sense cotxes”, si més no perquè no tothiom pot anar amb bici o a peu… i el transport públic, segons com, té molt que dessitjar.
    És patetic sentir dir que l’espai d’un cotxe el perd una persona,.. quan dins d’un cotxe poden anar més d’una persona. El problema dels qui diuen aquesta barbaritat, crec, que rau en qui és el propietari del cotxe.
    A Barcelona, ciutat on visc, el consistori ha matat dos ocells amb un mateix tir. Per una banda, tallant els carrers a qualsevol vehícle privat, han possat fre a part de la contaminació atmosférica (ara només falta revisar la combustió dels vehicles de titularitat pública i els taxis), per altra banda, fent que les clases escolars es facin al carrer, han donat idees per a una renovació pedagógica radikal on no siguin necessaris ni els instituts ni les escoles (donant solució als números vermells dels pressupostos provinents de la construcció d’aquests edificis). Bé, sembla una ximpleria, però es que sembla de veres que algu d’aquests ideolegs de l’espai ciutadà prenguin al ciutadà pe ximple.

    Atentament

      • Excepte alguns casos aïllats, a Europa no es cau amb tanta ximpleria com a les nostres contrades.
        Seria objecte d’escarni públic -i fins i tot de dimissió o acomiadament- una xarlotada com els arbres nadalencs “ecològics” que vam patir fa uns quants anys a Barcelona, o el cas de la “super-illa” que han obsequiat al barri del Poble Nou aquestes i aquests setciències que tenim al consistori barceloní.
        Dubto molt que a Europa algú amb responsabilitats de servei als altres digui que cal ciutats sense cotxes. Més que res perquè és imposible que una ciutat existeixi sense cotxes (fins i tot, algún llogaret suïs d’alta muntanya on no deixen circular cotxes propulsats amb benzina, són necessaris els cotxes elèctrics).

        Atentament

      • Sincerament, no sóc experta en el tema i per tant no et puc fer un llista de les ciutats on apliquen mesures per limitar l’ús dels vehicles privats però t’asseguro que és un fet a moltes ciutats europees i d’arreu del món i una tendència a moltes altres. Si t’interessa conèixer casos concrets, pots partir d’aquest article (que he trobat fent una cerca ràpida a internet) i de l’estudi a què fa referència: https://www.isglobal.org/ca/new/-/asset_publisher/JZ9fGljXnWpI/content/un-numero-creciente-de-ciudades-planean-convertirse-en-parcialmente-libres-de-coches

    • Sempre penso que són molt respectables tots els punts de vista i opinions. I crec que no hi ha mai la solució perfecte però voldria fer-te un parell d’observacions.

      – Estic totalment d’acord amb tu quan dius que ” Qui cregui que a les ciutats el vehícle no ha d’existir, realment no sap del que parla.” Les ciutats actuals sense vehicles no serien gens pràctiques, però jo diria que el dia mundial, és el dia sense cotxes no sense vehicles.

      – En canvi no estic gens d’acord amb la frase que dius “És patetic sentir dir que l’espai d’un cotxe el perd una persona,” Jo recordo que quan era nen jugava amb els veïns i veïnes a davant de casa i molts altres llocs de la ciutat. Tot tipus de jocs, des de a pilota, bèlit, a la rutlla, … avui en dia la major part del carrer està dedicat al pas dels vehicles i el seu estacionament, per la mainada podem dir que queden les voreres. Per tant crec que queda clar que per la possibilitat que tants sols i passi un cotxe l’espai dedicat als cotxes és molt gran i afecta a totes les persones d’aquell carrer i del barri.

      Però suposo que tots són punts de vista.

  2. Sumar-se a la setmana de la mobilitat sostenible i/o al dia sense cotxes és d’una hipocresia lamentable. Molts països que possiblement tenen una base bastant sòlida per conscienciar als ciutadans, la poden fer, però aquí es vol pujar al carro d’iniciatives que perquè tinguin sentit són principalment els polítics els que hi tenen més a fer, no els ciutadans, i per descomptat poca cosa fan per afavorir de debò l’ús dels vehicles particulars. Passar la patata calenta als ciutadans i fer-los patir les conseqüències negatives d’aquesta moguda, quan ells són en part els causants de part de l’ús i abús dels vehicles a motors, és de poca vergonya.

    Moltíssima gent voldria no haver de tocar el cotxe cada dia. Molts treballadors de l’Administració desitjarien que a l’hora d’adjudicar-los un lloc de feina, es tingués en compte el seu lloc de residència; la majoria de la gent voldria pagar preus realment justos sempre pels bitllets de tren, metro, bus i autocars, i no haver de beneficiar-se de preus més suaus (però no bons) si només són usuaris habituals, detall que els porta a agafar el seu propi vehicle; molts treballadors que tenen horaris nocturns, o que comencen molt aviat, o acaben molt tard i gent en general voldrien que la freqüència de trens convencionals cobrís les 24 hores del dia; tots els usuaris del trens, voldrien no haver de passar per viatges llarguíssims per cobrir pocs quilòmetres, amb la pèrdua de temps personal que comporta; quasi tots els habitants de poblacions petites desitjarien una combinació d’autocars que concordés amb els horaris laborals; molts voldríem que hi hagués una bonificació del transport públic per anar al teatre, museus i exposicions d’altres ciutats; molta gent compraria vehicles elèctrics o híbrids si el seu preu no acabés resultant més car que la compra d’un cotxe contaminant; bastantes famílies voldrien haver de passar amb un sol vehicle i es veuen obligades a tenir-ne dos; molts voldrien que les seves poblacions tinguessin els suficients carrils bici per sentir-se segurs per desplaçar-se, etc., etc., etc.,.

    I qui pot resoldre tot això? Tallar en trànsit d’un carrer no ho resolt, ni mesurar el soroll un dissabte, ni voler manipular a les criatures fent-los creure que quasi tot està en les seves mans, sinó que es resol posant-hi ganes i fent polítiques que ho acompanyin.
    .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s