Crònica 6. Què hi fem a la Diputació?

La mateixa pregunta podria portar a respondre de dues formes completament diferents. Per un costat, algú podria entendre que ens qüestionem si té sentit per la CUP ser a dins de l’ens provincial i, per l’altre, hom podria esperar una resposta al voltant de quin és el dia a dia dels diputats a la Diputació. I, de fet, totes dues interpretacions són, després de quatre mesos, vàlides, lògiques i necessàries. O si més no aquesta és la sensació que em va quedar després de l’enèsim ple de la Diputació de dimarts on la política va brillar quasi sempre per la seva absència. Sort en vam tenir de les mocions.diputats-diputacio-girona-2015

Així, la Diputació basteix els seus plens en un suposat enfocament tècnic en què la bancada de l’oposició no hauria de tenir motivació per opinar perquè res és suposadament qüestionable. Així és com es funciona a la «Dipu» a diferència de la resta de plens d’institucions locals com els municipis on, malgrat rebre propostes sovint de marcat caràcter tècnic tots plegats ens atrevim a imaginar-nos maneres alternatives de governar els nostres pobles i ciutats. A la Diputació, com deia, sovint un té la sensació que l’opinió, la discussió i la crítica a les fórmules marcades pel Govern de CiU (o de CDC i Demòcrates, o de CDC, Demòcrates i Unió o de CDC a seques, qui ho sap….) molesten perquè ja es ve d’un consens previ que mentre hi hagi subvencions pels municipis és que ja fem la feina ben feta. I nosaltres diguem: això és una fal·làcia.

A mi, que a casa em van educar amb l’obligatorietat de no ser impertinent, m’incomoda la sensació de superioritat moral que alguns Diputats del ple desprenen quan des de l’únic seient de la CUP volem i provem de qüestionar però també aplaudir, sempre amb arguments, les polítiques públiques d’una institució que, recordem, té més de 100 milions de pressupost. Aquesta és, sens dubte, la primera de les responsabilitats que com electes tenim. I més, quan després d’anys de casos foscos, la Diputació és i continua estant amb raó a l’ull de l’huracà. La gestió és opaca. I cal dir-ho. Us podríem explicar les gimcanes que hem hagut de fer per aconseguir certa informació però segurament serà més interessant explicar-vos el què que el com.

Per això dimarts vam reivindicar que no es modifiqui la carretera dels Tres Ponts que travessa els Aiguamolls i que des de l’empresariat, el territori i diverses entitats han senyalat com a plenament innecessari, vam exigir solucions per la desaparició del transport adaptat per a gent gran en municipis empordanesos a causa de la manca de finançament públic, vam reclamar que la política pròpia d’acció social de suport als municipis no quedi diluïda enmig del Dipsalut, vam preguntar sobre la importància de convocar els concursos públics pels càrrecs directius dels organismes autònoms i sí, vam tornar a treure el tema de les entrades als festivals. Perquè després d’un mes de preguntar-ho al ple i de tres setmanes de demanar-ho per escrit, l’equip de Govern ha estat incapaç de respondre’ns a una pregunta ben fàcil: com, quan, a qui i per què es van repartir les entrades gratuïtes pels festivals d’estiu de la Costa Brava. Ja té nassos.

Aquest escrit segur que no servirà per respondre definitivament la pregunta en cap de les dues versions que comentàvem a l’inici. Tanmateix, sí que ens ajuda a situar on des de la CUP trobem sentit en la nostra acció política dins de la Diputació. Un ens que sempre hem innecessari però que si hi tenim veu és per aprofitar-la i debatre i qüestionar les línies polítiques d’actuació de l’equip de Govern. Talment com fa qualsevol grup de l’oposició als municipis gironins.

Anuncis

3 pensaments sobre “Crònica 6. Què hi fem a la Diputació?

  1. Aquesta manera de fer opaca i classista no m’estranya gens però em sap greu perquè gent així (Diputats així) fan que la gent tingui una opinió negativa de les institucions i de totes les persones que hi treballen.

    El que sí que m’estranya més és com a un Diputat no se li ofereixi la informació que se li demana. Jo això ho explicaria als mitjans en una roda de premsa. Tots sabem que molta gent encara no segueix als partits polítics i el poc que en saben els hi han de posar en safata davant dels nassos. El tema de les entrades no és cabdal però és simbòlic. Quanta gent se’n beneficia, sota quin criteri, de quantes entrades parlem per persona i si els regals són permesos o competibles amb càrrecs polítics.

    Si els ciutadans deixem passar “detalls” com aquest, estem donant carta blanca perquè actuïn malament en altres temes.

  2. Ei,

    Plenament d’acord. Deixarem passar aquestes Fires i si la informació no arriba ni a l’Ajuntament ni a la Diputació farem una roda de premsa per denunciar-ho. Com dius, no és cabdal però és una mostra de com han funcionat i funcionen les institucions…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s