Del blau al taronja. CiU, PP i C’s.

Dilluns el Ple de Girona va començar a 2/4 de 8 del vespre i va acabar a 2/4 de 3 tocades de la matinada. Una bona colla de punts a debat i a votació i set hores per escoltar i entendre molt bé com anirà aquest mandat. Si no recordo malament, vam efectuar 16 votacions entre els quals les ordenances que marquen les taxes que pagarem els gironins i les gironines de cara al 2016. Del ple de dilluns, com de tots els que es fan i es desfan, se’n poden treure conclusions ben diverses. Aquesta ocasió, però, m’agradaria quedar-me en la transició permanent de blau al taronja i del taronja al blau que vam viure mentre debatíem del dret i del revés sobre temes claus de ciutat. M’explico a través de dues consideracions.foto1

En primer lloc, C’s es va desemmascarar. Feia temps que ho advertíem però dilluns van arribar i van argumentar i votar mostrant realment el que són: una marca blanca del PP que se situa a la dreta més rància de l’espectre polític gironí. De les votacions que hi van haver, a la immensa majoria (excepte una moció del PSC), C’s es va arrenglerar amb el PP i van defensar les posicions més conservadores ja sigui en temes de debats ciutadans i participació pública, en (no) drets de l’habitatge, en el no exercici de la memòria històrica per reparar la figura del President Companys o en l’argumentació d’algunes taxes municipals. És a dir, la falsa progressia de C’s desmuntada en set hores de ple que podeu recuperar al web municipal. De fet, la façana de C’s és tan grossa i tant de cartó pedra que algunes votacions seves no s’acaben d’entendre perquè eren plenament contradictòries amb l’argumentació teòricament “de canvi” que feia anar el seu portaveu minuts abans. Les cares de circumstàncies dels diferents portaveus així ho exemplificaven. I tot, sense oblidar que el portaveu de C’s, que ja havia estat regidor del PP al consistori, va apel·lar en alguns moments als Ajuntaments previs al règim del 1978 com a referència a tenir en compte o directament va insultar la figura del President Companys afusellat, per cert, per aquells a qui C’s es nega a condemnar, els feixistes.

Però aquesta no va ser l’única conclusió de la nit pel que fa a les aliances a l’hora de les votacions. Si en moltes mocions, ERC-MÉS, el PSC i la CUP-Crida per Girona es van trobar (no pas en el projecte de Clínica Girona on ens vam quedar sols defensant les deficiències de la proposta), no és menys cert que dilluns va començar l’aliança blau-taronja. I ho dic per les sintonies que van demostrar els grups de CDC (+Avancem i Demòcrates), el Partit Popular i el mateix Ciutadans a l’hora de vetar propostes d’allò més dignes i que farien avançar Girona en dos àmbits com són el dret a l’habitatge i el turisme. I és que tant la moció presentada per la PAH Gironès per reivindicar mesures concretes contra l’emergència habitacional com la que vam presentar com a CUP-Crida per Girona per crear un Observatori Ciutadà del Turisme i elaborar un Pla Estratègic del Turisme a la ciutat van ser desestimades per 13 vots en contra (CDC, PP i C’s) vs 12 vots a favor (CUP-Crida, ERC-MES, PSC). És així com dilluns vam poder comprovar el que es preveu que serà la línia de treball de la majoria conservadora de la ciutat. Una aliança amb un únic objectiu: mantenir inalterable el tronc del model actual de ciutat.

És evident que tot just som al principi del mandat i que les conclusions les haurem de treure més endavant. Però no vam ser poques persones les que sortint del ple vam marxar amb aquell regust amarg de veure com d’una banda, allò que molts avisàvem, el taronja de C’s és en veritat el blau del PP, esdevenia una realitat palpable i, de l’altra, que les forces conservadores de la ciutat s’aliaven, independentment de si és un blau dissenyat a Barcelona o a Madrid, per evitar fer polítiques atrevides i innovadores en àmbits com els de l’habitatge i el turisme. Suposo que no ens hauria d’estranyar. El seu és el model que ens ha dut fins on som i no accepten estudiar noves propostes, innovar i atrevir-nos a anar més enllà dels cànons establerts que sovint obliden la part humana de l’economia i de la política. Són conclusions personals dels debats dels dilluns. Potser m’equivoco, però si l’encerto no patiu, que nosaltres no ens rendim ni ens rendirem. Ni bandera blanca, ni aliança blava i taronja. Qüestió de principis.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s