Crònica 4. De Cap-Roig i ara n’hi poso i ara n’hi trec

Situem-nos a 10 de juliol de 2015. Fa 5 anys de la manifestació «Som una nació» d’Òmnium que va portar 1 milió de persones als carrers de Barcelona. També comença el Festival insígnia de música d’estiu a la Costa Brava, Cap-Roig. Hi toca l’Sting. A les graderies, vuit persones gaudeixen del concert gràcies a les entrades que la Diputació té gratuïtes a partir del conveni de patrocini que la institució ha signat amb l’empresa que gestiona el producte. Els beneficiaris deuen haver aparcat a la zona VIP a la qual et donen accés les entrades. Aquests privilegis són la principal contrapartida d’un conveni de patrocini que inclou també la inclusió dels logotips de la Diputació i la possibilitat que l’ens pugui comprar entrades amb un 10% de descompte al Festival.

Cap-Roig és l’únic festival d’estiu que funciona de forma tan heterodoxa i jo diria qüestionable. Per això la meva última pregunta al Ple de la Diputació de dimarts va anar relacionada amb aquest afer. Com a CUP, ens sembla un escàndol que estiguem patrocinant un festival amb entrades com a contrapartida principal que a més a més són repartides d’una manera que ni és transparent ni és clara. Se’m va respondre que ja se’m donaria la informació més endavant. caproigPer entendre’ns, el Vicepresident de la Diputació i cap de l’àrea de cultura, Albert Piñeira, va ser incapaç d’exposar quins criteris s’havien utilitzat aquest estiu per repartir ni més ni menys que 180 entrades per tots els espectacles de Cap-Roig. No són pas poques. (Recordatori: a Can CUP hi vam renunciar de bon principi. També quan el Vicepresident Miquel Noguer ens les va oferir).

Més enllà de Cap-Roig que, per cert, podríem discutir si hauria de ser la prioritat de la política cultural per sobre de tantes entitats i municipis que procuren dinamitzar culturalment els pobles amb partides pressupostàries tant més baixes, el ple va girar a partir de temes extraordinaris com les mocions aprovades a favor d’impulsar les vegueries en substitució de les Diputacions (CUP), per acollir les persones refugiades (conjunta) i per reconèixer el caràcter plebiscitari del 27S (ERC). En l’apartat ordinari, des del grup de la CUP vam centrar el debat tant en els procediments que sovint s’utilitzen a la Diputació per agilitzar políticament tràmits qüestionant-ne les garanties democràtiques com en les modificacions de crèdit que es duien a ple. I és que enmig de partides de desenes de milers d’euros per donar suport a municipis (PALS), el govern de CiU de l’ens portava a votació incrementar a mig curs partides per protocol (11.000 euros), Gabinet de Presidència (85.000 euros) o Locomoció de càrrecs electes (8.000 euros). Uns increments al pressupost ja previst per aquests aspectes que el Vicepresident econòmic Miquel Noguer no va saber justificar i ho va emparar sota un vague «possibles necessitats». Com més hi penso, més m’escandalitzo.

Durant el parell d’hores que vam ser a la sala, també vaig poder preguntar sobre l’afer dels Màsters d’ESADE pagats amb fons públics a càrrecs eventuals de DipSalut posats a dit al seu president, en Josep Maria Corominas. La resposta va ser llarga, de bones paraules, però poc justificativa i argumentada des del meu punt de vista. Queden coses per esclarir i caldrà seguir de prop l’expedient informatiu que presidència ha iniciat. Hi serem amb tots els ulls possibles. I al final del procés en traurem les conclusions pertinents.

Per últim, el ple va tractar també les ajudes per programes de natació per a nens, la transformació de camps de futbol a gespa artificial, l’inici de millores de la carretera del Far de l’Empordà i l’aprovació de la reclamació de 40.000 euros a la Fundació Miquel per no haver justificat bé unes obres de l’any 2010 al 2012. Tres anys després, ningú va saber explicar el motiu de la demora. Per fi fem la reclamació. Fantàstic. Ara bé, la gestió dels Miquel, una vegada més, queda en entredit. Alguns però això no ho diran mai.


lluc  @llucsalellas


Advertisements

3 pensaments sobre “Crònica 4. De Cap-Roig i ara n’hi poso i ara n’hi trec

  1. Com més va més m’escandalitzo, en comptes de subvencions sembla que donin prebendes.
    I pel que veig no tenen gaire ganes de canviar..

  2. Així encara no s’ha tret l’aigua clara de com es reperteixen entrades a Cap Roig? Alguna regidora i diputada de l’Ajuntament de Girona penja moltíssimes fotos d’un munt de concerts que cada estiu assisteix a Cap Roig i que estan fets a la zona VIP i conec la zona perquè hi he estat.

    Quan tu saps que a certa persona determinats grups o cantants ni li van, ni li vénen, però en canvi hi assisteix als seus concerts rodejada de familiars, aviat es lliguen caps. Ningú es gasta 120 euros per cada entrada quan aquell grup o cantant no li entusiasme, per més sou de regidor i diputat que es tingui.

    A banda de càrrecs polítics, les entrades van a parar a altra gent.

    Doncs, tot hi deduir uns casos, jo vull saber a qui es van regalar i sota quin criteri. I crec que us ho han de dir de forma clara i explícita. Vull la llista i m’agradria que la publiquéssiu, ja que molts polítics presumeixen de no obtenir regals.

    Ja que heu parlat del tema, siusplau, aporteu la llista de qui va rebre les entrades.

  3. Cap Roig ha de tornar a Girona . És de la Diputacio ,no de la Caixa de pensions. A què esperem? Com també la Fontana d’Or a la que li ha tret fins i tot el nom

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s