Govern sense autocrítica

Amb el ple de l’Ajuntament de Girona d’ahir vam començar oficialment el curs polític a la ciutat. Ho vam fer el mateix dia que la mainada tornava a l’escola i que Girona, malauradament, esdevenia de nou un espai caòtic de mobilitat a l’hora punta. Del ple d’ahir els mitjans en destacaran les mocions aprovades i desaprovades, el crèdit que hem de tornar a l’Estat, la modificació urbanística aprovada a Pedret o la batalla dialèctica en llengua de Berlanga del senyor Castel (C’s) i la senyora Veray (PP) per veure qui fa més i qui fa menys a l’Estat veí.

A mi, però, avui m’agradaria referir-me a aquell punt, el de precs i preguntes, popularment conegut com a torn obert de paraules. Ahir aquest últim punt el vam començar prop de la mitjanit i va durar més d’1 hora. Durant aquesta estona, els grups vam fer precs i preguntes al voltant de temàtiques ben diferents. En el nostre cas, per exemple, ens vam referir a: la gossera municipal, la passera de Mas Ramada, les obres dels serveis econòmics de l’Ajuntament, l’agenda de l’alcalde, les mai acabades obres del TAV, la comissió del nomenclàtor, les pistoles Taser, el cost de Joc de Trons per la ciutat, la bandera espanyola l’11 de setembre a l’edifici consistorial, l’incendi de Les Pedreres, el guals de Torre Gironella, el «Pressupost participat» de Taialà o el cas del Vol Gastronòmic que, per la conjuntura, vam avançar-ne el debat a l’apartat de decrets.

De tot aquest reguitzell de precs i preguntes hi ha un element que tot l’equip de Govern de CiU va acomplir en bloc: la manca d’autocrítica i de reconeixement que, en alguns d’aquests temes, potser han pecat de desatenció i existeix un marge per la millora. Com deia, ahir la mainada començava l’escola. Una educació que, des de sempre, el col·lectiu de mestres han volgut fer a través del pensament crític i la reflexió pròpia d’errors i encerts de cara al futur. Ahir, però, com massa sovint passa en la política, també la municipal, l’equip de govern va presentar el seu exercici com si tot anés com una seda.

I posaré tres exemples per visualitzar la contradicció esmentada. En primer lloc, el Vol Gastronòmic. El fracàs d’aquest projecte és constatable des de fa mesos: poca gent, zero impacte, les queixes ciutadanes, la permanència de l’estructura,…. Bé, doncs ahir tant la regidora Madrenas com l’alcalde Puigdemont van defensar la seva gestió i van ser incapaços de presentar ni una proposta de com millorar el procediment si en un futur tornen a acceptar una idea de bomber com la del Vol. En segon lloc, l’existència de Pistoles Taser per part de la policia municipal. Des de la CUP-Crida per Girona vam exposar les recomanacions del Comitè contra la tortura de l’ONU on es diu que els cossos policials no haurien de comptar amb aquesta arma i vam demanar-ne la seva retirada. La resposta del regidor va ser que fa temps que no en compren i que altres institucions també en tenen. D’acord. Donar-me per la menjadora. Finalment, l’agenda de l’alcalde. L’hemeroteca ens explica que fa setmanes que l’alcalde és cada dia fent actes per candidatures o voltant Catalunya com a president de l’AMI. És una constant que també com a diputat que és al Parlament passava. Per això vam fer un prec que és que publiqui l’agenda al web perquè els ciutadans puguin conèixer quina és l’activitat de la persona que dirigeix la política municipal a la ciutat. Bé, la resposta del senyor Puigdemont va ser digne de quan a algú li trepitgen un ull de poll. La cançó de l’enfadós i el menysteniment cap una demanda de transparència que ja no és tan sols una petició de la CUP-Crida per Girona sinó que, fins i tot, la presidenta de la Comunitat de Madrid, la dretana Cristina Cifuentes, la fa cada dia a través del seu compte a Twitter. Deia Tàcit, historiador romà: “Irritar-se per una crítica és reconèixer que és merescuda”

Anuncis

Un pensament sobre “Govern sense autocrítica

  1. Naturalment que hauríem de saber l’agenda de l’Alcalde. De l’alcalde, dels regidors i en altres àmbits de tots els càrrecs polítics.

    La gent ha d’entendre -perquè n’hi ha que no ho veuen- que els polítics són els nostres gestors, els gestors del poble. Nosaltres els escollim mitjançant votacions de la mateixa manera que qualsevol empresari/ària escull un/a gestor/a per la seva empresa mitjançant un anàlisis de currículums.

    Per tant, els polítics estan al nostre servei i ens han d’explicar tot el què fan amb total transparència, tal i com exigim a qualsevol treballador que estigui sota les nostres ordres. La transparència ha de ser total.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s