Dissabte farà dos anys que assumia el càrrec de primer diputat de la CUP a la Diputació de Girona. Des de llavors n’han passat unes quantes. Setmanes d’adaptació, d’estranyesa i de descobriment. Setmanes en què la vella guàrdia ha volgut apuntar-nos pel sol fet de ser diferents, de no combregar amb rodes de molí, de … Continua la lectura de Crònica 36. Dos anys de Diputació. I què?

… és que poca cosa ha donat de sí aquest ple de maig de la Diputació de Girona. M’explico. De l’hora i deu minuts que va durar la sessió ordinària d’aquest dimarts, la part que més atenció i comentaris va aixecar va ser la consideració que el Vicepresident Albert Piñeira fa 40 anys era tan … Continua la lectura de Crònica 35. Quan el semen és el protagonista…

Aquells qui seguiu aquest bloc sabeu que quan parlo de la «Santa» Diputació sovint és per explicar les frustracions que ens genera a aquells que hem vingut transformar d’arrel aquest règim del 78. Les pràctiques i les tradicions pesen com si fos quelcom tel·lúric i es nota en cada passa que proves de fer fora … Continua la lectura de Crònica 34. Petites revolucions

Finalment el Parc Científic i Tecnològic ha entrat en liquidació. Era un final previsible. Era el final que la majoria de persones que feien grans discursos públics reconeixien com a probable des de fa mesos entre bambalines. I és que aquest procés d’anys, especialment intens els últims mesos amb múltiples aplaçaments, ha estat una carrera … Continua la lectura de El Parc Científic: una crònica anunciada

Aquesta ha sigut una setmana curiosa a la Diputació perquè diverses persones, molt diferents i sense connexió entre sí, m’han fet saber històries que els arriben sobre perquè la Diputació fa A o fa B. En totes elles hi apareix la CUP com a responsable que el desenllaç de la història en qüestió hagi sigut … Continua la lectura de Crònica 33. Diputació, rumors i silencis

Explicava en Pere Solés, metge i realitzador gironí, que en la seva etapa de formació audiovisual havia passat per l’Escola de Cinema de l’Habana i allà havia après com l’art viu molt més de les idees i de la passió que no pas únicament de la tècnica. Ho deia en l’acte sobre audiovisual, cinema i … Continua la lectura de Girona: més enllà del plató

El ple de la Diputació d’aquesta setmana em va fer pensar en aquells diumenges d’hivern a la tarda, calçats amb les espardenyes, tapats amb la manta i la lectura o la televisió com a passatemps. O les tauletes i les sèries si ho voleu fer més actual. Amb una sensació de mandra i monotonia a … Continua la lectura de Crònica 32. Diputació: la monotonia de l’anar fent

Del ple de dilluns podria explicar-ne moltes coses, algunes no sé si val la pena fer-ho. Va ser un ple decepcionant, en molts sentits. En primer lloc perquè algunes van creuar línies que no s’haurien de creuar, es van sentir paraules que no s’haurien de sentir en un ple. Les discussions polítiques poden ser més … Continua la lectura de Crònica de la decepció

El ple de gener de la Diputació començava amb un ambient de relaxament generalitzat. L’ordre del dia semblava de tràmit, a excepció de l’aprovació del sempre debatut Fons de Cooperació Local, però com passa sovint la política acaba apareixent a mesura que van passant els minuts. En aquest cas, amb algunes aportacions que vam fer … Continua la lectura de Crònica 31: cartes obertes i viatges que ningú sap si es fan

El ple de la Diputació d’ahir va començar de forma especial. El president, convalescent d’una malaltia, no hi era i els diputats i les diputades fèiem un minut de silenci en record a les víctimes de Berlín, Ankara i Zurich (i oblidant-ne d’altres tant o més properes). A partir d’aquí el procediment ja va ser … Continua la lectura de Crònica 30: El ple de lluïment de Noguer i Piñeira