Girona i el futbol: reptes de primera

Els carrers de Girona van vibrar diumenge i dilluns com poques vegades abans. És el poder del futbol i sobretot de la identificació col·lectiva en un equip que aconsegueix èxits i que representa, si més no en els cànons de l’esport, la ciutat on vius. Del negoci del futbol se n’han escrit rius de tinta, de les seves perversions també. La majoria d’elles, certes. Una crítica necessària en temps de desigualtats, corrupcions i evasions d’impostos. De sous indecents, de pa i circ. Però això no treu que, d’alguna manera, la immensa majoria dels gironins i les gironines estem contents perquè el club de futbol masculí més important de la ciutat hagi arribat a la màxima categoria possible. Hi ha una alegria generalitzada i cal reconèixer el mèrit dels jugadors i l’equip tècnic que han excel·lit aquests últims mesos en el seu camp professional amb el nom de la ciutat al pit. L’enhorabona Girona Futbol Club. Sou de primera.

El que vindrà a partir d’ara és difícilment  imaginable per una ciutat que mai ha viscut una situació comparable. Un context en què la ciutat i el club se situen en l’elit d’un esport que, com dèiem, té llums i ombres i, per tant, conseqüències imprevisibles. Des del primer dia, des de la CUP-Crida per Girona hem cregut que havíem de ser al costat de les alegries, emocions i celebracions d’aquests dies perquè són col·lectives i ens interpel·len. Són de tots. O de molts, si ho preferiu. Ara bé, som plenament conscients que ‘La Liga’ és bàsicament un negoci de 20 societats anònimes esportives. Per tant, pensem que mentre és necessari que des de l’Ajuntament es mantingui tota la col·laboració a través  del conveni d’ús de l’estadi municipal de Montilivi amb el club veiem igualment imprescindible que no s’incrementi en cap euro l’aportació que fem amb els diners dels gironins i les gironines. El Girona Futbol Club ha de ser autosuficient per si mateix, i l’Ajuntament ha de prioritzar, en l’àmbit esportiu, aquelles polítiques que fomentin l’esport de base, el femení, l’estructuralment minoritzat, i el que compta amb persones discapacitades. Aquest és el mapa més lògic i nosaltres treballarem perquè sigui així.

A més a més, però, creiem que cal fer un pas més. El club ha dit que vol incrementar els seus lligams amb la ciutat i pensem que la ciutat ha de respondre amb cooperació i valentia. D’una banda, seria interessant que el club assumís un compromís amb valors dels quals en pogués ser un bon estàndard i representant allà on anés. Que el nom de Girona es lligués a idees de fons, de justícia, llibertat i igualtat. Valors de consens que fossin uns estendards de la projecció pública del club. Pensem, és clar, en la defensa de l’esport de base, la netedat del joc però també en definir-se clarament i activa com un club antifeixista, antisexista i antihomòfob, tres elements centrals lligats als drets humans que sovint hem vist escassejar dins el món del futbol masculí. Per què el club no es proposa incloure aquests elements en els seus estatuts, per exemple? I fer-ne bandera. Seria un pas endavant també davant els incidents que han protagonitzat grups feixistes aficionats al club els últims dies. Grups a qui se’ls ha de vetar l’accés al camp i sobre els quals els comandaments policials haurien de tenir una atenció especial i actuar. Seria dir: el futbol pot tenir un compromís amb l’entorn i aprofitar el seu potencial per deixar un món millor. Pensem també en la xarxa amb els barris, l’educació, la llengua, la difusió de la cultura o, fins i tot, el dret a decidir.

Girona viu dividida entre la il·lusió i una indiferència que va acompanyada d’un cert somriure murri dels que no poden amagar certa curiositat pel que vindrà a partir d’ara. El curs vinent serà especial a nivell esportiu per a la ciutat. També a nivell social. Esperem que no sigui únic i que es pugui repetir durant molts anys. Els desitjos són clars. Aquells que vibrem amb el futbol volem vibrar-hi més que mai amb els colors de la ciutat. Sens dubte. De la mateixa manera que molts compartim també que aquest fet no pot condicionar les polítiques públiques de la ciutat ni en l’àmbit de l’esport de base, on hi ha molt de camí per recórrer, ni en la resta del pressupost, on les prioritats haurien de ser unes altres. Deia Eduardo Galeano, un escriptor imprescindible amant del futbol, que “el joc s’ha convertit en un espectacle, amb pocs protagonistes i molts espectadors, futbol per mirar, i l’espectacle s’ha convertit en un dels negocis més lucratius, que no s’organitza per jugar sinó per impedir que es jugui”.  I a nosaltres, que som galeanistes per definició, ens agradaria que Girona pogués ajudar en un doble sentit a fer realitat els somnis del bo de Galeano: per un costat, a tornar una certa essència perduda en el joc del futbol i el seu significat social i per l’altre a tenir un entorn on, com deia ell, no només no molesti que la política sigui democràtica sinó que tampoc ho faci que ho sigui l’economia.  Visca (el) Girona!


Laia Pèlach, Lluc Salellas      Laia Pèlach i Lluc Salellas


Anuncis

Defensem el Trueta, defensem la sanitat pública

La setmana passada des de la CUP-Crida per Girona van presentar una campanya anomenada “Defensem el Trueta, defensem la sanitat pública”, amb què pretenem situar la qüestió del Trueta i del seu futur en un punt central del debat públic. Fa massa temps que l’actual hospital sobreviu precàriament, amb alguns dèficits de recursos que cal atendre urgentment. I fa massa temps, també, que el debat sobre el nou hospital que es promou des del govern de Girona es basa exclusivament en l’interès municipal per la ubicació, en comptes de prioritzar altres aspectes com el model d’hospital, la màxima garantia assistencial i l’opinió dels diferents agents de la regió sanitària de Girona.

En aquest context, doncs, la sanitat pública gironina malviu entre el desinterès polític i la desinversió econòmica, mentre per contra l’operació de trasllat i construcció de la nova Clínica Girona, el gran projecte de la sanitat privada local, ha centrat debats al Ple gironí i ha comptat amb tot el suport i complicitat institucional del govern gironí de CiU i PSC.

És per afrontar  i capgirar aquesta situació que la CUP-Crida per Girona hem promogut la campanya “Defensem el Trueta, defensem la sanitat pública”. Inversions urgents a l’actual hospital, garantia de drets laborals per als treballadors i les treballadores, i un debat sobre el nou Trueta que es basi en criteris tècnics amb l’objectiu de maximitzar la qualitat assistencial, i que compti amb l’opinió dels diferents actors de la regió sanitària de Girona. Perdre’ns en el debat de la ubicació sense haver resolt i tenir garantida la resta és començar la casa per la teulada.

Us deixem un vídeo que hem fet per explicar els objectius de la campanya:

 


Laia Pèlach, Lluc Salellas      Laia Pèlach i Lluc Salellas


Càrrecs a dit al govern de Girona: una dinàmica que cal canviar

La setmana passada vam conèixer la sentència sobre el recurs judicial que des de la CUP-Crida per Girona vam presentar contra el govern de l’Ajuntament de Girona, per haver nomenat càrrecs a dit per realitzar tasques directives. Com ja vam explicar en aquest article, la llei diu molt clarament que el personal eventual -allò que comunament anomenem càrrecs de confiança- només pot realitzar funcions “de confiança i assessorament especial”, i, per tant, qualsevol plaça per a desenvolupar funcions de direcció ha proveir-se mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i concurrència. Sabem que en el cas de l’Ajuntament de Girona això s’està incomplint, i que el govern utilitza personal eventual per a feines de tipus directiu.

Des que la CUP va obtenir representació al consistori gironí, el 2011, hem treballat políticament per reduir el màxim el nombre de càrrecs de confiança de la institució, i hem alertat reiteradament el govern de l’existència d’un problema legal amb la forma com s’ha estat nomenant el personal eventual i amb les tasques que han estat realitzant aquestes persones. El 2015, després de quatre anys d’intentar sense èxit per la via del diàleg i la negociació que el govern replantegés la qüestió per adequar-se a la llei, vam decidir impugnar judicialment els nomenaments que es van fer a principi de mandat.

Passat un any i mig, ha arribat la sentència. D’una banda, la jutgessa evita pronunciar-se sobre tota una sèrie de nomenaments que en l’actualitat ja no són vigents, perquè considera que no té sentit emetre posicionaments envers actes administratius que ja s’han extingit. Concretament, es tracta del personal eventual que va cessar en el moment que Carles Puigdemont va renunciar a l’alcaldia, el gener del 2016, i que ja no va tornar a ser nomenat. En relació amb això, ens sembla greu que per culpa de la lentitud del sistema judicial no s’hagi pogut jutjar i resoldre a temps el recurs relatiu a aquests nomenaments.

Respecte al personal eventual del govern que encara és vigent, la jutgessa considera que la modificació de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Girona aprovada al ple municipal el desembre del 2015, en què es definien les funcions específiques d’aquests càrrecs, és suficient per considerar motivats els nomenaments i ben definides la places que han d’ocupar, en el marc del que la llei estableix com a personal eventual. Per tant, la jutgessa ve a constatar que prèviament a aquesta modificació de la relació de llocs de treball, la praxi dels successius governs -des dels primers nomenaments, que daten d’abans del 2011, fins als nomenaments que van ser objecte d’aquest recurs- respecte a la designació i al desenvolupament de funcions per part de personal eventual ha estat improcedent.

Així doncs, tot aquest procés judicial, des de la interposició del recurs per part de la CUP fins a la resolució emesa per la jutgessa, ha servit perquè el govern sociovergent de l’Ajuntament de Girona es posi les piles i sigui més curós a l’hora de nomenar i designar tasques als càrrecs de confiança. Sens dubte, ha estat un pas endavant que ha permès, per exemple, que figures inequívocament directives com el gerent hagin desaparegut. Tot i aquesta millora formal, però, sabem que a la pràctica molts d’aquests càrrecs de confiança continuen desenvolupant avui funcions directives. Ho sabem perquè alguns treballadors i treballadores ens ho traslladen, i perquè sovint ho veiem amb els nostres propis ulls. I això ha de canviar.

Queda feina per fer, i per això des de la CUP-Crida per Girona proposem que en els propers mesos l’Ajuntament de Girona es doti d’un protocol que reguli i limiti la contractació de càrrecs de confiança, i que pugui garantir que les tasques que desenvolupin siguin coherents amb allò que preveu la llei. Un document que reguli els càrrecs de confiança del govern i que també serveixi per al nomenament dels assessors del grups municipals, on des de fa temps demanem canvis, millores i control. Tot plegat per garantir una política de personal a la nostra administració local basada en la igualtat d’oportunitats en base al mèrit i a les capacitats, i una gestió per part dels representants polítics el màxim de transparent, ètica i amb vocació de servei públic.


Laia Pèlach, Lluc Salellas      Laia Pèlach i Lluc Salellas


Ens els deixem perdre

Dimecres ens arribava la notícia de treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Girona que estan rebent la notificació de que no se’ls renova el contracte. Sí, perquè tot i el mite del funcionari de tota la vida, cal saber que a l’Ajuntament de Girona ara mateix un 39,8% del personal és temporal. Sí, exacte, podria haver dit un 40%. No és una situació nova ni casual, fa temps que la política de gestió de personal passa per perpetuar situacions de temporalitat a través de l’encadenament de contractes i això afecta avui una bona colla de treballadores i treballadors. El que és nou és la por del govern de què aquest fet se’ls giri en contra i la voluntat d’evitar la possibilitat de que tots aquests treballadors i treballadores reclamin els drets laborals adquirits amb aquesta perpetuació.

KONICA MINOLTA DIGITAL CAMERADes de la CUP ho hem denunciat, hem demanat als plens que es busquin solucions, que l’Ajuntament sigui proactiu oferint vies de treball, espais informatius i de negociació conjunts i també personals perquè som conscients que, tot i haver-hi elements comuns, la casuística és molt diversa. Per això ens hem reunit amb sindicats i amb representants dels treballadors i treballadores i els hem fet costat en les mobilitzacions. Avui, però, hem de lamentar que no ha estat suficient.

No ha estat suficient perquè la via que ha escollit el govern ha estat una altra. D’una banda s’ha buscat la manera de regularitzar la situació intentant limitar la possibilitat de treballadors i treballadores a reclamar el seus drets. Volen fer cau i net amb la convocatòria de noves borses amb unes bases que diuen explícitament que si portes més de 24 mesos encadenant contractes, et deixaran uns dies sense treballar (per evitar adquirir el dret a esdevenir fixe). De l’altra, amb els treballadors i treballadores actuals s’ha optat pel ja conegut com a mètode Rajoy: no fem res i deixem que tothom s’espavili pel seu compte i a veure si així, a més, aconseguim que es creï una mena de competència entre sectors afectats amb allò del divideix i venceràs.

El resultat és que mentre l’Ajuntament està immers en preparatius per aquestes festes, n’hi ha que van rebent la confirmació a la incertesa de fa mesos, les festes les hauran de passar buscant feina. Treballadors hàbils i coneixedors de la seva feina, treballadores reconegudes pels seus companys i superiors, uns i altres amb l’experiència d’anys a la casa i un bagatge acumulat que ara el govern sociovergent deixa escapar per la incapacitat de donar resposta a una legalitat que suposadament havia de protegir els treballadors i treballadores i que aquest govern, com part de l’empresariat, els gira en contra. Un menyspreu absolut a la dedicació i a la feina ben feta d’una bona colla de professionals que des de la CUP no tan sols no podem compartir sinó que rebutgem fermament. Per tots ells i elles, per tots vosaltres, seguirem insistint. Estem a la vostra disposició.


Laia Pèlach, Lluc Salellas      Laia Pèlach i Lluc Salellas


Pla Integral de Sant Narcís, un calaix massa pendent d’obrir

Ara farà un any Girona va viure un ple extraordinari a la Plaça del Vi per debatre sobre el reivindicat Pla Especial de Sant Narcís, una eina que ha de servir per impulsar una recuperació i dinamització d’aquest barri del Sud de la ciutat. Aquell ple es va convocar gràcies a la petició de vuit regidors de l’oposició, els el de la CUP-Crida i els del PSC, aquests últims ara a l’equip de govern. El ple, doncs, es va fer a petició d’una part de l’oposició que reclamava que el debat sobre Sant Narcís i les eines que han de permetre reactivar un barri condemnat amb les obres del TAV i la política excessivament centralista de l’actual equip de govern fossin una prioritat de legislatura. Aquell dia ja vam expressar que malgrat el procediment no havia estat suficientment pactat amb els veïns i veïnes del barri i que, per tant, fèiem autocrítica, enteníem que el ple permetia que es parlés de solucions pel barri de Sant Narcís amb totes les formalitats necessàries. Hi donava dimensió de ciutat. I així va ser (podeu consultar l’acta del ple aquí).

Girona Fotos del barr de Sant Narcís de Girona, amb les seves característiques cases amb jardinet. Un model diferent a Girona.
Girona Fotos del barr de Sant Narcís de Girona, amb les seves característiques cases amb jardinet. Un model diferent a Girona.

De tot aquell debat, crec que és important de ressaltar que en va sortir un text de tots els grups, unitari, per treballar per Sant Narcís. El text deia que es crearia una comissió amb els grups municipals, tècnics i entitats i participació veïnal que redactaria el Pla Integral de Sant Narcís. Però més important encara és repassar els compromisos del Govern aquell 16 de novembre de 2015. Deia Carles Ribas, el seu portaveu: «I això és el que farà l’equip de govern: quan hi hagi hagut el resultat de la taula ens n’anirem a Sant Narcís i el posarem en evidència de tot els ciutadans de Sant Narcís i el debatrem allà. I d’allà ha de sortir un procés de participació que permeti a tots els ciutadans poder decidir si troben bé allò que la taula ha anat configurant.» Tot seguit l’alcalde Puigdemont contiuava: «Hi haurà un ple extraordinari, tal com ens hi varem comprometre, en les condicions i circumstàncies que havíem pactat tots. I hi haurà un grup de treball que treballarà, que recollirà la feina de la taula per elaborar això que en diem pla integral –no ens barallem pel nom–, entenem el que estan demanant. Entenem que, per un costat, hi hagi una eina urbanística, que hi ha de ser (…) Però que ha d’anar molt més enllà que una eina urbanística, i tant que sí. I que ha de recollir iniciatives que estan ben valorades pel barri –ho han dit els seus representants– (…) i que ho hem de presentar amb els veïns i els hem de demanar que ens ajudin a millorar-ho i que si cal ho validin amb la seva participació. És clar que sí.» .

Un any després, Carles Ribas continua essent portaveu del govern, Marta Madrenas ha substituït Carles Puigdemont al capdavant de l’alcaldia gironina sense moure ni un pèl les seves polítiques i Sílvia Paneque (PSC), una de les impulsores del ple extraordinari, és Tinent d’Alcalde gràcies a un acord sociovergent. Tanmateix, malgrat les paraules i tot el que es va dir ara fa un any, el Pla Integral continua ben aturat i el ple promès per Puigdemont ni tan sols s’intueix a l’horitzó. Cert és que es s’han fet tres reunions amb veïnat i partits, una just després del ple, una quan va començar l’accidentat alcalde Ballesta i una sobre el Finger de l’estació del TAV, però el projecte de pla continua sense ser discutit ni a nivell de barri ni a nivell de ciutat. A l’oposició no n’hem tingut cap notícia, per exemple, durant aquests 365 dies. Ni de terminis ni de contingut. La part urbanística de l’assumpte, que tèoricament ja fa anys que està ideada en un projecte presentat per un equip d’arquitectes, continua endreçada en un calaix. I així es perpetua la idea que no cal fer res o, si més no, que malgrat els discursos, els barris no són prioritat d’aquells que avui comanden la ciutat.

Ara fa un any, els cupaires vam haver de sentir de tot per part d’un Govern que defensava que ja ho tenia tot a punt i que no entenia a què treia cap l’extraordinarietat del ple. En aquell moment, des de la humilitat que procurem practicar vam fer un vot de confiança però vam demanar celeritat i ni un pas enrere. Un any després, no és que jutgem nosaltres els fets és que ho pot fer tot Girona. I Sant Narcís més.


Laia Pèlach, Lluc Salellas      Laia Pèlach i Lluc Salellas


L’aigua, el centre de la política

Ahir un grup heterogeni de gent ens vam reunir al Centre Cívic del Barri Vell convocats per Aigua És Vida. Hi havia tècnics, militants de partits, entitats, ecologistes, pagesos i representants d’ens públics. Tots compartíem la preocupació de veure com el riu Ter pateix cada dia més l’extracció d’aigua i viu en una situació permanentment dramàtica. Consens absolut en l’anàlisi i en la necessitat de fer entendre que aquest no és un tema de pocs, sinó un debat de país. Perquè del Ter en bevem molts i l’aigua és un element cabdal en la vida de tots. El repte, fer entendre que el Ter i el seu cabal és quelcom de país, és sobre la taula i tenim clar que ens hi posarem. No podem esperar.

agissaPerò el debat de l’aigua, que és de país i que hauríem d’afrontar de forma urgent, té diversos apartats. I des de fa anys, a Girona, en patim un de forma severa: la gestió ineficient, opaca i volgudament silenciada de l’aigua que maximitza els beneficis de les empreses privades a costa del pressupost públic. Per entendre’ns: fa de l’aigua, l’element més imprescindible per la vida, un negoci per omplir per tots els mitjans la butxaca de pocs amb un espoli que durant massa anys els responsables polítics han fet veure que no existia. Així ho constaten els indicis que té la fiscalia sobre la gestió de Narcís Piferrer al capdavant de Girona SA i Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter. No és, doncs, una simple opinió cupaire sinó que és una aproximació que comparteix la Fiscalia on es parla del presumpte delicte d’apropiació indeguda. I amb l’aigua de tots. Una línia que ja han anat apuntant les auditories que l’Ajuntament ha fet en els últims anys i que són plenes de punts foscos per aclarir.

Entitats com Aigua és Vida i l’Ateneu Naturalista fa anys que ho venien alertant. I la CUP-Crida per Girona també hi hem estat a sobre. I ho continuem fent. Per això som acusació popular en aquest cas d’AGISSA i per això també dilluns vinent presentarem una moció al Ple de l’Ajuntament de Girona on demanem que no podem continuar deixant passar el temps i baixant el cap quan apareixen les vergonyes. Concretament proposem tres acords que ens sembla que són assumibles per la majoria democràtica del consistori: PDC, PSC, ERC-MÉS i CUP-Crida. Són els següents: prendre el compromís que davant de la situació insostenible d’AGISSA ens comprometem a assumir la gestió directa del servei, començar a treballar perquè aquest canvi de model sigui el més aviat possible i delegar en la Taula Municipal de l’Aigua la tasca de seguiment de tot aquest procés.

Aquests acords són compartits pels quatre grups entre bambolines. També es veu bé des de les entitats que treballen en l’àmbit on tres dels quatre partits hi participem i només són vistes de forma negativa per aquells que avui fan negoci amb l’aigua. És per això que confiem que dilluns hi haurà un acord en l’àmbit de l’aigua a la ciutat. Ha arribat l’hora de canviar el model, de recuperar la gestió de l’aigua, de fer-la transparent, democràtica i més eficient. Una gestió que permeti que els beneficis es reinverteixin en el mateix servei i que no generi dubtes sobre si les inversions es fan o no es fan. Un canvi que en generi molts d’altres que han de seguir tot després: com el del Consorci de la Costa Brava, un altre espai de l’aigua amb moltes ombres per aclarir.

Venim a recuperar la sobirania i a garantir els drets pels gironins i les gironines. I dilluns el plenari de l’Ajuntament de Girona té l’oportunitat de fer-se seu aquests compromisos. No pot fallar. És el centre de la política.


Laia Pèlach, Lluc Salellas      Laia Pèlach i Lluc Salellas


A Girona tenim l’aigua bruta

Article publicat al Diari de Girona el 29 de setembre del 2016

Aquesta setmana la CUP-Crida per Girona hem fet públic que després de mesos de feina i més feina hi ha una causa oberta a la justícia contra la direcció de Girona SA, l’empresa que té el 80% de les accions d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià (AGISSA). És a dir, de la principal responsable de la gestió de l’aigua des de fa 40 anys a la ciutat de Girona. Un nom destaca d’entre tots els comandaments: el de Narcís Piferrer, directiu de Girona SA i fins fa uns mesos també conseller delegat d’AGISSA, sobre el qual hi ha sospites fundades que hauria afavorit la seva empresa repartint ingressos extraordinaris gràcies a una gestió fraudulenta del servei públic d’una aigua que gironins i gironines paguem religiosament cada trimestre. L’entramat és complex, algunes de les grans famílies gironines hi són pel mig i malauradament els responsables polítics a la ciutat, ja siguin del Tripartit o de CiU, han mirat massa temps cap a una altra banda. Perquè no parlem de sensacions de la CUP sinó de delictes com ara malversació de fons, facturació falsa i finançament improcedent. Un espoli en tota regla.

Façana de la seu d'aigües de Girona Salt i Sarrià, al carrer Ciutadans.

Avui, però, a nivell municipal ja ningú gosa dubtar que l’entramat de Girona SA és del tot menys transparència i bona gestió. Els números no s’aguanten per enlloc i les auditories encarregades durant l’últim mandat ho han demostrat una vegada rere l’altra. Tanmateix, des del Govern municipal ningú va prendre la iniciativa de fer una aposta clara per canviar el model de gestió ni tampoc per exigir responsabilitats a la direcció de Girona SA i al senyor Piferrer. L’any 2013 es va prorrogar el servei fins al 2020 amb el model actual i la direcció de Girona SA ha seguit incomplint compromisos de contracte i fent de l’opacitat la seva praxi diària fins aquest any. Per això, ha sigut tan important la tasca de la plataforma Aigua És Vida en la reclamació d’un canvi de model i també el suport d’alguns espais polítics de l’esquerra gironina.

En aquest sentit, la CUP-Crida per Girona hem sigut ferms en la nostra exigència de rescindir el contracte actual i iniciar un procés de municipalització de l’aigua que permeti millorar-ne el servei, democratitzar-ne el seu control, garantir la transparència de la gestió i reinvertir els beneficis en el mateix servei. Una urgència des del nostre punt de vista que el procediment judicial iniciat per la Fiscalia a instàncies de la CUP només fa que reafirmar. Properament en Narcís Piferrer haurà de declarar com a investigat per la seva gestió al capdavant de l’aigua gironina. I aquest no és un fet gens menor. La corrupció a Girona també ha existit i existeix i és feina dels representants electes posar-hi fi. Ja sigui denunciant les situacions irregulars en la gestió público-privada, com hem fet els cupaires en aquest cas, o apostant clarament per un model públic, transparent i fiscalitzat de gestió directa dels serveis que acabi amb el joc pèrfid en què sempre guanyen els mateixos. I tot amb l’aigua, un dret de tots. Tanquem-los l’aixeta. [imatge: El Punt Avui]


Laia Pèlach, Lluc Salellas      Laia Pèlach i Lluc Salellas