12 d’octubre: una oportunitat perduda

Aquests dies molta gent ha quedat desencisada amb raó per tot allò que passava al Parlament. Des d’aquell 21 de desembre la cambra catalana s’ha dedicat a dilapidar tot allò que la gent havia  destituït i constituït l’1 i el 3 d’octubre. Aquest és un fet innegable. Com també ho és que, malgrat aquest context, som moltes i molts els que continuem organitzats arreu, empenyent, sumant i pensant com desbordar un règim del 78 que té qualsevol oportunitat de canvi encapsulada. De fet, les lluites fetes fins ara no només han significat aprenentatges sinó que hem vençut en molts aspectes.  Així, per exemple, la monarquia borbònica i aquells que la sustenten viuen menys legitimats que mai al nostre país.

Penso en un altre exemple, d’escala local, al final del carrer Emili Grahit: a la festa de la Guardia Civil que s’hi fa cada 12 d’octubre, tancats a la caserna, ja només hi van representants dels grups que defensen el 155. Res més. Ningú més. Tan sols aquells que representen l’autoritarisme polític i la demofòbia continuen anant a un acte on, des de sempre, l’esquerra independentista ens hem negat a anar. Per dignitat i coherència. No fa tants anys era el propi Puigdemont qui assistia a l’acte, per exemple. Però tot això forma part de la “normalitat” d’abans de l’1 d’octubre en què només a la comarca del Gironès hi va haver més de 300 ferits amb document mèdic acreditatiu com a conseqüència de la intervenció violenta de la forces d’opressió de l’Estat. Aquell dia ens va canviar. Com també ho va fer el 3 d’octubre.

Tanmateix, ara que ja fa un any d’aquell dia i podem continuar pensant com fem un projecte social i polític que trenqui amb les estructures de l’Estat, veiem com a nivell de Girona encara queda molta feina per fer si ens referim a allò que depèn exclusivament de nosaltres. Així, si bé és cert que cada vegada més gent entén que el 12 d’octubre no té res a celebrar ja que és una data lligada a l’imperialisme i a la idea més rància del nacionalisme, a l’Ajuntament tot passa sense pena ni glòria. L’equip de govern no ha fet una aposta per intentar canviar dates festives de la ciutat ni tampoc ha plantejat obrir la porta de la casa de la vila i procurar que es normalitzi tant com sigui possible un dia festiu que a hores d’ara causa vergonya generalitzada ja que representa els valors més negatius de la història política: la conquesta, la destrucció i la imposició.

El 12 d’octubre ens brinda l’oportunitat de visualitzar que el futur polític que desitgem al nostre país no va de grans banderes ni de records imperials, sinó una societat basada en la igualtat i els drets civils i polítics per a totes les persones que la conformen, independentment del seu origen. Allunyar-nos de les legions i parafernàlies, de Guardia Civil i violència policial i presentar un projecte transformador que situï la vida i els drets al centre dels discursos i la pràctica política. El 12 d’octubre doncs, ens dona una oportunitat per fer, teixir i contraposar models amb un règim del 78 caduc i desgastat. Una oportunitat des del municipalisme que Girona hauria de liderar com a capital que és però que un any més deixarà que passi amb una foto a primera hora de l’alcadessa i els regidors en un despatx.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s