L’estiu va portar un nou President a la Diputació però tot continua igual a la institució del segle XIX. En tots els sentits. El ple de dimarts passat, per exemple, va mantenir el mateix patró de sempre, cap fiscalització més enllà dels precs i les preguntes de la CUP, respostes sempre a mitges, i el Govern convergent rebent el suport indiscriminat de PSC, ERC i IdS en tots i cadascun dels seus punts. Són tres anys i mig observant dia sí i dia també aquest funcionament deplorable d’una institució pública on se suposa que hi hauria d’haver debat polític i on si no n’hi hagués la CUP només hi hauria despatxos. I sinó, repasseu les actes i tragueu-ne les conclusions vosaltres mateixos.
Dit això, del ple de dimarts cal recollir algunes perles més que interessants sobre les quals se n’ha parlat més aviat poc. Així, si és cert que a proposta nostra vam aconseguir que la Diputació s’impliqui en aconseguir que totes les persones que resideixin al nostre país puguin tenir el dret a vot, no ho és menys que el govern va reconèixer que l’any vinent donarà a dit 400.000 euros públics al futur Museu Thyssen mentre és sabut que les propostes creatives i formatives d’àmbit cultural sorgides des de la demarcació van més que mancades de suport institucional. Veurem la factura final del nou Thyssen però a hores d’ara i sense un projecte on s’expliqui com se sostindrà el museu, el que sí que és clar és que la Diputació hi deixarà centenars de milers d’euros. Anar-hi anant i la baronessa més que contenta que un gínjol.
Sóc sincer: ja no m’estranya gaire res de la Diputació. Això, però, no vol dir que no em continuiï indignant. Com, per exemple, quan reconeixen que el bufet lliure que vam pagar tots els amics i convidats de Miquel Noguer el dia que va ser nomenat President ens ha costat prop de 6000 euros. Una vergonya. Així de clar. Què és això de pagar entre tots i totes la xefla del President i amics? Sabeu com ho va justificar? L’àpat eren productes de Girona. Com deien els nostres avis i àvies: se’ns pixen a sobre i diuen que plou. Tot i això i la mala llet que em genera, hi ha un tema que em preocupa encara més i que fa referència al Parc Científic i Tecnològic sobre el qual, per cert, ningú ha tingut més informació sobre el seu suposat “rescat” i els problemes de sostenibilitat financera que té.
La qüestió és que ara en un dels espais “propietat” de la Diputació dins el Parc s’hi ha instal·lat una empresa que es diu Wittyap Solutions. El contracte de lloguer, però, té dues particularitats que no han quedat ni molt menys ben explicades. D’un costat, el lloguer no el fa directament la Diputació sinó que el farà l’empresa pública SUMAR que ocupa també un espai de l’edifici Narcís Monturiol. Un fet que li reportarà uns beneficis mensuals. El motiu de l’externalització no s’ha explicat però sembla fet a propòsit perquè la Diputació no es quedi amb el 100 per cent del rendiment de l’actiu. Per un altre costat, malgrat es diu que l’empresa instal·lada és Wittyap, la qual no té ni pàgina web, al contracte hi apareix una altra empresa que és Hewlett Packard. És a dir: exactament qui s’ha quedat l’espai i amb quines condicions? Tota una incògnica a la qual cal sumar-hi que malgrat el contracte i la cessió es van validar dimarts passat 18 de setembre en el ple de la Diputació, l’empresa s’hi va instal·lar abans i va començar unes obres sense que el contracte hagués passat per Ple. Un procediment totalment irregular.
Xauxa en estat pur. Catifes que queden ben resguardades. Un tip de tot plegat.
[es]Crits per Girona 