Expulsades de Girona

2018-09-09_PlaLocalHabitatge_banner (1)1.161 desnonaments el 2017 a comarques gironines per no poder afrontar el cost del lloguer. 823 desnonaments el 2017 a comarques gironines per no poder assumir les quotes de la hipoteca. 1122 habitatges buits a la nostra ciutat. 687€ mensuals costa de mitjana un pis de tres habitacions a Girona (un 10,81% més que ara fa un any). Més de 600 habitatges d’ús turístic hi ha actualment a la ciutat de Girona, la majoria al Barri Vell (fa menys de 5 anys, el desembre de 2013, n’eren 39). Com que no disposa d’un parc públic suficient, l’Ajuntament de Girona s’ha hagut de gastar 10.094€ en lloguers de pisos turístics i 13049€ més en hosteleria el primer semestre de 2018 per fer front a l’emergència habitacional de famílies gironines.

Aquestes són les dades que dibuixen la problemàtica de l’habitatge a la nostra ciutat i són el centre de la iniciativa ciutadana que hem impulsat per exigir al govern municipal solucions ja per garantir el dret a l’habitatge. Però en aquest article no us vull parlar de dades sinó posar-hi cares, les cares d’aquells qui pateixen en primera persona el desinterès i la incapacitat del govern actual per fer front a la problemàtica de l’habitatge. I ho faré a partir del cas de la Margarida (que no es diu Margarida) que us mostrarà que,  malgrat ni Marta Madrenas ni Eva Palau vulguin reconèixer-ho, a Girona hi ha gent que es queda al carrer i no per voluntat pròpia.

La Margarida és una senyora d’uns 50 anys que fa temps vivia en un habitatge de lloguer amb la seva parella i que per motius econòmics com a conseqüència de la pèrdua de feina va ser desnonada. Tot plegat va portar la Margarida a malviure en dues places de pàrking a l’edifici on havia viscut sempre. La Margarida portava mesos vivint al carrer, però ella no vol ni ha volgut mai viure al carrer. Això ho tenien clar unes bones veïnes seves que han fet mans i mànigues per trobar-li una llar. S’han desesperat de trucar portes i no trobar solucions, igual que els tècnics municipals es desesperen de rebre gent i no poder donar solucions o poder oferir només solucions deficients.

Poder disposar d’un habitatge avui a la nostra ciutat és una quimera per a moltes, moltíssimes famílies. No només els preus s’enfilen més i més sinó que les exigències i requisits per qualsevol lloguer són inassumibles per moltíssimes persones: entrades de dos i tres mesos de lloguer i contractes laborals indefinits o de llarga durada i amb sous mínims que responen poc a la realitat del nostre mercat laboral, són imprescindibles en qualsevol cas. Sovint, però, també una mirada racista i classista, o com a mínim de desconfiança envers l’altre, per part de qui pren la decisió, esdevé un entrebanc. Tot plegat fa impossible per moltes famílies a la nostra ciutat poder accedir a un habitatge en el mercat immobiliari. Aquí és on ens porta un mercat absolutament desregulat que posa per davant la propietat privada al dret a l’habitatge. Per això és imprescindible l’administració. A Girona, però, el govern fa temps que no fa el que li pertoca i les eines de què disposem són clarament insuficients en un context com aquest.

D’una banda, durant anys tècnics i tècniques de l’oficina d’habitatge han gestionat la urgència dels desnonaments, però el govern mai s’ha atrevit a qüestionar de fons aquesta pràctica promoguda per bancs i altres grans tenidors i que ha portat milers de famílies a perdre la seva llar. De l’altra, no disposem ni de lluny de prou parc públic per suportar les necessitats d’habitatge, ni s’ha treballat per frenar l’augment de preus ni per augmentar el parc de lloguer assequible, que és el que hauria de fer una bona política pública municipal d’habitatge. Per això, quan persones com la Margarida truquen a l’ajuntament, hi troben comprensió per part dels tècnics i tècniques però no solucions vàlides. La mesa d’emergència que assigna pisos públics d’emergència està saturada, només pot fer que prioritzar famílies amb menors i acumula una llarga llista d’espera; la borsa de mediació per lloguer està mig oblidada i no rep pisos nous bàsicament perquè no ofereix ni seguretat ni incentius prou interessants a la propietat; les llistes per accedir a habitatge protegit no creixen més perquè la gent (i els i les tècniques de l’oficina d’habitatge) hi ha perdut la confiança i els ajuts d’urgència que ofereixen des de serveis socials no permeten fer front a les exigències d’accés a un habitatge de lloguer al mercat.

La Margarida ha acabat anant a viure a un poble a l’interior, expulsada de la seva ciutat. Allà els preus de l’habitatge són més econòmics. Les veïnes li han buscat un pis que pogués pagar amb la minsa aportació que rep i han intermediat amb la propietària per superar reticències (no ha estat fàcil) i els serveis socials gironins han fet front a l’entrada (a Girona impossible). Que trist. La Margarida tindrà un sostre però ha hagut de marxar de la seva ciutat i allunyar-se de la seva minsa xarxa de suport. Aquesta és la dinàmica que Madrenas provoca i no fa res per canviar. Potser és que ja li està bé. Potser és el que vol. Una Girona on només la gent amb calers (turistes o residents) pugui viure. Calcem-nos!


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Anuncis

2 pensaments sobre “Expulsades de Girona

  1. No cal donar-hi més voltes, està claríssim que a Girona la gent de baix nivell adquisitiu, “molesta”. És així de clar, tants residents com turistes.
    Fins i tot la setmana passada, dinant a casa, ens vam quedar glaçats al sentir a TV3 que els turistes que no es queden a dinar a Girona no són benvinguts. De què van? Són gent que segurament paguen unes entrades a Museus, Catedral i altres llocs, possiblement (la majoria ho fem) compren algun detall a alguna botiga de souvenirs que bàsicament viuen d’aquests turistes i després dormiran i menjaran a altres hotels de la comarca o província, o de la de Barcelona.
    I per això no són benvinguts? Es veu que nosaltres som de més categoria. Sóc gironina, m’agrada molt la meva ciutat, però parlem de Girona, no de Manhattan. Per més que algun cop surti com la ciutat més romàntica, o més pintoresca, hem de ser conscients del què és. Tampoc ho posen gens fàcil perquè els turistes es quedin més hores a la ciutat. Què esperen que vagin pagant 4, 5, 6… hores d’aparcament de pagament? La gent fa números.
    I en quant a viure a Girona, actualment no només se’n van gent amb salaris molt baixos, és que pagar els preus dels habitatges gironins, no se’ls poden permetre ni gent amb salaris per sobre de la mitjana. És una vergonya però el tema no és només de Girona, hi hauria d’haver un sostre i una regulació de preus tant de lloguer com de venta per zona i m2.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s