Les webs, el veïnat i l’esquena del govern

El poder convergent ha convertit Girona en una ciutat a doble ritme: en vuit anys ha crescut la desigualtat i la distància entre centre i perifèria. Aquest és un fet objectiu. Paral·lelament, la ciutat ha viscut d’esquenes a la necessitat d’implicar veïnes i veïns en la construcció del present i el futur. Lluny queden les primeres accions convergents que, després de la pressió associativa d’anys, van comportar la creació d’uns pressupostos participats ara ja fa quasi dos mandats. Des de llavors, el desert. L’àrea de participació és una de les grans oblidades dins l’Ajuntament. Només cal mirar els números municipals i la plantilla per comprovar-ho. De fet, Convergència que viu de les rodes de premsa diàries, mai ha destacat aquest àmbit com a estratègic. En això, si més no, han sigut sincers.

Ara bé, una cosa és no innovar i deixar-ho tot tal i com està i l’altre, ben diferent, és directament desestructurar els mínims necessaris perquè la vida comunitària i la participació siguin eines possibles a la ciutat. Em refereixo, a la decisió que ha pres l’equip de govern convergent de deixar d’assumir el cost de manteniment de les pàgines web de les Associacions de Veïns. Una decisió que se suma a les dificultats que ja normalment tenen les entitats per desenvolupar la seva tasca des del voluntariat i l’activisme. La decisió, a més a més, pot comportar la desaparició de la xarxa de l’històric de fins a 10 anys d’aquestes entitats,un autèntic despropòsit des de la perspectiva de la política pública, l’interès general i la memòria col·lectiva. La tornada de vacances made in Convergència és d’essències de partit vell, d’opacitat, olor a Pujolisme.

Aprofito per recordar que des de l’administració local mai s’ha valorat prou les entitats, associacions i col·lectius de la ciutat. Així, per exemple, mentre el PDCAT va com boig per qualsevol promotor privat amb finalitats lucratives, en aquesta ciutat és ben normal que les entitats sense ànim de lucre no trobin ni molt menys les mateixes facilitats. I això desespera col·lectius i associacions que treballen pels seus barris o sectors des de l’activisme i el voluntariat, entenent aquesta pràctica com un fet indispensable si volem tenir vida més enllà dels negocis de pocs. Si volem fer poble. Si volem fer barri. Si volem fer ciutat. Ens cal una ciutat que cregui en allò que fan els seus veïns i les seves veïnes. Allò que passa a les places i als carrers, als centres cívics i a les nostres vides i no trobar-nos amb una administració que hi posi traves.

Per això, com a CUP hem plantejat canvis estructurals a la regidoria de participació perquè aquesta es converteixi en una regidoria transversal arreu, que suposi un canvi de baix a dalt en la concepció de les polítiques públiques. Una mutació que socialitzi la capacitat de decisió i que multipliqui el poder de decidir de les veïnes i veïns. I que mai més, en cap cas, ens trobem amb un equip de govern d’esquenes a la gent, un equip de govern que no és capaç d’oferir un servei públic de webs per les associacions de veïns, eina indispensable per una ciutat democràtica, viva i activa.


lluc @llsalellasvilar

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s