La Casa de Cultura sense biblioteca

Les biblioteques de Girona són un referent pel seu projecte cultural i social. La majoria d’elles es troben situades en barris allunyats del centre de la ciutat i desenvolupen una activitat potent i molt ben valorada a la ciutat. Promouen la lectura i la cultura a tots els nivells i amb un plantejament molt adaptat a l’entorn on es troben. Tot plegat és fruit d’una iniciativa que hi va haver anteriorment als actuals governs convergents de Girona i a l’actualització de projecte que també s’ha fet els últims anys amb bons criteris tècnics. En aquest sentit, cal agrair a treballadores i treballadors la tasca que desenvolupen dia a dia dins de les biblioteques de la ciutat.

El Punt Avui

Segurament per això fa encara més mal que la històrica biblioteca de la Casa de Cultura, inaugurada el 1951, a l’actual Plaça Pompeu Fabra, es trobi tancada. Fa exactament 5 anys que la biblioteca va baixar les persianes per les adequacions que s’hi havien de fer i sobretot pel nou projecte de la futura Casa de Cultura. Era, teòricament, i segons tots els poders convergents del moment, Diputació i Ajuntament, una gestió de temps curt. De fet, un any després, el llavors alcalde Carles Puigdemont feia una roda de premsa anunciant que el 2015 aquesta biblioteca tornaria a obrir les portes. Avui ja hem passat l’equador del 2018 i el cert és que encara no hi ha horitzó d’obertura d’aquest espai cultural referent per a la ciutat i sobretot pels veïns, petits i grans, del Barri Vell, Mercadal, Devesa, Carme, Pedreres, Torre Gironella o del Nord de l’Eixample. Tot i això, Madrenas no ha donat mai explicacions.

Ara fa un any i mig, la CUP-Crida per Girona ja vam fer un acte reivindicant que la reobertura de la biblioteca era una urgència de ciutat. Ho era i ho continua sent pel benestar i la qualitat de vida de gironines i gironins. Dels que habitem la ciutat els 365 dies a l’any. Tanmateix, en aquesta marca que han creat des del govern convergent on el que importen són els festivals i el turisme, la cultura del dia a dia, de veïnes i veïns sempre queda apartada en un segon pla. Durant tot aquest temps, per exemple, no hem vist un pla estratègic per situar els equipaments de petit format com les biblioteques i els centres cívics (així com les places i carrers) com un espai de creació i formació cultural referencial. Hi ha hagut activitat però tot des la clara desvinculació de prioritzar-ho en l’acció de govern.

En el cas de la biblioteca de la Casa de Cultura, a més a més, cal tenir en compte que s’ha tractat sempre d’un pol cultural propi, al centre de la ciutat, on, com dèiem, aquests equipaments també són necessaris si volem que no siguin només barris de visitants. El centre no compta tampoc amb llar d’infants pública, per exemple. Tota la potència econòmica i de vida social que existeix no ha revertit tampoc en equipaments veïnals, culturals i socials perennes, d’aprofitament públic i col•lectiu. La biblioteca era un oasi quan encara no hi havia el Centre Cívic. Ara, podrien oferir una proposta coordinada a nivell cultural que, conjuntament amb la Casa de Cultura, allò que encara no sabem que serà, la Mercè i el futur Modern fessin una proposta integral i cultural de base que situés la formació, la lectura, els aprenentatges i les humanitats al centre de la proposta estratègica de la ciutat. I tot, connectant-se i decidint-se comunament amb la resta d’espais cívics i biblioteques de Girona. És a dir: fent-se d’una manera cooperativa i no utilitzant-ho com a excusa per revertir serveis en d’altres barris.

Anuncis

Un pensament sobre “La Casa de Cultura sense biblioteca

  1. La part del centre de la ciutat (“centre és molt genèric, però em refereixo a Mercadal, Barri Vell, Pedreres, Vista Alegre i part de l’Eixample) no tenim ni un centre cívic, ni biblioteca.

    Molts cops suposo que es va prioritzar fer centres cívics i biblioteques o en llocs on pensaven que hi havia més dèficit de cultura i de recursos per part dels veïns, i a la gent del centre se la va deixar de banda. De biblioteca ja en teníem però des de que tinc ús de raó, que sabíem que algun dia marxaria de la Casa de la Cultura, o sigui que s’hauria d’haver treballat en assegurar-ne una.

    El dèficit el tenim de Biblioteca però també de centre cívic. El centre cívic del Mercadal és petitíssim, prou coses s’hi fan pel que és. Taialà, Palau… tenen centres cívics amb biblioteques que estan bé.

    I pel que fa a llar d’infants… També falten escoles públiques en el propi centre, on bona part de la gent porta els fills a les concertades, a vegades només pel fet que hi ha poca oferta de places públiques i tens molt clar que l’escola pública que t’agrada, molt possiblement no tindrà plaça i la que més s’hi assembla és justament concertada i no una altra pública.

    Al centre hi ha botigues, comerços, moltes oficines… hi ha vida, gent al carrer però pocs equipaments pels veïns. També la manca de sòl urbanitzable i el preu al que va fa que no es faci res, no fos que es perdés un tros de terreny per especular. I la Clínica Girona? Hauria sigut un magnífic equipament on poder posar un centre cívic amb biblioteca i fins i tot llar d’infants amb pati al darrera. Clar que molts riurien, santa innocència, pensar fer equipaments d’ús públic en un terreny que val el seu preu en or. Bé, però altres fórmules hi ha d’haver, tenim els mateixos drets que la resta de barris.

    Em sembla prioritari ajuntar centre cívic + biblioteca en un sol espai (Casa de la Cultura mateix) i trobar una solució per fer una escola nova de dues línies i una llar d’infants. És el mínim, és bàsic, és el que tenen a altres barris.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s