Amb Girona no s’hi juga

Just abans de Sant Joan, el PDCAT, PSC, el PP i C’s van decidir cedir l’estadi municipal de Girona a l’empresa propietària del Girona FC per 50 anys. En aquell moment, ja vam explicar que les condicions de la cessió no complien, des del nostre punt de vista, amb els mínims d’interès públic que ha de garantir un Ajuntament i que l’acord havia sigut un procés de descapitalització de recursos públics del qual en sentirem a parlar. Un dels elements que com a CUP-Crida per Girona vam posar sobre la taula va ser que una cessió com aquesta havia de comportar una implicació del club amb temes com l’esport base de la ciutat però també amb la lluita contra les discriminacions o altres problemàtiques que la centralitat mediàtica del futbol permet socialitzar àmpliament. És una contrapartida lògica en clau pública, de bé comú, allò en què caldria que se centrés qualsevol govern. Ajuntament i club ens van afirmar que, per això, no calia patir. Pel camí, però, cap dels compromisos que nosaltres demanàvem per escrit (llengua catalana, lluita contra les discriminacions, productes km0, codi ètic en la publicitat del camp,….) es van incorporar en el conveni per 50 anys. No era estratègic per Madrenas i el govern convergent.

Bé, han hagut de passar només tres setmanes d’allò perquè la retòrica del govern municipal comencés a desfer-se com un terròs de sucre. La mateixa setmana que Itàlia prohibia els anuncis de les cases d’apostes per protegir la població de la ludopatia, el Girona FC anunciava un patrocini prioritari amb l’empresa MarathonBet, una casa d’apostes, vinculada a equips com el Manchester City, l’Hibernians escocès o el Dynamo de Moscou rus. L’empresa, que també actua com a minorista a Bielorússia, té la seu social a Curaçao, una illa de les Antilles Holandeses considerada per Oxfam com el 8è paradís fiscal més agressiu del món. Forma part del grup Marathon, del qual per les xarxes se’n pot treure poca informació (opacitat), però que finança una de les principals multinacionals del joc que ha tingut la capacitat d’entrar en un mercat com el rus on, com bé se sap, hi governen els oligopolis. M’agradaria que el club ens expliqués, per exemple, qui hi ha exactament darrere d’aquesta multinacional.

En tot cas, a partir de l’anunci de la setmana passada ja sabem que la famosa “Marca Girona” anirà també associada als jocs d’apostes i, per tant, a la promoció de malalties com la ludopatia. A l’Estat Espanyol la xifra de persones ludòpates supera el mig milió i es parla que podria arribar a més del milió i mig de persones en pocs anys, segons informes en diversos mitjans de comunicació. Un problema i greu de salut pública que destrossa a centenars de milers de famílies així com buida les finances públiques amb tractaments i suport a tota la gent que es veu malauradament enganxada al joc i a les apostes. Cal prendre perspectiva i, per exemple, imaginar-nos com reaccionaríem com a institució pública si l’equip de la ciutat promogués arreu el consum de tabac o alcohol. Ens mobilitzaríem i la crítica de les que aixequen pols. Cap dubte. Però amb la ludopatia una part dels responsables polítics fan els ulls grossos tot i que, en reportatges com aquest a CTXT, les dades i la problemàtica que significa per la salut pública són inqüestionables. I ho són també perquè les empreses d’apostes saben perfectament on anar captar els potencials clients i, per això, se centren en barris treballadors i amb pocs recursos on la musiqueta de les apostes pot calar més profundament. Capitalisme pur i dur. Enfonsem a la misèria milers de persones i tot seguit deixem que s’escanyin amb les apostes. Al barri madrileny de Moratalaz, per exemple, la situació és tal que han creat fins i tot una campanya política per combatre l’expansió de les apostes i les seves conseqüències en les classes populars. N’hauríem de prendre nota per la Taula de Salut Pública que avui s’aprovarà al Ple de l’Ajuntament.

Ahir un company m’explicava com el seu fill de 10 anys li demanava fa uns dies si podien fer apostes esportives per internet. El lliure mercat i les noves tecnologies estan fent baixar l’edat de les patologies com la ludopatia a nivells d’urgència de país malgrat que la important força publicitària del sector fa que se’n parli més aviat poc. Tot plegat hauria de fer pensar els responsables polítics del nostre país. També al govern convergent de la ciutat de Girona que sense voler incloure mesures sobre què es podria publicitar i què no a l’estadi i al costat de “Girona” ha permès que la nostra ciutat es lligui al món de les apostes esportives. Avui és això, però el més greu és que en 50 anys ningú ens garanteix que no acabem fent publicitat de Qatar o de qualsevol altre règim totalitari. I això no és només responsabilitat del club sinó també del Govern municipal que ha preferit mirar cap a l’altre costat. I no precisament cap a Itàlia, on la publicitat de les apostes ha estat prohibida.

Anuncis

3 pensaments sobre “Amb Girona no s’hi juga

    • si el Viladamat de futbol portés una marca de “cubates” a la samarreta ho criticaria igualment, sí.

  1. El problema, bàsicament, no és la publicitat de la ludopatia, és que es fan cessions a molt llarg termini i no s’expliquen ni concreten bé les condicions. Aquesta cessió deu implicar fer un contracte, i aquest contracte hauria d’explicitar de manera ben clara i concreta quines són les condicions amb què es cedeix el lloc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s