Aprendre a nedar. Tan fàcil o tan difícil.

Mulla't per l'esclerosi múltiple a la Piscina Municipal de la Devesa de Girona, a les 12 del migdia,

Aquest matí, com acostumo a fer molts dies d’estiu he anat a la piscina municipal amb la mainada  i us en volia compartir dos anècdotes/reflexions. En primer lloc, al vestuari m’he trobat una senyora que m’ha identificat com a regidora de la CUP i m’ha dit “és la primera regidora o regidor que hi veig a la piscina municipal” (a excepció del dia del Mulla’t, li he dit jo, quan tots/es venen a fer-se la foto). La reflexió l’ha fet ella dient que potser si hi vinguessin més sabrien les coses que hi passen i ha afegit que ella ja s’ha cansat d’enviar missatges a la bústia d’avisos. No m’allargaré per aquí però d’aquesta breu conversa n’hi ha per fer-ne unes quantes reflexions.

L’altra cosa que us volia comentar és un fet que ja havia observat altres anys i és la segregació que es dona també en els casals d’estiu, potser igual o pitjor que l’escolar. I un dels aspectes que crida més l’atenció d’aquest fet és la quantitat i edat de la mainada que porten braçals i que, per tant, no saben nadar. És evident que les realitats familiars de la mainada gironina són molt diverses. Hi ha criatures que tenen piscina a casa i des de ben petites poden fer cursets de natació, o poden pagar i tenen qui els porti a les piscines públiques o privades de la ciutat i a la platja quan ve l’estiu. Però també n’hi ha que possiblement només vagin a la piscina amb el casal d’estiu, a la platja ben just i mai ningú els ensenyi a nedar. De fet, a alguns només els queda l’alternativa de rius, recs i basses i això sovint ha tingut conseqüències fatals, l’any passat mateix vam haver de lamentar la mort d’un nen a les hortes de Santa Eugènia.

Una política d’educació i esports que pretengui fomentar l’equitat i donar oportunitats a tota la mainada gironina hauria de tenir en compte aquesta realitat i buscar-hi solucions. És habitual, sobretot en municipis de la costa que es promogui l’aprenentatge de la natació a les escoles en el marc de la matèria d’educació física. Potser també a Girona hauríem de valorar aquesta possibilitat, potser caldria fer-ho en aquelles escoles on el percentatge de nens i nenes que a partir d’una determinada edat no sàpiguen nedar sigui més alt. Amb un regidor d’educació i esports acabat d’estrenar, li farem arribar la proposta, serà la primera prova per saber si la igualtat d’oportunitats és o no una prioritat a la seva regidoria.

[imatge: Sara Cabarrocas, extreta de El Punt Avui]


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Anuncis

4 pensaments sobre “Aprendre a nedar. Tan fàcil o tan difícil.

  1. No és fàcil aprendre a nedar a Girona.

    A casa és el segon estiu que el nostre fill fa un curset d’estiu de natació i has d’estar molt “a l’aguait” per adonar-te’n de quan surten les preinscripcions, el llistat d’admesos i fer les inscripcions. No fan quasi publicitat i el temps que donen d’inscripció és molt petit. Nosaltres anem al curset de la de Palau i ja es veu que els pares i mares que hi van són gent que saben buscar informació. Això passa igual amb la formació artística del centre La Mercè, o amb els cursos del conservatori de la Casa de la Cultura.

    Però la manca de difusió i el curt període de preinscripció, no és l’únic hàndicap, els horaris també ho són. El volíem apuntar des de molt petit pel matí però pel matí no hi ha cap curs en tot Girona perquè els casals d’estiu ocupen fins i tot les piscines cobertes. Una discriminació per les famílies que no portem els fills als casals. Tinc uns familiars que per motius de treball només els podrien portar pels matins i no poden de cap manera. Els gironins que no portem els fills a casals també som ciutadans i Girona té prou piscines per ofertar almenys 1 curs de cada edat de matins en alguna de les piscines.

    El preu no està malament, tot i que al mes de Juliol només hi van dos cops per setmana, quan és molt més efectiu fent el curset diàriament.

    La informació donada és mínima, ni un recordatori per correu electrònic el dia abans de començar, cap mena de retorn o d’avaluació dels monitors un cop finalitzat el curs… El nostre fill hi anava molt content i això és el més important, però mai vam rebre cap retorn, ni un petit escrit resumint com li havia anat el curs i indicacions de si li caldria continuar fent-ne, o ja el veien amb prou base per acabar d’aprendre sol. Em va sorprendre molt. Deixem els nens a l’entrada de la piscina i els hem de recollir sense poder veure absolutament res, ho puc comprendre però almenys que ens passin imatges, ens facin un resum i una valoració final. Una criatura de 3 o 4 anys no es pot fer una autoavaluació comprensible pels pares i un resum detallat de cada sessió.

    Si l’hem apuntat dos anys a Girona i no en poblacions del voltant, ha sigut perquè a Girona l’oferta surt primer i ens hem volgut “curar en salut” i aconseguir plaça, però la de Girona no és la millor opció. No dubto de la professionalitat dels monitors, és el sistema de comunicació que falla.

    Les instal.lacions també podrien estar més cuidades. No vull luxes perquè els pagaríem dels nostres impostos, però sí uns mínims. Et mareges esperant els nens, la calor de les estances del pavelló de Palau és molt superior a la temperatura exterior i per suposat supera els 27 graus màxims que han de tenir molts llocs de treball. Et sents amb el deure de quedar-te dins, però molts pares acaben sortint i fent viatges entre els cotxes i a fora perquè estar-se a dins és absolutament “marejador”. No tenen ni una petita sala amb aire condicionat o algun tipus de ventilació, i és inaguantable estar als vestidors. Els vestidors de la Devesa estan molt bé, però a Palau és horrible, fins i tot els petits no hi estan a gust perquè són asfixiants. .
    Pel que fa a la igualtat d’oportunitats, compte. L’equitat ha de ser per tothom.

    • Gràcies una vegada més per les teves reflexions. El que comentes en el primer paràgraf és la clau de moltes de les discriminacions que acaben patint la mainada segons el seu context familiar. El tema de la informació i de la manca d’horaris als matins crec que, si no ho has fet, val la pena que ho traslladis a l’àrea d’esports perquè ho tinguin en compte. I en relació a les instal·lacions, molt d’acord, és una de les queixes que vam fer amb el Pla d’Esports on es preveuen grans reformes o noves instal·lacions quan hi ha mancances bàsiques de manteniment o que exigeixen obres menors a moltes de les instal·lacions actuals.
      Salut,

  2. Molt bé Laia! Aquesta iniciativa es boníssima, es vital. La natació et pot salvar la vida, sense esmentar els múltiples beneficis que aporta la seva pràctica. Natació pública universal i de qüalitat. 100% a favor!

    • Gràcies Gerard, el cert és que hi ha escoles que conscients d’això, ja havien fet aquesta aposta, però van haver de deixar-ho amb les retallades en educació perquè no tenien prou persones per l’acompanyament i el cost de contractar monitoratge era massa alt. Per això demano la implicació i recursos per part de l’ajuntament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s