Carta a Teresa Cunillera

Teresa,

Ets la successora del malvolgut Enric Millo, veí d’aquesta ciutat i responsable de la violència policial contra milers de catalans i catalanes que vam voler votar l’1 d’octubre. Ho ets per un partit, el PSOE, que durant 40 anys (gairebé els mateixos que fa que tu vius de la política d’Estat) s’ha alternat el poder amb la dreta franquista que tanta força conserva a les estructures del règim. Una alternança que en el vostre cas ha sigut recordada per no voler proposar cap reforma estructural que alterés els principis d’aquest règim del 78. Ho cridàvem a les places amb el “No ens representen” o amb el clam de llibertat els últims 11s de setembre. D’exemples en tenim un fotimer: el PSOE i el PP vau canviar una nit d’agost la Constitució per poder asfixiar les classes populars amb les retallades, vau acordar l’aplicació del 155 suspenent de facto l’autonomia de Catalunya i vau avalar la violència policial i la repressió política al nostre país malgrat a la teva terra hi ha una àmplia majoria a favor del dret a l’autodeterminació. Tot plegat amb la teva, amb la vostra complicitat. En som ben conscients. Heu practicat el terrorisme d’Estat, heu votat també la Llei de Partits per il·legalitzar formacions polítiques, la Llei d’Estrangeria per dificultar els drets humans a les persones que arriben a casa nostra o heu permès que es desenvolupés una elit empresarial a través de l’IBEX 35 que és qui mana realment a l’Estat. Heu buidat la democràcia de contingut mentre practicàveu les portes giratòries amb el senyor X al capdavant. Ara, a més a més, ja heu dit que la reforma laboral del PP és impossible de canviar i tampoc tenim data per suprimir la Llei Mordassa.

D’aquest primer mes de Govern espanyol, de fet, ens consten dos gestos, la rebuda del vaixell Aquarius i la voluntat de retirar les restes del dictador Franco del Valle de los Caídos, un compliment de llei, el trasllat dels presos i les preses polítiques, i ben poques esperances. Pel camí, un Ministre de Cultura que no va durar ni de Nadal a Sant Esteve i un Ministre de Ciència que defensa que l’escola privada és millor que la pública. Per això, som conscients que si volem canvis, aquests vindran de la gent mobilitzada i ferma que avança en el camí d’una República que garanteixi tots els drets socials, civils i polítics als catalans i a les catalanes independentment del seu origen, gènere o sexe. De la gent depèn el seu futur.

Per tot plegat, avui vindrem tan sols a donar-te aquesta carta i a recordar-te que els presos i les preses polítiques han de ser alliberades, que no teniu excuses i que tu com a màxima representant de l’Estat a Catalunya et pertoca defensar els seus drets. Però que a més a més, si la teva és una funció de coneixement i trasllat de la realitat del nostre país et pertoca també defensar el dret a l’autodeterminació d’un poble que ha expressat aquest anhel per tots els mitjans democràtics i no violents possibles i que no es cansarà de fer-ho tants vegades com faci falta. Això que us quedi clar. No comprareu la voluntat republicana de catalanes i catalans als despatxos de Madrid ni de Barcelona. Deia un il·lustre socialista, ben reivindicat pel teu partit, Rafael Campalans, que “Mentre Catalunya no hagi assolit la seva plena llibertat cultural i política, els homes liberals d’aquí haurem d´alçar un puny cap a fora contra els opressors del nostre poble, i haurem d’alçar un altre puny, dins de casa, contra els opressors de les nostres consciències. Quan Catalunya sigui políticament lliure, lliures tindrem les dues mans per a lluitar per l’emancipació espiritual i social del nostre poble amb les forces reaccionàries”. Alguns precisament fa temps que posem en pràctica la lluita que combina l’eix social i el nacional, és a dir la defensa dels drets de les classes populars catalanes alhora que l’autodeterminació del nostre poble com ja defensaren Campalans o Nin als anys 30 del segle passat. Una tradició de la qual el projecte del socialisme espanyol que representes, Teresa, s’ha anat allunyant cada vegada més. No podem blanquejar la vostra proposta que nega permanentment els drets del poble de Catalunya. Sempre que heu pogut escollir, heu triat defensar el règim del 78, la centralitat de l’Estat i la monarquia borbònica imposada pel General Franco. Us heu posat al costat de les elits empresarials, catalanes i espanyoles, perquè puguin mantenir els seus negocis encara que sigui a canvi de negar drets fonamentals.

Teresa, això és essencialment el que avui et volem traslladar des de la CUP-Crida per Girona. Perquè, amb honestedat, d’Adif i de Foment amb el nyap del Parc Central n’esperem ben poc de vosaltres. Com de l’arxiu de Sant Josep. O de les carreteres. La història parla per si sola.

Som la perifèria que només viurà si ens alcem contra el centralisme i la repressió. Aquí serem. Ferms i convençuts que la llibertat és el millor camí possible. Cap dubte.

Llibertat presos i preses polítiques.

Retorn dels exiliats i les exiliades.

República catalana, socialista, feminista i ecologista

Anuncis

2 pensaments sobre “Carta a Teresa Cunillera

  1. Ja savem que no moura un dit per ajudar Catalunya.No es mes que una serventa, i els servents fan el que s’els mana…el fet que a Barcelona tinguem un Gobernador Civil,demostra que s’ens considera una Colonia depenent de Madrid,que encara regeixen les Lleis Fascistas,en cap País democratic,hi ha un Policía vigilant les Provincias,Lands,Condats….pero,es clar,a España no saven,no esperen,no entenen que es aixo que en diuen DEMOCRACIA.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s