Girona es fa petita: de flors i mapes

Girona aquests dies es fa petita. I no em refereixo als carrers del Barri Vell davant la previsió desbordant de visitants per un Temps de Flors en aquesta primavera més primavera que mai. No, no vaig per aquí. Girona aquests dies es fa petita perquè l’equip de Govern vol que tot i tothom passi en un espai geogràfic ben reduït, el Barri Vell, i passi, en un altre sentit semàntic del terme, dels barris gironins no centrals promocionalment. Observeu amb calma sinó el mapa de «Temps de Flors» que veuran les desenes de milers de visitants de la ciutat quan busquin com orientar-se i què cal veure. El teniu just aquí sota. Girona comença a la Plaça del Lleó i s’acaba al Cul de la Lleona. Quasi com fa 125 anys. Ah sí, perdoneu, com a punt exòtic, els visitants hi trobaran un requadre a dalt a la dreta amb quatre o cinc carrers de Santa Eugènia als quals no s’especifica ni com arribar-hi. Com si es tractés del refugi de Rocacorba. I això que aquests dies veïns i veïnes de molts indrets, que no són el Barri Vell, s’esforcen en guarnir la ciutat.

Aquesta és la Girona que, voluntàriament, ensenyem a tot el guiram que ve per Temps de Flors. Sí, és un detall, podeu pensar amb raó, però en cap cas és un detall insignificant. Perquè conté tot el rerefons d’una ciutat que mira i remira només una zona de sí mateixa, el Barri Vell, monumental i medieval, que viu alhora, en la contradicció d’una presència massiva turística que el fa insostenible. La imatge d’aquesta revista és el paradigma de la hipercentralització del model convergent. Amb aquest mapa i aquest model de Temps de Flors, Madrenas i el seu equip decideixen que aquest sigui un esdeveniment només d’una part de la ciutat. Si més no, fisícament. En tots els sentits i amb tots els sentits. Temps de Flors només ha de passar al Barri Vell i només aquí ha d’anar a parar, quasi en exclusiva, el seu impacte econòmic. Conseqüentment, aquest també és l’espai de les aglomeracions i els inconvenients per a veïns i veïnes, però això requereix un article a banda perquè la llista és més llarga que els dies de Temps de Flors.

Cal tenir clar que el rerefons de tot plegat no és només filosòfic o de model de ciutat, que també. Es tracta d’un qüestió material i és que la inversió municipal per l’esdeveniment de Temps de Flors són 450.000 euros (la meitat de la partida total de promoció econòmica) . A aquests diners cal sumar-hi totes les hores que fan el personal de les brigades municipals, de jardineria, de l’àrea de promoció econòmica (durant tot el mes abans) o les de la policia i l’associació de protecció civil. També les variacions pel servei de neteja i de recollida d’escombraries. Tot aquest pressupost, per tant, s’inverteix quasi exclusivament al centre de la ciutat i, la resta de barris no en veuen ni cinc. Una realitat ben trista en una ciutat on els barris que no són els que ensenya el mapa de la ciutat convergent per flors representen més del 80 per cent de la població. La implicació d’això no és només de temps sinó que, per exemple, any rere any els bancs de la Plaça Catalunya o de la Plaça Independència són pintats i arreglats just abans de Temps de Flors (l’important és el que ve per un dia i no el que hi viu tot l’any) mentre seguim sense tenir una planificació sobre manteniment d’infraestructures bàsiques dels espais públics com carrers i places que no són del centre de la ciutat.

Segur que molts i moltes gaudireu amb les flors d’aquests dies. D’altres en fugireu. Alguns treballareu més que mai i les passareu amb resignació i molts més, senzillament, ni les veureu perquè no us interpel•len. Sigui com sigui, que tothom passi la setmana com vulgui i que, per l’any vinent, la ciutat no es faci petita a si mateixa excloent de la proposta sense cap motiu de pes a una part important de la ciutat. A mi, la imatge del mapa em fa pensar. De quina Girona ens sentim orgullosos? Jo, personalment, de tota, amb les seves virtuts i mancances i, per tant, no compartiré mai que ens la dibuixin a mitges o la inversió pública arribi a aquests nivells de desigualtat. És injust. I contra les injustícies, ja sabem que toca rebel•lar-nos. Si cal, també amb flors a la mà.


lluc @llsalellasvilar

Anuncis

5 pensaments sobre “Girona es fa petita: de flors i mapes

  1. Teniu tota la raó, només cal mirar els € que s’han gastat al casc antic de girona, mentres que al casc antic de santa eugènia de ter no hi han gastat ni cinc, ans tot ho contrari, s’ha anat destruint tot allò que han volgut i ho poc que ens queda cada dia que passa està en pitjor estat.

  2. Tens tota la rao….no fa gaire en una reunio de sostenibilitat li varem demenar al Sr Regidor per que no es replantaven “els arbustus” del barri I ens va dir que no hi havia presupost!!Sort que varen declarar a Sant Narcis ciutat jardi!!! La veritat es que els barris fan pena.Moltes gracies per enrecordar-te de nosaltres….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s