Madrenas i Millo: la trobada

L’alcaldessa Madrenas ha decidit fer una reunió sense cap condició prèvia amb el non grat Enric Millo, virrei del 155 i mentider per antonomàsia de la política gironina. Serà just després de Temps de flors i Madrenas va dir que ella trauria temes de ciutat pendents amb l’Estat i també del que va passar l’1 d’octubre (i dies consecutius fins a data d’avui). Millo va anunciar, en canvi, que no, que no debatrien de l’1 d’octubre, ni de la repressió política, ni de la violència policial i institucional que ell dirigeix, ara des de la seva mansió a la part alta de Barcelona. Veurem què acabarà passant però qui no està disposat a parlar d’alguns temes és normalment qui acaba marcant el ritme d’una reunió. Qui sempre s’acull al dret d’aixecar-se de la cadira.

Vagi per endavant que l’adversari comú aquí i de tothom és Millo, non grat a la seva ciutat com Rajoy ho és a Pontevedra, responsable directa de les agressions físiques vers centenars de gironins i gironines l’1 d’octubre i del relat ple de falsedats que busca culpabilitzar-nos pel simple fet d’haver exercit la democràcia. Dit això i precisament per això, la reunió plantejada per Madrenas em genera més dubtes que certeses. Madrenas, que fins ara ha liderat una actitud de dignitat col•lectiva vers Millo i les institucions repressores de l’Estat, ha fet un pas enrere decidint reunir-se a la ciutat amb el virrei (o també conegut com a majordom) de Rajoy. Una persona que és non grata a la ciutat perquè una àmplia majoria de regidors i regidores així ho vam acordar democràticament interpretant el desig col•lectiu i majoritari dels gironins i les gironines.

Es fa difícil, per no dir impossible, entendre la reunió que proposa Madrenas amb aquell qui encara avui 8 de maig legitima i defensa amb dents i ungles, burles i mentides, el 155. Els temes de ciutat que l’Estat té empantanegats s’han treballat sempre amb els tècnics i alts càrrecs dels ministerios. Entenem que aquesta és la fórmula lògica de treball que hauríem de defensar com a Ajuntament de Girona per abordar el Parc Central fallit, la Plaça Espanya o el bar Núria, de qui Madrenas ha dit que estava en situació irregular a causa precisament de l’Estat. Si aquest mecanisme ara mateix no està funcionant, l’alcaldessa hauria d’explicar-ho de forma transparent i pública. El xantatge s’ha de denunciar perquè sinó incentives que es perpetuï.

Així mateix, som conscients que els murs en aquest país els hem saltat sempre quan hem tingut determinació i mobilització i, per això, més que una reunió que servirà per blanquejar la figura de Millo el que tocaria és que l’Ajuntament liderés, d’una vegada per totes, una iniciativa popular i de ciutat que visualitzés tots els incompliments i les agressions de l’Estat. Això és fer política avui també. Tenim el teixit social, cívic i polític per fer-ho. Estem a punt i fa temps que, per exemple, estem esperant la reclamació judicial a ADIF per tots els retards i desastres causats al Parc Central. Una Girona mobilitzada i decidida que assumeix la necessitat de defensar els interessos socials i veïnals del nostre municipi. En els despatxos sempre hi guanyarà l’Estat. És el seu terreny de joc. De fet, a hores d’ara aquesta reunió fa més olor a emboscada del poder espanyol contra l’alcaldessa que de gaire res més. Amb tot el respecte, Marta, per suposat. I em sobta que aquelles tribunes que han anat aplaudint el treball conjunt dels tres partits republicans al consistori gironí després de l’1 d’octubre avui normalitzin la reunió amb Millo com si reunir-se amb el responsable de les càrregues de l’1 d’octubre i la veu de l’Estat a Catalunya fos quelcom menor. Per què, llavors, de què serveix declarar-lo com a persona non grata a la ciutat?

Finalment, i tenint en compte que més enllà de la nostra opinió l’alcaldessa és qui decideix lliurement la seva agenda, una petició: que aquesta reunió no se celebri en cap cas a l’Ajuntament, espai cívic, de tots i totes, que no es mereix ser embrutit institucionalment amb la presència de Millo i la seva trajectòria autoritària, violenta i antidemocràtica. Les víctimes de l’1 d’octubre no s’ho mereixen. Ras i curt.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s