Segregació escolar, la qüestió de fons.

escolaGirona_DalmauCarlesDijous passat se’ns convocava a una sessió de presentació del Procés Deliberatiu Entorn de la Planificació Educativa a la Ciutat de Girona. D’entrada la convocatòria ens va generar sorpresa ja que a finals del curs passat (aviat farà un any) ja vam fer una sessió de presentació del mateix procés en què se’ns va entregar el document de conclusions i se’ns van proposar dues línies de treball. Aleshores nosaltres, com bona part de la comunitat educativa present vam ser molt crítiques amb el procés (metodologia, cost i resultats) i amb la nimietat de les propostes que ens feien. Lluitar contra la segregació escolar requereix un treball planificat, transversal i continuat al llarg del temps, voluntat política ferma a l’ajuntament i al departament i recursos humans i materials. El que ens oferien quedava molt lluny d’això.

En aquest any s’ha avançat poc, molt poc, per això no ens hem cansat d’insistir a cada consell municipal i de posar propostes sobre la taula (n’he parlat en diverses ocasions en aquest mateix bloc i les tenim  publicades),  també ho ha fet el MUCE amb la proposta de Pacte Local contra la Segregació Escolar i s’han demanat dades i explicacions a cada comissió de planificació educativa. Tot plegat per fer entendre al govern que aquest era un problema greu i que calia moure fitxa i que no ens conformaríem amb mesures puntuals i de poc abast i suposo que deu haver fet el seu efecte. I sí, ahir vaig sortir amb la sensació de que s’havia obert un túnel, tot i que encara no tinc clar si el govern ens facilitarà una vagoneta per travessar-lo o ho haurem de fer rascant amb les ungles i, amb el temps que portem arrossegant aquest tema, és realment preocupant.

Ens van posar al davant 4 línies de treball: Gestió de les necessitats especials de suport educatiu, orientació i acompanyament a les famílies, resposta a necessitats singulars de centres, barris, etapes… i revisió de zones i adscripcions. Sens dubte, són àmbits clau en la lluita contra la segregació escolar però són eixos molt amplis i que aquestes alçades encara estiguem a aquest nivell… També es va reafirmar el compromís de govern municipal i departament en aquesta lluita i hi va haver consens en crear una comissió específica dins del CME per fer propostes, buscar consensos en el marc de la comunitat educativa i fer el seguiment de les mesures acordades. En canvi, però, cap calendarització, cap priortizació, cap compromís pel que fa a recursos  i cap proposta de treball concreta per a la comissió.

I així vam sortir, debatent-nos entre l’alegria de que s’hagi posat fil a l’agulla i la por que aquesta comissió es converteixi de nou en un desgast per tota la comunitat educativa que hi posa temps i esforç i que no ens porti enlloc. Els antecedents del procés deliberatiu no ajuden gaire a creure en el compromís de la regidoria. Pot ser, doncs, que la proposta no deixi de ser un intent del govern d’evitar prendre decisions que demanen recursos, decisions que poden generar-li rebuig de determinats sectors, decisions que exigeixen una regidoria ferma capaç de buscar consensos i treballar per fer-los realitat? Perquè en el fons de la lluita sobre la segregació escolar hi ha un dubte que cal resoldre: què prioritzarà el govern Madrenas i el delegat territorial quan arribi el moment, la llibertat de les famílies a l’elecció de centre o el dret a l’equitat educativa?


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Anuncis

4 pensaments sobre “Segregació escolar, la qüestió de fons.

  1. Un tema molt complicat. Com a mare vaig participar el curs passat al procés deliberatiu, el vaig trobar molt interessant, tot i que diguem que en certa manera els pares i mares que hi vam participar érem una mica “escollits”, em refereixo que ens ho van demanar des dels centres o les AMPA i encara que crec que fèiem l’esforç de parlar des del punt de vista de tots els pares i mares, no érem tots els mares i pares.

    La majoria de pares i mares, provinents d’escoles públiques i concertades, tenien molt clar que a Girona hi ha molta segregació, però més creada per l’entorn de cada escola que no pas feta “expressament”. El perfil de les famílies que viuen al voltant d’una escola, és el que marca el tipus d’alumnat que hi ha i això fa que quasi totes les escoles tinguin un alumnat molt homogeni, però de diferents estils, perquè cada barri té un perfil homogeni de ciutadà, marcat sobretot pel nivell econòmic que té que és el que marca quin tipus d’habitatge pots adquirir.

    També la majoria de pares i mares tenien propostes molt positives (si viables o no, no som pas experts), fins i tot els que porten els fills en escoles concertades donaven moltes idees i valoraven positivament la diversitat.

    I ara què? Un tema mol delicat.

    Equitat o que els pares decideixin? Els pares deixem en mans de les escoles l’educació formal dels nostres fills i alguna cosa hi hem de poder dir, no? Ja prou complicat és poder escollir un centre que tingui un projecte educatiu, una metodologia i un ideari que ens convenci, que encara ens tallin més el poder de decisió i que ens escolaritzin els fills a l’atzar o vés a saber com. . La majoria de pares crec que es troba amb una dicotomia: voldria equitat per a tots els nens i nenes però a la vegada se sent còmode en un centre on veu que comparteix moltes coses amb la resta de les famílies. I si senten còmodes la gran majoria de pares i mares siguin del barri que siguin, entre iguals se senten còmodes.

    No es parteix de zero. Hi ha hagut experiències d’escolarització variades tant a Catalunya com en altres països i no sempre amb l’èxit que es voldria, està clar que el tema de la segregació escolar és un tema molt generalitzat i qui ens pugui explicar experiències realment exitoses sostingudes en el temps, que ho faci.

    Per altra banda a Girona hi ha algun centre (molt pocs) que veritablement tenen diversitat d’alumnat (alumnes de famílies diferents a nivell cultural, econòmic, social, i d’ètnia o procedència geogràfica) i això no assegura tampoc l’equitat i un sentiment real de comunitat entre tots els alumnes. Els nens i nenes, acaben fent els grupets d’iguals i es continua reproduint bastant aquesta diferència que potser ens pensaríem a priori que s’evitaria.

    Sigui el que sigui el partit que governi, el tema és delicat, complex i amb difícil solució, sobretot en una època que a més a més cada centre es vol diferenciar de la resta i molts pares tenen clar que tal centre és el que volen i prou. No es pot escolaritzar els fills de les famílies sense el consentiment de les famílies. Tampoc no es pot permetre un sistema segregacionista. El marró està servit. Ara bé, també hem de dir que mirant el mapa de les zones educatives de Girona, hem de dir que tret d’una zona (la 1, més homogènia), les altres ja possibiliten una mobilitat gran d’alumnat i els pares poden matricular als seus fills a qualsevol escola de la seva zona educativa. Treballar només amb això, ja seria un pas.

    • Fas reflexions interessants i pertinents. Permet-me que matisi algunes coses. És cert que actualment les escoles són un reflex del seu entorn però només parcialment. Per exemple, a Sta. Eugènia i Can Gibert hi ha una gran diversitat cultural que no es veu reflectida a la majoria d’escoles de la zona perquè hi ha un perfil de famílies que aposta per escoles de la zona però més allunyades (Domeny, Balandrau…) o a Pont Major on el perfil d’alumnat entre la pública i la concertada (una al costat de l’altre) és ben diferent. Hi ha, doncs, molt de marge per treballar i en totes les zones.
      Per mi, l’aposta per evitar la segregació escolar és absolutament prioritària però s’ha de fer tant com es pugui respectant les voluntats i necessitats de les famílies i sincerament penso que es pot fer amb satisfacció per totes bandes en moltes ocasions però cal dedicar-hi esforços i sensibilitzar la ciutadania en la idea que la diversitat a les escoles és bona per tothom.
      De fet el tema de l’elecció de centre en funció del projecte educatiu està molt mitificat. Totes les enquestes i dades demostren que l’elecció sovint té més a veure amb unes percepcions de tipus d’escola o metodologies molt vagues (sovint per comentaris d’altres famílies) i sobretot amb el perfil d’alumnat.
      En qualsevol cas, molt cert que això només no és la solució perquè a l’escola també es reprodueixen dinàmiques de l’exterior però és un pas important i confio moltíssim en la tasca dels i les mestres per fer de la diversitat una oportunitat i no una desigualtat. Tanmateix, és evident que no ho podem confiar tot a l’escola i per tant aquesta aposta s’ha de fer també en altres àmbits (el concepte de ciutat educadora o la d’escola a temps complet crec que són molt interessants en aquest sentit).
      I sí, és un tema complex però també molt estudiat i hi ha molts mecanismes per treballar-ho a diferents nivells. Tots, però, requereixen voluntat política. Per mi, el procés deliberatiu va ser decebedor, a aquestes alçades encara no s’ha iniciat cap mesura.
      El cert és que aquest és un tema que m’interessa moltíssim així que quan vulguis en parlem amb calma. Gràcies de nou per les teves aportacions.

  2. LOVE IS IN THE AIR: INNOVACIÓ i SEDÀS ESCOLAR.
    https://coseducacio.wordpress.com/2018/05/09/love-is-in-the-air-innovacio-i-sedas-escolar/

    INNOVACIÓ. TOCANT DE PEUS A TERRA.
    https://coseducacio.wordpress.com/2018/05/02/innovacio-tocant-de-peus-a-terra/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s