Els carrers, els guies turístics i la primavera

Ha esclatat la primavera. En tots els sentits. Els mediterranis ja ens prenem la vida amb un somriure i, a Girona, els guiris comencen a inundar el Barri Vell. Cada any va a més i encara no ha arribat Temps de Flors. El sector anuncia any rere any que el turisme és el principal motor econòmic de la ciutat però a hores d’ara no hi ha dades que ho corroborin. I mentre esperem el Pla Estratègic de Turisme que tot ho ha de solucionar (sic), el cert és que els inconvenients per a veïns i veïnes del Barri Vell i ciutadans en general s’han començat a notar de nou. Per això, la setmana passada l’alcaldessa s’afanyava a treure un catàleg de propostes, fetes fa un any i guardades al calaix, en què proposava que els guiatges turístics no puguin anar amb megàfon, es respectin algunes normes bàsiques de l’espai públic i els autocars de turistes paguin una taxa pel seu aparcament. Totes elles, poropostes benvingudes i prèviament demanades per la CUP-Crida per Girona. Ens en congratulem però avui, a 2018, pensem que queden curtes.

Per això, ahir vam reclamar un seguit de mesures urgents per gestionar la massificació turística que viu el Barri Vell de la ciutat. Una situació que es produeix sovint acompanyada d’una activitat econòmica, com és la del guiatge turístic, que no està regulada ni registrada a l’Ajuntament de Girona malgrat produeix nombrosos beneficis a les empreses dels sectors. A diferència de bars, comerços, restaurants o qualsevol altre ocupació de la via pública per finalitats lucratives, les empreses de guies turístiques no paguen ni taxa ni tenen llicències. Quins privilegis, no trobeu? Un desequilibri sense sentit al qual cal posar-hi remei i, per això, tal i com va fer l’Ajuntament de Barcelona, a proposta de la CUP, plantegem ordenar l’ocupació de l’espai públic a les empreses de guiatge amb les eines legals més adients, ja sigui amb una ordenança, l’obtenció d’una llicència o l’establiment d’una taxa

L’espai és de tots i totes i aquells que l’utilitzen pel seu benefici privat gràcies al patrimoni col·lectiu han de col·laborar amb el manteniment dels espais de tothom. Sentit comú. Primer de democràcia moderna, malgrat a Girona encara deixem que la mà invisible del mercat ho reguli tot sense control en aquest àmbit. I els qui ho critiquem semblem els estranys de la classe. Quines paradoxes. El sentit comú també apareix quan plantegem que una  ciutat com Girona es mereixeria tenir un servei propi i públic de guiatge que servís per impulsar els coneixements que més projecció creiem que cal que tinguin. Penso, per exemple, en la memòria històrica o en continguts més enllà del patrimoni històric medieval de la ciutat però igualment interessants a nivell social, cultural o ambiental, que avui són pràcticament invisibilitzats perquè no hi ha demanda del “mercat”. Hem de superar el mercat perquè la nostra ciutat s’ho val. De tot això, i d’altres elements més debatuts com ara els apartaments turístics, el preu de l’habitatge, la mobilitat i els residus, en parlarem el 17 de maig al Centre Cívic del Barri Vell, amb representants de “Més barri i menys pisos turístics”, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible  de Barcelona i la portaveu d’EH Bildu a Donostia, una ciutat germana de Girona en molts sentits.

Aquest és un debat central a la ciutat. Ho sabem. Ho percebem. Fins i tot, Madrenas es dedica a mostrar que hi pensa i actua malgrat dir que no cal, que tot està molt bé i que cal anar a més en la ciutat-marca d’atracció turística. Llegint aquests dies Marina Garcés i el seu Ciutat Princesa sobre Barcelona i les lluites polítiques, a un li ve sempre la comparació al cap amb Girona. Nosaltres més petits i més lents, lògicament, però amb dinàmiques molt similars. L’any 2004, alguns barcelonins van fer un manifest molt interessant on es deia sobre la marca Barcelona que, entre d’altres coses creava «dolor», «dolor per l’explotació d’unes vides absolutament precàries, per a les quals viure és sempre i només sobreviure. Dolors dels veïns expulsats dels seus barris, quan al centre de la ciutat, es recupera per a la indústria de l’entreteniment i de la cultura». El manifest val molt la pena i diu moltes més coses que tots els gironins i gironines hauríem de llegir per saber d’on venim i sobretot on hi ha el risc d’anar. D’aquella Barcelona 2004, la Girona 2018 no n’és lluny, embogits per la ciutat marca i el pol d’atracció turística, cal plantejar mesures urgentment perquè que allò que és de tots, com per exemple l’espai públic, sigui realment per a tots i totes. Sobirans i sobiranes. D’això va la nostra proposta.

Anuncis

7 pensaments sobre “Els carrers, els guies turístics i la primavera

  1. Hi estic totalment d’acord.
    Ja no és només la quantitat de persones que visiten la ciutat, moltes vegades nombrosos grups passa-volants.. sinó que, només cal mirar el moviment de maletes entrant i sortint de pisos on abans hi vivien veïns, o mirar quin tipus de comerços han substituit als altre hora artesanals o de producció (i consum) local.
    L’Ajuntament faria be d’escoltar els ciutadans que pateixen les conseqüències d’un model de ciutat que ja no aposta pels veïns, i treballar per revertir aquesta situació i optar a un model de ciutat sostenible (a tots els nivells)

  2. Estàs molt equivocat. Els guíes oficials són els únics professionals amb Llicenciatura de Turisme i carnet atorgat per la Generalitat per dur a terme questa tasca. Són autònoms que paguen tots els seus impostos i ajuden a donar a coneixer al món la nostra terra la nostra cultura. El que haurieu de fer seria controlar l.intrussisme que hi pateixen doncs hi han.molts que fan de guies i no tenen ninels els estudis ni l’acreditació necessàrea. Aquests hauriau de controlar!! Crec que es mereixen una disculpa per la teva part, doncs simplement desconeixes a fons el tema…Sóc la mare d.un d’ells i se l.esforç que fa cada dia, per donar el millor servei i que els turistes se.n vagin amb un bon record d.aquesta terra. Se el que li costa poder mantenir.se, al igual que altres companys seus bons professionals. Tot Girona se.n beneficia d’aquesta gran feina que estan fent. Mai havia estat tan coneguda i reconeguda a nivell mundial Girona. Ells han col.aborat a fer.la més gran.

    • Moltes gràcies pel comentari. Un parell d’aclariments: no qüestiono en cap cas la feina dels guies, que de bem segur és bona. I en segon lloc: no dic que no paguin cap impost, totes les empreses ho fan, sinó que faig referència al tema municipal i ocupació via pública al mig d’un espai de tots i, especialment enfocat a les empreses. Sempre es pot parlar de bonificacions. Salut i gràcies de nou

  3. Para las elecciones municipales del 2019 en Girona, ¿En el programa electoral de la CUP pediréis que se instalen los equipos técnicos de la tecnología DAB+ en Fem Girona (La radio pública y municipal)?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s