La boira del bar Núria

El bar Núria deu ser un dels cinc bars més coneguts per qualsevol gironina o gironí. Situat a l’antiga Plaça del Carril (avui, Poeta Marquina) ja des de l’època que hi passaven trens, el bar ha sigut un punt de trobada ja sigui quan es matina i es vol anar passar el dia a fora o quan la nit s’ha fet curta i busques un espai on anar a esmorzar. El Núria és negoci segur. Poca gent sap, però, que el Núria és en realitat un quiosc destinat a begudes i menjars i que, per tant, és una concessió municipal. És a dir, que l’Ajuntament ha d’oferir un concurs públic on tothom s’hi pugui presentar per gestionar-lo. Bé, això és la teoria perquè la realitat és que la concessió del Núria al grup Boira fa 15 anys que està caducada i ni el Tripartit ni Convergència han complert amb l’obligació de treure-la a concurs. Els motius caldrà preguntar-los a l’actual alcaldessa, Marta Madrenas, però fer 15 anys negoci a través d’una concessió pública sense els papers que ho permetin em sembla una autèntica barbaritat. Una situació que no es pot justificar i sobre la qual l’alcaldessa ha de donar explicacions immediates. Boira densa.

Foto: Time Out

La història del bar Núria és, de fet, un cúmul de casualitats per dir-ho finament. L’any 1939 la concessió es va donar a Fèlix Argemir qui l’any 1968 va traspassar la titularitat a la seva filla, Ana Argemir, d’acord amb l’Ajuntament del moment. Aquella època la transparència i el concurs públic ja sabem que no eren a l’ordre del dia. Bé, doncs, cal saber que la concessió actual del Núria és la mateixa que es va signar en ple Franquisme. I és que la senyora Argemir va obtenir la concessió per 25 anys l’any 1968. Passats aquests anys, la concessionària gironina va demanar un ampliació de 10 anys que el govern de Joaquim Nadal li va donar. És la suma de 1993 i 10 la que ens fa arribar al 6 de setembre de 2003, data en què va expirar formalment, però no a la pràctica,la concessió. Des de llavors, doncs, tot plegat (i també la caixa que s’ha fet) és irregular.

Ara bé, això no és tot, segons la documentació de l’Ajuntament, la concessionària que havia demanat la pròrroga durant 10 anys va justificar mesos després d’obtenir-la que es volia jubilar per traspassar-la al grup Boira de Joaquim Hugas (i la seva mare). Així, al 1994 l’Ajuntament de Girona acceptava aquesta modificació de concessió a canvi d’un nou projecte arquitectònic (l’actual Núria). És a dir, una vegada més el quiosc del Núria no s’obria a la possibilitat que tothom pugnés per la concessió sinó que es feia a dit, al grup Boira, i a través d’una pròrroga que estava establerta per una altra persona. Tot plegat, emboirat de nassos. Per cert, com que la concessió vigent encara és la que expirava al 2003, el grup Boira està pagant un cànon d’ús per la concessió de 900.000 pessetes anuals (uns 5.000 euros) + l’IPC (des del 1993). Quines facilitats que tenen alguns emprenedors, no?

La relació de poder del grup Boira i el sector de l’hostaleria a la ciutat és un dels grans silencis volguts a Girona. D’allò que es parla sempre en privat, però mai surt a la llum pública. Un autèntic tabú. Més enllà d’això, però, el que aquí parlem és que un servei públic com el d’un quiosc de begudes i menjar, com el del Parc del Migdia, regentat per cert pel mateix grup empresarial, ha de complir amb la legalitat. Una premissa que no està passant ara mateix. Una situació que només té uns perjudicats, tots els gironins i les gironines que veiem com l’Ajuntament no recapta el que hauria de recaptar i mentrestant uns empresaris fan el seu agost. En definitiva, toca que el govern doni explicacions i, sobretot, esmeni aquesta situació irregular que fa que el servei del Núria sigui boirós en tots els sentits.

Anuncis

7 pensaments sobre “La boira del bar Núria

  1. Òndia. Molts no en sabíem res.

    Que era una concessió ho havia sentit a dir sempre, però que es feia de forma automàtica… I ja no en parlem dels tractes, que no em semblarien malament si fossin justament per donar una empenta a gent que es vol introduir al món de la restauració, però no per una concessió vitalícia.

    I cap partit en diu res? Absolutament cap?

    Suposo que això es deurà portar a algun ple i que tots els partits es mullin públicament. És un tema molt greu, en una ciutat on els lloguers de locals cèntrics estan a preus desorbitats.

    I per cert, també el Núria, sent concessió com és, se li podria demanar un horari d’obertura més ampli com passa amb el local del Parc del Migdia. Com a mínim als mesos d’estiu haurien d’estar oberts oferint sopars i un lloc de terrassa fins a una hora prudent per no molestar els veïns. També molts cops ens hem preguntat quines grans pressions hi ha perquè al Parc del Migdia no s’hi faci absolutament res les nits d’estiu (amb horari estudiat, naturalment) quan és un espai fantàstic per poder prendre alguna cosa i gaudir de concerts en petit format i activitats culturals.

    • Sí, ho portarem a ple. Ja veus que som els únics que ho hem tret. I molt d’acord amb la resta de propostes que fas sobre l’espai. Són projectes que no aporten cap plus de qualitat

  2. Hola, Lluc. ¿En la ciudad de Girona también está saturada la banda de radio FM? ¿O sólo es en la ciudad de Barcelona?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s