Per la cultura a Girona

La Devesa és molla. Plou a bots i barrals però una colla de gent ens reunim per parlar del model cultural i la ciutat. És dissabte però no fa migdia de vermut. Junts, ens expliquem quines són les virtuts del model cultural de la ciutat però també les escletxes i mancances que existeixen. Ho explica molt bé el manifest “Per la cultura a Girona” que hem impulsat una setantena de persones vinculades a la cultura i a la ciutat i al qual tothom es pot adherir. Parlem de la base, dels barris, de la necessitat de no posar-ho tot a la casella dels festivals, del treball comunitari, de les associacions i de la cultura de petit format, perenne i imprescindible.

Tot plegat torna a sortir dissabte mentre en parlem a prop dels veïns i veïnes de la Devesa que fan un taller de flors mentre clamen la primavera. Ho fa mentre no oblidem que cal iniciar també un procés de feminització de la cultura que deixi d’invisibilitzar les dones com encara passa a la majoria de museus, per exemple, de la ciutat i del país. Dones i mares que pel fet de ser allò que són s’han vist discriminades en el món públic de la cultura malgrat tothom sap que avui la cultura té nom de dona. Una situació incomprensible que cal esmenar el més aviat possible. Com d’altres en què ens trobem avui a Girona. Per exemple, la necessitat de transformar el model de museus per encarar-los encara més a l’educació i a la connexió diària amb els gironins i les gironines. Cal abandonar la vella idea que museu implica actitud de reverència per concebre aquests espais com quelcom viu i en constant transformació per percebuts com quelcom propi dels habitants de la ciutat.

Una interacció que s’ha de poder veure i viure amb els festivals musicals de la ciutat on la presència de grups gironins és minoritzada. En part per la manca de voluntat dels festivals i la poca exigència de l’Ajuntament, en part perquè la manca d’un circuit estable, pensat i promocionat que permeti a les bandes musicals assolir una mínima trajectòria és una evidència que afecta la qualitat musical de la ciutat. I tot, sense desmerèixer la petita peça d’or que significa la Marfà per la gent que comença en aquest món. La creació cultural a Girona viu en precarietat. Els formadors i creadors necessitarien un espai permanent i habilitat per poder crear i evolucionar. En tots els sentits. Com ja tenen, per exemple, en una localitat com Banyoles amb uns resultats en les arts escèniques més que envejables.

Finalment, i en l’àmbit de la literatura, cal destacar la bona feina que s’està fent des de les biblioteques malgrat que seguim sense la reivindicada biblioteca al Barri Vell. Una situació que passa en paral•lel a la manca d’aposta municipal per enfortir les biblioteques escolars o la disciplina plàstica. Molta precarietat. Massa per una ciutat que destina prop d’un milió d’euros a festivals que tot i fer (alguns) aportacions interessants continuen generant un desequilibri evident respecte a la formació i a la creació artística, pilars imprescindibles de qualsevol ciutat moderna i que busqui la justícia i la igualtat entre els seus ciutadans. Com deveu haver notat, en totes aquestes propostes sura la idea que la cultura és una finalitat en si mateixa. La cultura no és una simple eina perquè sectors econòmics vinculats al turisme facin el seu agost, sinó que ha de ser una aposta estratègica de la ciutat, per al conjunt de gironins i gironines. Arreu i a totes hores i garantint-ne l’accés a tothom independentment de la classe social, el gènere o l’origen


lluc @llsalellasvilar


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s