Crònica 40: La Diputació: flotador dels partits polítics

«Avui has tocat un tema de fons», em deia un diputat quan sortíem del Ple de la Diputació de la setmana passada. «Sí, i malament anem que essent de fons els posicionaments de tots els partits hagin sigut tan conservadors», li vaig respondre jo. El debat era el relatiu a les subvencions de la Diputació als partits amb representació a la institució (més d’1ME en quatre anys) i a l’existència de fins a 25 assessors per repartir entre els mateixos grups. Assessors, que ja és sabut per tothom que destinen ben poc temps a la tasca a la mateixa institució per dedicar-la especialment al partit. Per posar un exemple, CiU té un total de 14 persones alliberades, 12 de les quals són teòricament per preparar uns plens que acostumen a tenir entre un i tres punts que no portin des del mateix govern. Dit d’una altra manera, 12 persones per tres intervencions al mes. Tot dit.

Bé, la qüestió és que ens vam quedar sols defensant (ATENCIÓ) crear una comissió per redactar una proposta de reducció de la subvenció a partits i del nombre d’assessors per així dedicar els recursos a d’altres prioritats socials i polítiques. No posava, doncs, ni xifres ni mínims de cap tipus en la resolució. Tot obert per debatre tots junts i arribar a un consens on com a CUP sabíem que les nostres posicions quedarien minoritzades i poc tingudes en compte. Però ni així. Els partits que s’autoubiquen a l’esquerra van afirmar que no era el moment per plantejar-ho. Una manera de fer que em sembla profundament contradictòria amb un posicionament ideològic, l’esquerra, que planteja que les injustícies s’han de tallar d’arrel tant aviat com sigui possible. Dir que ja arribarà el moment de fer-ho és dir implícitament que no vols assumir la responsabilitat de transformar allò que discursivament dius que tocaria canviar. En definitiva, una paradoxa en tots els sentits. Una evidencia que es va fer encara més gran quan el PSC es va queixar perquè la moció de la CUP no  qüestionava els diputats que cobren dedicació exclusiva de la Diputació però estan tota la setmana al seu municipi. Una aportació interessant, segurament imprescindible, que el partit socialista (per ser fidel al nom no pas als seus posicionaments) no havia fet arribar a la CUP abans del ple i que tot i oferir incorporar-ho in voce al text, no va servir perquè els d’Iceta canviessin el seu vot negatiu.

A la bancada de la dreta catalana, la resposta no va anar més enllà de defensar els seus privilegis davant d’un públic on ni tan sols hi havia tots els alliberats contractats com «assessors de ple». Tòpic rere tòpic, el diputat Piñeira senyalava teòriques confabulacions contra la CUP per no debatre sobre el fons de la qüestió. Allò més vell que l’anar peu de fixar-se en el dit per no mirar la lluna. CiU va ser incapaç d’explicar què fan els seus assessors o de garantir que els 200.000 euros que rep cada any de la Diputació van íntegrament destinats a accions relacionades amb el grup que tenen a la Diputació. Incapaç. Per això com a CUP hem decidit demanar els comptes de tot els grups en un exercici de transparència en el qual incloguem la nostra pròpia formació. De fet, fa uns dies nosaltres ja vam anunciar que hem gastat «només» 10.500 euros dels 48.000 que ens han destinat en els dos últims anys. Un exercici de contenció i rigor que fora bo que s’apliquessin la resta de formacions polítiques.

Tot i ser l’últim punt, el ple va quedar marcat per aquest debat que no és res més que un mirall de com s’ha construït la política des del règim del 78. Institucions opaques que permeten sobreviure càrrecs i estructures excessives de partit mentre la Diputació de Girona no pot oferir tots els serveis que li pertocarien. Bé, això mentre el President decideix que entre tots paguem 50.000 euros a una Fundació d’Israel que fa suport a l’habitatge en aquest Estat per persones vinculades a l’Holocaust. Una iniciativa molt noble però ben complicada d’entendre quan les entitats de cooperació catalanes tenen problemes seriosos de supervivència o el pressupost per a suport a polítiques públiques d’habitatge de la institució és encara d’allò més curt (190.000 euros). Seguim. Seguirem.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s