Marx, Engels, futbol i Girona

Per molta gent, dimecres era nit de futbol europeu perquè jugava el Barça. Els carrers de Girona i els bars que no retransmeten el futbol eren buits. La dictadura de la pilota marca els horaris de l’economia. Tot i que sóc aficionat ocasional al futbol, dimecres no me’l vaig mirar. Estona de llar, vi negre i tapes a La Malabarista i lectura de nit. Enmig del llibre, el típic repàs a Twitter i lectura d’un article precisament de futbol “Marx y Engels ya predijeron en 1845 el posfutbol de 2018”. En el text, l’autor, l’Ignacio Pato, explica com la teoria de l’alienació en el capitalisme que van desenvolupar aquests teòrics del segle XIX es pot observar avui en dia en els equips de futbol on “la centralitat del joc ja no pertany als colors de cada club, de fet la identitat (afició) no pot interrompre l’espectacle per un aficionat que s’ha convertit en un client que paga, a l’estadi o cada vegada més a casa.” L’espectacle sempre ha de rodar per no aturar la maquinària econòmica. La identitat, la pertinença i la confortabilitat dels seguidors queda en un segon pla.

Pato recupera textos de Marx i Engels on precisament els filòsofs exposen que aquestes situacions d’alienació produïdes pel capital es produeixen per a tothom però que mentre la classe dominant percep aquesta alienació com una evidència del seu poder i volen preservar-la, les classes treballadores la viuen com una aniquilació, com una contradicció literal del sentit de la vida i volen fer-la desaparèixer. Pato explica així el que està passant en la relació conflictiva entre els clubs i els seus seguidors. Alienació i distància. Comoditat, per uns, rebel•lió, pels altres. Si explico tot això no és només perquè em semblés interessant la reflexió de Pato tenint en compte com el món s’atura quan hi ha futbol, sinó perquè mentre llegia em va venir al cap que aquesta explicació teòrica ens podria servir també per descriure allò que estem vivint molts gironins i gironines amb la nostra ciutat, la massificació del turisme i la centralitat que ha assolit aquest sector en les polítiques públiques del Govern Madrenas (PDECAT).

Així, i si se’m permet, la ciutat, com els clubs de futbol, va perdent la connexió amb les necessitats i les identitats dels veïns i veïnes per convertir-se en un peça d’un engranatge econòmic que, en el cas de Girona, ve marcat pel turisme. La ciutat en venda. Maquinària econòmica a disposició dels visitants, dels turistes, a qui cal atraure i complaure com a prioritat número 1 de tota la ciutat. Créixer, créixer i créixer sense tenir en compte que bolcats al mercat, la ciutat va perdent allò que l’havia fet a si mateixa, que l’havia fet diferent, que li havia donat identitat. Allò que fa que tinguem veïns i veïnes compromesos, enxarxats i teixint barri. I aquest context d’alienació creixent i, per tant, de conflicte, tal com deien Marx i Engels, les classes dominants volen preservar-lo mentre les classes populars proven d’organitzar-se i de reivindicar que no volen ser engolides pel tsunami. Tenim com a objectiu: canviar les condicions, alterar-les i situar les institucions públiques i, en aquest cas l’Ajuntament, al servei de la majoria social de la ciutat.

Tot això ho escric mentre participo de les trobades del Pla Estratègic de Turisme. Un dia en parlarem en profunditat del pla però el que és innegable és que a hores d’ara està enfocat a consolidar l’aposta alienadora que es viu, especialment, al Barri Vell, amb l’excés de turisme. Més i més i més. Mai n’hi ha prou. I això que en 9 mesos hem passat de 411 apartaments a turístics a prop de 600. Realitat negada per Marta Madrenas. El lloguer d’habitatge una pràctica gairebé impossible en determinats indrets i una ciutat enfocada al visitant de 48 hores més que a la gent que hi vivim i fem vida. Els barris, oblidats i tants altres detalls esbandits perquè no són prioritaris. Els clubs ja prefereixen vendre entrades a turistes perquè paguen més i Girona prefereix que els turistes prenguin la ciutat per la mateixa raó. Un drama. Ciutats engolides pel mercat i les institucions municipals, malauradament, al seu servei. Ja ho deia també l’amic Marx, de qui aquesta setmana hem commemorat la seva mort, que per molt neutres que puguin semblar les institucions en el sistema capitalista, aquestes són utilitzades sempre per mantenir els privilegis de pocs. Som aquí per canviar-ho.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s