Mireia i Anna

Han sigut molts els vespres de dilluns al Carrer Casp de Barcelona. També matins i migdies als despatxos i al pati del Parlament esperant jornades històriques que quedaven malauradament en cafès descafeïnats de màquina. Hores i hores de debat, de discussions, de diàlegs. De dissentir sovint. De consensuar, amb més força i tota la confiança de prendre el camí encertat. De fer equip. De ser-hi i comentar la jugada. De somriure enmig de la tensió, que mai és fàcil. Tot plegat, records dels últims mesos que m’han vingut al cap quan us he vist anar dignament a Madrid a declarar sense ni fer un sol pas enrere i a Ginebra, en un exili forçat que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació català i denunciar la repressió de l’Estat. Amb la sinceritat amb què hem parlat sempre, em sento orgullós d’haver pogut participar colze a colze amb vosaltres (i molts més) de l’acció política dels últims dos anys.

foto: Jordi Borràs

Mireia i Anna, hereves de les catalanes fermes silenciades pel relat oficial, heu liderat la dignitat aquests dies. N’heu sigut expressió. He après molt amb la vostra actitud. I no he sigut l’únic. Cap dubte. La vostra calma. La vostra determinació. Ho heu fet amb tots els focus a sobre, la majoria dels quals propietat d’aquells que us volien veure relliscar en aquests paranys de l’Estat de no-Dret(s) espanyol. Però no, com ja sabíem molts, no heu caigut, malgrat encara n’hi ha que han tornat a quedar sorpresos. Especialment homes d’aquells que ja van néixer ensenyats. O això es pensen bàrbars il·lusos, masclistes testosterònics. Heu restat dempeus. I heu sigut exemple, tant com ho van ser més dos milions de persones l’1 d’octubre. Perquè sou lluitadores tenaces, alegres i tossudes. Això sempre. Deixeu-me somriure. Activistes convençudes. Dones revolucionàries.

Fent el que heu fet avui gaudiu de llibertat. Si més no, d’aquesta suposada llibertat globalitzada i empaquetada per Amazon en el cor del capitalisme global que tenim en aquest racó de món. No sou dins d’un presó física de l’Estat. I esperem que sigui sempre així, per això lluitem i lluitarem, perquè us volem sempre amb nosaltres, a la barricada que heu ajudat a bastir. I mantenim aquest desig, i el farem possible, a l’hora que pensem amb en Jordi Cuixart, en Jordi Sànchez, l’Oriol Junqueras i en Quim Forn, que continuen segrestats per un Estat autoritari que ha desistit de la disfressa de democràcia que es va comprar l’any 78. Per ells, tota la llibertat. Les llibertats, en plural. Com per les persones exiliades a Bèlgica, des de fa més de 100 dies. Amb vosaltres, sempre.

Si al principi feia retrospectiva dels mesos que hem compartit al vostre costat, cal també fer-la per saber què ens ha portat a aquesta situació. Ha sigut ni més ni menys que la celebració d’un referèndum. Un exercici de democràcia popular, d’apoderament de la gent, de capacitat de decidir entre veïns i veïnes. És exactament això el que ha fet posar l’Estat espanyol davant del seu propi mirall i veure’s tal com és: autoritari, dèbil i ferit. Tenim una oportunitat, una República, i ara és el moment. Per això és important precisament recordar tots els aprenentatges fets durant aquests anys. Mantenir la fermesa, aixecar la República i respondre amb dignitat. Sempre col·lectiva, és clar que sí. I en el mentrestant, em queda fer-vos saber, allò que ja sabeu però repetirem tantes vegades com faci falta: a la CUP, i a molts altres indrets, dins i fora dels Països Catalans, ens trobareu a 100, 1000 o 100.000 disposats a ser els vostres companys de lluita. A escoltar-vos, a ser-hi pel que faci falta, a ser una mà on reposar, a ser la mirada que us omple de força. Al vostre costat. Avui i sempre.


lluc @llsalellasvilar


Anuncis

3 pensaments sobre “Mireia i Anna

  1. Emotiu i sincer! Comparteixo la lluita, dignitat i valentia d’ aquestes dones! Sou un grup polític compromès i coherent! Endavant i força!!!

  2. La dignitat i fermesa de l’Anna i la Mireia, el seu compromís amb el poble i la valentia que han demostrat sempre, són un exemple a seguir. Tot el meu suport i força per elles i per tots els que desde la Cup i qualsevol altra entitat lluiten per els nostres drets com a poble. Ni un pas enrera, sempre fermes! Una abraçada sincera per totes plegades, molta força!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s