Quan l’esport femení es redueix al màrqueting

Eren prop de les 12 i amb l’advertència de l’alcaldessa que a la mitjanit s’acabava el ple, tot i així al ple d’aquest mes vaig voler dedicar el temps que es mereixia a preguntar a la regidora d’esports sobre l’anomenat “Pla d’accions operatiu de foment de l’esport femení”.

Vaig tenir coneixement de l’existència del mateix arran de la nostra preocupació en relació a la manca de perspectiva de gènere en el Pla Estratègic de l’Esport. Aleshores, des de la regidoria d’esports es va justificar la manca d’accions en aquest àmbit amb el fet que s’estava fent un pla específic sobre dona i esport. De seguida vaig voler saber en què consistia. Una consulta ràpida em va permetre saber que el pla s’havia encarregat a TWISTERS Tourism & Creativity, tot i que el signa també Minimilks, grup de comunicació, en definitiva, dues empreses associades que es dediquen bàsicament al màrqueting. Curiosament, a través d’encàrrec directe, sense ni tan sols demanar diversos pressupostos. Un encàrrec a tres fases pel qual ja hem pagat 7269€. Primera sorpresa, com pot ser que un pla sobre dona i esport no s’encarregui a un empresa d’anàlisi esportiva o a una especialista en temes de gènere o encara millor, a una que compleixi les dues característiques? Doncs la resposta de la regidora va ser tremendament clara, com que es tracta de promocionar l’esport femení, el vam encarregar a una agència de màrqueting. Dit d’una altra manera, promocionem l’esport femení com qui ven un producte i de fet, el pla consisteix ben bé en això, en vendre Girona com a ciutat referent de l’esport femení. Tan lògic com ho veu ella i tan insubstancial com ho veig jo.

jornada_esport_femeni_2016_12És així, un pla centrat en la imatge, la creació de marca, la comunicació i la projecció internacional. Cap línia estratègica centrada en combatre esterotips i discriminacions o en treballar perquè les nenes i les dones practiquin més esport; cap objectiu que abordi la violència de gènere en l’àmbit esportiu; cap anàlisi ni proposta sobre les desigualtats existents entre els recursos municipals que van destinats a l’esport masculí i els que van a l’esport femení, ni sobre el rol i la posició de dones i homes en els clubs esportius i en els espais de decisió; i tampoc cap referència al Pla Municipal d’Igualtat de Gènere. D’aquí la segona sorpresa, zero coneixement del pla per part de l’àrea d’igualtat del consistori. Sincerament, veient el document, saber que la tècnica d’aquesta àrea hi havia tingut alguna cosa a veure m’hauria preocupat encara més, però no deixa de ser sorprenent que un treball d’aquest tipus es faci sense que l’àrea responsable de polítiques de gènere n’estigui al corrent.

Finalment, tercera sorpresa, el Pla d’accions operatiu de foment de l’esport femení és un document farcit de sexisme: llenguatge sexista, expressions estereotipades, anàlisis discriminatoris, observacions masclistes i exemples cossificadors. En són un bon exemple frases com “Amb l’esport es gaudeix d’una vida social més plena, factor molt important pel col·lectiu femení” (a diferència del masculí, s’entén) o “L’increment de la pràctica (esportiva) està relacionat amb els moviments internacionals Health and Beauty” (perquè, és clar, això és el que preocupa i ha de preocupar a les dones). També ho és el fet que posa com a exemple d’esport a l’alça el “Pole dance” del qual diu que està de moda entre les celebrities (element especialment rellevant per les dones, sempre tan superficials, oi?). Si no sabeu què és el “pole dance” us animo a posar-ho al cercador d’internet i demanar-ne imatges, de seguida us adonareu que no correspon a cap de les que considerem com a disciplina esportiva. I per contraposar al “perfil” de dones que practiquen el pole dance parla de “dones tot terreny” com si aquesta fos una altra categoria de dones a qui pertoquen altres tipus d’esport. Fins i tot en l’anàlisi del perquè les dones no practiquen tan esport s’atreveixen a dir que existeixen “barreres biològiques” en relació a la pràctica de l’esport per part de les dones, o que les adolescents abandonen l’esport per motius com que “no suporten la pressió”, que “no volen tenir contacte físic” (estem parlant d’adolescents) o que “tenen mandra o desgana”.

En fi, un pla que és despropòsit absolut, en l’enfocament, en el redactat i en les propostes que planteja, molt lluny del que entenc que hauria de ser un pla de foment de l’esport femení, molt lluny del que necessitem i esperem del nostre ajuntament les dones gironines i especialment aquelles que practiquen o es dediquen a l’esport.

[Foto: pedresdegirona.com]


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Anuncis

2 pensaments sobre “Quan l’esport femení es redueix al màrqueting

  1. Sense portar-te la contraria i subscribint la falta de coordinació entre departaments de l’ajuntament, crec que no considerar el pole dance una disciplina esportiva només perquè aquí ens hagi arribat a través dels puticlubs és caure molt baix. Si una cosa s’ha fet bé aquests anys és lluitar contra aquest esteriotip i veure com noies (i nois) s’hi han afegit. Jo t’animo a practicar-lo i treure’t complexes de sobre.

    També t’animo a fer una anàlisi més profund i autocrític de per què cal posar-hi “marketing” a les coses. Un exemple molt recent: fa uns anys, a crossfit hi havia 4 dones comptades. Les campanyes de Reebook i altres marques, han quadruplicat les dones en aquesta disciplina/pràctica. Segurament algunes ho han fet per voluntat pròpia però és inegable que algunes ho han fet atretes per les campanyes de màrqueting, i benvingudes siguin. Si cal, es fa amb tots els esports inclòs el pole dance. Que sí, posa-t’ho al cap, és un esport com el ping pong, el cúrling i els escacs.

    Amb això no et nego que les frases poden ser més o menys afortunades, però ei, si totes ho tinguessin tan clar com tu no caldria ensenyar res, vés!

    I també: Minimilks és l’estudi més sobrevalorat de Girona i aquests quasi 7300€ no són res amb les plantofades que han fet. (Si la gent ho paga…)

  2. Gràcies pel comentari. Sobre el Pole Dance segurament no tinc prou informació per valorar-ho. Sí que m’atreviria a dir, però, que potser n’hauríem de parlar en el marc més ampli de l’activitat física que és on s’inclouria molta de l’oferta municipal més que no pas d’esport. En qualsevol cas, la crítica s’emmarcava en el missatge transmès incloent el tema de les celebrities. I ho lligo amb el tema del màrqueting. En el fons, el que qüestiono no és que s’utilitzin tècniques de màrqueting per atraure les dones a la pràctica esportiva sinó que tota la política municipal i en aquest cas la de foment de l’esport femení es centri en la creació d’un producte. És a dir, el que em preocupa és que l’objectiu no sigui que més dones practiquin esport o facin activitat física pels beneficis que això comporta sinó fer creure a tothom que Girona és la ciutat de l’esport femení, independentment de si això s’ajusta més o menys a la realitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s