Les 5 esquerdes del Govern Madrenas

Ara farà dos anys que Marta Madrenas va assumir l’alcaldia de Girona després del mercadeig penós que va fer el seu partit, el PDCAT, de la substitució de Carles Puigdemont. Madrenas ostenta la vara des de principis de 2016 i l’episodi Ballesta, el 19, ha quedat en l’oblit. Per això, cal fer retrospectiva de com han anat aquests primers 700 dies amb Madrenas al despatx de la Plaça del Vi. I toca fer-ho reconeixent com un encert la coherència que l’alcaldessa ha tingut en tot el que fa referència al referèndum de l’1 d’octubre i el que va passar abans i després d’aquesta data. Aquest és un reconeixement necessari i honest. Ara bé, si ens fixem en la gestió estrictament municipal, imprescindible si parlem d’alcaldies, cal assenyalar les mancances de la proposta de Madrenas que ens obliguen a tots, i especialment a aquells que liderem l’oposició, a construir una alternativa popular, transformadora i d’arrel participativa que ens porti a un nou govern municipal a Girona l’any vinent. Així doncs, repassem les esquerdes de Madrenas:

-(No) Projecte de ciutat: A hores d’ara i dos anys després, encara no sabem quin és el model de ciutat que projecten l’alcaldessa i el seu govern per la Girona del 2025. Viuen del rèdit i del cop de timó de Puigdemont l’any 2011. I ho fan tot i que el context ha variat en aquests set anys i el que llavors va ser un canvi, avui ja és simple passat. Funcionar a cop de festival de cap de setmana i de rodes de premsa té el seu recorregut, curt i pobre, i per això cal posar el debat sobre quina és la proposta integral per a la ciutat en el futur. Cal plantejar-nos si aquesta passa per continuar destinant la immensa majoria de recursos a partir de dos paràmetres: més turisme i més estètica, com fa Madrenas, o ens hem de centrar en el gir que necessita la ciutat i apostar per les polítiques socials, la recuperació de la gestió de l’Ajuntament en àmbits essencials com l’aigua, l’habitatge, els residus o els aparcaments, les polítiques de medi ambient, d’igualtat (feministes) i els drets socials, laborals i polítics de tots els gironins i gironines. Els cartells no fan créixer el benestar.

– Gestió erràtica: És sabut que una alcaldessa, més enllà de treballar la imatge pública, ha de ser una gestora excel·lent. Una màxima que avui no es compleix a Girona. Tothom qui conegui l’Ajuntament per dins bé sabrà que l’equip de govern no és un equip en cap dels sentits que es necessita ni Marta Madrenas gestiona tampoc cap projecte ni idea amb la profunditat necessària. Marta Madrenas no lidera, tan sols decideix, i a hores d’ara ni hi ha cohesió de grup ni se l’espera. Hi ha rodes de premsa i parcel·les. Cada regidor fa el que vol (i pot). A tot això cal sumar-hi dos elements més: el pas fugaç i improductiu del PSC pel Govern i l’acumulació de poder per a la regidora Maria Àngels Planas (PDCAT) que, comptabilitzant la seva dedicació amb la Diputació, avui no pot seguir el ritme que li demana la institució com es pot comprovar ple rere ple. Les cendres de l’equip de Puigdemont avui no afronten amb la força i la capacitat necessàries els reptes que té la ciutat i Marta Madrenas, en comptes de centrar-se en això, ha decidit ser parlamentària, reduint encara més les hores que dedica a la gestió de l’alcaldia. Un error, des del nostre punt de vista.

– Polítiques socials, educatives i culturals, on?: Tres dels pilars centrals de qualsevol proposta municipalista de futur per la nostra ciutat brillen per la seva absència a Girona. A nivell social, fa anys que tenim un pressupost estancat i no desenvolupem propostes atractives i imprescindibles com si que estan fent algunes ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona governades per confluències i projectes d’unitat popular.  Dijous ens ho explicava, per exemple, l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, en una trobada d’intercanvi d’experiències amb la CUP de Girona. Polítiques que busquin atacar d’arrel les desigualtats i que posin la vida (digna) al centre de tota acció municipal. Pel que fa a l’educació, cada any el pressupost municipal és percentualment més reduït en aquesta àrea, situació incomprensible que provoca, per exemple, que un element preocupant com el de la segregació escolar ni tan sols s’encari de veritat i amb recursos. Finalment, a nivell cultural, si bé és cert que invertim centenars de milers d’euros en la política de festivals (i grans esdeveniments), l’aposta per la formació i la creació cultural així com la cultura als barris, aquella que té lloc dia a dia a la ciutat, continua malauradament oblidada.

– El centre i prou: Madrenas, seguint l’estela de Puigdemont, ha projectat una Girona hipercentralitzada pel que fa a les polítiques públiques en què els barris no han sigut mai part del tot. Posem-hi exemples: el Pla d’Usos de Montjuïc està per fer des de fa 5 anys, el Pla Integral de Girona Est ha desaparegut de l’agenda del govern, el Pla Integral de Sant Narcís és l’última de les prioritats després d’haver blanquejat el paper d’ADIF en l’afer del Parc Central, el Pla Especial de la Devesa ha estat fet a empentes i rodolons, l’esquerra del Ter i Pont Major han vist com no tenien inversions de calat durant tota la legislatura i a Santa Eugènia s’hauran de conformar amb el Pont del Dimoni. Això sense parlar de temes com el transport públic encara massa escàs, els continuats talls de llum per part d’Endesa, la neteja, la seguretat o la cultura en què més enllà del projecte interessant i valuòs de La Volta, segueix a l’espera de propostes.

– A la cerca de joventut i participació: Si algú vol treballar per una ciutat democràtica i de futur, hi ha dos pilars que són imprescindibles i que han estat menystinguts en les prioritats de Madrenas. Faig referència a les polítiques per a joves i a la dinàmica d’incorporar la participació en tota acció de l’Ajuntament. Durant aquests dos anys no hi ha hagut cap iniciativa de fons en l’àmbit juvenil malgrat que la població jove continua essent, conjuntament amb la gent gran, el sector de la població que viu amb més precarietat. Per altra banda, el model de pressupostos participats viu un declivi preocupant com ho demostren les dades de participació del 2017 i el Govern de Madrenas ha estat incapaç de fer cap proposta de millora per aquest 2018. Una dinàmica que s’afegeix a la manca de voluntat per actualitzar el reglament de participació ciutadana, malgrat que es va aprovar una moció de la CUP-Crida que ho demanava, o a la desatenció de les reclamacions perquès es facin auditories públiques o s’articulin respostes positives  a les entrades de peticions col·lectives amb centenars de signatures, com la darrera referent a la moratòria de pisos turístics.

Anuncis

2 pensaments sobre “Les 5 esquerdes del Govern Madrenas

  1. I a més vol l’Hospital Trueta a Domeny, i no a prop del Parc Hospitalari Martí Julià, quant tots els especialistes en recursos sanitaris ( enginyers, arquitectes, diplomats en gestió hospitalària i economia mèdica, etc.) aconsellen el contrari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s