A Girona, ni una més

«La llibertat és quan comença l’alba en un dia de vaga general», Joan Margarit.

Sí, la repressió ara ens ha tocat a nosaltres. A la CUP de Girona. A gent compromesa. A dos militants. A un regidor. El motiu no és cap altra que haver participat a la vaga general del 8 de novembre i de les mobilitzacions d’aquell dia a l’AP7. Aquest és el «delicte» de fons que els Mossos d’Esquadra assenyalen. Haver-nos llevat a primera hora del matí i haver-nos mobilitzat perquè els resultats de l’1 d’octubre s’apliquessin, per reclamar que els presos polítics fossin alliberats, per denunciar la repressió i l’autoritarisme de l’Estat, per lluitar per un país lliure i just per als treballadors i les treballadores d’aquestes contrades. Fer-ho amb les nostres mans, els nostres cossos i un somriure a la cara, com ja havíem fet l’1 d’octubre o el 3 d’octubre. Per això ens citen a declarar i obren una causa penal contra nosaltres, contra dos militants cupaires. Per res més o, de fet, per tot plegat.

L’estratègia repressiva és tan antiga com l’anar a peu. Res de nou a la Vila del Pingüí. Espantar, assenyalar determinats col·lectius, en aquest cas l’esquerra independentista i la unitat popular, i fer-nos servir com a element dissuasiu per tots aquells que s’estiguin plantejant fer un pas endavant en el seu compromís amb la República Catalana o qualsevol altra lluita social i política. L’Estat espanyol, en aquest cas a instàncies dels Mossos, replegant-se en l’autoritarisme més flagrant per evitar que la llibertat i la raó col·lectiva siguin una realitat en algun racó de la Península. Ja se sap que només faltaria que d’una llavor en germinés una República que fes caure el règim del 78, soldat, si cal, a través de «sacrificis» de catalans. Teoria de Soraya, apunts de M.. Els catalans avui, ciutadans de segona, reprimits de primera. Estratègia de desgast, d’anar-hi posant encausats (mireu-vos l’informe del Minotaure), de dir que pel sol fet de ser com som i pensar el que pensem ja som sospitosos de desafecció i rebel·lia. I no som innocents. És clar que no. De ser com som i pensar el que pensem, som eternament culpables i que duri. I de rebels, cent grams del mateix. Perquè hem mamat que davant de les injustícies i l’autoritarisme d’Estat només ens queda rebel·lar-nos. I fer-ho colze a colze, a places, escoles, carrers, autopistes, i on calgui. Amb les nostres mans, la força eterna, el nostre capital.

Per això, de tot aquest procés judicial en què ens trobem avui dos companys cupaires, com de la resta que hi ha oberts, n’hem de poder treure aprenentatges, però sobretot exercicis de dignitat que reafirmin que efectivament creiem en una República catalana social(ista, per alguns) i democràtica i que defensem l’organització popular, les mobilitzacions i les vagues generals com un element imprescindible per qualsevol societat. Dir que els referèndums són i seran sempre nostres i que, si cal, hi posarem cossos, cares i mirades per defensar-los. Millor dit, per defensar-nos. Afirmar que malgrat que ells ens vulguin imposar la por, vulguin «sacrificar» les nostres vides, nosaltres ens mantenim ferms amb els nostres principis, amb allò que hem fet i defensat públicament. I ho farem no pas per aparença ni postureig, sinó perquè hem decidit no renunciar a ser lliures. En cap cas i sota cap circumstància. I perquè en aquest Estat si abaixes el cap, l’hòstia és doble. Aquell franquisme que no marxa, que tot ho impregna i, especialment, les garrotades. El procés judicial tot just comença, però per sort, la lluita col·lectiva per la República Catalana li porta dies d’avantatge. Ni una més.


lluc  @llsalellasvilar


Anuncis

2 pensaments sobre “A Girona, ni una més

  1. Tota la meva solidaritat. Com també tota la meva solidaritat a tothom que sigui “colpegat” i humiliat ‘extrajudicialment’ pel sol fet de pensar d’una certa manera o haver nascut en cert lloc (es digui Sandro Rosell, Artur Mas, Jordi Pujol, Junqueres, Puigdemont…).
    Atentament

  2. FORÇA LLUC I LAIA, ARA VAN A PER LA CANDIDATURA D´UNITAT POPULAR, ENCARA NO SON CAPAÇOS DE PAIR LA GRAN DERROTA QUE VAN PETIR ASSETJANT LA SEU DEL PARTIT I SENSE TROBAR LA VIOLENCIA QUE ELLS CREIEN GARANTIDA, AIXÒ ELS FA BULLIR LA SANG I NO PARARAN FINS POSAR A LA PRESO ALGU DE LA CANDIDATURA, TOT EL MEU SUPORT I SEGUIM MOBILTZANT-NOS!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s