Lorenzana: un passeig d’entrada a Girona

Trobar-te amb persones que coneixen i pensen en la ciutat perquè t’exposin idees i propostes és una de les tasques més interessants que tenim com a regidors de Girona. A mi m’encanta. Per tot el que ajuden a reflexionar i a aprendre, especialment, i sobretot per com ens obliguen a moure’ns dels espais de comfort. La setmana passada, per exemple, vaig coincidir fent un cafè a l’Antiga amb un arquitecte per parlar d’urbanisme municipal. Comentàvem el desgavell de la carretera Barcelona, la incapacitat del govern municipal de plantejar una proposta integral per l’entrada sud de la ciutat, i vam acabar fent-la petar sobre la Plaça del Carrilet (Plaça Espanya). Que si el nou hotel significa la pèrdua d’una oportunitat per fer habitatges de lloguer protegit, per exemple, que si existeixen molts riscos que els voltants de l’estació acabin essent un nou espai prioritzat per a cotxes o que no hi ha manera que l’Ajuntament se centri en facilitar que desapareguin les barreres entre Sant Narcís i l’Eixample. Mentre xerràvem d’això va ser quan ell mateix va deixar anar una idea que com més hi penso més m’agrada: convertir el carrer Lorenzana en un carrer per a vianants (i ciclistes).

Llegit així de cop i volta pot sobtar. Tanmateix, Lorenzana és el carrer d’entrada a l’Eixample i també al centre de la ciutat des de l’estació. Podem convertir-la en la millor porta de benvinguda per tots aquells que viatgen amunt i avall en tren i quan surten de l’estació tomben cap a l’est. L’urbanisme i el sentit que té aquest carrer avui fa que no sembli possible, però si ho mirem des de l’aire no ens queda cap dubte que aquesta és una proposta a tenir molt en compte. A Lorenzana hi ha una escola infantil pública, el Verd, l’única plaça del barri amb més població de Girona, Miquel Santaló, i passat el carrer Migdia, Lorenzana desemboca a un dels ponts del riu Onyar, que algun dia se sap que aconseguirem naturalitzar i retornar-lo a la gent expropiant-lo al formigó. Què més volem? Un carrer de comerços i serveis. Un eix per dinamitzar però també per pacificar la ciutat en la línia del que ja estan fent les grans capitals europees. Un espai de passeig que faci respirar Girona i que transporti el que va ser un dels grans avenços del Barri Vell a altres indrets, la conversió de l’espai per a vianants.

És conegut per tothom que l’Eixample és un barri ben poc barri en la seva capacitat de referencialitat per veïns i veïnes. És encara més una zona de pas que res més. Precisament per això propostes com la d’apostar per espais amb poca circulació de motor (veïns i veïnes), que dinamitzin locals, terrasses i sobretot creïn les condicions perquè es consolidi una xarxa social i veïnal diversa és imprescindible. És, de fet, responsabilitat de l’Ajuntament de Girona fer-ho i per això cal sortir d’aquells espais de comfort on l’equip de Madrenas resideix des de fa anys: l’esdeveniment de dissabte i diumenge com a motor de la ciutat. Ens calen propostes que ens canviïn la vida de cada dia, la facin més digna, més agradable i sostenible. Allò que generalment se’n diu “qualitat”, però que cal aterrar en propostes que ens ajudin a transformar la ciutat amb l’horitzó del 2025. El Pla de Mobilitat aprovat el mandat anterior, que avança a un ritme d’implementació lent i irregular, ja preveia fer que Lorenzana tingui un sol carril de cotxes per ampliar-ne les voreres, però amb perspectiva a hores d’ara aquella decisió sembla ja insuficient.

Una proposta d’aquestes, sens dubte, requereix dels estudis tècnics pertinents. També del debat participatiu dels veïns i veïnes i d’una dotació pressupostària gens menor. D’acord. Però són precisament projectes estructurals els que ens calen afrontar. Si més no, per començar a debatre-ho. Cada semestre llegeixo com Barcelona enfoca canvis d’aquest estil per un futur. L’últim, el de deixar la Meridiana en dos carrils perquè tendeixi a ser passeig. Mentrestant el mandat de Madrenas passa sense pena ni glòria pel que fa als canvis de mobilitat o urbanisme. La Clínica Girona va ser un projecte embastat sota la batuta de Puigdemont, les obres del Parc Central van 7 anys tard i ja hem comentat que la Plaça Espanya quedarà lluny del que hauria pogut ser. Al Govern li manca una proposta de ciutat, un imaginari de cap on vol fer-la virar més enllà dels esdeveniments de cap de setmana i el turisme. Ara fa un any aproximadament vaig escriure un article sobre el carrer de la Rutlla que parlava de la necessitat de transformar la globalitat d’un dels carrers centrals de la ciutat. Un any després, el Govern encara mira cap a un altre costat i ni en parla. Ara, des de la CUP-Crida per Girona plantegem una proposta més, iniciar el debat sobre Lorenzana. En tots ells, ens oferim, com sempre per treballar-hi. Tot i això, l’experiència ens diu que ben aviat veurem com malgrat ser oposició constructiva, tot el que diguem el Govern de la diputada, consellera, directiva de l’AMI i alcaldessa ho acaba desant en un calaix.

 


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s