Una passejada amb la regidora Planas

Passejant per Girona no es veu una ciutat pobra, es veu una ciutat de qualitat de vida, és cert que hi ha uns serveis socials que hi hem abocat molts recursos, per això, per millorar la qualitat de vida. Crec que podem dir amb la boca ben grossa que tots els habitants de Girona estan atesos amb les seves necessitats. Aquesta és una frase que va pronunciar amb tot el convenciment la regidora d’Hisenda del PDECAT de l’Ajuntament de Girona, Maria Àngels Planas, al ple de Girona de dilluns passat després que li preguntéssim si a part d’estar contents perquè Girona tenia quasi 100.000 habitants podíem debatre també sobre la qualitat de la vida. He rumiat si deixar l’article aquí i permetre que cadascú tragués les seves pròpies conclusions amb la literalitat de les paraules de la senyora Planas, però no me n’he pogut estar. Han passat 72 hores i no hi puc deixar de pensar. Alguns dels assistents al ple, de fet, em van escriure preocupats per les afirmacions de la regidora de govern. Unes declaracions que mostren com una part del Govern de la ciutat manté una visió de classe, elitista i poc connectada amb el conjunt de la ciutat.

Que vivim en una societat (i ciutat) desigual on milers de persones viuen de forma precària i amb problemes per arribar a finals de mes (alimentació, energia, llar,…) ens pensàvem que era un coneixement universal, però resulta que no. Resulta que el passeig d’alguns deu ser tan mil·limetrat (i curt) que només hi veuen flors i violes. Que Teia, Eufirastea o Llúcia els hi revisin la vista, siusplau. La taxa de pobresa a la ciutat indica que continua estancada al voltant del 20 per cent. És a dir, una persona de cada 5, normalment dona, viu en una situació de risc per les seves condicions socioeconòmiques. De fet, fa pocs dies que el mateix Govern municipal de la senyora Planas ha obert un espai extra nocturn per acollir persones sense llar a l’hivern i ha engegat un pla, malauradament tot just pilot, sobre pobresa energètica a Santa Eugènia per la quantitat de casos que existeixen a la ciutat. Dones i homes que no, no tenen les necessitats cobertes, senyora Planas. I, segurament, a diferència de vostè ho diuen amb la boca petita per l’imperant classisme que existeix encara avui en dia.

El capitalisme neix, creix i es reprodueix en base a la desigualtat. I la regidora Planas es va convertir dilluns en l’exemple més fefaent de la normalització de la mateixa. No només de l’acceptació de la desigualtat com a realitat, sinó també de la seva defensa implícita, que és el que pertoca. De fet, de les paraules de Planas fins i tot s’entén que la situació actual és bona. Positiva. Per què si no, com es pot interpretar que digui que quan ella passeja pel carrer veu que la qualitat de vida és satisfactòria? Fa temps que la CUP-Crida per Girona hem fet propostes de per garantir que els gironins i les gironines visquem en peu d’igualtat. I ho fem malgrat que sabem que sense un canvi en el model econòmic imperant, el capitalista, això és impossible. Però no ens rendim. Mai. Perquè sabem que cal lluitar des de dins i fora de les institucions per construir la societat justa que les classes populars es mereixen. Tenim desenes de propostes elaborades en clau de polítiques fiscals, d’educació, habitatge, serveis socials o gènere. I participem també de tots els espais de mobilització i transformació social de la ciutat

Així entenem la política. I així la defensem. Així actuem. Convençuts que la majoria social dels gironins i gironines no es mereix una postal, sinó una ciutat on tothom pot brillar perquè té els drets socials garantits i els pot exercir sense por a arribar a final de mes. I tenim clar que només ho aconseguirem si som molts, si ens organitzem i si junts, com hem après els últims mesos, ens aturem per dir que injustícies, mai més, enlloc, contra ningú. Ni injustícies ni tampoc mirades desenfocades. A nosaltres ens agrada mirar. En gaudim. Perquè quan un mira i ho fa bé, sempre sap cap on s’ha d’anar. I mai n’hi ha prou.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

2 pensaments sobre “Una passejada amb la regidora Planas

  1. El Diari de Girona, el 19 de juliol passat, deia en un titular que “Més de 320 persones viuen regularment al carrer a Girona”. Cada quatre passes et topes amb algú que demana caritat. Al voltant del 20% de la ciutadania viuen sota el llindar de pobresa. Jo diria que no anem pas tan bé com diu la senyora regidora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s