Any nou: 10 reptes per Girona

Girona s’acosta als 100.000 habitants. La ciutat creix en molts sentits talment com ho fan els reptes. Ara que comencem l’any i tothom escriu els seus propòsits, he volgut situar els 10 temes que haurien de guiar la política municipal de la ciutat. N’hi ha molts més, sens dubte, però si a finals d’any repassem aquest escrit i la feina s’ha fet, estic convençut que tothom arribarà a l’any més orgullós de la nostra ciutat.

Les desigualtats i la precarietat: La taxa de pobresa a la ciutat de Girona és aproximadament d’un 20 per cent. És a dir que una de cada cinc persones, i especialment les dones, viuen en una situació límit a la nostra ciutat, amb precarietat i sense recursos i massa sovint invisibilitzades. Aquesta és segurament la dada més preocupant que hauríem de tenir en compte a l’hora de fer polítiques públiques també enguany. En els últims anys amb els governs de Puigdemont i de Madrenas aquest ha sigut un tema que no s’ha afrontat de forma diàfana. L’últim exemple el tenim amb els pressupostos municipals aprovats per aquest 2018 en què les propostes per atacar la desigualtat i la pobresa han estat més que minses. Assumir el repte i situar aquest debat al centre de tota discussió política és un deure que tenim qualsevol candidatura que treballem per la igualtat dels gironins i les gironines, independentment d’origen, raça o gènere.

Muncipalització de l’aigua: Des que l’any 2012 es va renovar la concessió del servei de l’aigua a l’empresa mixta AGISSA, la CUP, conjuntament amb d’altres actors, hem treballat per explicar perquè aquesta decisió va ser un greu error de Puigdemont i el PDECAT. Un error que s’ha vist corroborat per la investigació judicial apareguda gràcies a una denúncia de la CUP a través de la qual s’ha vist que els comptes i el negoci de l’aigua han estat un frau a la nostra ciutat. Un fet que s’agreuja per la seguretat que amb un servei municipal d’aigua la gestió seria més transparent i democràtica i a més a més podríem aconseguir una millor qualitat del mateix. L’any 2020 s’acaba la concessió i aquest 2018 serà clau per fer totes les passes necessàries perquè arribem a la data (o abans si cal) amb totes les opcions sobre la taula i la gestió de l’aigua des de l’Ajuntament com la millor situada per garantir un servei bàsic com és el dret a l’aigua per a tothom.

La participança: ciutat democràtica: Girona és una ciutat que viu d’esquenes a la participació política ciutadana. Des de l’arribada dels pressupostos participats ara fa cinc anys, hi hagut poc política pública de participació. Com a molt, alguna enquesta electrònica puntual i processos participatius amb pocs fons i nul·la aplicació pràctica. Ni audiències públiques sobre pressupostos, ni creure’s de veritat la participació en plans com ara el de Sant Narcís o el de la Devesa. De fet, fa un any que hauríem d’haver engegat una reforma del Reglament de la Participança i el Govern no ha fet cap dels deures. Per això, aquest 2018 pot ser un bon moment per canviar aquesta dinàmica. Amb la politització creixent de la ciutadania els últims anys és el moment de transformar el com fem política des de les institucions i tendir cada vegada més a una gestió compartida i realment democràtica del dia a dia i no únicament a fer votar cada quatre anys i dificultar el seguiment de la política municipal.

El Modern i la cultura als barris: Pel que fa a la cultura, element imprescindible i sovint oblidat, el 2018 es presenta amb dos reptes gens menors. Consolidat (i cansats) del model de l’esdeveniment i el festival, Girona ha de solucionar què passarà amb el Modern. És a dir, més enllà del finançament de les obres de l’edifici, què volem que sigui el Modern. Un espai per entitats? un recipient per empreses que programin? una barreja? un equipament gestionat de dalt a baix? de baix a dalt? quin tipus de cultura promourem que s’hi faci? Preguntes sense resposta després de dos anys i mig de mandat a les quals cal sumar-hi la necessitat d’impulsar polítiques culturals a nivell de barri a través no només dels centre cívics i les biblioteques, eines indispensables. Avui la formació i la creació cultural i més en clau de barris continua estancada a Girona, una situació que no podem continuar avalant de cap de les maneres.

Pisos turístics: El turisme és una de les realitats que més ha sacsejat la ciutat en els últims anys. La gran aposta Puigdemont i, per tant, també de la seva deixeble, Marta Madrenas. Un negoci que ha aportat beneficis econòmics, repartits per cert de manera molt desigual, però també efectes secundaris negatius com és el monocultiu a nivell de promoció econòmica i, per tant, d’inversió pública, la saturació del Barri Vell en molts moments de l’any, la precarització del mercat laboral o l’increment dels preus de l’habitatge com bé explica un informe encarregat per serveis socials de l’Ajuntament de la ciutat. Així mateix, com bé han denunciat veïns del Barri Vell, Pedret i Sant Pere, la saturació de pisos turístics, que han crescut un 200 per cent en un any, va ser un dels principals problemes apareguts l’any 2017. Un conflicte que Madrenas no ha volgut afrontar i, fins i tot, ha negat de forma reiterada. Tanmateix, és vox populi que fer veure que res no passa no significa que el problema desapareixi. Marta, pren-ne nota, siusplau.

Feminisme: posar la vida al centre: El Servei d’Informació i Atenció a les Dones de l’Ajuntament de Girona atén cada any desenes de gironines víctimes de la violència de gènere. Poc se sap però és així. Dades objectives. Una violència que té múltiples cares i que afecta moltes dones independentment del seu origen, edat o classe social. Lluny dels estigmes creats. Una violència que és l’estadi més extrem d’una desigualtat que les dones viuen cada dia múltiples vegades. Per això, calen polítiques municipals que combatin no només la violència masclista i les desigualtats que viuen les dones, que representen més del 50 per cent de la població, sinó també que potenciï iniciatives que vagin lligades a situar la vida, la solidaritat, les cures i el suport mutu al centre de tota activitat col·lectiva.

El Trueta: urgència pública: L’Hospital Trueta afronta dos debats imprescindibles que van molt més enllà de la ubicació dels terrenys i de la frase “Girona ha de tenir un hospital tant sí com no”. Per un costat, cal que l’Ajuntament, juntament amb la resta d’institucions públiques gironines, exigeixi de forma clara i prioritària un increment del pressupost per l’actual hospital tant pel que fa a les reformes urgents com pel que fa als recursos per garantir un servei de qualitat. Per l’altre, cal que afrontem sense apriorismes si el futur hospital de la demarcació cal que sigui separat físicament del que ja existeix a Salt o es considera que és millor, pel que fa a la qualitat del servei, aprofitar per aglutinar-ho tot en un únic complex sanitari. La CUP vam iniciar aquest debat però malauradament ningú més es va atrevir a fer-ho de forma honesta. Tothom va preferir apostar per l’hospital al meu poble i així vam veure com el PDECAT, ERC o el PSC mantenien posicions oposades a Salt i a Girona. I tot per mantenir vots. Que trist.

Carretera Barcelona, la buidor feta entrada: Passen els anys i l’entrada Sud de la ciutat continua trista, deixada i vergonyant. No només per les naus buides que, d’acord amb el xec-regal que vam fer com Ajuntament a la Clínica Girona, hauria de canviar més aviat que tard sinó també per la incapacitat del govern de Madrenas de debatre públicament una proposta global de mobilitat, equipaments i serveis que transformin aquesta part central de la ciutat. Perquè calen canvis a la carretera Barcelona, i sabem que la Plaça Salvador Dalí quedarà diferent, el Cassià Costal tindrà una pista coberta però els barris de Sant Pau, Pla de Palau i Sant Narcís es mereixen quelcom més que pedaços deslligats que no queda clar com ajudaran a la dinamització i la connexió d’aquests barris.

Residus, un monstre silenciat: Girona genera un volum aproximat de 40.000 tones de residus l’any, segons les últimes dades que apareixen al web de l’Ajuntament. Una barbaritat. El tractament de residus és un dels elements claus per combatre el canvi climàtic a nivell local. Per això, ens vam oposar a la proposta d’incrementar el model d’incineració de residus que ha promogut el govern municipal perquè no només contradiu els dictàmens medi ambientals per lluitar contra a contaminació sinó que també ha significat un increment dels impostos que paguem tots els gironins i gironines. Un creixement de la despesa familiar que no ha estat repartit segons la renda de cadascú sinó que ens ha afectat a tots per igual. Mentrestant, la implementació d’un model de recollida selectiva més eficient com el porta a porta ha quedat estancat en la prova pilot que es fa a Sant Daniel alhora que els treballadors del sector reclamen més recursos per poder garantir un servei de qualitat. Recursos que, per cert, es destinen a controlar-los a través de GPS i no al servei en sí. I no, no som a 1984. Diria.

Ciutat República: Aquest mandat ha vingut marcat de forma considerable per allò que passava al Parlament i al país. Del 27 de setembre de 2015 al 21 de desembre del 2017 passant per l’1 i el 3 d’octubre i el Cop d’Estat del 155 promogut per PP, C’s i PSOE. En això a Girona hem sigut capaços de mantenir un bloc ferm a nivell institucional però també de carrer. Ara bé, en el context actual i les condicions objectives de la nostra ciutat, aquest 2018, Girona ha de poder liderar un projecte de municipalisme lligat a la materialització de la República i la defensa dels drets i les llibertats dels catalans i les catalanes. Això passa per potenciar espais de debat i de treball de dinàmica constituent, però també per la mobilització i l’explicació de què significa poder engegar una República. Una tasca, que com totes les que són municipals, hem de fer amb el conjunt de la població, siguin del color polític que siguin. Un sol poble, una República de tothom, una ciutat referent.

Tenim feina. Bon any.

 


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s