Dempeus: cinc raons per votar la CUP

Aquest 21 de desembre el Govern espanyol ha convocat unes eleccions il·legítimes. Unes eleccions imposades a partir del 155, l’autoritarisme i la repressió. Gràcies a un estat d’excepció i a una excepció que s’ha fet Estat (espanyol). Per això, cal que tots i totes anem a votar (i a comptar si fa falta– us podeu fer apoderats aquí). I si anem a votar, i segur que no us estranyarà, penso que l’opció més digna i transformadora és la CUP-Crida Constituent. De raons n’hi ha moltes, penseu que ens en sobren 155, però jo en destacaré cinc.

1. El referèndum i el desllorigador del 27S: Si mirem com hem arribat fins aquí, farem bé de recordar quin és el rol que ha jugat cada actor polític. La CUP, per exemple, a diferència dels que han deslegitimitat la majoria social catalana, els que han preferit practicar l’equidistància o els que han mostrat dubtes i anades i vingudes massa sovint, ha sigut defensora nítida i ferma d’exercir l’autodeterminació l’1 d’octubre. També d’aplicar-ne els resultats i defensar-los arreu, al Parlament i també al carrer. Les estructures d’Estat no estaven a punt per un escenari de ruptura, però, com sempre, el poble ha superat conjuntures i previsions i ha esdevingut l’estructura popular imprescindible per la independència. I amb això, la CUP-Crida Constituent sempre hi hem sigut. Hem practicat la sinceritat política. Des de l’autonomia del nostre projecte hem participat de l’estratègia cap a la República a l’hora que hem tensat quan ens ha semblat que a Palau hi havia coses que trontollaven. Ningú dubta avui en dia que sense la CUP no hauríem arribat on som. Tampoc i especialment sense el motor de canvi: la gent, organitzada sigui amb les entitats independentistes o amb els CDR. Per això és important que aquesta equació no marxi. Com més organització popular, més llibertat i més democràcia. I també, si se’m permet, com més CUP, més República. Com més CUP, més lluita. Com més CUP, més nosaltres, més poble i més Països Catalans.

2. República, drets socials i assemblea constituent: El lema Dempeus va lligat a una doble idea: resistència a l’embat de l’Estat i crida a la construcció de la República. Una doble cara que sabem que no en té prou d’una bona acció a les institucions sinó que ens necessita actius i lluny de sofàs i televisors. O, si ho preferiu, ens requereix més enllà de les sèries nord-americanes, la sortida de nit i el futbol de cap de setmana. I sobretot necessita fermesa, claredat i determinació, elements que, sens dubte, són marca de la casa cupaire. Tot plegat per desenvolupar tres pilars bàsics que superen la idea de “restitució” i que han de servir per implementar els resultats de l’1 d’octubre. En primer lloc, la materialització de la República, en segon lloc el desplegament de polítiques socials que superin la lògica del capitalisme senil que ha conduït a la precarització actual i, finalment, l’impuls d’una assemblea constituent que defineixi el futur marc polític per al nostre país entre tots i totes.

3. L’esquerra que no juga a l’status quoEls últims quaranta anys ens han mostrat al nostre país i també a l’Estat que un dels principals problemes ha sigut la desnaturalització de l’esquerra i la complicitat que ha tingut bona part d’ella amb el règim. Allò que les places del 15M van resumir en les elits que havien pactat d’esquenes a tot i tothom i que “no ens representaven”. Que havien jugat a Bankia, nuclears, corrupció i monarquia borbònica. De l’escletxa d’aquell 15M en van sortir oportunitats interessants. Com de les manifestacions de l’11S. Per l’esquerra, vull dir. Malauradament avui veiem com a l’Estat ja tots els partits han acceptat el règim del 78 com a terreny de joc. Pablo Iglesias ja participa dels actes de celebració del 78 i considera que som responsables del feixisme malgrat que l’estiguem combatent dia rere dia. El del 1978 és un terreny trucat que a hores d’ara només des de Catalunya pot ser esberlat. Un canvi imprescindible que cal que impulsi l’esquerra política si volem que vagi lligat a drets socials, civils i polítics i a una societat justa i diversa. Un objectiu que la CUP ha vingut reivindicant des de fa anys. Les sobiranies, n’hem dit sovint. Des de la tenacitat i la perseverança hem fet viable la idea que l’alliberament nacional i social són indestriables i, sobretot, que es podia fer política a les institucions sense caure als cants de sirena dels corruptors coneguts (un 3 per cent) i per conèixer, tota la resta.

4. La llista i la disjuntiva electoral: Aquesta és la tercera vegada que la CUP es presenta a unes eleccions al Parlament. I cada vegada ho hem fet amb una alineació diferent. Nova gent al Parlament però no pas persones inexpertes en el compromís del qual en són artesans. Amb el suport i l’experiència dels que hi han sigut tots aquests mesos, presentem un equip innovador, sense cadenes i amb l’energia necessària. Amb un somriure compartit. Persones vàlides, formades i amb les idees clares, que tenen voluntat de transformació en cada gest dels que fan. Persones que només saben estar dempeus. O drets, com ens agrada més dir per sobre la Tordera. En Carles, la Maria, la Mireia, la Natàlia o en Xavi en són exemple. A més a més, ens trobem davant unes eleccions en què les enquestes ens diuen que molts escons ballen entre Ciudadanos i la CUP. També a les Comarques Gironines on l’últim diputat a repartir estaria entre el 2n de la CUP i el 3r de Ciudadanos, el partit profundament conservador i liberal que fa veure que és modern mentre ataca el model d’escola catalana i defensa l’empresonament dels polítics catalans que no pensen ni actuen com ells diuen. Detalls – l’últim diputat – que faran caure majories cap a un costat o un altre. Detalls, doncs, gens menors.

5. Feminisme, ecologisme, democràcia directa: Ara bé, mentre el 155 segueix imposant-se paral·lelament a què el Tribunal Constitucional anul·li dia rere dia les lleis socials aprovades pel Parlament de Catalunya, tenim clar que el país necessita polítiques feministes, ecologistes i radicalment democràtiques. En unes eleccions no excepcionals i amb la República materialitzada, aquestes serien les prioritats cupaires. No destapo res de nou. Conjuntament amb aquelles que propiciessin la superació del model econòmic capitalista que ha imposat unes relacions socials i de gènere profundament desiguals, que ha implicat el canvi climàtic funest pel territori i que rebutja una economia democràtica al servei de les classes populars. Per això, aquests eixos són presents al programa polític de la CUP-Crida Constituent per la legislatura que ve. Com la defensa de la cultura, la pagesia i els drets polítics per qualsevol persona que visqui a Catalunya vingui d’on vingui. Perquè per nosaltres són prioritats de primer nivell. Necessitats urgents. I ni volem ni podem deixar-les de banda. Aquests són els nostres colors de la República. Colors de vida. De sobirania i d’igualtat. I els pintarem arreu també els mesos que vénen. El 21 de desembre (i tots els dies que vindran), DEMPEUS.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s