Plaça Espanya: camí del nou nyap central

A Girona hi ha una Plaça Espanya que poca gent situa. No pas pel nom sinó perquè en té poc de plaça. Entre la carretera Barcelona i l’estació de tren, a mig camí de l’Eixample i Sant Narcís, ben diferent que la de Poeta Marquina (abans coneguda com la del Carrilet), Plaça Espanya fa temps que no és gaire res. A la campanya del 2015 des de la CUP-Crida per Girona en vam parlar i vam reclamar un procés de ciutat i participatiu per debatre què havia de ser la Plaça una vegada l’estació d’autobusos fos soterrada. El PDECAT i el PSC no van fer absolutament res i al maig del 2017 l’estació d’autobusos abandonava l’espai i Plaça Espanya quedava desemparada. Sense projecte ni calendari. A la intempèrie.

Ara hem sabut per la premsa que el procés participatiu amb veïns i veïnes durarà 15 dies – quina presa de pèl – i que la part de terrenys privats ja està decidida com anirà: pisos i un hotel. Totxo i més totxo. Els terrenys són del constructor Homs – transparència – i no són pocs qui amb raó ja han explicat que tot aquest relat màgic del propietari que durant anys ha cedit el terreny desinteressadament ara obtindrà una recompensa excel·lent. Entre tots i totes hem arreglat i arreglarem un paratge de la ciutat que ara ell tindrà per fer-hi el que vulgui ja que el Govern ni tan sols vol debatre si el que ens realment ens interessa com a ciutat és que allà hi vagin més pisos i a, més a més, un hotel. Ja està decidit. Tancat. Tanta generositat em desborda.

I no ho dic perquè el Gremi d’Hostaleria de Girona hagi expressat en més d’una ocasió que no calen més hotels a la ciutat o que aquesta sigui l’enèsima aposta pel monocultiu turístic de l’equip de Madrenas, sinó perquè hem de tenir un debat sobre si els pocs espais de transició entre barris densos com l’Eixample i Sant Narcís han de ser urbanitzats o no. És a dir: si volem una ciutat verda, agradable i amb qualitat de vida, idees que tothom sempre defensa, sembla poc de sentit comú que ara l’aposta sigui més hotels, més totxo, i abandonar la idea d’esponjar els barris altament densificats. Amb el model que és el constructor qui decideix què passa en un espai per sobre el bé comú tornem al model de la bombolla. Sí, sí, us en recordeu de tot plegat? Que ràpid que alguns volen fer oblidar l’estafa del passat. Sort que alguns deien que n’havien après.

Per nosaltres, aquesta ciutat fa temps que va d’oportunitat perduda en oportunitat perduda. Clínica Girona va fer el projecte a mida independentment del bé comú. El moviment del Trueta a Domeny també implicava una operació de milions d’euros que afavoria els propietaris privats dels terrenys. Ara, veiem com és el constructor Homs qui de la seva “generositat” en traurà un negoci més òptim. El model del Govern actual marca prioritats. Com tots. I en aquest cas, el negoci privat sempre va un pas per davant. Sabem que Plaça Espanya es decidirà en 15 dies i els veïns no podran parlar del seu conjunt sinó només d’una part. Així es com es fan les coses a la Girona dels festivals. Dels festivals de la mala gestió i el totxo. El dia que algú estudiï què ha passat aquests 10 anys en aquesta zona de la ciutat conclourà que de nyap a nyap i la centralitat de la ciutat a pastar fang.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s