Que t’incrementin el sou a final de mes no vol dir per força que la teva qualitat de vida sigui millor. Fins i tot, si incrementes proporcionalment les despeses que tenies a partir de l’augment de salari tampoc significa que estiguis actuant necessàriament de forma excel·lent. De fet, potser un suposat canvi de salari ens hauria de servir per reflexionar sobre si el model que hem estat utilitzant els últims anys és realment útil i millorable. Si calen canvis i, per tant, no continuar fent allò que ja hem anat fent simplement perquè sempre ho hem fet així. Aquesta és la metàfora que vaig fer servir dimarts passat en el debat de pressupostos de la Diputació de cara al 2018.
Algú ho pot trobar simple o barroer, però el debat de fons sobre els 127 milions d’euros que té de pressupost per l’any vinent la Diputació de Girona es pot sintetitzar així. Cal recordar que parlem de la institució política gironina amb més diners a caixa (i més poc deute) fet que significa que té molt de camp per recórrer. La Diputació cada any fa créixer el seu pressupost. I tot plegat encara que no ho sembli si ens fixem en el poc debat públic que genera i en el seguidisme governamental que fan els principals partits de l’oposició a excepció de la CUP. I és que un any més, les prioritzacions de la Diputació passen per turisme, protocol, difusió i presidència (àrea on el President pot decidir a dit sense cap més criteri que el seu) més enllà de l’increment – benvingut – de 4 milions d’euros pels municipis (únic argument dels valedors del SÍ).
Uns 4 milions que representen poc més del 33 per cent de l’increment del pressupost. Uns 4 milions que, evidentment, ningú pot rebutjar. Aigua en temps de sequera que fa somriure no per generosa sinó per imprescindible. Ara bé, darrere d’això podem comprovar també com amb el nou pressupost l’àrea de protocol ha passat de 400.000 a més d’1 milió d’euros en només tres anys o que l’aportació pel Patronat de Turisme ha incrementat més d’1 milió i mig d’euros enfilant-se per sobre els 6 milions d’euros en només tres anys. I això no és casualitat, és voluntat política d’afavorir el “decoro” i els més forts. Perquè si ens creiem aquella màxima de qualsevol projecte que mínimament defensi el concepte de justícia que diu: que l’administració pública hi és per ajudar a qui menys té i no pas a qui més acumula, com pot ser que a hores d’ara la Diputació continuï fent créixer la inversió en el monocultiu turístic mentre les associacions de mercats, les entitats de promoció local o el comerç de proximitat, per exemple, només reben subvencions d’un màxim de 5.000 euros per un any? I el cooperativisme, eternament oblidat, on queda? O la transparència, el bon govern i les polítiques socials, lluny encara de ser referents?
Per la CUP el pressupost de la Diputació hauria de girar com un mitjó. Ho hem dit des de primer dia, per nosaltres, a diferència del que hem anat veient en què cada engruna de polítiques socials, medi ambientals, de gènere o de diversificació econòmica s’aconsegueix després de suar la cansalada, cal posar aquests eixos al centre de la política de la Diputació. Evidentment, de la mà dels municipis, protagonistes del món local però sense oblidar mai que els municipis són de i per a les persones. Els municipis no són una finalitat en si mateixa com a vegades sembla desprendre’ns del discurs del govern provincial. Alhora hem de deixar enrere el model extremadament subvencionador i discrecional per un de públic i de prestació de serveis. Bé que s’ha aconseguit a Dipsalut, per exemple, un organisme que tot i les mancances presenta un 47 per cent del pressupost per subvencions, que no és poc. Una xifra que es troba 14 punts per sota del de la Diputació en què més de 70 milions dels 127 del pressupost aniran destinats a aquestes partides l’any 2018. Una barbaritat i una repartidora, com vulgarment se la coneix.
Ja ho veieu, doncs. A la Diputació hi ha més calés que mai, però girar el concepte de com ens els hem de gastar continua essent una tasca solitària de la CUP. Ens agradaria que dimarts passat ens haguéssim plantat tota l’oposició amb aquests bàsics compartits. Tanmateix, no va ser possible. Allò que es fa als municipis, que és no votar un pressupost si no inclou part del teu programa, a la Diputació desapareix per part de la majoria de partits. Suposo que és el que té que ningú et voti per ser electe a la Diputació sinó que qui t’esculli sigui el partit.
[es]Crits per Girona 