Precarietat laboral en l’economia reproductiva

Ja hem engegat el 3r Seminari Feminista, que enguany hem volgut dedicar a la precarietat laboral en l’economia reproductiva. Un seminari que parteix precisament de la demanda d’un grup de dones treballadores d’aquest sector que, cansades de patir aquesta precarietat, es plantegen unir-se per fer-hi front. El missatge és clar, la precarietat laboral en l’economia reproductiva no és casual, sinó conseqüència d’una societat capitalista i masclista que posa el poder i el diner al centre enlloc de  posar-hi la vida i el que la fa possible. Una societat que delega en les dones aquestes tasques reproductives que menysprea i que quan aposta per externalitzar-les ho fa amb la precarietat més absoluta. Una societat que juga amb la doble discriminació i reserva per les dones d’origen immigrat les feines més dures i més precaritzades. Una societat que legisla perquè això sigui possible i que genera un estat d’opinió que ho normalitza.

Dimecres passat, en la primera sessió, pensada per conèixer els drets laborals de les treballadores de la llar, de la mà de Carlos Rodríguez i Mireia Bazaga, vam veure com si la teoria ja és minsa, la pràctica és desesperant. Situacions de vulneracions de drets continuades, maltractaments i fins i tot pràcticament esclavatge són realitats massa habituals per a les dones a qui deleguem les tasques reproductives que no volem o no podem assumir. Demà dimecres, continuarem aprofundint-hi amb la Isabel Otxoa, membre de l’Asociación de Trabajadoras del Hogar de Bizkaia i professora de la EHU-UPV. Una sessió en què volem analitzar els elements de discriminació masclista inclosos en la legislació laboral i d’estrangeria que afecten aquestes dones i alhora conèixer un exemple de lluita en defensa dels drets d’aquestes treballadores i dibuixar alternatives feministes a la situació actual. En la darrera sessió, continuarem amb la línia mobilitzadora i comptarem amb representants de Las Kellys i de Sindillar perquè ens expliquin com, des de les seves organitzacions, estan lluitant per denunciar la precarietat laboral d’aquests sectors clarament feminitzats.

Un any més, doncs, hem volgut  dedicar aquest mes de novembre a denunciar les múltiples cares de la violència masclista. Aquest dissabte és 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere. Són diversos els actes que tenen lloc aquests dies arreu però cal que tinguem clar que aquesta és una lluita diària. La reflexió final de la primera sessió del seminari era clau, l’estat discrimina amb les seves lleis i les seves polítiques masclistes, però també ho fem tots i totes nosaltres quan deleguem les tasques de cura a altres dones i ho fem en condicions pèssimes. Comencem, d’una vegada, a posar la vida al centre, a reconèixer el valor de les tasques reproductives i a oferir dignitat i reconeixement a aquelles en qui dipositem la confiança de tenir cura de nosaltres i dels nostres. Fem-ho nosaltres mentre exigim als altres que ho facin també.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s