Natàlia Sànchez Dipp

Sé que centrar un article d’aquest bloc en una figuerenca pot semblar una heretgia per algun habitant de la Girona més profunda. Tanmateix, permeteu-me aquesta excepció necessària. Aquest pont entre la humitat gironina i la tramuntana empordanesa aparcant el recel històric entre ambdues ciutats. Vull presentar-vos la Natàlia Sànchez Dipp (@nataliadipp), dona, figuerenca, i per tant empordanesa, teixidora incansable de la unitat popular i cap de llista de la CUP per les Comarques Gironines aquest 21 de desembre en aquestes eleccions il•legítimes imposades per l’Estat després de la proclamació de la República del 27 d’octubre.

La Natàlia és abans de res una bona amiga. Quedi dit. No vull pas enganyar ningú. Però l’admiració cap a la seva tasca i perseverança no neix únicament d’això. Ans el contrari, neix de conèixer la seva trajectòria professional i militant i haver-ne compartit estones. Amb una adolescència forjada a l’escalf del projecte de Casal “La Volta” de Figueres en aquella època d’expansió de casals i ateneus populars arreu dels Països Catalans, la Natàlia és d’aquelles persones que ha fet de la voluntat de transformar l’entorn un objectiu vital. Amb arrels catalanes i bolivianes, filla també d’aquell entorn socialista dels 70 i els 80, ha voltat món i ha anat consolidant una manera de ser i de fer que es pot sintetitzar amb una paraula imprescindible: fermesa.

Alguns potser la coneixereu com a portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Figueres o de mogudes diverses empordaneses, però la Natàlia ha participat de mil i u projectes diferents més enllà del municipalisme figuerenc on últimament ha treballat amb força per la igualtat de gènere i la lluita contra el masclisme. Formada en història, amb la Natàlia vam coincidir a Òmnium Cultural entre el 2012 i les eleccions plebiscitàries del 2015. Ella, de fet, em va substituir com a tècnic de l’entitat a les comarques nord-orientals quan jo vaig passar a ser-ne cap de premsa. Poc després, amb la Natàlia vam començar a fer tàndem en el marc de la campanya “Un país normal”. Des d’aquell moment, ella va començar a gestionar amb excel•lència la part organitzativa que consistia en el contacte amb el territori i la preparació de certes accions vistoses per reivindicar la normalitat d’un referèndum a Catalunya. A mi em va tocar la part comunicativa de l’andròmina. Als dos, la fortuna de poder conèixer la Muriel, en Jordi Cuixart i molts altres mestres. Així vam estar una bona colla de mesos fins que ens va tocar implicar-nos amb la campanya “Ara és l’hora” aquella primavera-estiu de 2014. La Natàlia va pivotar la part econòmica i organitzativa d’aquella campanya que va ser la primera de grans dimensions que es feia des de la societat civil per promoure el vot i el vot afirmatiu a la consulta del 9 de novembre. Els resultats, si els recordeu, gens menyspreables. Cop a l’Estat, mobilització massiva i pantalla passada amb un excel•lent. Victòria col•lectiva.

Aquesta campanya va significar el pas professional definitiu de la Natàlia cap a la gestió de projectes i l’organització. Tot seguit vindria la seva feina dins la CUP en l’àrea d’organització just després de les eleccions al Parlament de 27 de setembre de 2015 i, finalment, el seu pas cap a la productora Metromuster i l’inici d’una etapa professional lligada als projectes de transformació social i comunicativa. Una etapa que ha combinat amb la presència i lideratge intern del Secretariat Nacional de la CUP on hem tornat a coincidir els últims 18 mesos. Per això em fa una il•lusió especial que la Natàlia sigui la nostra cap de llista en aquest racó de país. Perquè la conec, perquè he vist com treballa, com s’implica i com es deixa la pell en allò que creu. Lluny de tacticismes, pors i dogmatismes, o de persona que viu de la política, la Natàlia Sànchez representa el coratge i les idees clares que necessita aquest nou Parlament. En clau femenina i revolucionària. En clau d’una persona que coneix la vida més enllà de la metròpoli però que també sap què s’hi cou a la Barcelona de la postveritat. Lluny dels grans focus, la Natàlia ha sigut una de les persones que ha participat aquests últims mesos en les trobades entre la CUP i el Govern. Que ha facilitat acords i que ha exigit actes i compromisos al Govern en moments que aquest dubtava. Coneix les febleses i les fortaleses del procés cap a la República i és de l’escola de l’autocrítica per avançar. És també d’aquelles, com la Dolors Sabater, que no acostuma a fallar a la Trobada de Cantadors d’Espolla ni a la festa Major de Vilamacolum. Que coneix comarques, gent i lluites. Practica l’humor empordanès i la persevarança de les dones que són filles d’aquesta terra. Tossuda, és clar que sí, però dialogant i comprensiva.

La CUP és un projecte col•lectiu. Sempre hem dit que no va de noms, però aquests dies sou diverses les persones que m’heu preguntat qui encapçalava la nostra llista. Per això he volgut escriure sobre la Natàlia Sànchez Dipp. Com bé sabeu, si la legislatura dura més de dos anys, a la Natàlia només li veurem un mandat a l’hemicicle. Gaudim-la durant aquest temps. I sobretot, posem-li feina. La farà. De ben segur. Com l’han feta els 10 diputats que hem tingut aquests dos anys. Diputats i diputades a qui només podem estar eternament agraïts. Com també l’estan fent militants arreu i desenes de milers de persones implicades en entitats, CDR’s i moviments socials. El motor de la història.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s