ROM aigualit

Més enllà dels debats nacionals, a Girona aquest dilluns vam afrontar un tema important, el Reglament Orgànic Municipal (ROM). Es va aprovar amb els vots del PDECAT, el PSC i ERC. No pas amb el nostre. El ROM és l’eina que serveix per normativitzar el funcionament del ple, de les comissions informatives, dels grups municipals, de l’Ajuntament i també de figures participatives. És el marc on juguem la partida institucionalment a nivell de ciutat. Per això, es tracta d’un document que té una certa pervivència en el temps, tot i que, no ens enganyem, afortunadament, la durada és menor que la de la sagrada Constitució espanyola.

El Punt Avui

Així doncs, és un debat central de ciutat. Maria Àngels Planas, tinent d’alcalde del PDECAT, afirmava dilluns que aquest nou ROM era un pas de gegant perquè actualitzava el reglament a la normativa actual i incorporava les noves tecnologies – actualització social per entendre’ns-. Jo d’això en dic una simple actualització al 2017 i no un pas de dimensions considerables. Cert és que a la proposta inicial que van portar a debat fa un any i van incorporar, per exemple, que en els casos d’embaràs o malaltia els electes poguéssim participar al ple a través de videoconferència i van recollir que els ciutadans podrien presentar precs al final del ple (llegits per l’alcaldessa). Tanmateix, des de llavors, moment en què vam aconseguir que no retallessin els drets de participació dels regidors a l’oposició com pretenia el PDECAT i el PSC, no hi ha hagut cap avenç. 11 mesos en què no ens van cridar a negociar fins dos dies abans del ple per comentar-nos que de les 35 esmenes només ens acceptaven 4. Les menys transcendentals.

De fet, cap de les esmenes que proposàvem a nivell de participació han estat acceptades. Ni la creació de Consells de Barri, ni la proposta d’estudiar com fer en algun moment un ple més enllà de la Plaça del Vi, ni l’impuls d’Audiències Públiques han estat contemplades. Idees, que a diferència del que explica el PDECAT, no són partidistes sinó bàsiques i centrals en una societat democràtica del segle XXI. El que ens hem trobat, en canvi, són ganes que el poder ni es conegui ni sigui compartit. El volen als despatxos i que allò que realment decideix l’Ajuntament no tingui les eines per ser compartit realment amb els gironins i les gironines. És una llàstima que haguem perdut aquesta oportunitat. Ara tocarà esperar-nos.

Per cert, un dels arguments més utilitzats pel PDECAT per no fer realment un pas endavant en la participació i la democràcia municipal a la ciutat era l’informe tècnic del secretari. És ben curiós, en canvi, que dues de les apreciacions del secretari en el seu informe no s’hagin tingut en compte. D’una banda, que el personal eventual amb càrrec directiu a l’Ajuntament (càrrecs a dit) també han de fer declaració de béns en ares de la transparència. De l’altra, que hi ha d’haver un codi de conducta i un informe d’avaluació públic sobre les accions dels alts càrrecs. Propostes de fiscalització necessàries i previstes per la llei que, en aquest cas, el PDECAT no ha volgut assumir.

No dubto que tot plegat pot semblar molt tècnic, però rere la tècnica i els reglaments sempre hi ha política. I, en aquest cas, hi ha la de fer els mínims perquè la transparència i la participació siguin una variable central a la ciutat dels quatre rius. Malgrat això, aquí no ens resignem i seguirem treballant perquè aquestes majories restrictives canviïn de signe el més aviat possible.

 


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s