Ple de novembre

Del ple de dilluns en podria destacar i dedicar-me a parlar de les sortides de to i el menyspreu a autoritats com l’alcaldessa de Girona o el president de Catalunya mostrat per les regidores representants del PP i Cs al ple, però sincerament, crec que no val la pena, a hores d’ara qualsevol de les persones que llegiu aquest article coneixeu el baix nivell democràtic i polític que mostren sovint. En comptes d’això em dedicaré a relatar alguns dels temes importants que es van debatre ahir.

Un dels primers que va treure el cap dilluns va ser el nou cartipàs. El nostre to, que volia ser conciliador, tenint en compte que el cartipàs era la conseqüència del trencament de CiU amb PSC que tant havíem demanat, va resultar no ser-ho tant. Era certament difícil després de l’esforç de l’alcaldessa de vestir de manera exagerada tots i cadascun dels elements d’un cartipàs que tots sabem que ha sigut poc més que un repartiment d’urgència i amb poca reflexió o visió de ciutat i del seu atreviment d’acusar preventivament a l’oposició de demagoga si gosàvem abordar el tema dels sous dels regidors i càrrecs de confiança. En qualsevol cas, el debat (aquest i altres que vam tenir ahir) va servir per constatar que més enllà de les aparences de trencament, l’alcaldessa continua prioritzant els acords amb el PSC amb qui reconeix mantenir un diàleg que en canvi no es produeix amb els altres grups. Potser, aquesta suposada lleialtat aviat la veurem concretada en aspectes més palpables.

No vam tardar gaire a arribar al punt del Reglament Orgànic Municipal (ROM). Vam votar-hi en contra. Valdrà la pena destinar un article sencer a parlar-ne però és evident que el que podia haver estat un ROM no només de present sinó de futur que acollís l’avenç real i esperable en termes de transparència, democràcia participativa i ètica política, va quedar en una simple actualització legislativa i d’acord amb les noves tecnologies. No és només una qüestió de models, com deia ahir la regidora Planas, sinó d’avançar al ritme que exigeix la societat.

I ja amb el ple força avançat, va ser el torn del Pla Especial de la Devesa. Un pla especial que arriba tard i amb massa dubtes i inconcrecions. Era una aprovació inicial i, per això, vam voler fer un vot de confiança i estendre la mà al regidor Sastre per treballar junts i amb voluntat d’entesa les al·legacions necessàries al pla i amb el compromís clar de no derogar el pla d’usos mentre no se n’aprovi un de nou en el marc del nou pla especial i de recuperar el diàleg ara mateix enrocat amb el veïnat i la plataforma Salvem la Devesa. El pla especial, tot i algunes mancances i indefinicions, és un bon pla urbanístic i pot ser una bona eina per millorar la gestió de la Devesa però no pot ser una excusa ni per eludir el debat sobre els usos de la Devesa ni per aplaçar les actuacions necessàries per fer-la un espai més agradable i atractiu per a la ciutadania. Vam donar, doncs, l’aval a iniciar la tramitació però no el donarem a la seva aprovació si no es recupera el diàleg i s’afronta el debat dels usos de manera sincera.

Amb aquests debats de ciutat i algunes altres propostes ens vam plantar a les mocions on novament vam acollir una entitat, en aquest cas CCOO que demanava el suport del ple a les demandes de recursos per implementar correctament el decret sobre educació inclusiva i que va acabar essent, també, com pertocava una defensa al model d’escola catalana. En la resta, la dinàmica ja habitual: cap moció del PP, una per demanar la llibertat dels presos polítics de part dels grups independentistes, per part de C’s una de retirada per poc treballada (sí, això també ja és habitual) i una altra que mantenen sobre la “neutralitat institucional” (ells que es preocupen pels problemes importants de la gent, oi?) i una de nostra per destinar 50000 d’un projecte de la regidoria de joventut no materialitzat a activitats de promoció de la participació juvenil. També com a ja és costum, el govern va decidir tombar-la, no defensant el projecte inicial (que a hores d’ara ja es deu haver adonat que no existeix) ni negant la necessitat de treballar la participació juvenil, sinó al·legant la necessitat d’un temps d’adaptació per al nou regidor. Com a mínim, vam posar el tema sobre la taula i ens hem posat a disposició del nou regidor per treballar plegats un projecte de fons i d’interès pels joves de la ciutat.

Tot i un torn de preguntes ràpid, ens vam plantar a la mitjanit. De nou un ple llarg que acaba tard, tot i que, insistim, l’alternativa no pot ser mai, la pèrdua de debat polític.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s