Sociovergència a Girona. Punt i final

El diumenge 1 d’octubre centenars de gironins i gironines van patir la violència de l’Estat. Ho van fer a la seva pell o la van veure a tocar, amb les conseqüències psicològiques i físiques que se’n deriven. El motiu era haver defensat la democràcia i les urnes del referèndum. Això a l’Estat espanyol es veu que és motivació per rebre porres, empentes, estirades de cabells i tot el que hem anat recollint en fotografies i vídeos els últims dies. Aquesta actuació estava emparada en el discurs que les setmanes anteriors havia fet el bloc del PP, C’s i PSOE arreu de l’Estat. El PSOE, amb els seus companys del PSC, havien legitimitat l’Estat a actuar davant el que, per ells, era un acte il·legal on, per tant, tot s’hi val. Ho van fer cada dia abans del referèndum i les conseqüències van ser la impunitat de les forces policials vers la població gironina.  Molt “socialista” tot plegat.

Un discurs que ha continuat des de l’1 d’octubre. No només des del PSOE es va felicitar les forces policials i no es va parlar dels ferits catalans al Congrés espanyol sinó que tant el PSOE i el PSC, ja no parlem del PP i C’s, defensen ara públicament l’aplicació de l’article 155 i la suspensió de l’autonomia si el govern català manté el rumb d’aplicació dels resultats de l’1O. Ahir mateix, l’Audiencia Nacional empresonava Jordi Cuixart i Jordi Sanchez a partir del relat construït també pel PSOE. Per entendre’ns, si per mantenir el règim del 78 i els privilegis de l’Estat, cal acabar amb l’autogovern català es fa i punt. Ras i curt i el socialisme català, d’arrel autodeterminista (no ho oblidem), amb mal de ventre permanent. Aquesta és la posició del PSC, el partit amb qui Marta Madrenas, manté incomprensiblement un acord de govern a la ciutat de Girona. I, sincerament, m’esparvera que aquí no passi res.

Tots sabem que avui Madrenas no podria sostenir públicament un acord estable amb el PP i C’s per la seva actitud bel·ligerant contra els drets individuals i col·lectius del poble català. Bé, la qüestió és que especialment el PSOE, però també el PSC, avui en dia defensen també la via repressiva de facto contra les institucions catalanes i el poble català. En aquest sentit estan al mateix vaixell. El PSC s’ha situat al costat d’un Estat que judicialitza tot el que troba, que vulnera drets, que suspèn qualsevol llei del Parlament de Catalunya, que ens agredeix quan volem votar en un referèndum d’autodeterminació, que situa 10.000 agents de les forces d’ocupació als nostres carrers, que ens insulta, menteix i molt més. Per això, es fa incomprensible per tants gironins i gironines que a la capital de la demarcació, el discurs d’empara de la violència i la repressió de l’Estat no impliqui cap canvi en el govern municipal. Madrenas és cada dia a les concentracions per exigir cap enfora, i bé que fa, però és incapaç d’actuar amb allò que més capacitat d’actuació que és el seu govern municipal.

Des de la CUP-Crida per Girona no podem avalar l’estat de la qüestió. Si els regidors del PSC continuen militant en aquest partit i avalant, per tant, l’estratègia de la por i la repressió, nosaltres entenem que l’alcaldessa hauria donat per acabat l’acord de govern sociovergent. Per dignitat, memòria i justícia amb el context polític i per respecte als drets individuals i col·lectius de gironins i gironines. Per la república. En aquest sentit, des del principi de la legislatura nosaltres ens hem ofert per arribar a acords en temes concrets de ciutat per bastir polítiques de consens amb l’equip de Govern. Exemples en són la municipalització de les zones blaves i verdes o la introducció del sistema de recollida porta a porta. Amb l’arribada del PSC, el diàleg amb l’oposició es va acabar. Ens van voler silenciar. Però nosaltres hem mantingut sempre la porta oberta a treballar a partir del programa polític amb què ens vam presentar a les eleccions i, ara, en un context excepcional i de construcció d’una República només podem reafirmar-nos amb més convenciment que mai a seure i buscar acords. Esperem un canvi. Un canvi pel bé de la ciutat. Un canvi de dignitat. Un canvi que nosaltres podem ajudar a falcar.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s