1-0: un present que ens desborda.

Divendres passat vaig dinar en una terrassa de Girona. Totes les taules que érem a fora debatíem sobre el referèndum. Llengües i edats diverses, però tothom parlava de drets, repressió, oportunitat i canvi. Dignitat, capacitat de lluita i organització. Des de llavors, he parat una mica més l’orella al carrer. Perdoneu-me si sona xafarder i insolent, però no me n’he pogut estar. El grau de politització de la societat catalana aquests últims dies és espectacular. Les converses parlen de vida, com diu aquella cançó que ha causat furor. I sobretot parlen de temes que ens afecten a tots, de democràcia i de no deixar-se trepitjar. De llibertat. Missatges de gent que té ganes de fer, donar i activar. Cartells arreu i a tota hora. Places plenes i entitats que no volen restar silenciades per la por de l’Estat. Que bé.

La indignació amb l’Estat és creixent i ens hem rebel·lat com a poble. És un context que hem esperat durant molts anys. Una oportunitat de canvi, clara, evident i amb tot per fer. Però cal ser conscient que res està fet i que ens queden una colla de dies encara. Uns dies per l’1 d’octubre però també per sostenir el que vingui després. I això cal tenir-ho ben clar. La rebel·lió catalana és un fet. Tenim escoles, carrers, hospitals, tallers, ports, taxistes, institucions mobilitzades. Pel que fa a cultura i discursos polítics res serà el mateix després d’aquest setembre. Ara cal que la part més material de l’assumpte, poder i sobirania, també pateixin un canvi substancial aquest diumenge. Si mantenim les urnes i votem durant tot el dia, el canvi serà històric. Sens cap mena de dubte. Haurem resistit l’embat de l’Estat. I l’haurem capgirat com un bumerang. Per això és tan important que aquests dies ningú es quedi a casa. Ens necessitem junts, units i decidits. Amb fermesa i tenint clar que la nostra és la via de la desobediència pacífica. On tot és possible.

En aquest escenari estic convençut que diumenge no només aconseguirem capgirar l’estratègia repressora de l’Estat sinó que també podrem exercir el nostre dret a l’autodeterminació amb totes les garanties. Diumenge tindrem l’oportunitat d’efectuar un doble cop d’efecte a les institucions d’un règim del 78 que s’ensorra cada dia que passa. Però sobretot podrem donar un doble cop d’efecte com a catalans i catalanes. Podrem dir que som aquí malgrat tot el que ens han volgut impedir i, a més a més, podrem afirmar que volem constituir una República catalana.

Quan començava a escriure aquest article, se’m feia difícil imaginar quines paraules utilitzaria. Tot plegat em sembla complex d’explicar i dimensionar. Les paraules semblen més grosses o més petites que el significat de tot plegat. El present ens supera. La precisió no és quirúrgica, de ben segur. Els carrers, l’Estat i la gent està desbordada. Una revolta no es viu cada dia. Per això, la precisió tampoc deu ser el punt fort d’aquest escrit. Però tenia ganes d’escriure, també aquesta setmana.

Amb confiança i convenciment, tinc clar que aquest és un camí que ja no té marxa enrere. Ens hem demostrat que hi som i que hi volem ser. Que ni els registres, ni les detencions, ni el tancament de webs ni la raó de la força en general ens poden convèncer de girar el rumb. Hem pres l’humil de decisió d’alçar-nos per no asseure’ns mai més. Direcció: República catalana, Procés Constituent i transformació social, democràtica i ambiental. Una direcció que ens ha de fer deixar enrere el carrer del règim, número 78. Aquesta és la revolució que sempre havíem volgut viure. I és a les nostres mans. Depèn de nosaltres. Diumenge, tots i totes a votar. Diumenge, tots i totes a votar SÍ. I que ningú se’n vagi a casa que el sofà no s’ha mogut mai de lloc.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Un pensament sobre “1-0: un present que ens desborda.

  1. Això és el que vulgarment es diu surfejar en el tsunami de la història. ¿Sabeu en quin forat s’amaga Fukuyama?

    A Girona, però també a La Granadella, a Ulldecona, a Sort, a Gandesa, a Santa Maria del Corcó i a Solsona. Som historia i sols ens queda projectar-la. Encara som i volen ser.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s