Les prioritats gironines: collita 2016

Al ple de dimarts de Girona es va debatre el Compte General de l’exercici 2016. Sí, es tracta del típic nom amb olor a burocràcia que ens avorreix només d’imaginar-nos-ho. Tanmateix, i malgrat la sociovergència pretén que passi any rere any desapercebut, es tracta d’un dels punts més importants que es debat al Ple de la ciutat. És ni més ni menys que l’anàlisi i valoració de com l’equip de Govern es va gastar els diners públics durant l’any anterior. És també el moment en què l’oposició pot visualitzar si el pressupost que va presentar l’alcaldessa s’ha complert o, si per contrari, les desviacions han sigut constants i sense explicacions. Bé, dimarts vam tenir tot aquest debat. I, per l’alcaldessa, l’oposició només ens mereixíem 3 minuts per poder explicar tot l’estudi que havíem fet dels números del Govern.

El Punt Avui / Quim Puig

180 segons per sintetitzar pàgines i pàgines d’execucions de despeses. Cap sentit, però només cal recordar que tot el que té a veure amb els pressupostos el trio Madrenas, Paneque i Planas fa temps que van decidir tornar-ho a la cova de l’opacitat: ni audiències públiques, ni explicacions a la ciutadania ni processos oberts de transparència. De fet, es vanten que cap ciutadà dels 98.000 que té Girona ha presentat al·legacions com si, per un moment, es creguessin de veritat que aquest fet no té a veure amb la nul·la publicitat del procés sinó que significa que no hi ha ningú en aquesta ciutat que sigui crític amb els seus comptes. Però bé, vam acatar les regles i vam explicar en aquest curt període de temps alguns fets gens menor dels números del 2016. Per exemple, vam posar de manifest que existeix una contractació constant de càterings i equips de so que és estructural i que podria passar per concursos públics o assumir-ne, en el cas de l’equip de so, una gestió directa. O vam denunciar que només els treballadors municipals de la Policia tenen una festa i un dinar pagat per a tots a diferència de la resta de treballadors públics municipals i que el dossier de premsa que rep cada dia el Govern i l’accés a l’Agència Catalana de Notícies, pagat per tots, està vetat a l’oposició. El palau es reclou en si mateix.

Fins aquí algú podria que parlem de partides anecdòtiques malgrat mostrin una cultura política arrelada a la Plaça del Vi. No patiu, podem parlar d’afers més estructurals com ara que malgrat eren als pressupostos aprovats, l’equip de Govern no va executar partides pel cinema Truffaut (10.000 euros), el Pla Integral del Sector Est (50.000 euros), la partida per fer la ciutat més sostenible en el marc de les Transition Towns o la de Dinamització d’Espais Públics i la Taula de Coordinació d’Habitatge. En canvi, en va crear de noves com ara una de vinculada a les relacions institucionals (122.000 euros), una altra relacionada amb convenis de Turisme (56.000 euros) o una sobre el Pla Especial de la Devesa que s’enfilava fins al 188.000 euros tot i que a setembre de 2017 encara ningú sap quan tindrem fet, redactat i aprovat aquest Pla Especial. És qüestió de prioritats. Si el turisme i les relacions institucionals i la comunicació ja eren partides sobre dimensionades quan es van aprovar els pressupostos, ara ens trobem que en l’aplicació aquestes xifres encara s’han incrementat més. Declaració d’intencions.

I seguim. La majoria de grans obres de la ciutat que s’havien pressupostat no es van executar i aquí no ha passat res. El regidor d’urbanisme manté la plaça i es permet donar lliçons al ple. Però és que si ens fixen en la xifra que vam destinar a publicitat, que és de centenars de milers d’euros, encara em sembla quelcom més preocupant en el context actual. No m’estranya que a la regidora Maria Àngels Planas se li escapés l’altre dia al ple que l’Oficina d’Informació i Atenció a la Ciutadania rep molts “clients” cada dia. Filosofia d’empresa i no de servei públic. Si els pressupostos del 2016 ja no ens van semblar els més indicats, després d’estudiar com s’havien executat, vam veure que tot plegat encara havia anat a pitjor. Per això, al ple de dimarts el nostre vot va ser negatiu i el discurs crític. Per fer entendre que l’anàlisi dels comptes ens determina que les prioritats de la sociovergència passen per la comunicació, les relacions institucionals i el turisme, tres àrees que, per nosaltres, ja sortien molt ben premiades quan es van votar els pressupostos ara fa un any i mig. Seguirem amatents.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s